divendres, 23 de desembre del 2011

LA BICICLETA ELÈCTRICA: UNA GRAN ALTERNATIVA

Mireu-vos aquest vídeo i veureu com la bicicleta elèctrica pot ser una gran alternativa perquè és pràctica:

diumenge, 18 de desembre del 2011

Els Usatges de la Bicicleta

Molta gent es queixa d'alguns problemes creats per la circulació de les bicicletes, cal preguntar-se què n'hi ha de veritat i que n'hi ha de mentida? Fa més de 30 anys, quan es va crear Amics de la Bici a Barcelona, la bicicleta no era cap problema per a la circulació. Senzillament perquè havia estat arraconada i el franquisme l'havia convertit en residual, i vinculada a la misèria de la post-guerra. Curiosament d'una guerra que ells havien guanyat, i aquesta "autarquia" que volien reconvertir amb el desenvolupament industrial dels anys 60.
Un desenvolupament del qual es van penjar la medalla, i que neixia dels acords amb els Estats Units als anys 50 amb la cessió de les bases, i la tan pregonada sobirania "española". Aquesta vinculació política va fer que la promoció de la bicicleta anés lligada a l'ecologisme, i que aquest es lliguès a partits d'esquerra. Tot i que aquest vincle polític no s'havia produït a la resta d'Europa, on la bicicleta estava contemplada com un vehicle més.  I de fet, on sempre havia estat respectada i utilitzada. No en va, a Alemanya les classes d'educació viària ensenyaven a circular pel carrer en aquest vehicle. Els bons conductors de cotxe aprenien a ser-ho en bicicleta. En tot cas, sempre podia haver-hi conflicte d'interessos, més econòmics que no pas polítics. 

La feina feta per Amics de la Bici va donar els seus fruits a partir dels anys noranta a tot Catalunya. Les ciutats presentaven problemes molt greus de circulació de cotxes, que no podia absorvir el metro, després de treure els tramvies, i ja es veia que la bicicleta era una bona medicina. També gràcies al triomf de la BTT a Catalunya com a esport, i a l'arribada massiva de turistes, els quals aportaven una nova perspectiva a la mobilitat urbana. Aleshores la celebració del Congrés Velocity a Barcelona el 1997 va marcar una fita, i va consolidar l'ús de la bicicleta. Aquesta va haver de passar per sobre de la manca d'infraestructues adients, de compartir l'espai i fer-se un lloc, de fer molta pedagogia i promoció, no només davant dels usuaris sinó també davant de les administracions. Però moltes vegades les peticions i campanyes fetes no han tingut un diàleg d'igual a igual. 

Cal tenir en compte que la legislació estatal, i les municipals, quan n'hi ha, continuen jerarquitzant els vehicles, i donant prioritat al cotxe per davant de bicicletes i vianants. S'ha guanyat molt aquestos anys, però a nivell social també s'han perdut moltes oportunitats de millorar aquesta convivència. Amics de la Bici sempre s'ha oposat al carril bici sobre la vorera de la Diagonal: des del principi ha reclamat fer servir els laterals, cosa que molta gent no vol sentir. Com també van ser dels primers que van impulsar un manifest per a una educació viària i una circulació respectuosa envers els vianants. 

Des del món de la bicicleta, i com a usuaris, tenim molt clar que l'ús de la bicicleta comporta una circulació diferent d'altres vehicles, i que presenta uns costums que s'han posat per escrit en uns consells o usatges. Aquestos consells no han estat recollits en les normes de circulació oficials:  molt parcialment, o bé sense estar discutides en igualtat de condicions. Per això, afirmo que aquestos consells que recullen els costums i els usos de la bicicleta són precisament font de dret. I aquest orígen del dret rau en la responsabilitat de les persones com a creadores de normes consuetudinàries, envers la fossilització que presenta la codificació dels drets administratius vigents. Són els usatges de la bicicleta, que formen part dels nostres drets com a ciutadans lliures. Així ho creiem, i així intentem fer-ho també des de Bicibaix.

Sergi

diumenge, 11 de desembre del 2011

Des de Sant Boi a Miramar

Aquest diumenge, 11 de desembre, ens hem aplegat força gent per anar des de Sant Boi a Barcelona, pel nou accés del riu que s'ha fet a l'Hospitalet de Llobregat. Erem una vintena de Sant Boi i Barcelona, i hem fet dos grups: un de nivell baix i un altre de més experimentat. Així aquesta sortida de nivell baix permetia posar en ruta als companys que necessiten rodatge, i als altres, fer alguna cosa diferent i anar més enllà. Tot i el fred humit, sota un sol enganyós, i prou abrigats, hem sortit cap allà les deu i mitja per agafar el camí del riu. 
El trajecte no és difícil, però cal estar atent als carrers, senyals i viaranys que ens portaran a la plaça Espanya. Baixant pel camí del Sorral, creuarem el pont de Cornellà, i baixarem pel marge esquerra del riu. La pista està en bones condicions, excepte un punt esquerdat que cal creuar amb compte. Hem arribat al pont de l'autovia del Prat, i hem girat cap a l'esquerra per adreçar-nos a l'Hospital de Bellvitge. Algun tram és estret, però anant amb compte, no hi ha problema per entrar a l'aparcament de l'Hospital. Allà seguim el carril bici que el travessa i sortirem als peus de l'Hotel Hespèria. Les notícies econòmiques diuen que està en venda, ja ho sabeu, potser amb un euro en tindreu prou?. Creuem pel parc ben arreglat que es troba al seu voltant, i anem a buscar el pont que creua la via del tren. A l'altra banda ja ens trobem a la Gran Via de les Corts Catalanes, i per les seves amples voreres ben senyalitzades podem arribar-nos a la plaça Cerdà, i cap a la Plaça Espanya.
Allà contactem amb els companys que ens diuen que ja van venint, cosa que ens anima,  tot i alguna punxada, i alguna cadena trencada, que un amable ciclista els ha ajudat amb les seves eines, doncs ho han pogut arreglar. Com que la gent estava amb ganes de fer més bicicleta i anar a fer el vermut, han decidit enfilar-nos a Montjuïc per visitar el parc que hi ha davant l'Estadi Olímpic. Una bona pujadeta, que ens ha fet suar una mica, i que no ha estat recompensada ja que estava prohibit entrar al parc amb la bicicleta, ni tant sols anant a peu!. En fi, un contrasentit, ja que no hi havia una explicació raonada. Doncs, res, una altra reunió de colla, i cap a Miramar, a veure això mateix. Una estona per a gaudir del paisatge, de la ciutat i del mar, sota aquesta atmòsfera tardoral que esmorteia el sol de migdia. I d'allà, cap al Poble Sec, baixant a buscar una terrasseta, que voltant i voltant, ens ha portat fins al carrer Blai. Tot i el rètol d'O Carballiño, els gallecs s'han transformat en xinesos, vés per on Àlvaro Cunqueiro s'hauria enrecordat dels seus contes, i de Merlin. Dintre de les seves possibilitats, hem estat ben atesos, xi xie he!, i allà ens hem retrobat amb el grup de pràctiques de vol. Han aprovat amb bona nota, i haver arribat a Barcelona ha estat tot un èxit, ben acompanyats pels seus guies. Després tots cap a casa, a fer el dinar, i una bona dutxar reconfortant. Però el millor escalf l'he tingut gràcies a la companyia de tota la nostra colla, fent-nos costat en aquestos temps fredorencs, i esperant que ens arribi el Nadal. 

Sergi

dilluns, 28 de novembre del 2011

Els camps de l'Onyar

Aquest diumenge, 27 de novembre, vam fer una sortida a Caldes de Malavella. Està marcada com a ruta btt de nivell fàcil en el mapa de la comarca de la Selva, i és apta per a fer cicloturisme familiar. No vam ser gaire gent, però vam gaudir d'un bonic paisatge: els camps de l'Onyar, els quals anaven del marró tardorenc al verd dels plançons amarats per les darreres pluges. Vam quedar a l'estació de tren de Caldes, on ens vam ajuntar amb els companys que van arribar en cotxe. Des d'allà vam fer una volta pel poble: veure el centre, incloent una visita a l'esglèsia de Sant Esteve, trobar la paradeta de turisme plantada al mercat setmanal, i fer un tallat.
Vam retornar a l'estació per agafar el pas sota la via del tren. Aquest pas agafa una carretera per la dreta que s'enfila per una carena en direcció a Franciac. És molt agradable, voreja tota una sèrie de masies i camps. Pel camí ens vam trobar uns caçadors, que aprofitaven per bellugar-se acompanyats dels seus gossos. El primer fred del matí s'esvaïa per l'esforç del pedaleig, i pel sol que començava a omplir la banda de les Guilleries, mostrant-nos els cims nevats del Pirineu Occidental. Un paisatge generós des de Franciac, on vam poder gaudir de la petita esglèsia dedicada a Sant Mateu. Vam agafar la carretera per continuar fins a Riudellots de la Selva, a pocs quilòmetres de distància. Baixàvem cap al petit replà on descansa el poble a la vora del riu Onyar, el qual ha estat arranjat amb un passeig per anar a peu i en bicicleta. No teníem massa temps per a explorar, i després d'arribar-nos a l'ajuntament, vam girar cua cap a l'esglèsia, ben forta i massissa, i vam enfilar el camí cap a Sant Andreu de Salou. La pista que ens hi portava passava per un pont que creuava la via del tren, però ens vam trobar amb la sorpresa d'un rierol que ple d'aigua empenyia la sorra i la grava del seu fons. Jo vaig ficar el peu a l'aigua, l'Enric els dos, i el Lluís, l'Anna i la Montse van creuar el pas a peu descalç per a no mullar les vàmbes, tot i l'aigua ben freda i el corrent viu que s'emportava alguna bicicleta. 
Passada aquesta petita mullena, vam continuar cap amunt, pujant el turó que ens portava cap a una masia arreglada com a casa rural, i a vam girar a mà dreta fins a Sant Andreu. Per casualitat, aquell diumenge celebraven la festivitat que s'escau el dia 30. La petita esglèsia estava plena de gom a gom, i els cantaires ens feien escoltar la missa en honor del patró del poble. A fora, acompanyats d'un bon solet, ja estaven preparant una arrossada popular. Des d'allà encara podíem veure el poble de Cassà de la Selva, però volíem tornar a Caldes per a fer el dinar en una terrassa, i el temps se'ns n'anava. Per la carretera vam arribar a la cruïlla de la carretera cap a Caldes, però vam seguir una pista tot recte que ens oferia més aventures enmig dels boscos de pins i suredes. Vam arribar molt aprop de Caldes, entrant pel costat de l'Ajuntament. Algun company ja va marxar, i els altres vam anar a fer un mos en un bar a la petita rambla de Recolons. Poc després de les tres, ja tornàvem a l'estació de tren per anar a casa, cansats però satisfets. 
Podeu donar un cop d'ull a les fotografies, i ja em direu si no us ve de gust provar-la a la primavera? 

Sergi

dissabte, 12 de novembre del 2011

Bords amb i sense Bicicleta

Aquest diumenge, 13 de novembre, s'ajunten unes quantes activitats en bicicleta. Bicibaix fa una sortida més lúdica: van a l'Ecorrail del Bages. És una atracció que aprofita la via del tren que va des de Callús fins a Manresa, amb un petit trenet per portar passatgers i unes plataformes de vagoneta propulsades amb bicicletes a pedal. S'agafarà el tren fins a Manresa, d'allà el taxi fins a Callús, i després a l'inversa. Uns companys vindran en cotxe particular, però no va un sol, no!, serà cotxe compartit. Esperem que el temps aguanti i puguin gaudir de l'experiència. 
Una segona experiència no tant agradable serà la trobada que organitza el Bacc a l'estació de tren de la Renfe de Castelldefels. Han quedat a les 12 del migdia per a celebrar un funeral pel difunt carril-bici del Passeig Marítim. Un ajuntament el va fer, i un altre el treu. Es fa extrany que un canvi polític afecti a coses positives per al conjunt del poble. A Sevilla també han canviat de partit, i s'han refermat en el manteniment de les millores que ha aportat a la ciutat pacificació del trànsit, l'ampliació del transport públic, tant del tramvia com de la bicicleta. L'ajuntament de Castelldefels ha fet un comunicat públic dient que ho fan per la seguretat dels ciclistes, patinadors, vianants, etc... Gràcies, no hi ha de què! Una bona idea, per què no ho fan amb els seus cotxes?
La tercera serà la Pedalada Barcelona-Sitges organitzada per la Federació de Ciclisme que sortirà com cada any a les 10h des del camp del Barça, la qual passarà per la carretera de la Santa Creu de Calafell. Acompanyats pels mossos, en cotxe i en motocicleta. La Marta sempre ens canta l'eslògan: "la policia en bicicleta seria més coqueta!". Tot i ser una marxa, molts s'ho plantegen com una cursa. Qui estigui en forma, podrà mantenir el ritme i fer-ho sense entrebancs. 
Molts busquem diferents coses en les activitats: sigui distracció, competitivitat, esport, salut, plaer, ...depèn de cada persona. Pensem que no estem sols, i que cal respectar als altres. Doncs fa molta ràbia, quan de tant en tant, et trobes uns quants bords en bicicleta: no parlo del casc, ni de saltar-se la legislació de trànsit pensada per als cotxes. Parlo d'aquells gamberros que fan servir la bicicleta com podrien fer servir un cotxe. D'aquells que per una sensació de domini, que no tasten durant el dia, es transformen quan condueixen un vehicle. Aleshores les experiències d'aquest tipus porten molta amargor, per un mateix, quan no per a d'altres. Per sort, una bicicleta i una bona companyia poden fer miracles. Com el que expliquen a la pel.lícula titulada "Le Gamin au Velo", mal traduïda per "El noi de la bicicleta". Més adient seria la de "gamberro" o "bord", que implica la paraula francesa. Podeu anar a veure-la per copsar que cal saber perdonar-se un mateix per poder perdonar els altres. Tots tenim les nostres limitacions i mancances. Per a nosaltres, veure que en el nostre món l'esforç de les cames ens permet anar endavant i arribar a la nostra meta és el petit miracle de cada dia.
Sergi

dimecres, 26 d’octubre del 2011

VÍDEO DE LA SORTIDA DEL 2 D'OCTUBRE

Va ser una sortida amb bici molt xula. Aquí podeu veure el vídeo que ha muntat el nostre company José Portillo::

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Bicicletada de la Diputació per la Dreta del Llobregat

Aquest diumenge, 9 d'octubre, s'ha fet la III edició de la Bicicletada organitzada per la Diputació de Barcelona. S'ha ampliat el recorregut de les altres vegades: des de Martorell fins al Prat pel marge dret del riu. Això ha estat possible gràcies a les millores en l'estat de les pistes que baixen pel riu, i a la construcció d'un gual a l'alçada de Sant Andreu de la Barca. Per la banda de Pallejà la ruta feia un trencall, havent-hi diferents punts de trobada per als participants. La pre-inscripció es va tancar amb uns 1300, i encara s'han apuntat més avui mateix a les taules.


El president de la Diputació i alcalde de Martorell ha donat la sortida. Cal destacar el paper de les administracions en una tasca progressiva de millora per als ciclistes, tot i que encara queden moltes coses a fer a nivell intern de mobilitat als respectius pobles. Martorell va aprovar una pla de mobilitat abans de celebrar les eleccions municipals del 2011. Un pla de mobilitat que reflexa les contradiccions entre els desitjos i les realitats imposades per l'abús del cotxe. Un exemple seria la no aplicació del pla de mobilitat de la bicicleta d'altres legislatures, i la creació d'un aparcament de vehicles a la llera del riu Anoia perquè no caben al poble.
Hem de valorar els avenços en una mobilitat sostenible, pas a pas, i des d'una perspectiva global. Però no pot ser que depengui del color polític d'una administració, estigui lligat a uns determinats partits o a d'altres. La mobilitat no pot dependre dels interessos partidistes, ni estar sotmesa a guanys econòmics  que afavoreixen interessos particulars que passen per davant de la salut dels ciutadans. Exemples reals serien la desaparició del carril bici al Passeig de Castelldefels, o la inactivitat de la Generalitat davant dels alts nivells de contaminació atmosfèrica a tota l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquestos casos, es demostra que les retallades no afecten als cotxes ni a la seva circulació ni al pagament de les seves infraestructures viàries. Doncs el vehicle privat és un dels causants de la crisi social i econòmica que estem vivint.

Sergi

dilluns, 3 d’octubre del 2011

EXCURSIÓ A LA RIERA DE CORBERA



Ahir diumenge 2 d'octubre, vam fer una pedalada tranquil.la amb el nostre company Àlex, anant des de Sant Boi fins a Sant Andreu de la Barca pel costat del riu. Després vam haver de fer uns 3 km de pujada, però van valer molt la pena ja que ens van portar fins un entorn natural preciós, la riera de Corbera. És un lloc on l'aigua és neta, plena de peixos, i on vam banyar-nos uns quants. El dinar a la terrasseta d'un bar amb unes patates braves molt bones tampoc no hi va faltar. Aquí teniu les fotos del nostre company Forens.
Marta

És una sortida que per la vora del riu es fa planera, i que quan entrem per Sant Andreu de la Barca per anar a buscar la capçalera de la Riera de Corbera es fa patent que tant les rieres de Rubí, Collserola, per una banda i de les que venen de les muntanyes de l'Ordal i Montbaig també aporten aigua al cabal del riu. I ben aprop podem descobrir racons magnífics i de dimensions considerables. Tot ple d'elements naturals destacats, sigui la vegetació i la fauna de cada hàbitat natural, com aquells presents per l'acció de l'home.  Aquí trobareu les fotos que va el Sergi. 
Sergi


dissabte, 1 d’octubre del 2011

Estrena del Parc Ciclista de Sant Boi

Aprofitant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura a Sant Boi, s'ha inaugurat el Parc Ciclista en aquesta població del Baix Llobregat. Segueix el mateix model que el Parc Ciclista de Sant Joan Despí. Es tracta d'un circuit tancat per a la pràctica del ciclisme esportiu, situada a la plaça de Can Dubler, al polígon de les Salines. Una instal.lació reivindicada durant molt anys per diverses entitats, i que ha tingut uns retards injustificats. Estarà gestionat només pel Club Ciclista Sant Boi, el qual forma part de la Federació Catalana de Ciclisme, i caldrà pagar uns 3 € per l'entrada, amb la possibilitat de fer un abonament trimestral de 24€. El disseny del circuit està pensat per al ciclisme de velocitat, amb pocs desnivells, a diferència del de Sant Joan Despi que tenia en compte l'entrenament de BTT. 
Aquesta instal.lació es podria haver inaugurat després de la seva construcció en qualsevol altre moment de l'any, ja que de fet, depèn de l'àrea d'Esports. Entenem que la pràctica esportiva és saludable per a tothom, incloent la bicicleta com a esport, i va bé aconseguir millores en aquest camp. Però no hem d'oblidar que l'esport és una part dels usos de la bicicleta, i que com a mitjà de transport cal que hi estigui normalitzada. La prova és que per accedir al Parc Ciclista cal travessar els carrers del polígon, per no parlar d'algunes carreteres i carrers, encara sense cap indicació viària per localitzar el circuit. Està bé tenir xiquiparcs ciclistes, el problema és que els nens no poden sortir en bicicleta pels carrers i places de les nostres ciutats. I els adults se la juguen cada dia que surten a fer bicicleta de carretera: sigui a la carretera de Santa Creu, al pont de Molins de Rei, o l'autovia de Castelldefels. Esperem que almenys tingui un ús intensiu com a circuit d'educació viària per a la nostra ciutat i el Baix Llobregat.
Sergi

dissabte, 24 de setembre del 2011

S'IMPLANTA EL BICIBOX DURANT LA SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE

El Bicibox és un sistema d'aparcament de bicicletes anti-robatori. A Sant Boi de Llobregat i a altres poblacions dels voltants de Barcelona ja s'està implantant. Els primers 6 mesos és gratuït. Mireu com funciona:



Si us convenç, entreu a la web: http://www.bicibox.cat/

diumenge, 4 de setembre del 2011

Pedalant pel cel de Londres

Avui es fa el tradicional aplec de Sant Ramon a Sant Boi. Des d'allà es té una bona vista de la nostra comarca del Baix Llobregat, i podem observar la vall i el delta del riu, així com el nostre mar entreterres. A la seva vora contemplarem l'aeroport i el moviment constant dels avions que aterren i s'enlairen a un bon ritme. Des del Montbaig potser fins i tot podrem veure excepcionalment la costa de Mallorca, com explica la llegenda de Jaume I des de Montserrat. Segurament que ja no veurem pas el cel d'Anglaterra des d'aquí, i en tot cas, podem imaginar-nos que anem volant cap allà. Perquè avui es fa a Londres una jornada d'Sky Ride, que vol dir la Cursa del Cel.
L'Sky Ride és un acte públic que se celebra avui 4 de setembre a la capital anglesa, adreçat a tothom, i on es tanquen tota una sèrie de carrers i places al tràfic rodat per a que la gent pugui passejar i circular en bicicleta. Des de les 9,30 fins al migdia les entitats organitzadores conviden a omplir els carrers. I quines entitats són: Transport of London, equivalent a la TMB, el British Cycling, i el Mayor of London, és a dir, l'Ajuntament. No és una passejada dirigida, cadascú va per on vol i al seu ritme. I s'anima a que els responsables polítics participin els primers en aquest acte popular. 
Per un moment, m'imagino rodant enmig d'altres ciclistes, escoltant anglès, i sentint a sobre alguna pluja fina. I la meva imaginació també va rodant, m'he animat una mica més del compte, i començo a circular pel centre de Sant Boi sense altres cotxes que els dels veïns, passant pel carrer de la Rutlla, Joan Bardina, girant cap a Torras i Bages, i veure que el semàfor triga igual per als vianants que per als automòbils, des de la Riera Basté, tombo cap a Lluís Castells, i tornem-hi. De sobte, el repic de campana de la capella de Sant Ramon em desperta. Ja és hora de tornar, i com Manelic baixant a la Terra Baixa, així em sento quan arribo al centre de la nostra ciutat. La mateixa sensació que tinc quan baixo a moltes ciutats i pobles catalans, plenes de llops que van sobre quatre rodes.
Sergi

dimarts, 30 d’agost del 2011

CIRCULEU AMB SEGURETAT I QUE NO US ROBIN LA BICICLETA!

Si feu servir la bicicleta sovint per a les coses de cada dia, seguiu els nostres consells per circular i aparcar amb seguretat:  https://sites.google.com/site/bicibaixa/consells-de-circulacio-i-seguretat

Eviteu que us robin la bicicleta per no acabar com el protagonista d'aquest vídeo:


dilluns, 22 d’agost del 2011

Voltant la Borgonya - II

Bé, després d'un any anem a completar els articles sobre la volta per la Borgonya l'estiu del 2010! Ara us explicaré una mica la primera setmana que vam fer la Marta i jo per la zona de Montbard i Avalon. Passat Dijon, el tren va més al nord per rodejar al Parc de Morvan i girar cap a París. Nosaltres feiem parada a Montbard, antiga residència dels Ducs de Borgonya, i vam visitar aquesta petita però atractiva població, que gira al voltant del seu turó, on hi havia el castell, i que està banyada pel canal de la Borgonya que ve de Dijon. Aquest canal està ben senyalitzat per fer en bicicleta pels seus marges, i el verd l'acompanya tothora. 
Des de Montbard vam agafar l'autobús que ens portava a Avalon, just a l'entrada nord del parc natural. Ens tornem a trobar amb un centre històric molt destacat, prou ben conservat, i que és la seu de l'esglèsia de Sant Salvador. A la ciutat també trobarem l'estàtua del cèlebre arquitecte militar borgonyó Vauban, al servei de Lluís XIV, i que ens feia força la punyeta als catalans. Al final també se les va tenir amb el seu rei, ja que veia que se li'n anava la mà. Des d'allà el verd dels boscos s'estenia fins a l'horitzó dels seus turons. Per cert, l'hotel dels Caputxins és molt recomanable, pel menjar, l'habitació i estar aprop de l'estació de tren i de bus.
D'allà surt el cotxe de línia fins a Vezelay, l'inici d'un dels camins de Sant Jaume de Compostel.la, i que aplegava la gent de la Germània i del nord europeu. El temple dedicat a Santa Magdalena és la cirereta d'un nucli medieval que va enfilant-se per un turó. Des de dalt podeu esplaiar la vista contemplant un paisatge suau i acollidor. I si podeu encetar el camí, baixeu fins a Sant Pere, el poble que es troba als seus peus, i a la vora del riu. Allà trobareu una antiga esglèsia, tant o més maca que la de Vezeley, amb unes estranyes inscripcions. A la vora també hi ha una antiga estació termal d'època antiquíssima, explotada per gals i romans. Per a nosaltres, els catalans, Sant Pere ens interessa molt doncs és l'antiga residència de Gerard de Rosselló, protagonista de la cançó èpica. 
L'endemà vam agafar les botes, i cap a l'abadia de Fontenay, de l'orde cistercenc. Aquest monestir va ser molt famos pel Bernat de Claravall i altres coses de la predicació de les Croades. Però també per la seva aigua, i per tenir una farga molt activa que els va donar molts ingressos econòmics. El guia explica que ells van inventar la primera farga, i jo li vaig comentar en privat que els primers vam ser nosaltres amb la farga catalana, ja que de fet, al monestir ja tenien posat el mall, i només els hi faltava el bufador? Bé, va callar com un mort, ja se sap que qui tingui ulls que vegi.... Tot aquesta sortida la vam fer amb els trens i els busos, tot i que no massa abundants per a fer ruta entre els pobles. Amb bicicleta també es podia haver fet el camí, enlloc del bus. Però els companys ja ens esperaven a Dijon.

Sergi


diumenge, 21 d’agost del 2011

Porto Amunt, Porto Avall

Porto-Nord de Portugal
Una setmana per a visitar Porto, al nord de Portugal, i els seus voltants donen per a molt, però encara et quedes amb ganes de tornar. Si voleu agafar al bicicleta us recomano que estigueu una mica preparats per a pujar i baixar pels seus turons. I fins i tot, una bona bicicleta elèctrica! Aquesta ciutat a la vora del riu Douro i a la desembocadura amb l'Atlàntic és com una balconada encarada al riu, i al davant, ens trobarem Vilanova da Gaia, on hi ha els famosos cellers de seu vi dolç. Riu amunt i avall veureu les antigues barques per a transportar les tines, ara més aviat com a decoració. De fet, i com sempre, les grans vies de comunicació seran gràcies als rius. Rius com el Douro a Porto, o el Lima, a Viana do Castelo, o el Leme a Vila do Conde. I aquestos rius relliguen la costa amb l'interior, ple de turons i valls verdes que ens recorden que Galiza està a tocar, i que formaven l'antiga Gal.laecia romana. Tot i que s'estan fent millores per a circular en bicicleta, encara queda molt per a desenvolupar-se en igualtat de condicions. Però el cicloturisme ens portarà a racons molt bonics, no ho dubteu! En tot cas, un bon consell, a Portugal en general la regla de circulació no escrita és "si passa, passa...". Vull dir que us poden passar a un pam, i cadascú continuar el seu camí. 
A Porto vam bellugar-nos amb una bona xarxa de transport públic, a un preu més barat que aquí, de moment. Tenen un bitllet combinat anomenat Andante, que dura 3 dies i costa 11€. L'autobús té un bon servei, i disposen d'un servei de metro que ha arraconat els vells tramvies. Només queda el tramvia do Carmo, o del Carme, per als turistes. Cal dir també que la xarxa d'aquest metro és extensa i amb bones interconnexions. De fet, es tracta d'una xarxa de tramvies, semblants al Trambaix. Són senzills, còmodes i amples. I de manera similar, trobareu els seus trens. En diuen "comboios" i tenen l'estació principal a Campanha, pronunciada Campanyà, tot i que mantenen l'encantadora estació central de Sao Bento, o Sant Benet, amb el vestíbul de rajoles decorades amb fets medievals. Amb el tren arribareu a les afores, i podreu anar fins a Guimaraes, Vila do Conde, o Viana do Castelo.  Es pot portar la bicicleta de franc en els trens. Malgrat el predomini absolut del cotxe, els seus centres històrics magnífics són de vianants, i podeu passejar tranquilament. També estan començant a fer servir vehicles elèctrics a les ciutats, com els de Correus, o bé Microbusos com el de Viana.
La mobilitat amb una visió global encara no és gaire evident a Portugal, però el seu servei és decent i no el deixen perdre. Es volia reduir el servei de la línia que va fins a Galícia per Valença do Minho i Tuy i van posar el crit al cel. També heu de pensar que a la porta de l'aeroport de Porto trobareu els taxis, el cotxes i autobusos, i una magnífica estació de metro que en mitja hora et deixa al centre de la ciutat! Les comparacions amb l'accés al dinosaure de la Terminal 1 de l'aeroport del Prat són esfereïdores.
Podeu donar un cop d'ull a les fotos a veure què me'n dieu, i si voleu alguna adreça, us la passo amb molt de gust, tant com el plaer de tornar-hi a Porto. Ja veieu que la morrinha i la saudade s'encomanen!

Sergi 


dilluns, 15 d’agost del 2011

Agost Capgirant la Bicicleta

Aquest mes d'agost acostuma a ser un mes de relax per a gairebé tothom. Qui no està de vacances, gaudeix de la tranquilitat a la feina, i sobretot, als carrers de les ciutats. Tot i que aleshores la gent fa coses poc normals, coses de la calor, d'una relativa calma, i perquè no, un "tant se me'n fot", que quan es passa la ratlla esdevé perillós. Us recordem que cal gaudir de la nostra bicicleta, però cal igualment anar amb compte ja que estem conduint. 

Us faig un llistat dels fenòmens paranormals que han passat davant dels meus ulls aquest cap de setmana a Barcelona, i dels quals en triaré els més destacats. El primer es refereix a un ciclista que anava per Consell de Cent pel carril de l'esquerra, tenint a la dreta el corresponent i excel.lent carril bici, que acostumo a utilitzar. El segon quan un pare amb el crio van davant meu saltant-se més semàfors vermells que algú que jo sé, visca la pedagogia!. El tercer, per més inri, un ciclista anant en direcció contrària al sentit dels cotxes. Cert que no hi ha gaires cotxes, però és que venia un correctament i s'ha hagut d'apartar. Per no parlar dels turistes centreeuropeus, normalment holandesos o alemanys, que agafen el carril bici d'un sol sentit, i et venen en direcció contrària també perquè és prou ample? Tenint com tenen el carril de Diputació ben aprop. Suposo que és ignorància, però encara m'enrecordo de la bronca que ens van donar fa anys a Holanda perquè ens vam equivocar de direcció en un carril bici. En fi, ja no parlo del circuit bici per poder fer una bona gimcama esquivant els contenidors de la brossa a l'avinguda Meridiana. El seny t'imposa el camí natural, que passa pel mig de la vorera ampla. Bé, l'agost és ja un can seixanta!
Aleshores s'esdevé el miracle, o potser era un miratge. Us enrecordeu d'aquell anunci al carrer d'una marca de licor que convertia els carrils bici en carrils cotxe? Doncs, això mateix em vaig trobar en el carril de doble sentit  del carrer de Consell de Cent, entre la Meridiana i la Diagonal. Un cotxe molt ben parat sobre el carril bici, és clar, tocant a la vorera i a l'ombra, amb els llums intermitents posats. Ni gomes separadores ni res van aturar les dues dones que conversàven tranquilament, mentres els ciclistes s'apartàven del camí. Jo els hi dono ple suport, reivindico plenament els carrils cotxe!

Sergi

dissabte, 9 de juliol del 2011

En bici per les Platges de Gavà i Castelldefels

El passat 3 de juliol vam fer la sortida que havíem endarrerit per diferents motius al Canal Olímpic de Castelldefels. Degut a les notícies recents sobre la voluntat municipal de desfer el carril bici del passeig Marítim de Castelldefels, vam canviar l'objectiu de la sortida i ens vam dirigir cap a les platges de Gavà. Ens vam apuntar la Marta, l'Ignacio, el Lluís i la Lurdes i la Sònia. Després de sortir de Sant Boi, vam anar pel parc agrari fins a Viladecans, i a Gavà, vam enllaçar amb el carril bici que va paral.lel a la carretera de la platja de Gavà Mar. L'any passat el fan repassar per redreçar el paviment aixecat per les arrels dels arbres. Ara està més ample i còmode,  realment els vianants i ciclistes l'utilitzen a bastament. 
A la platja de Gavà, vam coincidir per casualitat amb tota la colla dels Amics de la Bici que van anar a fer la tradicional paella a la Societat Vegetariana, gairebé 35 persones. Vaig presentar als nostres companys i vaig tenir l'ocasió de saludar als amics, i de conèixer algunes novetats afortunades, com la via del Delta que per la vora del riu enllaça amb Amposta i pel canal amb l'estació de Tortosa. Nosaltres vam continuar pel passeig marítim de Gavà, amb un carril bici ben implementat des de fa anys, i que té un gran èxit. Per la platja de Gavà vam enllaçar amb la de Castelldefels, amb la finalitat de comprovar el carrilbici fet al Passeig Marítim . Després de fer el seu recorregut, a nivell de calçada, i comprovar que el disseny i l'ús que se'n fa és prou bo, recomanem defensar la seva presència. A més, les alternatives com anar pel passeig de vianants suposen crear un conflicte permanent, com el que s'esdevé a la Diagonal de Barcelona. Això posa en perill patinadors, ciclistes i vianants i en última instància, l'Ajuntament de Castelldefels seria responsable civil subsidiari, ja que si pren la decisió de desfer el carril bici, entraria en un cas de prevaricació. Els cotxes ja tenen prou espai per a aparcar, i en tot cas, el problema no milloraria amb una zona 30, ja que la realitat és que hi ha massa cotxes. A no ser que tot sigui per a recaptar més diners? . Caldria potenciar els autobusos a la platja, i les connexions amb les estacions de tren. Cal que pensem que a Europa es defensa un concepte global de mobilitat, i el nou alcalde parla sense coneixement de causa, només pensant en el cotxe privat. Esperem que els nous regidors de mobilitat siguin més receptius al veritable progrés del segle XXI.
Vam seguir tot el passeig Marítim, fins al final, quan s'acaba a Bellamar, i vas pel passeig de vianants. Vam poder comprovar com els cotxes també tenien força problemes per a circular i aparcar, tot i que no hi ha cap carril bici a la calçada. El fet real és que hi ha massa cotxes, i poca circulació d'autobusos a la plaja, especialment el cap de setmana quan hi ha més afluència de persones. Un bon exemple al Baix Llobregat són els autobusos del Prat de Llobregat que van a la platja, i que el cap de setmana hi van més sovint. 
Quan vam arribar a Port Ginesta, just al començament de les costes del Garraf, vam seure en una terrassa per a poder prendre unes clares, i descansar per a la tornada. La vam fer per la riera de Viladecans, i vam comprovar com encara falta la connexió entre Gavà i Viladecans. Vam haver d'arrossegar la bicicleta uns centenars de metres per la platja fins a passar el càmping. D'allà vam tornar més tranquilament pel camí de la riera fins a Sant Boi. Podeu veure algunes fotos en aquest enllaç.

Sergi

diumenge, 26 de juny del 2011

El camí de la Tordera

Hem aprofitat aquest dissabte de finals de juny per explorar una altra ruta: la del riu Tordera. Aquesta ruta apareix a la web de turisme de La Selva ben explicada. Com el seu títol indica parla dels camins de l'aigua de la comarca, la qual comprèn força dominis del vescomtat de Cabrera, i traça una línia que va des del Montseny fins a la desembocadura de la Tordera. En el nostre cas, farem una ruta des d'Hostalric fins a Malgrat de Mar, pel marge dret del riu, gairebé quaranta kilòmetres. Tant en un cas com l'altre, aprofitem que el punt de sortida i el d'arribada tenen estació de tren. 
Amb la línia que va a Girona vam parar a l'estació d'Hostalric. Una població per la qual es passa de llarg moltes vegades, i ens quedem amb les ganes de visitar-la. El seu castell i la vila murallada ens captiven des de lluny, però també des d'aprop. Val la pena una visita en aquest tascó petri que domini la riera d'Arbúcies i la confluència amb el riu Tordera. Les seves muralles restaurades mereixen una visita més pausada, i les seves vistes ens omplen del verd dels boscos de valls i muntanyes. Podeu demanar la clau per pujar a la torre alçada davant l'Ajuntament. La Casa de la Vila és un antic convent, i allà trobareu una bona Oficina de Turisme, tant per la informació com pel seu personal.
Des d'Hostalric baixarem cap a la zona dels horts, i cap a la seva ribera. Hem d'agafar el camí que gira a la dreta, per després creuar el gual de la Tordera. Si porta aigua caldrà descalçar-se, ja que tot i sent finals de juny, ens pot cobrir fins als genolls. Tot dret, pugem al camí que girant cap a l'esquerra ens portarà fins a Fogars de la Selva, ple de masies i boscos de plantació, que acompanyen oferint una magnífica ombra. I una temperatura més agradable ja que el termòmetre s'està enfilant força. Abans d'arribar a l'ajuntament de Fogars, trobarem el trencall que porta a la següent població. El camí no és gaire llarg, però fa una forta pujada, que ens permet gaudir d'unes bones vistes de les serralades. 
Un cop a dalt del serrat, vorejarem unes urbanitzacions que ens portaran fins al poble de Tordera. També vam passar per l'Estany de la Júlia, de Can Torrent abans d'arribar-nos-hi. Era l'hora de dinar, i vam decidir anar a buscar unes quantes clares. Tot i que primer vam trobar el restaurant La Bona Dieta, la nostra estació de servei es va dir Bar Lancelot, en un carrer costerut amb una bona terrassa, fresca pel vent i l'ombra. Després del cortés Ni Hao! que va alegrar a la parella jove de xinesos que el porten ens vam entaular. Ens van atendre força bé: bona beguda i bones tapes, senzilles però efectives per sadollar la nostra set i apaivagar la nostra calor. 
Després de dinar venia el tram més complicat, pel fet que ja ens trobàvem en una zona força urbanitzada. A la sortida del poble, a tocar del modern Castell de Tordera, on fan espectacles de sopars medievals hollywoodians, vam travessar la carretera nacional en direcció cap a Palafolls per sota. I sortim a la zona del Mas Roquet, molt bonic. Pista amunt, agafarem el camí de l'esquerra del sender local, per anar a parar al polígon industrial del Mas Puigvert. Allà ens van acompanyar un pare amb el fill en bicicleta, que ens van indicar el camí cap al Molí, i agafem la ruta als peus del Castell de Palafolls entremig de la cuidada zona hortícola. Vam arribar a la plaça del poble, on es celebrava un mercat d'intercanvi i segona mà, molt entretingut, al costat del Teatre Principal i l'Esglèsia, presidit pel piano que es troba al terrat de l'escola de música. Després de preguntar a la gent, i de mirar el mapa, vam adreçar-nos per la carretera que tot dret ens porta fins a Malgrat, procurant evitar les perpendiculars, més carregades de trànsit. Des del centre del poble vam anar a buscar la platja, on prendre un altre refresc als peus de la mar. Unes pedalades més ens van portar fins a l'estació de tren de Santa Susanna, on vam veure la gernació que en aquestos dies de començament de la temporada de vacances omplia els passejos i les parades de firaires per tot arreu. 
Vam gaudir d'un dia apassionant, tant per la calor com per les emocions de la ruta, i per recordar que sempre tenim nous reptes. Provar rutes, trobar-te amb la gent i veure com t'ajuden desinteressadament. Gràcies a tots ells, persones anònimes que fan més país que alguns altres presumits! Doneu un cop d'ull a les fotografies que vam fer d'aquesta ruta que qualificaria de nivell mig, i recomanable per als mesos de primavera i tardor.

Sergi

divendres, 24 de juny del 2011

El Velocity de Copenhague fa un Any

Per aquest Sant Joan ha passat ja un any des que vam fer el Velocity del 2010 a Copenhague. Per als veterans d'altres congressos, quan ja s'ha viscut el de Barcelona, era una manera de carregar les piles, i trobar-se amb els amics, coneguts i saludats. Ja no tant per les coses sabudes, sinó per la recerca de la novetat, i de les joves incorporacions al món de la bicicleta. A la web trobareu moltes coses de les que es van dir i es van parlar. Però jo us afegiria l'excel.lent menjar que ens van preparar, la bona organització i la generosa hospitalitat que vam rebre per part dels danesos. Si encara voleu pensar en algun lloc de vacances, tingueu en compte la bella Dinamarca.


Amb totes les coses bones, de veure que poc o molt, anem obrint pas a la gent que gaudeix d'aquest vehicle. També som conscients de la realitat que de vegades no és senzilla, ni a voltes agradable. Adonar-nos de les nostres febleses, malgrat saber que dalt d'una bicicleta el món ens pertany. Com deia el lema del congrés: "diferents marxes, el mateix destí" nosaltres anem fent camí al nostre ritme. La prova d'aquest fet és el miracle de Sevilla: van aprofitar una pluja de diners per adaptar la ciutat a la circulació de la bicicleta. I el mes de març d'aquest 2011 la ciutat va tenir l'honor d'acollir el Velocity d'enguany. El seu lema va ser "el cicle de la vida". Gaudim d'aquest Sant Joan nostre, i recordem amb agraïment les pedalades pels carrers i parcs de Copenhague, així com les fogueres als llacs que en aquesta nit de festa cremen surant enmig de l'aigua.

Sergi

Sergi

dimecres, 22 de juny del 2011

La Bicicleta es va fent Gran

Avui s'acaba el curs escolar per als alumnes, com marca la tradició, abans de Sant Joan. Mentres molts mestres i estudiants encara han de passar altres exàmens i oposicions, com a mínim fins a Sant Pere. Com a usuaris de la bicicleta, i després de tants anys de lluita, som conscients que el nostre país ha fet un salt qualitatiu importantíssim: la bicicleta és present als nostres carrers i camins. I tot això gràcies a Amics de la Bici, i als quatre gats que la van parir, fa més de 25 anys a Barcelona.




Encara queda molt per fer, i aquesta és la nostra tasca. Hi som, però encara ens cal guanyar el respecte dels altres conductors. Cal fer-los conscients que la bicicleta té el seu propi codi de circulació i seguretat, i que el costum creat és el fonament dels seus drets. Per dir-ho d'alguna manera, la bicicleta ja no va amb rodetes. Per això, hem presentat recurs al pla de mobilitat de l'Ajuntament de Martorell, ja que establir ordenances especials és un recurs paternalista, quan no denigrant. La promoció de la bicicleta passarà, i sempre ho hem defensat, per compartir l'espai viari i pacificar el trànsit. Més zones trenta, i altres mitjans, per fer més justícia contra els que practiquen la violència sobre rodes. I que tothom siguem lliures de caminar, pedalar, de rodar respectant a tothom.

Sergi

dilluns, 20 de juny del 2011

Preparant Sant Joan a la Platja de Viladecans

Aquest dissabte, 18 de juny, vam sortir a les set i quart del vespre de la plaça de l'Ajuntament. Anàvem cap a la platja per a celebrar el solstici d'estiu. Enguany ens anava millor avançar-nos per tenir una mica més de lluna, ja en fase minvant, per veure'ns i gaudir de la nit. Així va ser: la marinada era suau i no gaire freda, ideal per a anar en bicicleta. Vam ser pocs, però ens ho vam passar molt bé, i aquesta mena de sortida es va convertint en una tradició en el millor sentit de la paraula.

La tarda era agradable, i vam enfilar el pont de l'Alcampo per entrar als camins del parc agrari. D'allà cap a la dreta, fins a la bassa de Viladecans, des d'on passem el pont del ferrocarril per arribar-nos a la riera de la Torre Roja, que passa per sota de la carretera comarcal. Un senyal cap a la dreta ens portarà fins al carril bici de la platja de Viladecans. A més d'haver millorat la senyalització, també vam veure que s'ha asfaltat el camí fins a la platja, amb una part segregada per anar a peu i en bicicleta. En fi, encara era de dia quan vam arribar-nos a la barra de pedres que ens empara una mica del vent i de les vistes de l'urbanització. Ens acompanyaven el soroll i l'espectacle magnífic dels avions enlairant-se des de l'aeroport.

Vam sopar fins a afartar-nos: l'Ignacio va guanyar per golejada amb una fantàstica truita de patates al punt, cruixent i una mica torrada, de la qual no en va quedar res. La resta vam compartir el picnic, i ja entrada la nit, una petita sobretaula al xiringuito de la platja, on vam prendre els cafès i alguna cervesa més. Satisfets,  ben orejats i a punt per recollir les bicicletes, posar els llums i reflectants, i fer el camí de tornada. No vam trigar gaire més que a l'anada, però el temps va passar volant, de tant bé que hi anàvem. A la una de la nit ja estàvem tots a caseta. Podeu fer-vos una idea amb les fotos que vam fer.

Sergi

dilluns, 13 de juny del 2011

En el Sopar contra el Càncer del 2011

La nostra associació va participar en el Sopar contra el Càncer que es va fer el passat divendres, a les 21h a l'Hotel El Castell de Sant Boi. Aquest acte anual està organitzat per la junta local de Sant Boi, i serveix per a recollir fons per a la investigació de remeis contra aquesta malaltia tan estesa en la nostra societat occidental. Tot i no haver-hi tanta gent com en altres anys, l'Ignacio, com a president, i jo vam compartir taula amb altres santboians.

Tots ells s'han trobat amb aquesta malaltia, directa o indirectament, i amb el sopar volen donar testimoni de superació i d'agraïment. A Bicibaix no som una excepció, també coneixem d'algun cas antic o recent, d'algun amic o conegut. I no només volem ser-hi, sinó que també volem ajudar. Ja que la bicicleta és un dels mitjans que afavoreixen el transport, i també la salut de la nostra gent. Sabem que som una part, potser petita, de la solució per a l'estrés, per a la contaminació atmosfèrica, per a evitar el sobrepés. Això se sap des de fa segles, tot i que molta gent no veu aquestos efectes tan positius. Potser entraríem en el camp de les mesures substitutòries de la medicina legal, doncs tot allò que afavoreix la curació de la gent compta. Tant com l'estimació i el suport dels familiars. 

Encara queda molt camí a recòrrer, tant en la investigació científica com ens va recordar l'il.lustre doctor santboià Manuel Esteller, com en la investigació de teràpies alternatives. Cal recordar tanmateix, que la prevenció i unes bones condicions higièniques de la nostra societat són bàsiques per a evitar l'expansió del càncer. Igual que amb una bona xarxa d'aigua i de clavegueram es van poder evitar les epidèmies de còlera existents fins fa pocs  segles, cal que la nostra atmòsfera i medi ambient estiguin lo més nets possibles, i que si cal aturar el trànsit degut als alts índexs de contaminació que assenyalen a la Unió Europea i a l'OMS, fem-ho, ens hi va la nostra vida. A veure si algun polític fa allò que cal fer per sentit comú, o almenys per a complir les lleis que ells diuen que tant defensen?

Sergi

dilluns, 16 de maig del 2011

La Selva: per Sils, Riudarenes i Santa Coloma de Farners

Aquest diumenge 15 de maig vam fer una sortida de tot un dia a la comarca de la Selva. Era una sortida apta per a tothom, per anar des de Sils fins a Santa Coloma de Farners, passant per Riudarenes. En total uns 40km, però de nivell fàcil i força planera. Calia arribar amb la bicicleta des de Barcelona per baixar a l'estació de Sils. Un dels grans atractius de la ruta és la visita als estanys de Sils, els quals estan ben senyalitzats per fer una ruta al seu voltant.

Un cop feta la volta, anem a buscar el camí que va cap a Riudarenes, i està marcat com a ruta dels Segadors. El camí va enfilant per camps, prats i boscos que estan força verds després de les pluges d'aquesta primavera. Hem de creuar la carretera comarcal fent ziga-zaga, per travessar el polígon i passant per sota el TGV, entrar al poble de Riudarenes. Petit, però ben cuidat, amb la seva esglèsia de Sant Martí, reconstruïda després de ser cremada pels espanyols a la Guerra dels Segadors.

Sortint de Riudarenes a mà esquerra, i unes naus, a mà dreta trobarem senyalitzat el camí que ens portarà fins a Santa Coloma de Farners. A l'entrada de la població trobarem el centre Magma i les Termes Orion. D'allà surt el camí que acompanya la riera de Santa Coloma, que ens portarà fins al bonic parc de Sant Salvador, on l'aigua raja a desdir. Tal com la poesia de Salvador Espriu o Joan Vinyoli. Des del parc vam anar a la fonda de Can Pinxo, al costat de l'esglèsia per recuperar les forces, i després de dinar com cal, una bona tornada fins a Sils. Una sortida recomanable per a tothom, i bona per a totes les famílies.

Si voleu podeu donar un cop d'ull a les fotos de la sortida fetes per mi. I en aquest enllaç les que va fer l'Elena, amb el verd rotund que s'escampava per tot arreu d'aquell dia.

Sergi

diumenge, 8 de maig del 2011

SORTIDA A LES MINES DE PLOM DE CASTELLVÍ

Dissabte 7 de maig vam anar des de Sant Boi de Llobregat amb tren, portant les bicicletes, fins a Sant Andreu de la Barca. Des d'allí i passant abans per l'ermita del Palau (vegeu 1a foto), vam arribar al terme municipal de Castellví.



El dia no prometia massa però vam tenir la sort que pràcticament no ens va ploure. Vam prendre'ns amb prou filosofia els trams de pujada baixant de la bicicleta i caminant tranquil.lament. D'aquesta manera, una sortida que per a nosaltres seria de nivell alt, va ser factible per als quatre que hi anàvem: el nostre guia Josep Portillo, l'Ignacio Morán, el Sergi Turiella i servidora (la Marta Pombo).


El paisatge d'aquest indret és preciós i sobretot ara a la primavera: muntanyes d'arbres verds i flors de tots els colors. Era magnífic estar en plena natura i amb pau, fugint del paisatge de ciment i del soroll dels cotxes. Sembla impossible que aquestes mines de plom, de l'època romana, s'hagin pogut conservar tan bé. Aquesta foto mostra els murs de la construccció, envoltats d'un paisatge boscós.





Amb el Josep hem fet un vídeo d'aquesta sortida que properament penjarem al blog. 


Marta Pombo Sallés

divendres, 22 d’abril del 2011

Entrevista de Bicibaix a la Televisió de Sant Esteve Sesrovires

Aquest mes es va gravar un programa de la Televisió de Sant Esteve Sesrovires, que emet també per la TDT com a Canal 10. Es tracta d'una entrevista per al programa "En Paral.lel" on l'Ignacio Moran parla sobre l'entitat des del local que fem servir de taller i documentació, gràcies a l'interès del David Molero.
Compartim l'entrevista amb una entitat que es dedica a fer de pagès, apadrinant cirerers. Estic segur que l'Ignacio està content d'estar ben acompanyat, amb lo que li agrada el camp.
A veure què us sembla?

Sergi

AMB LA BICI PLEGABLE JA NO HI HA PUJADES IMPOSSIBLES

El següent vídeo ens ensenya que combinant la bici plegable amb altres mitjans de transport podem anar a treballar sense arribar suats després d'una pujada: http://www.youtube.com/watch?v=SlBHS9xl6eo

Marta

dijous, 14 d’abril del 2011

SORTIDA A LA FONT DE LES ROVIRES

El passat diumenge 10 d'abril vàrem anar a aquest indret tan bonic que tenim al costat de Pallejà gràcies als nostres companys Lluís i Marga. L'itinerari es pot trobar en les rutes editades per l'ajuntament. Podeu veure les fotos del Sergi i també un vídeo molt curtet trobat al YouTube on hi veureu la font, la vegetació i el salt d'aigua d'aquesta zona tan bonica i ben conservada. 
Marta

dijous, 24 de març del 2011

UNA BICICLETA CANVIA EL MÓN



Ho heu pogut comprovar en aquesta història, que pot semblar utòpica d'entrada, però que ja s'està fent realitat a poc a poc.

diumenge, 13 de març del 2011

Des de Sant Boi fins a Sant Vicenç dels Horts

Aquest diumenge, 13 de març, hem fet una d'aquestes sortides de nivell baix, accessibles a tothom. Teníem un parell de destins per fer des de Sant Boi per si de cas la pluja haguès deixat els camins impracticables, o massa enfangats. Al final ens hem decidit per anar fins a Sant Vicenç dels Horts, repassant el camí que vam fer el diumenge anterior des de Molins de Rei. Ens hem ajuntat onze persones i cap a les deu i deu hem sortit des de la plaça de l'Ajuntament de Sant Boi.
Des de la Rambla hem seguit pel nou carril bici que passa per davant de l'Hospital Psiquiàtric, i que fa més bona la pujada pel carrer Pablo Picasso. D'allà anem a la Cope passant pel camí Vell de la Colònia, la qual cosa ens permet travessar la riera de Can Soler i arribar-nos al recinte de la Colònia Güell. Des del semàfor de l'entrada de la fàbrica textil podem agafar la rotonda de l'estació dels Ferrocarrils, que té una entrada a l'antiga carretera utilitzada com a ruta d'accés als camps i horts. Continuem endavant, cap a Santa Coloma de Cervelló, però hem de buscar un camí que ens permeti arribar a la pista lateral del tren AVE. El trobem i seguim un bon tros en paral.lel, fins que agafem a la dreta una pista pavimentada que voreja el riu cap amunt. El trajecte és més fàcil, i sense gaire fang, contemplant la crescuda del riu Llobregat.
Després de solucionar una sortida de cadena, i de creuar la riera de Torrelles que baixa força plena, entrem a Sant Vicenç per la banda de la zona comercial de La Vailet, al costat del Caprabo. Travessem la carretera de Sant Boi i girem a l'esquerra per anar fins al centre de la població, i a tocar de l'estació dels Ferrocarrils. Després d'una breu parada a la plaça de l'Ajuntament per fer fotos i menjar alguna cosa de la que portem, tornem cap a casa. La tornada no ha presentat gaires dificultats, tot i que al tram final proper a Sant Boi costa més d'arribar per la banda del riu. O bé hi ha obstacles pels cotxes circulant o per les tanques que dificulten l'accés als camins d'entrada a Sant Boi. Al final tots hem arribat ben contents, i això és lo més important. Podeu veure algunes fotos de la sortida en l'enllaç web.
Sergi

dimarts, 8 de març del 2011

SORTIDA A LA RIERADA I UN NOU BLOG DE BICICLETES

Diumenge 6 de març vàrem pedalar una mica disfressats amb motiu del Carnaval. Alguns duiem una perruca o unes banyes de dimoni i altres unes antenes i varetes màgiques de fades. Vàrem sortir des de Sant Boi de Llobregat, passant pel riu fins a Molins de Rei. Alguns de la comitiva vàrem arribar fins la cascada d'aigua de La Rierada, indret paradisíac i de gran bellesa natural ja dins del Parc de Collserola (vegeu la foto). La tornada a Sant Boi va ser una mica més difícil a causa de la manca de bona connexió per anar en bici des de Molins de Rei a Sant Vicenç dels Horts (on alguns van agafar el tren) i d'allí fins a Sant Boi.

Aquí teniu fotos dels nostres companys Fernando Jiménez i Sergi Turiella

I aquí teniu l'enllaç a un nou blog de bicicletes del nostre company Josep Portillo

diumenge, 27 de febrer del 2011

Sortida Familiar des de Sant Boi fins a la Desembocadura del Llobregat

El diumenge 13 de febrer vam fer una sortida familiar per anar en bicicleta pels voltants de Sant Boi. Havíem decidit fer la ruta des de Sant Boi fins a la desembocadura del riu Llobregat, enlloc d'anar al Remolar degut a la previsió d'alta participació. Doncs així va ser, vam aplegar-nos unes 40 persones, ja que havia sortit anunciada al Viure Sant Boi. Vam haver de resoldre l'equació que se'ns plantejava de sortir a les 10h des de Plaça Catalunya, lloc anunciat per error, quan normalment ho fem des de la plaça de l'Ajuntament. Ho vam resoldre amb un punt de trobada al carril bici de la carretera de Santa Creu amb el carrer Jaume Balmes, després de superar alguns contratemps, per sort sense conseqüències.
D'allà vam agafar el pont de l'Alcampo per anar fins al parc agrari, i agafar el camí del Prat, a l'esquerra. Vam arribar-nos a l'entrada del polígon, d'Enkalene, que entra als carrers del Prat i pel carrer de Frederica Montseny vam anar a buscar l'avinguda Onze de Setembre. Vam comprovar agradablement que el municipi del Prat ha fet unes millores importants en la circulació de bicicletes en el seu terme. Amb mesures senzilles, com senyals i edició de mapes, han aconseguit donar una bona impressió de ciclabilitat a la seva ciutat, a més de millorar els accessos a la part baixa del Delta. Per  l'avinguda Onze de Setembre vam agafar el camí de la Marina que porta a la vora del riu, i al mirador de Cal Lluquet, on hi ha el centre d'observació d'ocells. Des d'aquest punt baixa la pista que porta fins a la desembocadura nova del riu Llobregat, i que desviant-nos cap a la dreta ens permet visitar l'antiga caserna dels Carabiners, i l'edifici del Telègraf. Arribats al destí, i després de fer un mos i visitar aquestos edificis, vam fer el camí de tornada per la riba del riu, i des del Prat vam remuntar cap a Sant Boi pel camí del Sorral.
Una sortida matinal aptar per a gairebé tothom, i que demostra que estem en un entorn natural privilegiat, fàcilment accessible des dels municipis del Pla del Llobregat. En l'enllaç trobareu les bones fotos que va fer el nostre company Juanmi.
Sergi

dimarts, 22 de febrer del 2011

NOVA RUTA PEL BAIX LLOBREGAT - SERRA DE LES TORRETES

El nostre company, Josep Portillo, ens envia un nou vídeo de ruta pel Baix Llobregat. Aquesta vegada per la Serra de les Torretes:

dilluns, 21 de febrer del 2011

SORTIDA A LA CASERNA DELS CARABINERS I AL SEMÀFOR



Aquesta sortida es va fer anant pel camí del costat del riu Llobregat i visitant aquesta zona del Delta, que té el seu interès com a zona natural i també històrica. La foto que hem posat és El Semàfor. I aquí teniu les fotos del nostre company, Juan Miguel Lozano, d'aquesta sortida feta el diumenge 13 de febrer:

dimecres, 16 de febrer del 2011

RUTES PEL LLOBREGAT-Sant Andreu - Martorell

El nostre company de Sant Andreu de la Barca, José Portillo, ens envia un vídeo fet per ell mateix. Ens explica una ruta prou interessant que va des de Sant Andreu de la Barca fins a Martorell, passant per l'ermita del Palau, el Pont del Diable i acabant a la Torre Fossada.


dilluns, 7 de febrer del 2011

A 80 km/h o a 120 km/h? Agafeu la bicicleta!

Després de tants debats al voltant de la velocitat, i d'altres coses que ens fan ballar el cap, sobre el cotxe, sempre us recomanem d'agafar-lo només quan ens fa falta. Encara us sortirà més bé de preu pagar un taxi, si feu números veureu que surt més barat. No en va és un servei públic, oi? En fi, per a la resta del temps, aneu a peu o en bicicleta.
A veure què us sembla aquesta cançó del Ricardo Cocciante?

diumenge, 23 de gener del 2011

Immer diese Radfahrer: Lied - Mit dem Rad, Kamerad

El títol d'aquesta simpàtica cançó parla d'aquells que sempre agafen la bicicleta. Amb la bicicleta, camarada! fent el rodolí en alemany, i pels paisatges dels Alps ben a la vora. Els diàlegs s'entenen prou bé: sobre les pujades de la ruta, dels kilómetres que falten, de les parades als pobles per veure algun monument o esglèsia, i donar un cop d'ull al paisatge mentre descansem del selló.
En fi, avui ja hem fet el trasllat a l'antic local de la bicicleta al carrer Lluís Castells, número 9, al davant mateix. Gràcies a tots els companys que han donat un cop de mà, i als que no han pogut venir també ja que tenien coses més importants a fer. Companys, amb la bicicleta a mà per pedalar!

dimarts, 18 de gener del 2011

Les Bicyclettes de Belsize

En aquestos dies de sol, però també de boira, us poso el començament d'una pel.lícula que es va fer més famosa per la canço interpretada per Engelbert Humperdinck. La seva lletra parla de com les rodes de la bicicleta van girant tal com va girant el nostre món.
Situada a Londres, ens posem una mica melancòlcis i a to. Recordeu que el primer ministre David Cameron va també en bicicleta, suposo que ja l'ha canviat pel cotxe oficial. A veure si algun dia progressem de veritat i canviem el cotxe per la bicicleta oficial.



dilluns, 17 de gener del 2011

SORTIDA AL CLUB HIPIC LES TANQUES I CAN DIMONI


Després del parèntesi nadalenc, hem encetat l'any posant la primera i a poc a poc. Tot i així, vam gaudir d'aquesta sortida matinal que va aplegar una bona colla per fer a ritme tranquil un recorregut des de Sant Boi fins al Parc Agrari. Primer ens vam arribar a la Hípica de Les Tanques, on vam poder veure les instal.lacions i veure un entrenament. Vam poder veure-hi el campió Pau Dorca donant classe. A l'entrada, se'ns hi van afegir també unes amigues de Castelldefels, que van aprofitar l'avinentesa per conèixe'ns.
Després vam enfilar cap a les Basses de Can Dimoni, on la majoria va apuntar-se a la visita guiada que es va organitzar. Mentres el Forens, el Pedro i algun altre van aprofitar per fer unes bones fotos, com podeu comprovar. Tot i el vent fresc que corria, ens vam asseure al sol buscant la seva escalfor i sentint el paisatge que ens ofereix aquesta nostra terra.

Sergi

I aquí teniu les fotos del nostre company Francesc Asensio

diumenge, 16 de gener del 2011

Rodant altra vegada amb la Bicicleta

Tornem a reprendre els nostres camins en bicicleta. Aquest any que encetem amb prou bon temps, malgrat que és hivern. Felicitem a tothom que ha rebut una bicicleta per Reis, i que tinguin unes bones pedalades.