SOLSTICI D'HIVERN MENJANT CALÇOTS

L'any passat per iniciativa de l'Ignacio, vam començar a cel·lebrar el solstici d'hivern i ens va agradar tant que hem decidit fer-ne un esdeveniment tradicional al nostre grup.
La data exacta d'entrada a l'hivern es el dia 21, però és dilluns i dia feiner, així que ho fem el diumenge 20.

Aquest any ens ho hem montat encara més be. El Manuel ens ha ofert fer-ho a casa seva i comencem al matí encenent els focs, un per coure els calçots i la carn, l'altre per a escalfar-nos.

Un bon menjar i moltes ganes de passar-ho be, han fet que aquest dia hagi estat genial!

MENU:
-Sopes mallorquines
-Calçots (amb la seva salseta...)
-Mogetes del ganxet amb botifarra i carn de xai a la brasa
-Mandarines
-Pastis de nous i xocolata
-Tarta de Santiago
-Pastis de poma
-Cafè
-Te marroquí
-Bombons
-Licors
-i molt bon rotllo!

Ja esperem l'any que ve.

MOLT BONES FESTES A TOTHOM I ELS MILLORS DESITJOS PER L'ANY 2010.

M.Àngels

Bon Nadal de Records i Esperances

Aquest Nadal serà un bon moment per recollir-nos, amb els amics i la família, o amb nosaltres mateixos. Temps de silenci, de veure les coses més fàcils i les més difícils, i de preparar-nos per a l'any 2010. De llençar a la llar de foc les coses antigues, i de renovar-nos esperant la festa de Sant Joan. Temps per rellegir els poemes de Nadal, com els del Salvat-Papasseit, o el dels Sagarra. Temps per al record dels que trobem a faltar, com el Jordi del Egido trobarà a faltar el seu germà, que ens va deixar enguany, i a qui va enviar una carta molt sentida i que l'honora. Però també sé que els valors de perseverança que ens ensenya el Jordi ens han d'ajudar a tirar endavant els propers anys. El valor de la confiança en el demà millor, en el sol després de la tempesta, i en els nous projectes que anem fent pas a pas. O què sinó podem dir del Pep Guardiola i del Barça campió?.
També és un temps d'agraïment per les coses bones que aquest any ens ha portat: un temps de relleus, de noves sortides en bicicleta, tant pel Baix Llobregat com per Catalunya, de nous mapes del Delta, de nous socis i companys, de millores en el bloc i en la gestió de l'associació, etc...
Esperem que el proper any poguem esmenar els errors del 2009, com per exemple, la reforma de la llei de trànsit a l'estat espanyol, que ha millorat el cobrament de les multes, però que ha deixat els mals conductors a la carretera. El missatge que s'ha donat és negatiu per a la sinistralitat: pots pagar en euros, però no et treuran els punts per continuar conduint malgrat hagis fet una bestiesa. Un mes després de l'aprovació de la reforma de la llei, els morts en accident de trànsit han repuntat a tot l'estat. Quina vergonya!
Espero que aquestos dies tinguem pau i que poguem gaudir-los amb els que estimem, i amb els que potser no tant. Al cap i a la fi, tots som humans. Bones Pedalades!
Sergi

SORTIDES ESPONTÀNIES

Si, si... són aquelles sortides que no han estat programades i que a última hora algú proposa i que gairebé sempre hi ha més d'un que s'hi apunta.

Aquest més ha fet molt bon temps (fins aquesta setmana...) i hem anat a fer alguna pedalada amb gastronomia inclosa. Un dinar asseguts a una de les taules prop de les Basses de Can Dimoni, gaudint del menjar tant a prop de la natura i aprofitant aquest sol d'hivern, creieu-me, és extraordinari. Però també és agradable esmorzar dins l'antic i càlid Ateneu de la Colònia, veient a través dels vidres entelats com a fora plovisqueja...

Qualsevol proposta és bona per anar a passar una bona estona pedalant amb els amics.

M.Àngels

BICIBAIX AMB LA MARATÓ

Un any més colaborem amb la Marató i hem organitzat activitats a la plaça al devant del mercat de la Muntanyeta i recollir diners per aquesta bona causa. No han estat masses, però és el nostre granet de sorra.

TOUR CERDÀ: ESPAIS VERDS ALS LÍMITS DE L'EIXAMPLE

En veure que es feia aquesta ruta en bicicleta dins de l'ANY CERDÀ , vam pensar que podria ser interessant anar-hi i vam fer la reserva .

Se'n fa una cada més durant tot l'any i nosaltres hi hem anat aquest diumenge passat, 22 de Novembre.

El lloc i l'hora de trobada és a la porta principal de l'Hospital de Sant Pau, a les 10 del matí, així que sortim de Sant Boi a 2/4 de 9 pel camí del sorral i anem a Cornellà a buscar el Metro. Aquesta línia te una parada al davant mateix de l'Hospital i ens va molt bé.

Arribem mitja hora abans i tenim temps d'anar a prendre un cafè o d'esmorzar qui no ho ha fet.

A banda del nostre grup que som 10, va arribant més gent, uns 10 més, aproximadament i a les 10h. arriben els guies i un camió amb bicis, per a qui no en tenia. Nosaltres portàvem les nostres.

Desprès de repartir-nos uns mapes i unes ampolles d'aigua, ens fan una explicació del que serà la ruta i d'una mica d'història d'en Ildefons Cerdà i el seu projecte.

En aquest plà en Cerdà va projectar l'Eixample de la ciutat de Barcelona fent tota una quadricula immensa de carrers amb molts espais verds i amb una visió fantàstica de futur.
Com que del què es tracta en aquesta sortida és visitar els espais verds, comencem per anar a un jardí interior que havia estat de l'antiga fabrica Damm i on encara hi queda un antic dipòsit de coure on s'hi guardava la cervesa.

Desprès anem cap el Parc del Clot que esta situat en uns terrenys que anteriorment havien estat ocupats per la estació de tren del Clot y per uns tallers de reparacions ferroviàries. Un espai ampli, on les restes de les antigues edificacions es barregen amb el verd dels arbres.

D'allà anem cap a Sant Martí de Provençals passant pel Parc de la Mel.

Al Parc de Sant Martí han volgut preservar el seu passat rural i hi ha tres antigues masies, adaptades com a equipaments públics. La església gòtica de Sant Martí també està dins del parc.

Baixant per la rambla de Prim, anem a parar a Diagonal Mar. En aquesta zona de moderns i alts edificis, ara també anomenada 22@, hi ha el gran Parc de Diagonal Mar, per on també hi passegem. Continuem cap al Parc del Centre del Poblenou, un parc emmurallat amb unes originals portes d'entrada. Aquest parc ha estat dissenyat per l'arquitecte francès Jean Nouvel.

El recorregut s'està acabant i baixem per la Rambla del Poblenou cap a l'altre gran Parc del Poblenou davant del mar.

Allà és el final d'aquest "TOUR CERDA" i ens acomiadem del grup.

Tornem pedalant pel Passeig Marítim, la Barceloneta, el Port Vell, Passeig de Colom, Paral·lel, fins a arribar a la Plaça d'Espanya on agafem el carrilet per tornar cap a casa.

Aquesta sortida m'ha fer conèixer molts racons de Barcelona per on jo no hi havia anat mai i he conegut una mica més de la nostra historia. M'ha agradat!!

M.Àngels

DEL CAMP A LA MAR: EL CANVI CLIMÀTIC A COP DE PEDAL

Dissabte, 21 de Novembre, 2009.

D'aquesta sortida organitzada pel departament de Medi Ambient de l'Ajuntament ens en vam assabentar amb poc temps d'antelació i només hi vam anar tres de nosaltres.

A les 10h. arribem al lloc de sortida, davant de la Cooperativa Agrària. El dia era ben gris, d'aquells dies que semblen més d'hivern que de tardor, al migdia però, es va anar aclarint el cel i en el camí de tornada vam tenir un bon sol.

Una vegada més fem aquest camí fins a la platja de Viladecans, però aquest cop en coneixem algunes coses més.

Vam aturar-nos davant d'un camp on s'hi guarden apilats un munt de troncs d'arbres que van caure amb la fatídica ventada del Gener, també ens van mostrar els terrenys on el Barça hi vol construir un polèmic complex esportiu , vam passar a tocar de la nova terminal de l'Aeroport fins al recinte de l'espai natural on vam fer una visita guiada. Allà la guia ens va explicar com afecta el canvi climàtic al nostre delta, això si, entre avió i avió, doncs el soroll és ensordidor i no es pot escoltar res. Encara no entenc com els ocells s'hi han pogut acostumar.

Entre uns i altres, cada cop queda menys Delta, menys espais verds, menys conreus...

Per això, entre tots hauriem d'intentar conservar el que encara ens queda i ajudar a millorar-lo, ni que sigui només una mica...

M.Àngels

MAPA DE LA RUTA

MATÍ VENTÓS A LA PLATJA DEL REMOLAR A VILADECANS

Quan ens trobem a la plaça de l'ajuntament a les 10h del matí, fa fred i no sembla que fa gaire vent, però en sortir del poble comencem a notar com bufa de valent. A la tornada el duem tota l'estona en contra i es nota molt a l'hora de pedalar...

Avui hem estat una bona colla, en total 15.

Ens hem retrobat amb el Fernando i la Carme, a qui no havíem vist des que vam estar a Olot i que han vingut amb la germana d'ell, la M.Carmen. També han vingut el Javier i la Cristina amb la seva filla Victòria, antics coneguts de la Marta i que ara viuen a Molins de Rei. El Josep i la Lourdes, ella està una mica desentrenada perquè fa gairebé mig any que no sortia a pedalar, però ha fet tot el camí malgrat el vent de cara... . L'Elena de Barcelona i la Feli, el Manuel, el Jordi i jo. Si, ja ho se, tots aquests sumen 13, però pel camí augmentem...

Quan som a la carretera de Santa Creu de Calafell, em d'esperar-nos una bona estona per poder travessar. Començava a passar la bicicletada Barcelona-Sitges, que fan cada any i no podeu imaginar-vos quina quantitat de bicicletes!!! No s'acaba mai, sembla una riuada de ciclistes de tots colors, al final fem un pensament i aprofitem una forat per travessar-los.

Doncs be, qui se'ns afegeix, son dues noies que hi participen junt amb els seus marits, però que en arribar a Sant Boi, elles decideixen sortir-ne. El ritme que porten és una mica massa fort. Ens pregunten com poden anar fins l'estació de Viladecans i les convidem a que s'afegeixin al nostre grup perquè hi hem de passar pel costat. Però al final decideixen continuar amb nosaltres fins la platja.

Com que l'accés a la Platja de les Filipines només està obert a l'estiu, anem fins la platja del Remolar. Tot i que fa sol no ens hi estem massa estona, fa un vent tant fred que no s'hi esta massa a gust. Així que després d'esmorzar pugem a les bicis per fer el camí de tornada.

Es un camí que molts hem fet un munt de vegades, però sempre és diferent. El paisatge canvia contínuament, amb els arbres, les plantes, la claror, amb calor i amb fred, de nit o amb vent, però sempre te el seu encant...

I és que.... les bicis no son només per l'estiu!!

M.Àngels

MAPA DE LA RUTA

UN DIA PELS AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ

25 d'Octubre de 2009.

De bon matí, sortim amb el carrilet cap a Barcelona i a les 7'46h agafem el tren que surt de la plaça de Sants amb direcció a Figueres.
Uns esmorzem dalt del tren, els altres quan arribem i després de prendre uns cafès pugem a les bicicletes i comencem la ruta que ens havíem preparat.
Sortim de Figueres en direcció a Vilatenim, que és un poble petit molt aprop de Figueres i que el que ens crida l'atenció tot passant, és una antiga masia, Can Pagès, del 1575 i que ara és un restaurant anomenat "el Pa Volador" on s'hi fan banquets i festes. En aquesta casa hi va néixer el poeta Anicet de Pagès i Puig, nomenat Mestre en Gai Saber el 1896 i a la porta hi ha una placa amb un fragment d'un del seus poemes.
Continuem el camí entre camps de conreu , passant prop de Palol i de Vilanova de la Muga fins a arribar al poble medieval de Castelló d'Empúries, on ens hi aturem. Visitem el casc antic que és preciós, on hi ha la gran Basílica de Santa Maria, d'estil gòtic. Després de passejar-nos una mica, fem un refresc asseguts en una terrassa de la Plaça dels Homes (a les dones també ens hi deixen seure...)
Empuriabrava, és un complex turístic que pertany al mateix municipi, així que sortim del poble per la carretera que va a Roses i passem pel mig d'aquesta urbanització per a veure'n els seus canals amb embarcadors particulars a totes les cases. En aquesta època està tranquil però a l'estiu no s'hi deu cabre. Mentre contemplem aquestes canalitzacions amb luxoses cases, recordem que per sort i gràcies a una intensa campanya ciutadana de defensa dels Aiguamolls, no va tirar endavant el seu projecte d'urbanització.
Deixem enrere els canals i entrem al Parc Natural per un pont de fusta que passa per sobre la Muga.
El camí corre per les maresmes que s'han format entre la Muga i el Fluvià . Ens aturem en els estanys d'Europa i el Cortalet per observar des dels aguaits, però no hi veiem masses aus, deu ser que al migdia no és la millor hora...
Dinem a l'àrea de pícnic que hi ha en el Centre d'Informació i desprès ens endinsem pel camí del parc cap a una zona molt humida que va fins al mar. Ara sí que hem pogut veure ànecs, cormorans, cigonyes....
Val la pena d'anar fins l'observatori de Senillosa, situat al capdamunt d'unes antigues sitges d'arròs construïdes al 1959. Hi ha una vista fantàstica !

Ja és hora de fer el camí de tornada a Figueres, però per una altra ruta. Anem pels camins del parc agrari, on encara hi queden alguns camps ben grocs de l'arròs a punt de collir. Passem pels pobles de Fortià i de Vila-Sacra i arribem a Figueres que ja és ben fosc. S'ha notat molt el canvi a l'horari d'hivern, a les sis tocades ja se'ns ha fet fosc.

Agafem el tren de les 7,46h, tal i com havíem previst i cap a casa.

Una ruta fàcil i molt bonica, però el camí no està massa indicat, sort que anàvem preparats.

M.Àngels

Fotos M.Àngels

Fotos Genís

Fotos Pedro





MAPA DE LA RUTA

BICI BAIX pedala pels 350

Erem pocs, però hi erem!
Vam estar al Centre d'Art Santa Mònica on els de 350.org BarCelO2na hi havia organitzat tota la gresca. Vam participar en una passejada juntament amb els vehicles electrics, donant una volta a les Rambles cridant l'atenció de la gent, tot fent sonar els nostres timbres.
Després vam esperar que comencés la Timbalada. Diversos grups de percussió van tocar , primer un per un i després tots junts en un ensordidor clam per a una millora del clima.
Ho vam passar molt be, tot i que nosaltres vam haver de marxar abans de que s'acabés, doncs l'endemà haviem de matinar...
M.Àngels

fotos

En aquest video d'ECOLUDIC que també hi participava, hi sortim nosaltres (del 1,35 al 1,40 min.) http://www.youtube.com/watch?v=pYTPl1JBuEY

---------------------------------------------------------------------

L'AVÍS DE LA SORTIDA:

Aquest dissabte dia 24 d'Octubre és el Dia Internacional d'Acció Climatica i el nostre grup es vol afegir a les accions ecologistes que es fan a tot el món, amb una bicicletada des del nostre poble, SANT BOI fins el Centre d'Art Santa Mònica a la Ramba de BARCELONA.

mes informació:

http://www.350es.blogspot.com/

http://www.350.org/es/node/10361

ANEM A LA BICICLETADA POPULAR PER LA LLERA DEL RIU LLOBREGAT I ESTRENEM BANDEROLES

18 d'Octubre de 2009.

A Bicibaix hem fet banderoles noves.
A partir d'ara, quan sortim tota la colla, les portarem i així donarem a conèixer el nostre grup d'una manera més explícita.
Hem aprofitat aquesta Bicicletada Popular que ha organitzat la Diputació per fer l'estrena.
És una passejada que fem tot sovint, perquè la tenim molt al nostre abast, però és tan agradable de fer que no ens en cansem mai.
No sé quanta gent hi ha participat, però com que no hem sortit tots a l'hora i tothom anava al seu ritme, hem anat molt tranquils, aturant-nos pel camí a observar qualsevol cosa que ens cridés l'atenció.
De vegades, però, les coses no surten tant "rodades" com voldríem i avui hem tingut dues incidències. A la bici de l'Elena se li ha punxat una roda, que després de reparar-la ha pogut continuar el camí, però a la del Sergi se li ha espatllat alguna cosa de l'eix de la roda del darrera i ell sí que no ha tingut més remeï que tornar a peu. Per sort no era massa lluny, a l'alçada de Cornellà.
La resta del grup continuem el camí fins al al Parc Nou del Prat, que és el punt d'arribada.
A mig camí ja ens hi hem trobat un punt d'avituallament i aquí n'hi trobem un altre, on ens ofereixen sucs, fruita i galetes. Desprès de descansar una estona i recollir un petit obsequi per haver participat, tornem cap a Sant Boi.
Teníem la intenció d'anar a la Colònia Güell a fer el vermut, aprofitant que aquest cap de setmana s'hi celebra la Festa Modernista anual, però arribem una mica justos de temps i canviem de plans.
El vermut sí que el fem, però al nostre poble, i així el Sergi, que ja era a casa, també ha pogut venir.

M.Àngels

MAPA DE LA RUTA

CONGRÉS INTERNACIONAL DE CICLOTURISME A LA COSTA BRAVA

Els passats dies 1,2,3 i 4 d'octubre es va cel·lebrar a la Costa Brava un Congrés de Cicloturisme, on el Jordi i jo vam assistir-hi com a representants de Bicibaix.
Es tractava d'una sèrie de conferencies sobre "cicloturisme" per ponents de diferents països de l'Unió Europea i diverses passejades en bicicleta tot descobrint el maravellós paisatge d'aquesta zona.

He posat entre cometes la paraula cicloturisme, perquè vaig trobar que tot i que era del que es tractava el Congrés, s'hi va parlar més d'altres tipus de ciclisme com l'esportiu de competició, BTT... que del cicloturisme propiament dit.

Jo trobo que la paraula ho diu molt clar, cicloturisme: fer turisme en bicicleta.
Gaudir del paisatge tranquil·lament xerrant amb els companys, aturar-se allà on alguna cosa ens cridi l'atenció, visitar pobles, parlar amb la gent del lloc, fer fotos, cantar, fer visites culturals... sempre per camins o carreteres on la circulació es escassa, combinant de vegades el recorregut amb el tren, vaixell o qualsevol altre mitjà on hi puguem transportar les bicis i conèixer així altres contrades.

Vam estar tres dies, allotjats en un hotel de Platja d'Aro, assistint a les conferències al matí i en acabar sortíem amb les bicis a fer una ruta cada dia. Potser una mica massa llargues pel meu gust, doncs m'hagués agradat aturar-me més estona per gaudir de l'increïble paisatge, però no hi havia més temps, perquè haviem de recorrer la distancia programada, uns 60 km per dia.
Ho vam passar molt bé i vam tenir el plaer de conèixer molta gent que com nosaltres els agrada pedalar.
L'Albert Garcia, de la Coordinadora d'Usuaris de la bici, que va organitzar les sortides, va estar en tot moment a l'abast de tothom per a ajudar en el que calgués, com és habitual en ell.

Una experiència diferent per nosaltres!

M.Àngels

Una Setmana d'Agost a París

Aquest mes d'agost vam fer una setmana de vacances a París. Tot i que no vam anar en bicicleta... , us faré algunes observacions al voltant de la mobilitat en la ciutat, que il.lustraré amb un àlbum de fotos.

Vam arribar a París des d'Alemanya en un ICC, un tren ràpid alemany, que només va trigar dues hores, amb puntes de 300 km/h. Qualsevol comparació amb l'AVE és pura coincidència. Vam arribar a l'Estació de l'Est, i d'allà vam agafar el metro fins a l'hotel. La xarxa de metro parisenca és bona, i està net i polit. De totes maneres, les estacions no estan gens adaptades per a als discapacitats. Cal tenir en compte que la xarxa prové del segle passat i que no s'hi han dedicat esforços en aquest punt, cosa que sempre es pot defensar si existeixen mitjans de transport adaptats a les necessitats d'aquestes persones. Els vagons són de via estreta, l'estandard europeu, i una mica estrets i antics, però funcionen correctament. No tenen aire condicionat, cosa que tampoc potser els cal gaire, tot i que ja al mes d'agost ens podem trobar que van els vagons plens. Ja ens van comentar que durant la resta de l'any semblen una llauna de sardines, de tanta gent com n'hi ha.
Després, als carrers de París ens vam trobar amb un trànsit fluid, però que endevina que a partir de setembre allò pot ser de bojos. La ciutat és famosa per la seva congestió habitual. Tot i així, condueixen prou bé, sense fer sonar gaire els claxons, i respecten a tothom, amb l'excepció dels passos de vianants....! Aquest respecte és extensiu a la bicicleta, ja que els seus usuaris circulen amb normalitat per la calçada. Respecte al servei de bicicleta pública, diria que és molt millor que el nostre: funciona com un lloguer real, és a dir, qualsevol persona amb una targeta bancària pot fer-lo servir, fent-se una fermança de 150€. Les bicicletes estan més ben equipades: amb cistell, marxes i llums, i més còmodes. La llum es fa amb les dinamos a l'eix de la roda. Hi ha moltes estacions, i ben distribuïdes per la ciutat. Tot i així, sempre et pots trobar alguna bicicleta desmuntada. La xarxa de carrils bici és relativament poc extensa, però realment no és necessari , ja que el respecte als ciclistes és la norma habitual.
Pel que fa als autobusos, són semblants als nostres, i tenen una bona freqüència i comoditat. La intermodalitat amb línies de bus i tren és prou bona, ja que també existeix la tarificació per zones. La 1 per al centre de la ciutat de París, i altres tiquets per a turistes i abonaments diaris. Malgrat això, no es pot transbordar entre bus i metro, sinó entre metro i metro, o bus i bus. Hi ha estacions d'enllaç amb els trens de rodalies, semblants als FGC que porten fora de la ciutat, per exemple, a Versalles. Les estacions de trens estan prou bé, tot i que cal fer reformes i manteniment. Com és el cas de les que estan fent París Austerlitz, estació de la qual surten els trens nocturns cap a Barcelona. Allà fan servir la marca comercial Elipsos, enlloc de Talgo.
En general, el transport a París era eficient, i funcional, una mica antic, però tot estava net i polit. Cal tenir en compte que el preu del transport és més car que a Catalunya. Es nota que la gent cuida les coses i les conserva en bon estat. I que els conductors de cotxes circulen prou bé, i amb respecte.

Sergi

LA PASSEJADA EN BICI PER SANT BOI D'AQUEST ANY

Una vegada més hem participat en la Passejada en bicicleta que cada any organitza l'Ajuntament, aquesta és la 26ena edició.
Enguany l'organització s'ha quedat curta amb les samarretes d'obsequi, doncs la participació ha superat la d'altres anys, unes 1.200 persones.

És una passejada tranquila, que degut a la gran quantitat de ciclistes de totes les edats, fa que no sigui massa ràpida i que el grup s'allargui bastant, creant així alguns conflictes amb els conductors més impacients. Hi va haver més d'una escridassada per als voluntaris que intentaven parar el trànsit en algunes cruïlles, ja que no hi havien prous efectius de la policia i per cert dels que hi havia cap en BICI.
Caldria, potser, que l'organització s'ho estudiés una mica millor per a la propera.


Tant de bo servissin aquestes passejades per a conscienciar més a la gent de què la bicicleta pot ser un mitjà de transport més habitual, amb tots els seus avantatges per a la nostra salut i benestar.


M.Àngels

RUTA: RIPOLL - OLOT - GIRONA

Un cap de setmana de 3 dies, fent uns 160Km en bici i molt ben aprofitat.

Divendres dia 11, sortim de Sant Boi a les 7 del matí amb el carrilet fins l'Hospitalet, on agafarem el tren que va a Ripoll a les 7,45.
El tren, tot i que havíem avisat, no porta cap vagó per a posar les bicis i ens toca repartir-nos per les plataformes. Una mica incomode, duran tot el viatge hem d'anar vigilant en cada estació per on s'obren les portes i apartar les bicis perquè la gent que puja pugui passar. Tan fàcil que seria posar un vagó amb un espai lliure per poder posar les bicis, maletes, carretons... i no molestaríem a ningú... !!
Arribem puntualment a les 10,05 a Ripoll i esmorzem asseguts en una terrassa davant del Monestir, buscant una mica de sol per escalfar-nos, estem a 12 graus.

Comencem la ruta i anem pel camí del Ferro fins a Sant Joan de les Abadesses. El paisatge és preciós, molt verd i planer i amb un temps fantàstic, tot i que les previsions ens havien amenaçat amb pluges.
Entrem a Sant Joan pel pont medieval i travessem el poble que estava de Festa Major per continuar el camí pel coll de Santigosa.
Aquest tram del camí, fins a arribar a dalt de la collada, és el mes dur de tota la ruta. Un desnivell d'aproximadament 300 metres en uns 4Km, que anem pujant poc a poc, cada un al seu ritme. En arribar a dalt ens espera una tallada de meló fresqueta, sucosa i dolça per cadascú, tot un detall per part de l'Albert. Desprès de l'esforç, no sabeu com n'és de bo el meló!

Dinem i descansem una estona. D'ara endavant el camí tot és de baixada, quin gust!
Per una carretera poc concorreguda anem baixant fins a la Vall d'en Bas. L'Albert que coneix molt la zona, ens porta a fer una visita per la vall. Entre camps de blat de moro passem per La Pinya, el Mallol i els Hostalets d'en Bas on ens hi aturem una estona a berenar.

Arribem a Olot a quarts de vuit i anem fins a la Pensió on havíem reservat les habitacions. El lloc està molt cèntric, tocant a la Plaça Major i podem deixar-hi les bicicletes, però per altra banda la "neteja" deixa molt que desitjar...!
A l'hora de registrar-nos, dubtem, però no ho tenim gaire fàcil per trobar un altre lloc per a 10 persones i 10 bicis a aquestes hores, així que decidim quedar-nos-hi.
L'endemà al matí després d'esmorzar sortim per anar cap a la Fageda d'en Jordà i a la zona dels volcans.
Al arribar a la Fageda, baixem de les bicis per travessar-la caminant i poder gaudir més del paisatge. Una llum tamisada per les fulles t'envolta en una claror especial, màgica. És d'aquells llocs que canvien segons l'estació. Ara encara és estiu, tot és verdós, però m'agradaria tornar-hi a la tardor, deu ser espectacular el joc de colors grocs, marronosos i ataronjats...

Deixem les bicis al Centre d'Informació del Parc i anem caminant fins al volcà del Croscat.
El passeig sobre la colada de lava es un fantàstic paisatge de color gris-vermellós que contrasta amb el verd de la vegetació. Arribem a les grederes i sense perdre massa temps, doncs la pluja ara sí que ens amenaça d'aprop, tornem al punt de sortida.
Mentre plou, aprofitem el temps i fem un pica-pica amb les coses que portem a les alforges, fruits secs, pomes, formatge... i ja hem dinat!
No ho teníem previst, però decidim anar fins a Santa Pau. Agafem la carretera i gairebé el camí és tot de baixada, però no ens ha agradat gaire, perquè és molt transitada i no hi ha voral. Haurèm de mirar un altre opció per tornar...
Santa Pau és un poble medieval preciós per passejar-s'hi. A l'Oficina d'Informació ens indiquen el camí de tornada sense passar per la carretera, que agafarem després de prendre uns cafès i uns tes en una terrassa del poble.
És un camí rural que passa per vàries masies i encara que la pluja ens acompanya un bon tros, se'ns fa molt agradable.
Ja a Olot i després d'una dutxa, sortim a sopar. Anem a "la Pauleta" i aquest lloc si que us el recomano, tot és deliciós!.

Diumenge al matí sortim d'Olot per fer l'últim tram de camí fins a Girona i agafem la Via Verda del Carrilet.

Tret del coll d'en Bas on fa una petita pujada, la resta de camí és de baixada o pla. És una delícia, la bici gairebé va sola molta estona.

Fem una parada a Sant Feliu de Pallerols per comprar alguna cosa de menjar i continuem fins a l'estació d'Amer on hi parem per dinar.

Després, tranquilament, anem baixant fins a Girona.

El tren que havíem reservat surt a les 17,45 i encara tenim temps de fer un cafetó al bar de l'estació.

Aquest cop si que el tren porta un vagó amb un espai per posar-hi les bicis i podem anar ben asseguts tots junts, fent-la petar.

Una sortida fantàstica!!

M. Àngels

fotos

-----------------------------------------------------------------------------------------

Ara us explicaré com vaig viure la sortida, i potser seré més tècnic que la companya. Em primer lloc us diré que el Carrilet d'Olot va ser una de les primeres Vies Verdes de l'estat, i de Catalunya. Aquesta sortida l'he feta moltes vegades, sobretot, amb Amics de la Bici, que l'han convertida en una sortida clàssica. Clàssica per moltes raons: és la prova de graduació per a qualsevol cicloturista, i demana un nivell mitjà per poder fer-la. Sempre ha estat un plaer fer-la, i sempre ha compensat amb escreix l'esforç que ens demana per la seva bellesa i varietat. També és una sortida clàssica pels records de la Pinya, i perquè allà es troben les cendres del Vicenç Bagán, un dels grans herois que han recuperat la bicicleta a Catalunya.
Respecte a la sortida que vam fer aquest cap de setmana, us diré que comportava una variació de la ruta original que passava des de Sant Joan de les Abadesses cap a Sant Pau de Segúries, i es baixava per la vall de Bianya fins enllaçar amb la carretera que anava a Olot. L'augment del trànsit i les dificultats del Capsacosta han fet que es faci l'accés pel coll de Sentigosa.
La ruta va començar divendres, 11 de setembre, arribant amb el tren de l'Hospitalet de Llobregat a Ripoll, cap a les 10,10h. Vam fer una mica d'esmorçar davant del monestir, una excel.lent pastisseria que recomanem. D'allà encetem la ruta per la Via Verda del Ferro, que seguirem fins a Sant Joan de les Abadesses. Un cop al poble, enfilem la carretera secundària del Coll de Santigosa, de 1600m d'alçada, per la comarcal GI-521. És d'un gran desnivell, i la fem gairebé tota a peu...! Però la carretera té molt poc trànsit, i en dues hores arribes al coll, coincidint amb l'hora de dinar. D'aquesta manera, després ja tot serà baixada, i ràpida fins a Olot. Alguns tobogans, que permeten parar a la font, i cap a La Cantina. A la nostra dreta es troba la vall de Ridaura, i per aprofitar la tarda ens desviem per passar per la Vall d'en Bas, i fer la seva banda dreta. Passem per La Pinya, de tants records, i agafem la carretera cap als Hostalets d'En Bas. A la nostra dreta queda el Puigsacalm, i el tunel de Bracons, que no volem veure entremig de camps de blat de moro, em sembla que transgènics???, ai si Verntallat i els Remences aixequessin el cap! En fi, passem per davant la Cooperativa Agrària que tenen un munt de bon menjar i bona teca, això sí. I arribem als Hostalets una mica cansats. Un bon berenar que ens refà: una bona coca de pa de pessic de la MªÀngels, i el Jordi ben content. Als Hostalets es parla dels santboians que van comprar cases per aquí fa anys, vés qui ho diria.... i ens hi vam trobar, de debó. La tornada al vespre per arribar a Olot abans de fer-se fosc. Cansats, a la Pensió no vam tenir esma per buscar gaires alternatives. Altres anys hi havíem estat millor. En fi, ningú no és perfecte...
Cal agrair aquesta Diada a l'Albert que ens havia fet de guia tot el divendres, i explicat uns bons acudits, a més de recomanar-nos el Congrés Cicloturista que es farà a Sant Feliu de Guixols a primers d'octubre. Per al dissabte, que volíem passar a la Garrotxa, ens va recomanar arribar-nos a la Fageda d'en Jordà des de les Presses, agafant la Vall del Corb per la carretera veïnal GIV-5242. Ens permet arribar a la Fageda amb una ruta més assequible i agradable. Quan entrem a la Fageda, ja fem una bona passejada. Tot i ser estiu, els arbres estan verds, i l'ambient és agradable. Anem cap al Centre d'Interpretació del Parc, tot i que gairebé tenim un incident amb un dels carros que passen per la fageda, ja que en la baixada no donava ni temps d'apartar-se, caldria que portessin alguna campana per avisar .... Al Centre vam parar per poder fer una ruta a peu, i era la que anava al volcà del Croscat. Una tempesta s'acostava des de la banda d'Olot, i el temps era una mica just. Mentre jo i la Marta vam esperar, els companys van fer la sortida a peu, i van tornar quan començava a ploure. Ja no donava temps de tornar a Olot, i vam fer el dinar amb les coses de picar que portàvem a sobre. Quan va parar una mica, l'Ignacio va proposar d'anar a Santa Pau, ja que estava a 5km. El grup tenia moltes ganes, i ja hi som... Agafem la carretera cap a Can Xel, i cap a la Cot, a la dreta queda el camí a la fàbrica de iogurts. I cap a Santa Pau, a la GI-524. No massa transitada per ser l'hora de dinar. Però passat el coll, la baixada per la carretera fins a la vall és espectacular. Vam arribar tots bé, malgrat el cel tapat i alguna gotellada. La gent va enfilar cap al centre del poble, que ofereix un casc antic molt bonic. Després de veure'l, i tement la pujada que havíem baixat, l'Ignacio va tenir la bona idea de preguntar a l'oficina de turisme alguna ruta alternativa. I aquesta existia. Calia agafar unes carreteres senyalitzades com a rutes a peu que ens retornaven al volcà del Croscat, d'allà a la Fageda i cap a Olot. La ruta sortia del semàfor de l'entrada, i vorejant camps i masies vam enfilar enmig d'una pluja fina, i persistent, que ens va acompanyar fins a dalt del coll de Santa Llúcia. Tot i que algun tros el vam fer a peu, és una ruta fantàstica de tornada. A dalt vam agafar el camí del Croscat, que està senyalitzat per vorejar-lo a la vista de les grederes i terrasses vermelloses, i arribem al Centre d'Interpretació. D'allà surt el camí E3 que porta a Olot per Can Triay. És una mica difícil de fer de pujada, i millor tal com el vam fer de baixada. Després de visitar un pastor i el seu ramat, arribem a Olot aprop del Fluvià i del parc de la Mandra. Qui estava cansat va tornar a la pensió i els altres vam visitar una estona el Parc dels Volcans, i el seu hort d'herbes remeieres. Després d'una bona dutxa, tothom a sopar.
A l'endemà em tocava portar la ruta del Carrilet d'Olot a Girona. Tot i que més aviat acompanyava a la gent, ja que la Marta va ser la capdavantera. S'ha millorat força el recorregut, especialment en els punts complicats, i tothom va fer el trajecte sense gaires problemes. A més, la pluja del dia anterior oferia una vegetació d'un verd intens i un camí prou tou, sense estar enfangat aleshores, per poder arribar a Girona amb el temps de sobra. Vam veure, i comprar, a Sant Feliu de Pallerols i vam dinar a Amer. Vam entrar a Girona pel costat del Ter, dels horts i de la Devesa. A la tornada, el tren sortia de Girona estació, i els revisors de la Renfe van ser molt amables, per poder posar les bicicletes al furgó del tren. Cal esmentar que l'exit del carrilet fa que el tren tingués els dos furgons plens de bicicletes a vessar. Encara faltaran vagons... En fi, la tornada va ser fins a Barcelona Sants, on després de deixar alguns companys, nosaltres vam enllaçar amb el tren de Vilanova que ens deixava a Viladecans. En poc temps ja estàvem a casa, després d'un cap de setmana molt intens. Ens aquestos enllaços trobareu les meves fotos i les de la Elena.

Sergi

___________________________________________________________

MAPA RUTA 1er.dia: RIPOLL - OLOT


MAPA RUTA 2on.dia: OLOT - SANTA PAU - OLOT


MAPA RUTA 3er.dia: OLOT - GIRONA

PASSEIG I SOPAR A LA PLATJA DEL PRAT EN BICI

25 de juliol, 2009.

Uf, després d'una semaneta molt calorosa, aquesta passejada ens ha refrescat força.
A les cinc de la tarda, a la plaça, hi cau un sol que escaliva, però pedalant no fa calor perquè corre l'airet i així que tot pedalant xino-xano, anem baixant riu avall fins al mar.

Primer anem a fer una visita a l'antiga caserna dels carrabiners i al semàfor, actualment habilitats com miradors en una zona protegida i per on val la pena passejar-s'hi. Després anem camí de l'altre platja del Prat on s'hi pot banyar. Pel camí ens trobem amb el Sergi i la Marta amb qui havíem quedat de trobar-nos mes tard.

Passem l'estona al costat del "xiringuito el Calamar", on a la sorra hi han jocs "per als nens" i musica. El més petit de tots l'Andreu, s'ho ha passat molt bé pujant als gronxadors, però els no tant nens també

Jugant, menjant i ballant se'ns fa l'hora de tornar i a les dotze, abans de que és desfaci l'encanteri arribem a Sant Boi.

Al mes d'Agost no tenim previst cop sortida de grup i a no ser que n'improvitzem alguna els que siguem per aquí...,

fins al Setembre i BONES VACANCES A TOTHOM!!!


M.Àngels

SOPAR A BARCELONA

Dissabte, 18 de juliol de 2009.

A les 6 de la tarda és l'hora de concentració i com sempre a la Plaça de l'Ajuntament.

Som 10 els que sortim de Sant Boi, però després, a Barcelona, ens trobarem amb la resta de la colla.

Com fem habitualment, travessem el riu per Cornellà i continuem pel polígon industrial fins que arribem a Belvitge. Pel pas elevat, creuem la via del tren i ja som a la Gran Via. A partir d'aquí ja tenim carril bici fins arribar a la Plaça d'Espanya.

Després de trobar-nos amb l'Elena continuem la ruta i baixem pel carril bici del Paral·lel.

La Feli ha llegit que són les festes del Raval i decidim passar-hi a veure l'ambient. Ens truquen el Sergi i la Marta per saber on som i quedem de trobar-nos a la Rambla del Raval.

Ja ha començat la festa i està força animat pero pensem que és millor anar a sopar i tornar després.

Baixem fins el passeig de Colom en direcció al Parc de la Ciutadella. Quan som a l'alçada de les "Set Portes" l'Ignacio que també havia trucat feia una estona per saber on érem, ens aconsegueix i tots junts continuem fins al Parc. Hi fem una passejada i ens acomiadem de les dues parelles de Sant Boi que han vingut amb nosaltres per coneixer el camí i que han de tornar a sopar a casa.

Ara sí, anem a sopar a la terrassa del Centre de la Vila, on hi ha els cinemes Icaria.

Allà, el Francesc que ha vingut amb cotxe, s'afageix al grup . Passem una estona força animada.

Són prop de l'una quan tornem a pujar a les bicis i marxem en direcció, una altre cop, a la Rambla del Raval. Ara, encara està molt més animada la festa.

Després d'una estona, i com que n'hi ha uns de més balladors que d'altres, ens repartim i una part del grup es queda a la festa una estona més i la resta marxem cap a casa.

Per tornar, anem fins la Plaça d'Espanya i agafem el Carrilet fins a Sant Boi.

M.Àngels

UN APARCAMENT DE BICIS PLE DE MOTOS!!

Som usuaris habituals de la bicicleta i amb això vull dir que l’utilitzem tant per moure’ns pel poble i per anar a treballar, com per a fer agradables passejades en els dies de lleure. Ens agrada veure com de mica en mica (molt de mica en mica…), es va fent un espai per a la bicicleta.

Al nostre poble, Sant Boi, vam estrenar aquest hivern passat, un nou accés al riu pel pont de la barca. Això ens dona una opció més fàcil per sortir a pedalar pel nostre entorn. Cada vegada va millorant més el tema de la mobilitat sostenible!

Crec que estem en una zona privilegiada on podem gaudir d’aquest paisatge del delta del Llobregat, de la vegetació i la fauna de les maresmes, dels camins del nostre parc agrari que ens duen fins les platges més properes i tot això sense haver de fer cues, ni malbaratar petroli i conseqüentment SENSE CONTAMINAR.











Be, el que ens ha portat a escriure això és una cosa que no ens va agradar de la sortida d’aquest diumenge, a la platja de la Pineda de l’antic càmping de les Filipines a Viladecans.
Hi hem estat varies vegades, però mai havíem vist el que hi hem trobat avui:
L’APARCAMENT DE BICIS PLE DE MOTOS.













En aquesta platja hi ha l’accés amb l’horari restringit i ho posa ben clar a la porta. Quan son tres quarts de vuit del vespre hi ha un vigilant que s’encarrega d’avisar al personal de que vagin recollint i poder així tancar puntualment a les vuit. Això de l’horari tampoc ho entenem massa, perquè està tot ballat i no li veiem el motiu, però no és el que ara volem discutir.
També a l’entrada, hi ha unes indicacions ben clares on hi diu que és un accés per a vianants i bicicletes. Per això la nostra sorpresa en veure que hi entraven les motos.

Per molt que portin dues rodes, les motos son vehicles amb motor i per tant CONTAMINANTS i això és una ZONA PROTEGIDA!

El fet de que no hi arribin els vehicles a peu de sorra, fa que no sigui una platja massificada, pel que encara és mes agradable d’anar-hi.
I si és això el que els porta fins allà, podrien fer-ho deixant la moto a fora i entrar caminant l’últim tram pel mig de la pineda tot respectant les indicacions.

La bici és un mitjà de transport que respecta la natura. Per això defensem-ne el seu ús i movem-nos sense contaminar sempre que puguem!.



Jordi Sala i M.Àngels Branchadell
(membres de Bici Baix Llobregat)

SOPAR A LA PLATJA

Dissabte, 4 de Juliol de 2009.

Amb una setmana tant calorosa, un sopar a la vora del mar per dissabte al vespre, és el que vam proposar el dimecres en la nostra reunió habitual i semblava que no hi havia massa gent que l'hi anés bé. A última hora, però, hem estat vuit els qui hem anat.

Gaudint de la brisa refrescant que hi sol haver vora el mar, hem passat una bona estona, que d'això es tractava.

S'hi estava fantàsticament bé!!

M.Àngels

SOLSTICI D'ESTIU A LA PLATJA

Divendres, 19 de Juny de 2009.

Un any més, anem a sopar prop del mar, just quan les nits son les més curtes de l'any.

Les previsions del temps amenaçaven pluja, però sortim igualment i acaba fent una nit esplèndida. Sense vent, ni mosquits i amb un mar sense onades fantàstic per banyar-se.
L'únic que va mancar, va ser la lluna per acabar de ser perfecte, però estava en la fase de lluna nova, que hi farem...


Fem un foc per acompanyar la vetllada i coure-hi unes sardines ...
Després de sopar anem a prendre uns cafès a la terrassa d'un "xiringuito" i tornem a la vora del foc per continuar xerrant una estona més. S'hi estava tant be... que se'ns van fer quasi les tres de la matinada sense adonar-nos.
Recollim el campament i tornem amb les bicis cap a casa.

Una nit de solstici una mica anticipada, perquè en realitat és el dia 21, però a tots en anava millor aquest dia.


M.Àngels

BERENAR A LA PLATJA DE VILADECANS

I continuant amb les sortides de tarda, aquest dissabte vam anar a berenar a la platja.

A les cinc de la tarda, a la Plaça de l'Ajuntament hi cau un bon sol.La Marta no està disposada a passar calor i es passeja per dins de la font una i un altre vegada, amb bici i sense...

Som vuit i decidim marxar quan gairebé són tres quarts de sis. Anem pels camins del Parc Agrari fins a arribar a la riera de Sant Climent, per on continuem fins a enllaçar amb el carril bici de Viladecans que ens portarà fins la platja.

Arribem a la platja de l'antic càmping Filipines i s'hi veuen un munt d'estels al cel, eren dels que practiquen Kitesurf, que és una forma de fer surf arrossegats pels estels.

Avui fa força vent i per això n'hi deuen haver tants.

Nosaltres, tot i que s'ha ennuvolat, ens banyem una estona i després berenem.

Aquesta platja té un accés amb horari restringit, així que a les vuit, que és l'hora de tancar, recollim els trastos i ens disposem a marxar. En aquell moment arriben el Miquel i el Sergi, que també venien a berenar amb nosaltres i decidim d'anar tots plegats a la platja del costat d'accés lliure.

El Miquel ha portat un tastet de coques del seu forn per a tots i el Sergi refrescos. El sol a punt de pondre's, sense núvols, ens envoltava en una càlida llum ataronjada que convidava a quedar-nos, així que tornem a berenar i passem una estona més vora el mar, s'hi estava tant bé...

El dia és llarg i a quarts de deu encara s'hi veu, però ara sí, recollim i marxem cap a casa.

Aquestes sortides de platja al capvespre només les podem fer a l'estiu, així que cal aprofitar-ho!

M.Àngels