diumenge, 9 d’abril de 2017

RODANT PELS PLANS DE L'ESTANY


El llac de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, no es poden entendre com una illa isolada enmig del mar, malgrat les aparences. Sí com un ample esgraó que des de la comarca de la Garrotxa aboca les seves aigües a la conca del Terri i del Fluvià. Aquestos rius són els camins que connecten amb altres pobles i gents. Si la serra del Rocacorba encercla per un costat l’estany, per sota seu brolla l’aigua travessant la roca per camins invisibles. L’estany assoleix una aparent estabilitat, que la mà de l’home ha anat modelant. De tant en tant, la força de la natura es mostra en fenòmens esporàdics, com per exemple, la platja d’Espolla. Estant a més alçada que el nivell de Banyoles, i en determinades condicions, una zona del pla de Martís s’omple d’aigua, i aquesta ha estat canalitzada cap al famós saltant que aboca les aigües cap al Fluvià. Aquest 2017 molta gent va anar a veure aquest espectacle de la natura, els que ho coneixien deia que feia sis anys que no havia pujat tant, com la darrera vegada que s’havia esdevingut dos anys abans.

Vam aprofitar el cap de setmana per pujar amb l'autobús de la Teisa des de Barcelona. Hauríem pogut pujar amb les bicicletes a l'autobús, però vam pensar que les podríem llogar a Banyoles. Ens vam equivocar, per ser hivern no hi havia cap servei de lloguer com es troben la resta de l'any al costat de l'estany. Hi ha l'opció del Centre de BTT, però només estava operatiu als dematins... Us recordo que per un decret de la Generalitat els autobusos interurbans poden admetre fins a cinc bicicletes, tot i que algunes companyies restringeixen el servei. L'altra opció seria pujar amb el tren, però no existeix  una ruta en condicions. Si baixeu a Girona, els camins ens aboquen al coll de l'autovia, i és molt perillosa. I per l'altra banda, fa anys els Amics de la Bici baixaven a Camallera per travessar els turons en direcció a Banyoles, una ruta força trencacames. Una altra opció seria pel Fluvià, però ens tornem a trobar amb la carretera... Existeix un projecte per connectar el Gironès amb la Garrotxa per Mieres, però encara no sabem gran cosa més.

Sigui com sigui, us recomanem que pugeu a Banyoles. L'allotjament a l'hostal de Can Xabanet us anirà molt bé. Tenen espai per guardar les bicicletes, i el menjar és molt bo. Podeu agafar la ruta de l'estany ben aprop, i d'allà, altres camins. Mireu bé les rutes oficials, n'hi ha d'assequibles, però d'altres són de nivell molt alt, més aptes per a BTT. Penseu que l'estany està envoltant de muntanyes altes pel nord i l'oest, i que pel sud i l'est és millor. Precisament, per l'est vam agafar el camí que ens porta al pla de Martís, un petit altiplà que té unes magnífiques panoràmiques. Hem d'agafar el camí del cementiri de Banyoles, que en una costeruda pujada al turó ens deixa dalt de Sant Martirià, a l'antiga església que ens ofereix una bona vista de l'estany als nostres peus, i de les muntanyes, encara amb neu, al davant.

El camí ja es fa més planer, i hem de seguir pel costat de la carretera cap a Malianta, a la dreta hi ha un tros segregat que s'acaba en una cruïlla. Cal passar a l'esquerra, anant pel voral per sota el pont, una mica difícil fins arribar a la població. La millor opció, i més segura, és tombar cap a l'esquerra pel camí d'Ullà. És una carretera secundària ben asfaltada que ens permetrà travessar la carretera per un parell de pontets que es troben més endavant a la dreta. El primer va entremig de granges i camps, i ens permet arribar directament a la platja d'Espolla. Allà si ha brollat l'estany, podreu donar-hi un cop d'ull, si està eixut, penseu que el terra del camp es porós i que la natura omplirà el buit. Seguint el camí, que transcorre paral.lel al rec de Martís, anireu gaudint de l'espai diàfan i de les vistes. A la vostra esquerra el poble de Serinyà enturonat, i les montanyes de la Garrotxa. Al davant trobareu uns pontets, i el que té la creu ens marcarà el camí per arribar-nos al saltant de Martís. Quan cau l'aigua és molt espectacular, penseu que tot s'aboca a la conca del Fluvià.  Podríem arribar-nos a Esponellà, però com que anem a peu ja no hi som a temps. La tornada tampoc se'ns faria pesada pel mateix camí. Vam gaudir d'un bonic capvespre a la vora de l'estany, quan vam baixar des de Sant Martirià per un corriol a peu. En bicicleta caldria buscar el camí que envolta l'estany des de Banyoles.

El Pla de l'Estany té molts encants, serà per les aloges o goges, però encara podria fer-se molt més a nivell de cicloturisme per connectar la comarca amb les veïnes del Gironès, la Garrotxa o l'Empordà. Esperem que els camins de l'aigua ens permetin aprofitar les seves ribes per pedalar amunt i avall. En aquest enllaç trobareu un recull de fotos, espero que us agradin.

Sergi

diumenge, 5 de març de 2017

SEGUINT L'EQUIP DES D'HONGRIA


L'altre dia va sortir al diari un reportatge sobre un aficionat hongarès de handbol que assistia als partits del seu equip, el Veszprém. El fet destacable és que normalment ho feia amb bicicleta, i poques vegades en altres mitjans de transport. És cert que la situació geogràfica del seu país a Centre-Europa li facilita els desplaçaments. Però també que fa més qui vol que qui pot, sobretot si disposes de temps, i un mínim pressupost, i lloc on plantar la tenda de campanya si es fa de nit. Com que parlem d'esport, no us vull confondre amb el cicloturisme, que aquest senyor fa molts quilòmetres d'una tirada, i busca arribar en un temps determinat al seu objectiu. Quan fem cicloturisme real ens adonem que la ruta i el destí són importants, però les coses i les persones que ens trobem pel camí encara ho són més.

L'exemple d'aquest aficionat és digne d'admiració. Aquesta admiració també la vull fer extensiva a la gran tasca que ha desenvolupat l'associació de ciclistes hongaresos al seu país en pocs anys. No fa gaire temps, va morir el seu president, János László,  el qual va deixar una fonda empremta.  Des d'aquí cal fer-li un sentit homenatge, per la gran tasca desenvolupada entre els seus associats, i que ha permès al seu país posar-se al nivell europeu en aquest aspecte.

Fa anys vam tenir l'oportunitat d'assistir al congrés de la Car Free Network a Budapest. Allà vam poder conèixer diferent gent i participar en alguna pedalada de l'associació de ciclistes. Com que era l'estiu vam poder gaudir de la ciutat, i fer alguna ruta pel voltant del llac Balaton. Tot i la calor, i alguns mosquits d'aupa, ens ho vam passar molt bé. Si podeu, aprofiteu per saludar aquest aficionat quan aneu a visitar la bonica ciutat de Veszprém. Fareu cicloturisme del de debò.

Sergi

diumenge, 8 de gener de 2017

MILLORES EN LA CONNEXIÓ D'UN CARRIL BICI A SANT BOI DE LLOBREGAT

Avui hem sortit a fer la pedalada del diumenge amb la colla i hem pogut observar unes millores significatives en la connexió del carril bici de la Carretera de la Santa Creu de Calafell amb el del Carrer Alacant. L'ajuntament ha posat un nou pas per a vianants i ciclistes amb un semàfor de polsador que permet accedir millor al carril bici del Carrer Alacant que s'ha allargat fins la rotonda que hi ha just abans d'arribar al pont de L'Alcampo per poder accedir al Parc Agrari. En aquesta rotonda s'ha col.locat també un carril bici a la part de fora que permet també un millor accés.

Nou pas per a vianants i ciclistes que enllaça els dos carrils bici





Carril bici del carrer Alacant amb millora de senyalització
Rotonda amb el carril bici per la part de fora





Des de Bici Baix Llobregat veiem aquestes millores amb bons ulls i estem contents que l'ajuntament les hagi fet però creiem que continuen sent insuficients. La sortida de Sant Boi cap al polígon industrial pel Carrer Marià Girona segueix sent molt perillosa. Falta també connectar el carrer Bonaventura i Calopa que no disposa del carril bici que portem anys demanant quan aquest carrer tot just era un caminet de terra. Finalment, el carril bici de la rotonda no té continuïtat quan s'arriba al pont que permet accedir al Parc Agrari. Aquest pont està pensat només per als cotxes, amb unes voreres massa estretes fins i tot per als vianants. Per tant, des de Bici Baix Llobregat demanem que aquest pont s'amplii i que es faci un accés segur al Parc Agrari tant per a bicicletes com per a vianants.

Marta


diumenge, 1 de gener de 2017

REPASSANT LA BICICLETA


Gener d'aquest any nou, 2017, fent honor al seu nom llatí, ens permet mirar enrera per encarar-nos als mesos que vindran. És també un bon moment per fer un repàs a la nostra bicicleta. El seu manteniment ens permetrà rodar en bones condicions per tota mena de camins, i estalviar-nos avaries. De manera semblant, repassarem l'any 2016 pel que fa a la nostra associació. Com podeu observar, anem fent activitats a un ritme força baix. Per una banda, la nostra colla surt periòdicament pel seu compte. Ja s'han fet grans, i poden anar sols. Compartim l'alegria i el sentiment dels pares quan els fills creixen i s'independitzen.

Per l'altra banda, continuem al darrera de les administracions públiques, observant les seves actuacions, donant la nostra opinió i fent valer la nostra autoritat fins allà on podem arribar. Poca potestat tenim, i malgrat això, veiem que els plans de l'AMB per desenvolupar la xarxa de camins i vies ciclistes al Baix Llobregat es van executant. No tant ràpid com voldríem, però constatem alguns avanços a nivell d'infraestructures.

Esperem que enguany ja tinguem el pas de vianants i bicicletes pel pont del Prat operatiu, per contra, pel pont de Sant Boi, lo més calent està a l'aigüera. Parlar de "Fomento" es converteix en un acudit fàcil. A veure com quedarà enguany el carril bici de la carretera de Santa Creu de Calafell. Aquest 2016 ja tenim un nou accés a Cornellà, i també el tram d'Olesa a la vora del riu ja està obert. I la rotonda de l'Alcampo per entrar al Parc Agrari ja està acabada. Desitgem que els treballs per fer la via verda del Llobregat continuïn endavant a bon ritme. I a veure com es marxa el projecte del Bitibi a Sant Boi i Sant Cugat, però observem detalls que no conviden a l'optimisme.

Sí que estem contents per la nostra col.laboració amb altres entitats al voltant de la bicicleta, com el Club Ciclista de Sant Joan Despí, amb Sant Boi Camina, la delegació de Catalunya Camina, sobre temes de mobilitat i vianants. I encara estem més contents que els companys de la cooperativa SomBici van tirant endavant amb el seu projecte. Per això, i malgrat les dificultats, creiem que les propostes per aconseguir una millora en la mobilitat al Baix Llobregat d'una manera global són bones. Hem pogut celebrar l'aniversari de l'associació gràcies als esforços i l'empenta de cadascú. Encara ens queda molta feina a fer, i caldrà pensar, sobretot, en com arribar a la gent. I continuar pedalant pels nostres carrers i camins, és el millor exemple.

Sergi