ENTREVISTA SOBRE MOBILITAT A LA XARXA

A partir del comunicat de premsa en que vam enviar per reivindicar una bones connexions entre el Baix Llobregat i el Vallès, vam acceptar la petició d'una entrevista per exposar el cas a la televisió d'Esplugues, ETV. Aques mitjà de comunicació està integrat a la Xarxa d'emissores locals. Vam aprofitar l'espai l'Ull al Dia per poder demanar unes bones connexions a peu, en bicicleta i en autobús entre les dues comarques. Cal remarca que els enllaços motoritzats i de tren estan més ben aconseguits, tot i el problema dels horaris del transport públic, i de la penalització tarifària que suposa fer la connexió per Martorell. Gairebé el doble que fent la volta per Barcelona. I tenint en compte que els FGC farien la connexió per Gràcia amb una previsió de vuit anys, francament semblaria la Línia 9 del metro. Molt soroll per gairebé res. 

En fi, es van tocar altres temes sobre la mobilitat motoritzada, i la necessitat d'aconseguir un organisme a nivell comarcal que vetlli per les comunicacions, més enllà del centralisme de l'AMB. Aquí sota us posem l'enllaç i podeu fer els comentaris que creieu convenients. 

 

CONNECTEM COMARQUES, CONNECTEM GENT

Acabem l'any 2022 de manera semblant al de l'any passat a nivell de mobilitat. La crisi econòmica ha quedat tapada per la guerra d'Ucraïna, la sequera i la plaguèmia. Estem en un moment d'impàs i les solucions més sostenibles queden en un segon pla, per no dir l'últim. La prova és que el butlletí de Mobilitat que edita la Generalitat cada mes porta els temes de la bicicleta al final de tot, si és que n'hi han. Per no parlar del mal costum de les administracions públiques d'anar fent pedaços en infraestructures, o dels dissenys de despatx que augmenten la complexitat de la circulació. Encara més, es fan un rentat de cara amb el maquillatge de la sostenibilitat mentre els ajuntaments s'encarreguen d'edificar i cimentar els espais verds de les ciutats.

La realitat és que les eines i la feina continuaran estant en mans dels usuaris de la bicicleta. Malgrat els entrebancs, no ens queda més remei que pedalar per avançar. Potser explorar llocs nous, trobar camins i anar fent xarxa. Un exemple serien les connexions entre el Baix Llobregat i el Vallès. Aquí el transport motoritzat és el rei, les autopistes es connecten sense cap problema. Pel que fa als trens, tenim obres en marxa que fan sortir els trens de la Renfe des de Castellbisbal, però la connexió amb els FGC del Vallès és vol solucionar d'aquí a vuit anys vista connectant les línies per Barcelona. Una volta que reduiria el temps de viatge en només vint minuts. I això semblarà la Línia L9 del Metro.

Què me'n dieu dels autobusos que connecten les dues comarques? Són línies fantasma que operen sota mínims per justificar la concessió de la Generalitat. Ni la que surt de Molins de Rei ni la de Sant Vicenç dels Horts per anar a Terrassa. Fins i tot, dubtem també del paper que fa una entitat com l'AMB. Una gestió desastrosa, per la qual fins i tot entitats com Fem Vallès han demanat millores, i potser algun intercanviador a l'Hospital General. Però les inversions del Ministerio en la Renfe es centren en Barcelona, i deixen de banda les estacions de l'extraradi. Els accessos a peu o en bicicleta presenten deficiències que posen en risc als vianants. 

Per sort, encara trobem companys que fan el paper d'exploradors enmig de la jungla d'asfalt. Fugint del trànsit motoritzat encara poden trobar camins i pistes que ens permetin arribar als diferents pobles.  I ens ensenyen als altres ciclistes per on podem passar, i en quins llocs hem de vigilar, sigui per l'estat del terreny, o pels encreuaments perillosos amb les carreteres. Malgrat els polígons que es troben al costat de les carreteres, i que representen un perill per la manca d'indicacions i l'activitat dels camions, som capaços d'arribar al nostre destí. Sí, hem pogut connectar el Baix Llobregat amb el Vallès. Però encara ens cal molt més per a que la gent tingui el dret de circular com ho fan a Centreeuropa. Tant parlar aquí de mobilitat, tanmateix tot va en funció dels interessos de dalt, i no pas dels ciutadans. Ja ho sabeu, ningú us regalarà res, sinó són els Reis Mags. La resta ens tocarà pedalar. Les recompenses les trobareu pel camí, això ja us ho puc dir.

BICICLETA PEUGEOT TOURMALET

Bicicleta Peugeot Tourmalet. Bicicleta de carretera. 2 plats x 7 pinyons. 14 marxes de palanca a la barra. Frens en bon estat. En tot cas, caldria canviar les cobertes de les rodes de 26. Ben conservada, perquè estava guardada en el garatge. Bicicleta donada per un simpatitzant. Tenim el manual de manteniment.

Si us interessés, ens podeu enviar un email sense cap compromís. Es troba a Sant Boi i podem quedar per ensenyar-la. Es ven al voltant dels 300€, i els diners aniran destinats a l'associació.

A RUBÍ, AMB LA SANG FAN VI

Aquestes setmanes estan de dol al Vallès per l'atropellament d'uns ciclistes rubinencs a prop de Martorell. En aquest cas, els diaris no van poder dir que havien xocat contra un cotxe com manipulen habitualment. D'aquesta manera fan que la presumpció de responsabilitat recaigui sobre les víctimes. Qui parlarà per ells? Sabem que a la carretera hi ha accidents, és clar que sí. Però també sabem distingir quan hi ha casos en què existeix una violència volguda, una mala intenció que s'amaga amb l'ús del cotxe privat. La impunitat en aquestos casos per part dels conductors està emparada per la legislació vigent a l'estat espanyol. I si aquesta neix durant els anys del franquisme, la teòrica democràcia no ho ha canviat durant els darrers quaranta anys. 

Tenim prou capacitat de raonament per distingir l'accident que no es pot evitar d'aquell que sí que ens podem estalviar. Fa uns mesos ja van morir uns ciclistes al Vallès per atropellament, i el conductor del vehicle es va parar quan es va adonar de lo que havia passat. El darrer festival musical de Rubí es va emportar la vida d'una dona atropellada enmig del caos de la festa. Adés a Terrassa un espectador de curses il.legals també va morir. I ara ens trobem amb el conductor d'un cotxe que ja té antecedents, segons expliquen els mitjans de comunicació. Els seus amics l'hi donen un suport incondicional: sigues fort Isaac. Quins amics són? L'Isaac serà el responsable d'haver mort uns ciclistes, borratxo o drogat, i que a sobre es va escapar inconscientment. Tant desgraciat és que no valora la seva vida ni la dels altres? 

El Club Ciclista de Rubí està de dol, i els amics i familiars de les víctimes no seran rescabalats pas. Quin consol podem donar? Que ells siguin encara més forts que tot allò a què s'enfrontaran. Perquè no és l'Isaac l'únic responsable. La majoria de ciclistes som vianants i conductors alhora. Sabem que al carrer i a la carretera no s'hi val a badar. Però qui fa anys que bada i mira cap a l'altre costat són els polítics i les administracions públiques. Ja fa anys ens vam trobar el president Maragall després de que atropellessin a uns ciclistes, un d'ells amic seu. I va dir que miraria si es podia fer res. Quants anys han passat? Quanta gent ha mort i l'han deixat tirada a la cuneta? Canviar les paraules d'una llei representa l'empenta d'una dona a qui un camió va atropellar son marit a Ripoll, i encara els tribunals encara no han res aplicat. Les empreses de transport també són responsables dels seus conductors, ni que siguin autònoms.

Els partits polítics i les administracions tenen una manca de respecte pel tema de la mobilitat global impressionant. No només cauen ponts com el d'Esparreguera, o els trens descarrilen contra la paret, sinó que després de fer no sé quants plans de mobilitat, encara no es pot anar a peu ni en bicicleta al tanatori de Rubí. I si cal, tornaran a fer més plans, a fer perdre temps a la gent, procés de participació en diuen. Mentides. El cotxe és el rei, i a la resta ens porten a l'hort. I allà esmercem suor i sang per fer un vi que no sabem com sortirà. Hem de condemnar a mort l'Isaac, com li van dir a Abraham? El responsable civil subsidiari d'aquest cas, i de moltíssims més, és l'administració i els polítics de l'estat espanyol. No volem aplicacions de mòbil per desviar el tema a la tecnologia, no volem més policies al carrer, que poc poden fer. Allò que volem, i necessitem de debò, és justícia per tothom! 

Sergi