dimecres, 5 d’octubre de 2022

BICICLETA PEUGEOT TOURMALET

Bicicleta Peugeot Tourmalet. Bicicleta de carretera. 2 plats x 7 pinyons. 14 marxes de palanca a la barra. Frens en bon estat. En tot cas, caldria canviar les cobertes de les rodes de 26. Ben conservada, perquè estava guardada en el garatge. Bicicleta donada per un simpatitzant. Tenim el manual de manteniment.

Si us interessés, ens podeu enviar un email sense cap compromís. Es troba a Sant Boi i podem quedar per ensenyar-la. Es ven al voltant dels 300€, i els diners aniran destinats a l'associació.

dimecres, 31 d’agost de 2022

A RUBÍ, AMB LA SANG FAN VI

Aquestes setmanes estan de dol al Vallès per l'atropellament d'uns ciclistes rubinencs a prop de Martorell. En aquest cas, els diaris no van poder dir que havien xocat contra un cotxe com manipulen habitualment. D'aquesta manera fan que la presumpció de responsabilitat recaigui sobre les víctimes. Qui parlarà per ells? Sabem que a la carretera hi ha accidents, és clar que sí. Però també sabem distingir quan hi ha casos en què existeix una violència volguda, una mala intenció que s'amaga amb l'ús del cotxe privat. La impunitat en aquestos casos per part dels conductors està emparada per la legislació vigent a l'estat espanyol. I si aquesta neix durant els anys del franquisme, la teòrica democràcia no ho ha canviat durant els darrers quaranta anys. 

Tenim prou capacitat de raonament per distingir l'accident que no es pot evitar d'aquell que sí que ens podem estalviar. Fa uns mesos ja van morir uns ciclistes al Vallès per atropellament, i el conductor del vehicle es va parar quan es va adonar de lo que havia passat. El darrer festival musical de Rubí es va emportar la vida d'una dona atropellada enmig del caos de la festa. Adés a Terrassa un espectador de curses il.legals també va morir. I ara ens trobem amb el conductor d'un cotxe que ja té antecedents, segons expliquen els mitjans de comunicació. Els seus amics l'hi donen un suport incondicional: sigues fort Isaac. Quins amics són? L'Isaac serà el responsable d'haver mort uns ciclistes, borratxo o drogat, i que a sobre es va escapar inconscientment. Tant desgraciat és que no valora la seva vida ni la dels altres? 

El Club Ciclista de Rubí està de dol, i els amics i familiars de les víctimes no seran rescabalats pas. Quin consol podem donar? Que ells siguin encara més forts que tot allò a què s'enfrontaran. Perquè no és l'Isaac l'únic responsable. La majoria de ciclistes som vianants i conductors alhora. Sabem que al carrer i a la carretera no s'hi val a badar. Però qui fa anys que bada i mira cap a l'altre costat són els polítics i les administracions públiques. Ja fa anys ens vam trobar el president Maragall després de que atropellessin a uns ciclistes, un d'ells amic seu. I va dir que miraria si es podia fer res. Quants anys han passat? Quanta gent ha mort i l'han deixat tirada a la cuneta? Canviar les paraules d'una llei representa l'empenta d'una dona a qui un camió va atropellar son marit a Ripoll, i encara els tribunals encara no han res aplicat. Les empreses de transport també són responsables dels seus conductors, ni que siguin autònoms.

Els partits polítics i les administracions tenen una manca de respecte pel tema de la mobilitat global impressionant. No només cauen ponts com el d'Esparreguera, o els trens descarrilen contra la paret, sinó que després de fer no sé quants plans de mobilitat, encara no es pot anar a peu ni en bicicleta al tanatori de Rubí. I si cal, tornaran a fer més plans, a fer perdre temps a la gent, procés de participació en diuen. Mentides. El cotxe és el rei, i a la resta ens porten a l'hort. I allà esmercem suor i sang per fer un vi que no sabem com sortirà. Hem de condemnar a mort l'Isaac, com li van dir a Abraham? El responsable civil subsidiari d'aquest cas, i de moltíssims més, és l'administració i els polítics de l'estat espanyol. No volem aplicacions de mòbil per desviar el tema a la tecnologia, no volem més policies al carrer, que poc poden fer. Allò que volem, i necessitem de debò, és justícia per tothom! 

Sergi

dijous, 16 de juny de 2022

EL RIPOLLÈS AL CORRENT

Aquest any 2022 hem pogut celebrat Sant Antoni de Pàdua al Ripollès. La comarca ho fa amb aplecs i altres esdeveniments. A més es va fer el concert dels XXI anys de Randellaires. El grup musical vol passar el testimoni, perquè la música continua sonant pels pobles i les valls. Fer el relleu és una fita molt important per a qualsevol cosa, ja sabeu que cal fer-ho també amb la bicicleta. Qui va al davant pedalant per les Vies Verdes, permet que els altres gaudim més del recorregut. Sempre ens podem fixar en alguns detalls per millorar les rutes, i que siguin accessibles al major nombre de persones.  


Uns detalls, com algun arbre, que no ens ha de privar de veure el bosc. Podem estar contents, al Ripollés, el bosc ha anat creixent i madurant. La Via Verda del Ferro i del Carbó ha vist com al seu voltant els arbres plantats fa anys han crescut prou per oferir una ombra agradable a tots els vianants i ciclistes que per allà van passant. També ens alegrem que a més d'Ogassa, s'ha perllongat el recorregut fins a Sant Pau de Segúries. Tot i que la gran millora s'ha centrat en el pas alternatiu a la carretera per dins de Sant Joan de les Abadesses fins a la Colònia Llaudet.

La comarca està patint la crisi més que a d'altres llocs. Alguna conversa caçada al carrer posava en valor l'afluència turística a la Cerdanya. Què voleu que us digui, emmirallar-se en el barri de muntanya de l'Upper Diagonal és molt provincià! Precisament allò que no té la Cerdanya és una xarxa de vies verdes en condicions, ni tant sols per connectar els pobles a peu o en bicicleta entre sí. Al Ripollès podem gaudir dels camins endreçats de les vies verdes. La Via del Ferro ja no està sola. S'ha connectat Ripoll amb Campdevànol, gairebé estrenada, i enllacem amb el Camí Ral de Gombrèn. A la ruta de Campdevànol es podria canviar un bloc de New Jersey a l'alçada de Cal Gravat per uns pals que privin els vehicles motoritzats, però deixin passar els remolcs i cadires de rodes. Bicicletes i excursionistes, forasters i del país, tots surten a passejar i fer salut. S'ha fet una bona feina. 

Mentre a Eslovènia s'està celebrant el Congrés Velocity 2022, a Ripoll ja tenim força coses per ensenyar. El Dia Internacional de la Bicicleta es va fer un bicibús per anar a l'escola.  El mateix diumenge hi havia una cursa de muntanya de BTT que va omplir els hotels. La diversificació dels sectors econòmics permetran a la comarca resistir millor els temps difícils que estem passant. Seran com aquestes calorades de primavera, que ens porten al ple estiu, quan la calor al migdia és molt forta. Però sempre teniu una bona aigua o font ben aprop, i al vespre trobareu unes nits agradables i dormidores, que us deixen dormir la son millor que qualsevol aire condicionat.

dimarts, 12 d’abril de 2022

LLEIDA A PEDAL, AMUNT I AVALL

Després del Congrés de la Bicicleta de Lleida, que es va fer l'any 2010, sembla que algunes coses es belluguen de debò per les terres de Ponent. Pel que fa a la bicicleta, i a la mobilitat. Encetem la segona dècada del nou segle. S'han posat les bases, però cal anar fent créixer aquest camp. I polir moltes coses, que cal fer-les millor. A Girona l'exemple de les Vies Verdes ha servit d'eix, al seu voltant s'ha desenvolupat el cicloturisme. O de pol esportiu que va atreure Lance Armstrong i va consolidar allà el ciclisme de carretera. Cal observar els punts forts, però prendre nota dels dolents per intentar evitar-los. Alguns són determinats pels elements físics i locals. Però els obstacles més grans continuen sent les legislacions de trànsit, i la violència viària. 

Com que l'estadi actual del turisme a Girona ja està prou madur, aquest 2022 és el moment d'estendre aquest recurs econòmic a les terres de Ponent. Desestacionalitzar l'oferta és molt important per Lleida. Per una banda, tenim tota la plana, i la depressió central, que ens ofereixen unes primaveres de postal. Per altra tenim la part de la muntanya, que atreu sobretot a la gent de BTT. Com ha estat sempre, les artèries vitals són els rius. I al seu redós, les línies de tren, amb el suport dels autobusos, que permeten una intermodalitat real, tot i que cal millorar els horaris dels transports. 

Durant el Congrés de Lleida es va parlar i tractar de molts temes que ara estan en marxa. Ja es va fer l'accés al Parc de la Mitjana i es va endreçar la ciutat. Es va presentar el llibre de les rutes que podien fer-se des del Tren dels Llacs, és a dir, la Línia de la Pobla. Però també els eixos de rutes cicloturistes que travessarien el territori. Com la consolidació de la ruta del Canal d'Urgell, i els estanys d'Ivars. I enguany s'ha acabat de presentar la ruta del Sió. Tot i això, cal destacar que amb prou seny s'ha avisat que cal arranjar i millorar la seguretat de la ruta amb diferents accions fins a finals d'any. Està bé tenir esment, perquè esdevingui una ruta familiar. Fins que no està ben acabada, serà una ruta aventurera, com passa encara amb la TransCatalunya. Qui vulgui ja anirà a buscar lo Tamarro.

Els agents són un altre dels elements principals. Parlem de la informació turística. És un goig trobar una guia de BTT i Cicloturisme a l'oficina de turisme de Lleida, davant de l'estació de Renfe. També ens van donar una guia amb els Camins de l'Urgell a Peu i amb Btt. Ara falta que quan surtis de l'estació de tren, trobem els senyals per poder agafar la via que ens porti Segre amunt, fins a Balaguer i Sant Llorenç de Montgai, abans de tornar a agafar el tren per creuar els embassaments. És una manera de consolidar la marca d'Ara Lleida. També serà un revulsiu per al sector hoteler, on marques com Bett&Bike, o Bike Friendly encara s'han de difondre més.

Les associacions d'usuaris de la bicicleta han treballat molt per poder arrelar aquest mitjà de transport al país. Altres entitats s'hi han anat afegint. Ara que estan de moda les bicicletes gravel, el Cyclocat ha obert camí amb la difusió de la ruta Cervera-Lleida. Però també cal valorar el paper dels Centres BTT. O els projectes per estendre els camins a peu i en bicicleta pel Pallars, per exemple, a la vora de la Noguera. En aquest sentit, no ens podem adormir, que no passi com amb la Cerdanya, que han viscut de les segones residències, i quan volen promoure el turisme sostenible, no tenen cap xarxa que connecti les poblacions de la comarca com cal. És temps d'agafar el nostre cavall de ferro per enfilar el camí del Far West. Les bicis també "Som de l'Oest", com diu lo Pardal Roquer.