diumenge, 27 de desembre del 2015

PEDALANT CAP A LA PLATJA

Aquest 2015 el paisatge més destacat ha estat el mar des de la platja del Remolar. Pendents d'esdeveniments socials que han atret l'atenció la gairebé tothom: la crisi econòmica va de la mà de la crisi política. Hem tingut força eleccions que traslladen la responsabilitat als polítics, però estem en un punt d'inflexió. I per això, l'activisme al voltant de la mobilitat s'ha esmorteït. Per sort, no crec que sigui una cosa negativa. Tot i la minva d'assistència a les reunions mensuals, hem continuat seguint i estant atents als fets petits o grans que s'han esdevingut. 
A nivell general, podem recordar la recent Cimera conta el Canvi Climàtic a París. O la feina feta més aprop: amb la plataforma Delta Viu per intentar controlar la urbanització de la nostra comarca, sobretot el delta, o la plataforma per la Qualitat de l'Aire, per intentar reduir la contaminació motoritzada a l'Àrea Metropolitana. Per desgràcia, som conscients dels resultats minsos més enllà del toc d'atenció per als nostres conciutadans. Les eleccions han ratificat la continuïtat d'un projecte social i polític que ha portat a la crisi, i que l'any vinent s'agreujarà. Perquè la sortida del cul-de-sac només es pot fer amb una transició a un altre model econòmic. Acabem l'any amb les notícies de l'escàndol de la Volkswagen, que repercutirà al Baix Llobregat. També l'augment temporal del trànsit privat gràcies a la reducció electoral d'un IRPF a descomptar a la propera declaració de renda i la baixada relativa del preu del petroli. Curiosament aquest baixada no s'ha traduït en la reducció proporcional del preu real dels productes, i només ha servit per a falsificar estadístiques com l'IPC. Les obres que s'eternitzen al voltant de les connexions al Baix Llobregat entre autopistes i rondes, o amb el port, i el tren duplicat a l'aeroport. 
Per altra banda, no deixem de pedalar. Els nostres companys de SomBici, amb penes i treballs, van tirant endavant. S'ha incrementat el nombre de bicicletes circulant, tant pel que fa al cap de setmana, com entre setmana. I la introducció de la bicicleta elèctrica s'està fent progressivament. És un fenomen global, la fabricació i venda de bicicletes no para de créixer a tots els continents. Fins i tot a la Xina s'ha convertit en aliada del progrés del país, i s'ha deixat d'estigmatitzar-la com a símbol de pobresa. Als Estats Units les ciutats estan remodelant amb èxit els centres urbans aplicant precisament un model europeu. Poques coses calen: una xarxa practicable que comuniqui les poblacions, ben senyalitzada, uns aparcaments segurs, i les ganes d'un mateix de pedalar. Així podreu contemplar amb serenor la mar que s'obre davant dels nostres ulls, i si no ens atrevim a banyar, sempre podrem passejar per la vora de la platja. Que tingueu un Bon Any nou, i un bon record per a tots els nostres companys. 

Sergi

dissabte, 12 de desembre del 2015

EL RIU NECKAR, CAP A WURTTEMBERG - II

Després de tornar cap a Schwenningen, on neix el riu Neckar, vam començar la nostra ruta en direcció cap a Stuttgart. Volíem anar més enllà, però el temps i massa coses a veure pel camí no ens van deixar massa opcions. Vam seguir en direcció a Rottweil, sí, el bressol de la raça de gossos tant coneguda. La ciutat està dalt d'un turó,  per sota corre el riu Neckar i l'estació i la via del tren. Aquesta és una constant del paisatge que travessem normalment, una vall més ampla o més estreta, que a la part baixa és prou plana per a conrear, embolcallada per turons, on trobarem els boscos més espessos i les poblacions enlairades, per aprofitar al màxim l'espai fèrtil per als conreus. Rottweil és una ciutat força maca, però en aquesta època molt atapeïda de gent, no només turistes, sinó de gent dels voltants que acudien al mercat de carrer a tocar de la part medieval. Val la pena fer-hi un tomb, però com que estava força ple, vam decidir seguir. Més avall, en un poble més petit ja vam trobar lloc per dormir i estar més tranquils. El temps d'aquest mes de juliol no era massa calorós, més aviat escletxes de sol, i bastants núvols que deixaven anar algun ruixat dispers. Vam punxar, però la gent del camí ens va donar un d'aquells pots de gel per a la roda per poder continuar. Vam arribar una mica justos al poble de Horb, que també val molt la pena.
A l'endemà, encara aguantava la roda, vam seguir fins a Rottenburg. Un poble molt bonic, que celebrava una festa popular, amb la gent vestida de manera tradicional, acompanyant les desfilades de bandes de música uniformades com al segle XIX. És una ciutat lligada al bisbat, i malgrat la guerra, la reconstrucció del centre està ben feta. Allà el riu parteix la ciutat en dos, però li dóna un passeig esplèndid a banda i banda. També cal destacar els vestigis dels romans, que són freqüents a tota la regió. Cal tenir en compte la seva importància durant l'imperi romà, i la necessitat de controlar les capçaleres dels rius. A l'hotel vam viure un altre exemple de l'amabilitat alemanya, quan un dels cuiners ens va portar de casa seva una càmara de recanvi per a la bicicleta, perquè aquell dia era festiu i les botigues tancades.
Fent via vam arribar a Tubingen. Una petita joia, amb el castell dominant la població, el qual està reconvertit en museu i facultat. La seva universitat s'escampa per tot arreu de la ciutat, i gaudeix d'una bona fama.  Els petits canals amenitzen el centre de la ciutat, enmig d'un ambient agradable i vital. El riu a banda i banda, amb un jardí al mig, i les típiques barques del país que ara es fan servir per als turistes. Vam visitar la biblioteca municipal que ens oferia aixopluc, lectura, a més d'internet pel correu i per reservar el proper allotjament. Al costat, teníem una gelateria italiana amb boles a 1 € cadascuna, com ja n'havíem trobat a Villingen. Què bones que estaven!. Per creuar per sota el turó del castell han fet un túnel ample, només per a vianants i ciclistes, ben il.luminat. Vam aprofitar per visitar els racons més interessants, tant a dins com als voltants de la ciutat, per exemple, la ruta cap a la capella de Wurmlinger.
Després d'aquesta parada obligatòria, vam seguir cap a Tenzlingen, Nurtingen, i més endavant, abans d'arribar a Stuttgart, la bonica població d'Esslingen. Allà trobareu un centre molt maco, als peus d'un castell imponent, al qual es pot pujar a peu per unes escales de pedra totes cobertes de fusta fins al capdamunt. Podreu contemplar una vista molt maca de la vall, i dels vessants coberts de vinya o de bosc de dalt a baix. Seguint el riu Neckar, ja vam arribar a la ciutat d'Stuttgart, on vam tornar les bicicletes, i vam passar l'últim dia en un hostal, que sempre és més barat. Al centre, un record per a la lluita veïnal contra el projecte faraònic de la nova estació del tren, més adient per a TGV que per als trens normals. L'oposició va aconseguir algunes modificacions, cosa que vol dir que els alemanys encara són una societat prou cohesionada, i zelosa dels seus drets, amb criteri propi. I per tant, encara són capaços de pedalar. Això ho podreu observar en l'àlbum de fotos.

Sergi

divendres, 11 de desembre del 2015

EL RIU NECKAR, DES DE BADEN CAP A WURTTEMBERG -I

Ja fa un parell d'estius que vam fer les vacances pel land alemany de Baden-Wurttemberg. La idea era fer el recorregut per la ruta del riu Neckar, que des del naixement a les muntanyes de la Selva Negra davalla fins a trobar-se amb el Rin a l'alçada de Mannheim. La veritat és que ens vam quedar a mitges, perquè no es pot veure tot a canvi de veure moltes més coses pel camí. Coses dels viatges amb ganes d'aprofitar tot allò que el cicloturisme ens ofereix de debò. Estem parlant de l'any 2014, i teníem pendent l'explicació. Si us enrecordeu, aquell any Alemanya va guanyar la Copa del Món de futbol, i nosaltres estàvem aquella nit a la ciutat d'Stuttgart. Contents per l'ambient festiu, però sabent que darrera de les festes s'amagaven les bombolles d'una crisi que també està començant a fer-se evident al país teutònic.
En fi, gaudiu del viatge que vam començar volant des de Barcelona cap a Stuttgart. Aquesta capital és molt comercial, dedicada sobretot a la indústria. No gaire maca, la veritat. El centre es pot salvar, però encara volien treure un estany per posar més barres de cervesa... Una altra cosa divertida és que trobareu més cotxes Mercedes circulant que bicicletes pels seus carrers. I no ens extranya, la ciutat està envoltada de factories de la casa d'automòbils, i força grans, més que la Seat de Martorell. Això sí, els treballadors disposen d'aparcament de bicicletes dintre de la fàbrica. Bé, més enllà de les amples avingudes motoritzades, la xarxa de carrilbicis i rutes està ben senyalitzada, i permet entrar i sortir de la ciutat sense problemes. Ajuda sobretot els camins que van i venen per les ribes del riu Neckar, i dels seus afluents. A Stuttgart vam aprofitar per llogar un parell de bicicletes, ja que la tornada la fèiem també des d'aquesta ciutat. També disposem d'una bona xarxa de trens per a moure'ns cap al nostre destí. Com que havíem d'anar cap a la muntanya, com fem amb la via verda d'Olot, vam agafar el tren per fer la ruta de baixada...
Les deus del riu Neckar es troben a la població d'Schwenningen, una zona turística però molt interessant de muntanya. I que a tocar està la ciutat de Villingen, a la Selva Negra, i a Baden. La frontera està marcada pel vessant dels turons que separen les aigües, l'aiguavés. Les dues conformen el mateix municipi. No gaire lluny, a Donaueschingen es troba el naixement oficial del Danubi, amb una sorpresa afegida. 
El tren va sortir d'Stuttgart, i mentre pujàvem veiem la vall del riu, i els turons que l'envolten. A partir de  Rottweil calia canviar de tren i companyia, i el paisatge ja es mostrava més unes valls amples amb força pastures. A Schwenningen ens vam allotjar en un hostal, a tocar de l'antiga estació de tren que era on començava una ruta per arribar a Villingen. La població d'Schwenningen és comercial però força agradable, i el neixement del riu Neckar està envoltat d'un bonic parc natural. Des d'allà vam veure que Villingen ja pertanyia a Baden, i creuàvem l'antiga duana, per enfilar-nos als turons boscosos que fan de frontera natural. Vam davallar a Villingen, més turístic i ben conservat, amb un casc antic molt atractiu, ple de monuments, muralles i rondes enjardinades. Ja estàvem a la banda de la Selva Negra. Una de les rutes s'enfilava riu amunt, cap a Sankt Georgen. Les valls rurals molt maques, i les que són de trànsit tenen un bon carril al seu costat. La població està enlairada en un turó, i presenta una bona vista. La tornada la vam aprofitar per comprar en una agrobotiga, plena de bons productes de la regió. 
Des de Villingen surt una altra ruta per arribar-nos a Donaueschingen. La ruta també és maca, i quan arribes a la població, força turística, continues per la vora del riu per visitar el centre històric, i vas a parar als jardins d'un palau. El dels Fuerstenberg, que tenen al costat la seva fàbrica de cervesa. Allà neix el Danubi, perquè de fet és el lloc on s'ajunten dos rius de semblant cabal que empenyen amb força cap avall.  L'estàtua de l'aiguabarreig així ho expressa metafòricament. 
De Villingen també us destacaria que tenen un pont per a vianants i bicicletes per superar les vies del tren, que a cada banda fa tornavís. I quan arribes a l'entrada de la població ens vam trobar una màquina d'expedició automàtica de material de bicicleta, amb inflador incorporat i pantalla amb consells de mobilitat. Amb càmara incorporada, perquè no ens ho emportéssim tot cap a casa de tanta enveja que ens feia. En el proper article ja ens posarem a fer el camí del Neckar, i continuarem pedalant riu avall. En aquest enllaç us recordo les fotos que vam penjar.

Sergi

dimecres, 9 de desembre del 2015

PEDALANT PER LA VORA DE LA CONSTANÇA - II

Aquest article vol explicar la continuació de la ruta feta pel Llac de Constança l'estiu del 2015. Ens vam quedar a Meersburg. D'allà surten molts vaixells i ferris que creuen el llac en línia recta per arribar a la ciutat de Constança, Konstanz en germànic. Una ciutat que recorda una mica Lindau, però força més gran. Està situada al punt on desaigua el llac del Bodensee per poder continuar el curs del Rin. La ciutat ha crescut entre les dues ribes, fent de pont, i de frontera amb la part suïssa que es diu Kreuzlingen. 
La importància d'aquest punt estratègic es reflexa en la seva atzarosa història, canviant de mans i d'amos que cobejaven aquesta capital. Avui dia gaudeix de prosperitat, gràcies al comerç i una indústria lleugera, lligada a la pagesia i al turisme interior, tant de lleure com de salut. Disposa també d'una bona universitat que eixampla l'animació i l'esperit cultural dels seus habitants. Des del port ja podeu circular pels seus carrers, amb una bona xarxa ciclista, que relliga els seus barris i les poblacions veïnes, tant per la costa com per l'interior. El casc antic està envoltat per una mena de rondes, i existeix un carrer dedicat a les bicicletes com a via central, des de la qual s'enllaça amb el pont que creua el riu. Fa goig veure'l atapeït de vianants i ciclistes per passar d'un costat a l'altre. 
Us recomanem que passeu una setmana com a mínim en algun dels apartaments que es lloguen a l'estiu, quan els estudiants ja han acabat el curs. Val la pena visitar tranquil.lament els seus carrers i monuments. Des de la catedral, i les seves esglésies, fins a la biblioteca pública, o els concorreguts comerços, bars i restaurants del centre, com per poder visitar la petita i bonica illa de Mainau. Des de Konstanz es pot continuar per la costa per visitar l'illa de Reichenau, amb els seus monestirs, incloent l'esglèsia de Sant Jordi, que l'han convertit en patrimoni de la Unesco. El paisatge d'aquesta zona és també una reserva natural magnífica, on els cuidats conreus alternen amb el bosc i la vegetació de ribera. 
Seguint la mateixa riba del llac, ens arribarem a la població de Radolfzell. Encara més turística que Constança, però més enfocada al turisme familiar alemany. Ens vam allotjar al llogarret de Moeggingen, al costat de la reserva natural del Mindelsee. Allà trobareu un centre d'observació dels ocells. Tot això està envoltat de boscos que cobreixen les esquenes dels seus turons i valls, alternats amb els extensos camps a punt per a la sega. Radolfzell us servirà de punt de partida per a més excursions, passant per Moos. Des d'allà es pot anar fins a Stein am Rhein, seguint la costa per Gaienhofen, i el bonic cap de Horn. Si sou ciclistes lletraferits, podeu visitar també el museu de Hermann Hesse. Stein am Rhein val molt la pena, una població suïssa a la vora del riu, amb un centre històric molt ben cuidat. Això sí, ja podeu controlar el pressupost perquè els preus es disparen. L'altra ruta bicicletera gairebé obligada és la de les cascades del Rin, que es troben una mica més enllà de la ciutat suïssa d'Schaffhausen. Entre les dues ribes, i als peus de la roca que sosté el seus castell com a excel.lent mirador, el Rin tomba daltabaix amb una força i empenta impressionants, que ens deixa bocabadats. Un petit illot enmig del corrent, que es pot visitar en barca, afegeix més espectacularitat al paisatge. Si esteu cansats, la ruta és una mica llarga i cal superar algun collet, la tornada la podreu fer còmodament en un dels nombrosos trens que circulen fins a Radolfzell. 
El temps se'ns acabava, i calia fer marxa enrera, amb recança, plens de l'ambient tranquil, bucòlic, de la regió, que quan vol també desplega amb força tempestes i mal temps. La natura ens recorda d'aquesta manera que la història d'aquesta contrada ha contemplat guerres amb l'afany de dominar-la per la seva bellesa. De música de fons, ens queden les tonades del Bodensee, d'un llac de Constança que com a petita Constantinoble, guarda les portes del Rin. Un altre cop d'ull a l'enllaç de les fotografies que vam fer, i també us recomanem força vídeos de la zona a internet. 

Sergi

dimecres, 2 de desembre del 2015

COM AVANÇAR ELS I LES CICLISTES CORRECTAMENT

Bon vídeo que de ben segur ajudarà a fer la circulació de bicicletes per carretera més segura i, per tant, a normalitzar l'ús d'aquest vehicle com a cosa de cada dia:

Marta

diumenge, 22 de novembre del 2015

QUINA COSA PUT A L'ESTAT DE LA CIUTAT

Aquesta setmana de finals de novembre, amb un temps massa càlid i anticiclònic per a les dates, fora de l'estiuet de Sant Martí, ha estat notícia mereixedora de moltes ratlles a la premsa barcelonina la mala olor que es sentia en l'aire de la ciutat. D'origen no gaire clar, s'ha anat a buscar diferents llocs o causes diverses. No s'ha esmentat gaire el problema de la contaminació, que com un barret tapa la ciutat dia sí dia no. Com que bufava un suau vent de garbí, han anat a ensumar cap al sud, cercant pel Baix Llobregat alguna indústria o activitat econòmica. Per sort, hi han trobat que s'adobaven uns camps agrícoles amb purins procedents d'una planta d'Osona. Les càmeres de la televisió hi han fet cap, i els pagesos fent veure que no n'hi havia per tant, ni que tampoc no feia gaire pudor per a escampar-se per tot arreu. Llàstima que la televisió no permeti encara experimentar les capacitats olfactives dels espectadors. Si hi pensem en la versemblança del cas, podríem trobar un sentit de justícia poètica. Resulta que la contaminació atmosfèrica de l'àrea metropolitana s'escampa cap a Osona, sobretot per raó de l'ozó, i així tanquem el cercle amb els purins que baixen cap al Baix Llobregat. I si no és veritat, crec que està ben trobat.
Per altra banda, ens arriben les notícies del tràmit del PDU per al Parc Agrari per part dels ajuntaments i de la Generalitat per a redistribuir els usos urbanístics. Les entitats mediambientals han fet números i veuen com de fet s'incrementa la urbanització de tota la zona. Aquesta pot ser la pudor que se sent a l'Àrea Metropolitana, i no la que surt als diaris? I si a més a més, donen la culpa als pagesos, com fan aquells burgesos que es queixen de la granja que tenen al costat del xalet que s'han fet al camp?
Ja poden anar incrementant els carrils bici, si ens faran carreteres i carrers pel mig dels camps, per on no podrem passar ni respirar per l'augment de la mobilitat motoritzada. Sigui a Barcelona o a l'AMB, és que amb la previsió d'inversions en infraestructura sostenible, les faran servir d'excusa per a noves urbanitzacions, com tenen previst a Esplugues amb el pla Caufec? El nou PDU seria una versió rebaixada del famós Eurobegues, que va volar cap altres contrades? Es contempla l'increment de mobilitat en l'estudi d'impacte ambiental, com demana la normativa urbanística vigent?
Ja poden anar incrementant les publicacions el Departament de Territori i Sostenibilitat, com la recent Avaluació Ambiental de la Mobilitat en el Planejament Urbanístic, si no s'estudien a les facultats d'Arquitectura del nostre país. Si el Delta s'urbanitza, la ciutat no podrà presumir del menjar a quilòmetre zero, què farem amb les cases que no es vendran, i amb les que ara ja estan buides, o què farem amb els cotxes que tampoc es faran aquí perquè la mateixa Seat té penjada l'espasa de Damòcles? Si mirem el document publicat, ens adonarem que teòricament es poden fer les coses de maneres diferents a nivell urbanístic, i que tenen un impacte positiu en la salut dels ciutadans. Això fa anys que es té en compte a Centreeuropa, i aquí continuen sense aplicar-se realment amb una perspectiva global, en benefici del conjunt de la societat. Aquesta és l'olor de podrit que es respira per aquí.

Sergi


dimarts, 17 de novembre del 2015

PAISATGES I BICICLETES

La nostra companya, Marga Aguilar, exposa aquests dies els seus quadres de paisatges i bicicletes al casal de barri Can Massallera de Sant Boi de Llobregat.


Val la pena visitar l'exposició on podreu veure també quadres d'altres pintors prou interessants.

Marta

diumenge, 15 de novembre del 2015

PEDALANT PER LA VORA DE LA CONSTANÇA - I

Fa unes setmanes vam estar a Banyoles. Molts coneixeu el seu llac i el paisatge natural que l'envolta. Per això, m'agradaria que per uns moments us imagineu el mateix llac multiplicat per cent, o dos cents, potser. D'aquesta manera us podríeu fer una idea de les dimensions del llac de Constança, conegut amb el nom alemany de Bodensee també. Al nord dels Alps, i compartit per Suïssa, Àustria i Alemanya, i dintre d'aquesta última per Baviera i Baden-Wuttemberg. Les seves dimensions fan que rebi el nom de mar de Suàbia, també. Aquest article pertany a les vacances d'aquest estiu passat, al mes de juliol, buscant una mica d'aire fresc aprop de les muntanyes. Tot i que allà també en vam tenir de força calor, però menys que a Catalunya.
Per raó de dates i d'un curs de la Marta a Baviera, vam agafar el tren que ens portava des de Munic fins a Lindau. De mica en mica anàvem pujant des de la plana cap amunt, enfilant els valls, i travessant la regió d'Allgäu, que feia d'esgraó prealpí, com aquí tenim les valls del nostre prepirineu. Tot i la calor, el verd s'escampava per tot arreu, saltejat pels camps de blat i ordi a punt de sega, i els rius i llacs van mostrant el camí de l'aigua amunt. Però des de Baviera, la serralada ens separa de la conca del Bodensee, i el tren davalla fent volta cap a la nostra destinació. Lindau és un poble situat en una illa, connectada a terra ferma per un curt tros de terra, que l'ha convertida en una península dedicada al turisme. Un lloc encantador, que permet contemplar en primer terme les muntanyes d'Àustria, i al darrera, en segon terme, els cims alterosos dels Alps que s'aixequen abraçant les valls de Suïssa.
A Lindau vam llogar unes bones bicicletes per fer el recorregut. Ens van sortir per 10€ al dia, cadascuna, i van complir molt bé. Teníem previst fer la banda alemanya del Bodensee-Radweg, per ser més planera, i també més barata, la veritat. L'allotjament en hostals està bé, però si no es vol anar de càmping o als albergs de joventut, és millor agafar un apartament. Podeu mirar a les oficines de turisme, les Gästezimmer, tipus Bed and Breakfast, o la xarxa Bett und Bike. La informació turística és prou bona, trobareu tot lo necessari per al vostre viatge, però si és en temporada alta us recomanem que reserveu abans perquè tothom omple aquesta destinació privilegiada per al turisme interior i de proximitat.
Des de Lindau vam anar cap a Bregenz, a la banda austríaca, per poder fer comparances. Un bon camí per fer a peu i en bicicleta, molt freqüentat, és clar, i per on passes la frontera sense adonar-te. Entremig el bonic poble de Lochau, amb el seu port esportiu, una constant de totes les poblacions costaneres, que permet connectar-les pel llac, a més del tren o del cotxe. A Bregenz destacava en direcció a Suïssa, cap a la zona de Sant Gallen, l'amfiteatre on es representaria l'òpera de Turandot aquell estiu. La tornada la vam fer amb el vaixell a un preu assequible. A l'endemà vam enfilar cap als turons de Lindau, en direcció a Tettnang, però després ens vam desviar cap a Achberg, on vam poder contemplar el seu castell, i des d'allà fer una volta cap a Kressbron on ens van fer esment clarament que aquesta població ja pertanyia a Baden-Wuttemberg. Vam tenir la sort de poder visitar la capella, dedicada als morts del poble durant les guerres del segle XX, i l'església del poble. En fi, tornada cap a Lindau, estat lliure associat de Baviera.
Al dia següent vam anar cap a l'oest passant per Nonnenhorn, Langenargen, cap a Friedrichshafen. És una ciutat moderna, industrial i comercial, amb una fira força important. Va costar trobar allotjament, però en un llogarret més enllà, Fischbach, vam trobar un bon apartament i un bon restaurant al seu club nàutic. No vam sortir de la ciutat sense deixar de visitar el centre comercial, i sobretot, el Museu Zeppelin. Allà trobareu ben explicat la importància d'aquella indústria, el desenvolupament de les naus d'aire, i del present d'una gran empresa, que permet enlairar dirigibles moderns que es poden veure des de tots els punts de la regió quan fan un tomb.
La ruta ens portava cap a Meersburg, un poble medieval encimbellat en un turó, coronant els vessants plens de vinyes i cellers. La pujada cap al nucli antic val molt la pena, i podeu visitar els carrers i places plenes de cases antigues, amb palaus i esglèsies barroques de gran bellesa. Ple de gom a gom, és clar. Entre les seves personalitats destacades el metge Mesmer...  La vista des de dalt permetia contemplar el llac com si estiguéssim en un pedestal. Als seus peus el port, i la ruta ciclista que ens portaria cap a Uhldingen, on vam visitar l'interessant museu dels palafits, els Pfahlbau. La gent en època prehistòrica vivia sobre l'aigua, i enlairada pels troncs d'arbres clavats al fons del llac, com a pals, que aguantaven les cases i les passeres que les connectaven. Tot un encert per seguir la intuició de la Marta, malgrat la meva mandra inicial. A la tornada, vam poder contemplar una posta de sol molt maca. L'endemà continuaríem la nostra ruta amb el vaixell cap a Constança, que explicarem en el següent article. No deixeu de veure algunes fotos casolanes....

Sergi

dimecres, 11 de novembre del 2015

LA BICICLETA: UN VEHICLE PER HUMANITZAR POBLACIONS



Des de Bici Baix Llobregat, ens reafirmem amb el document elaborat per la Coordinadora Catalana d'Usuaris i Usuàries de la Bicicleta, de la qual en som grup integrant, i la secció de mobilitat del Club Ciclista Sant Joan Despí. Ja vàrem presentar-lo a les diferents formacions polítiques per les eleccions municipals passades. Si ara, qualsevol ajuntament de Catalunya ens demana com volem que sigui el seu municipi de cara als propers anys, només hem de contestar-li que cal aplicar el que diu el document i fixar un calendari d'execució de cada cosa. Aquest model és el que hem adaptat expressament per a Sant Boi de Llobregat, on tenim la seu de la nostra associació. Aquest altre model és el genèric, per tant, per a qualsevol població de Catalunya.

Marta

dilluns, 9 de novembre del 2015

BICI BAIX AMB EL BICI CAMP

Aquest cap de setmana del 7 i 8 de novembre vam assistir a la trobada organitzada per l'associació BiciCamp, amb seu a Reus, i àmbit d'actuació al Baix Camp. Vam aprofitar que es van oferir per acollir la trobada dels grups dedicats a la defensa dels usuaris de la bicicleta, que va tenir lloc al Vaporlab de Reus la tarda de dissabte. N'hi havia tota mena d'entitats, plataformes i associacions. El comú denominador era continuar treballant de la millor manera possible, i mantenir el contacte periòdicament. La veritat és que Bicicamp va ser un bon amfitrió, tenint en compte que porten cinc anys de vida.
Mentre els nostres companys del Bicibaix dissabte ja pensaven en el moment de trobar-se i petar la xerrada diumenge al matí, fent el vermut després de la sortida, nosaltres l'estàvem fent el mateix dissabte a Reus a Cal Massot. L'excusa era la presentació a les 12 del matí del llibre del F. Xavier Corominas, sobre el viatge que va fer fins al Japó. Després dels "deu minuts de Reus", com diuen allà, vam veure i escoltar les explicacions de l'autor acompanyats d'un bon vermut, en aquest cas, és clar, també de Reus.  Cap allà la una vam acabar, amb l'afortunada casualitat que també estava tocant el grup Sendra, dintre del cicle musical Accents. Va aplegar força més gent que nosaltres, però ens va engrescar a tots.
Després cap a dinar, de menú, però a càrrec del Bicicamp. Què més es pot demanar per encarar una llarga reunió ? va començar cap a les cinc, i que encara va aplegar més companys arribats expressament. Al vespre, després d'enllestir els punts de l'ordre del dia, i quedar emplaçats per a la propera trobada al mes de gener a Barcelona, ens vam acomiadar dels que marxaven cap a casa. La Marta i jo vam aprofitar per quedar-nos aquella nit, i vam gaudir de la companyia dels nostres cicerones per anar a fer un sopar lleuger visitant la ruta dels bars i restaurants que fan el Ganxet Pintxo, l'equivalent al Quinto Tapa del Prat, o quan arriba el temps als d'escarxofes a Sant Boi.
No us penseu que vam durar gaire en aquella nit boirosa, però molt animada de Reus, que ja poden dir a París i Londres, ja... l'endemà hi havia dues rutes en bicicleta programades. L'excusa era anar a les agrobotigues per tastar l'oli nou, acabat de premsar. Si hi ha rutes enoturistes, les oleoturistes no es quedaran pas enrera. Una sortida més llarga i una altra més curta cap a Riudoms ens feia dentetes, o més aviat, la boca oli... com era el cas. Per desgràcia, o per sort, segons com es miri, jo no estava per rodar massa, i vam fer una caminada ben maca que ens van aconsellar: la ruta dels cinc camins, que sortint de Reus i per la zona de Monterols, s'enfila, si es vol, fins a Castellvell. Una ruta no apta per fer amb bicicleta de passeig, però que amb btt o de cicloturisme val molt la pena. Llàstima del dia ennuvolat i boirós, que des de la talaia de Castellvell es pot veure la comarca de punta a punta. Vam disfrutar de la pujada i la vista, quedant amb les ganes de repetir-la en un dia de més sol. Abans de tancar, vam passar per l'agrobotiga del poble per carregar una botella d'oli com a mínim ja que anàvem de baixada. Mireu la web, i trobareu un vídeo sorpresa, amb un ciclista de carretera. Cap allà les dues ja estàvem de tornada a Reus, per acabar de donar un cop d'ull al bonic casc antic i els magnífics edificis modernistes. Al centre vam trobar alguns companys dels que havien sortit en bicicleta. Vam aprofitar per a fer una darrera encaixada de mans, pensant més en "l'a reveure" que en un adéu. Desitjant també que els trens de la Renfe tinguin més vagons i espai per encabir les bicicletes. La tornada va ser una mica "apretadeta".
Ja ho sabeu, a Reus falta gent, i si hi aneu, demaneu pels del Bicicamp, podreu anar a fer un bon vermut, i tenir també una bona companyia. De moment, aquí teniu una petita mostra fotogràfica.

Sergi

divendres, 6 de novembre del 2015

DE CATALUNYA AL JAPÓ AMB BICICLETA

F.Xavier Corominas Mainegre és l'autor d'aquest llibre que ja podeu trobar editat en català. Ara l'autor està demanant ajut financer per poder-lo traduir al castellà. Aquí trobareu la informació.



151021_1920_reduit from xavier corominas on Vimeo.

Marta

dimarts, 27 d’octubre del 2015

RETROBANT AMER I ALTRA GENT

Aquest cap de setmana del 24 i 25 d'octubre vam estar visitant Amer. És una de les poblacions per on passa la Via Verda d'Olot a Girona, i que té una estació molt ben conservada. Allà trobarem l'edifici central, que actualment acull l'oficina de turisme i l'empresa Bicicarril, per al turisme de bicicleta, tant pel que fa a lloguer de bicicletes, com d'informació sobre trajectes o activitats. El dissabte al matí vam trobar instal.lat l'estand de Mou-te en Bici, la plataforma de Girona, que s'encarrega de fer un repàs mecànic a les bicicletes que van per la ruta. Allà vam trobar-nos amb el Creus, de Cicloturisme, detallant amb pels i senyals les coses a millorar en les bicicletes de la gent. Feia temps que no ens veiem, però la seva cua del cabell el delatava desseguida, penseu que sempre ha estat avantguardista sense necessitat de comparar-se amb polítics més moderns. Vam estar xerrant amb ell i la Carina, la representant de l'associació, i els vam ajudar a recollir la parada al migdia. Cada dissabte pugen a fer promoció i difusió entre els pedalaires.
La majoria dels usuaris de la Via Verda baixen prou ben equipats, amb tot lo necessari, i amb prou bones bicicletes. Però com sempre, el desig d'arribar al destí fa que moltes vegades no gaudim dels paisatges que ens envolten, ni dels tresors que tenim a tocar de roda. Entre el passeig familiar i la velocitat de l'esportista, ha quedat mig amagat l'esperit del cicloturisme, com a forma de viatjar i descobrir, no importa la distància ni cal anar a la Xina, els racons del país, conèixer la gent, i parar a fer fotos dels monuments o dels valors naturals. Els que ja hem fet aquestes rutes més de tres vegades, aprofitem per anar més enllà, per saber que se'ns havia passat per alt als pobles per on passàvem rabent, amb prou temps per picar una mica o beure aigua. Com podreu comprovar en anteriors articles, ja hem passat per Anglès, o per Sant Feliu i les Planes d'Hostoles. Pel que fa a Olot, on normalment dormíem i podíem veure els seus voltants més, ja el coneixíem prou.
Amer era, doncs, una cita pendent. El poble es troba al costat del riu Brugent, que antigament es deia Amera, i d'aquí ve el seu nom. El centre va créixer al voltant del seu monestir benedictí, que amb una història atzarosa, presenta un aspecte extern força evolucionat respecte als seus orígens. Les fonts que ragen per la banda de la Font Picant, a tocar del riu, són un dels puntals de l'economia. Just al costat de la Via Verda, si esteu atents als cartells, podreu fer-ne una visita, i agafant un camí just paral.lel a la via, anireu vorejant el Brugent sota un magnífic bosc de ribera, esplèndid en aquesta tardor. No us deixeu passar per alt el gorg de Santa Margarida, que també teniu a tocar, entre Amer i les Planes.
Vam poder estar a la Fonda Giralt, preparada per guardar les bicicletes si és el cas, que fan del seu restaurant el seu punt fort i saborós. Al saló vam contemplar la retrobada emotiva d'una persona amb els amos, després de deixar Amer feia uns quants anys. Venia també a visitar al cementiri la tomba d'uns avantpassats. Ben aprop de l'hostal hi ha la plaça porxada d'Amer, una de les millors de Catalunya, polida i ben endreçada, que és el fòrum de la població. Si encara teniu temps i ganes, podeu fer alguna de les excursions a peu que trobareu ben indicades. Per exemple, la pujada a l'ermita de Santa Brígida, que dalt del cingle sempre ens havia cridat l'atenció. La drecera és costeruda, però si voleu, la pista és una bona opció per arribar dalt, contemplar la vall i les  muntanyes properes, com el Far, o més enllà, els cingles de Sant Roc. Al costat de l'ermita, al peu d'un pi, i envoltat de boniques flors, trobareu una placa de record que una família va dedicar al seu fill mort lluny de casa, però que va poder fer realitat els seus somnis.
Bé, com que no estem fent cap episodi dels reportatges de "Caminant per Catalunya", acabaré amb l'anècdota final de que la Marta es va trobar una antiga coneguda, de quan feien intercanvis d'idiomes en una taverna de Barcelona, més de quinze anys enrera. Ja em direu que sempre fa goig retrobar-se amb antics amics i coneguts, fer memòria i pensar que ens podem saludar com cal. Aquesta coneguda anava amb una altra amiga amb bicicleta, baixant cap a Girona. Quan la va reconèixer, es va aturar a saludar-la. Per això, penseu que una de les coses més importants de la bicicleta és la seva capacitat de parar en un bon lloc, gaudir de l'entorn i d'una bona companyia. Aquí trobareu unes quantes fotos.
Sergi

dilluns, 19 d’octubre del 2015

DIUMENGE MODERNISTA A LA COLÒNIA GÜELL

Aquest cap de setmana vam visitar la Colònia Güell perquè se celebrava la Fira Modernista, arribant als seus 10 anys. Un esdeveniment que compta amb la col.laboració de veïns, tant de al Colònia com dels seus voltants, recreant l'ambient de l'època en què es va fundar. Malgrat el temps va ser una mica tristoi, la celebració manté un to de festa i animació que atrau molta gent, i de la qual poden estar molt orgullosos.




Entre les diferents elements d'aleshores, no podia faltar la bicicleta. A més a més d'un exemplar de bicicleta una mica massa modern, on el vestit era més adient a la festa, també vam trobar altres elements d'interès. Per exemple, les bosses i moneders dissenyats per HC, l'artesania tèxtil, amb motius i dibuixos de bicicletes molt atractius. Ben dissenyats, des del més discret al més llampant, i a preus raonables.
Pel que fa la tema de la mobilitat, es fa evident que sense els aparcaments de cotxes a l'exterior de la colònia, no s'hi podria arribar. Per altra banda, això permet que la gent pugui circular-hi per l'interior sense problemes amb els vehicles a motor. A més a més del tren i de l'autobús, cal tenir present que els cotxes serveixen per tenir-los a una distància prudencial. I que no ens calen tants per mantenir una societat plenament desenvolupada i amb una bona qualitat de vida.

Sergi

12a PASSEJADA EN BICICLETA PEL BAIX LLOBREGAT

Ahir diumenge vam anar a aquesta tradicional passejada que organitzen diferents ajuntaments de 7 municipis del Baix Llobregat amb motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible: L'Hospitalet, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu, Cornellà i Sant Boi. Enguany hi havia menys participants que en altres ocasions. Tot i així, la passejada va anar prou bé gràcies a la bona organització. El grup de Sant Boi portava una bona participació d'agents de policia. Cada vegada són més els que s'animen a portar el grup en bicicleta. Felicitats, doncs, per la bona feina feta. També felicitem el fet que la noia a qui va tocar la bicicleta del sorteig era precisament una persona que no en tenia.


Com a representant de Bici Baix Llobregat, evidentment vaig aprofitar l'ocasió de la pedalada per a parlar amb els polítics de la nostra comarca i reivindicar les millores de seguretat que necessitem a l'hora de circular en bicicleta a diari. També vaig repartir fulletons als participants de la passejada per a conscienciar-los que la bicicleta és més que un esport o cosa de lleure o de cap de setmana: és transport! I volem que ho sigui de debò, normalitzant plenament el seu ús diari.

Marta

dissabte, 17 d’octubre del 2015

ENTREVISTA A LA REGIDORA DE MOBILITAT DE SANT BOI


El passat 13 d'octubre i, amb motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible, Catalunya Ràdio va entrevistar l'Elena Amat, regidora de mobilitat de Sant Boi de Llobregat. Aquí teniu l'enllaç de l'entrevista:

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/sant-boi-impulsora-de-la-xarxa-de-ciutats-per-la-bicicleta/audio/896173/#.Vh0K7XwX0V1.facebook

Marta

divendres, 16 d’octubre del 2015

VOLTA PER L'ESTANY DE BANYOLES

Aquest cap de setmana passada vam estar a Banyoles. Feia anys que l'havíem visitat, una per plaer, i l'altra quan es va celebrar una reunió de la CCUB, la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta, també fa anys. D'entre la gent que hi va participar aleshores, l'Albert Garcia, va assistir precisament a un programa de Ràdio Banyoles l'abril passat sobre mobilitat. La veritat és que aquesta vegada vam poder gaudir més tranquilament de la capital de la comarca. El diumenge va lluir un bon sol de tardor que mostrava l'estany i els seus voltants amb el seu encant. A petita escala veiem reproduït el llac de Constança que hem visitat per vacances. L'estany al mig, envoltat de petits turons que l'encerclen, i ben aprop altes muntanyes que formen part dels primers estreps dels Pirineus. L'orografia del terreny, i del pla, permet que la bicicleta estigui ben present a Banyoles i els seus voltants. La volta al llac és un clàssic familiar, amb parades de lloguer i el centre de BTT aprop. És habitual veure circular bicicletes de turistes i de residents.

En aquest sentit, podem veure com la bicicleta de passeig i la de BTT acaparen l'atenció dels usuaris de la bicicleta. Entre el lleure i l'esport, ens hem oblidat de la bicicleta com a opció de transport i mobilitat sostenible, com a mitjà de comunicació entre les poblacions de la comarca. La mancança d'una xarxa de camins a peu i en bicicleta que connectin les poblacions del Pla de l'Estany, i amb les comarques properes, com el Gironès o l'Empordà, són de jutjat de guàrdia. Les carreteres només estan pensades per als vehicles motoritzats, amb vorals estrets, on el cotxe és el rei. I les opcions dels riu Fluvià o el Terri semblen marginades com a vies cicloturistes, malgrat l'exemple exitós de la propera Via Verda del Carrilet d'Olot.

A Banyoles, s'han quedat només amb el tren pinxo, deixant de banda la importància del carrilet que unia Banyoles amb Girona. El trenet sense via de comunicació serveix de poca cosa. I dir que les coses tal com estan ja van prou bé, és una actitud cofoia. No es tracta d'engrandir l'estany per fer-lo tant gran com el Bodensee, ni tot de rutes en bicicleta per tot arreu. Amb que s'executés la Xarxa Bàsica de la Bicicleta per a la comarca n'hi hauria prou per a que la perla de Banyoles es pogués mostrar a tothom, sense l'avarícia d'amagar-la al fons del calaix. El turisme al Pla de l'Estany encara té moltes possibilitats per desenvolupar.

Sergi

BICICLETA + TREN, UNA ALTERNATIVA AL COTXE

Marta

dissabte, 12 de setembre del 2015

BICIBAIX FEM L'OFRENA FLORAL A LA DIADA

Fent l'ofrena floral
Com cada any, vam participar a l'ofrena floral de les entitats comarcals del Baix Llobregat. Vam anar-hi el Sergi, l'Ignacio i jo (Marta, vestida de pubilla). Els dos últims sortim a la foto en el moment de deixar el ram a la tomba de Rafael Casanova.
 
Just quan entràvem a l'església parroquial de Sant Baldiri, vàrem trobar-nos dos companys de la Policia Local i encarregats de fer programes d'educació viària en bicicleta per a les escoles i els instituts, l'Esteve i el Joan. Ells també anàvem vestits per l'ocasió i, per això, vàrem fer-nos un parell de fotos sortint de l'església.






Vestits per l'ocasió












Marta

diumenge, 30 d’agost del 2015

PERSONATGES FORASSENYATS

Aquesta setmana de finals d'agost s'ha celebrat a la localitat alemanya de Friedrichshafen una de les més importants fires de la bicicleta: Eurobike 2015. Aquesta aplega una gran quantitat de companyies al voltant de la bicicleta, i de tot el sector econòmic que se'n deriva. Cada dia aquest va creixent més, fins i tot algun santboià conegut hi ha hagut de passar per aquesta població a la vora del Bodensee, anomenat també com el llac de Constança, o fins i tot, el mar de Suàbia. En fi, la ciutat és important a nivell industrial i comercial de la regió de Baden-Württemberg, però no és tant maca com les que l'envolten. El motiu és que durant la Segona Guerra Mundial va ser bombardejada degut a la gran concentració de fàbriques al seu voltant. No debades, era, i és, la seu d'una gran companyia, molt coneguda per una de les seves creacions de principis del segle XX: Zeppelin. El vaixell de l'aire, com es tradueix directament de l'alemany, va ser un d'aquelles invencions humanes que es va crear per al progrés de l'home, i la conquesta del cel.  El desenvolupament posterior de l'aeronàutica fonamentada en els motors d'aviació i la velocitat, més que en la lleugeresa de la construcció, va portar els zepelins a l'arraconament. Avui dia, els models més nous són molt millors, més petits i manejables, però s'utilitzen més per al turisme o la publicitat. La silueta d'aquestes aeronaus es pot contemplar des de molts punts a la vora del llac, i podeu fer un passeig ben especial per la regió.
Us recomano que algun dia visiteu el Museu Zeppelin que es troba al centre de la ciutat, i ben a tocar del seu port. Està tot molt ben explicat, i ben ensenyat, des de l'estructura metàl.lica que el conformava, fins a la zona de transport de passatgers i el comandament. A la seva època va ser tot un avenç, podia travessar l'oceà Atlàntic en tres dies, quan un vaixell marítim trigava més d'una setmana... una de les rutes anava cap al sud-oest, i sobrevolava Catalunya i la ciutat de Barcelona. Algunes fotos donen fe, així com les cartes de navegació. Potser algun dia, quan sigui més important l'estalvi d'energia que la velocitat, tornarem a trobar-nos la seva silueta solcant els cels per tot arreu. Us semblarà que l'aventura dels Zeppelins va ser un fracàs, o que va anar a parar a un cul de sac, però si mireu al vostre voltant, observareu que d'aquella tecnologia es van anar desenvolupant altres invencions que han permès subsistir a l'empresa matriu: Zeppelin continua present en sectors mecànics, industrials, de manera puntera. El seu fundador, Ferdinand von Zeppelin, encara n'estaria orgullós de tot això.
Entre els elements destacables del museu, vam descobrir un altre personatge forassenyat: Gustav Mesmer. No hauríem de confondre'l amb un altre personatge històric, Franz Mesmer, metge que al segle XVIII va treballar en el camp del magnetisme aplicat a la salut humana. Aquest doctor controvertit a la seva època té una vida atzarosa, però va tirar endavant malgrat tots els obstacles. Potser en Gustav va heretar una mica d'aquesta vida atzarosa, però en condicions molt més precàries. Al segle XX el van prendre literalment per boig, i la meitat de la seva vida va passar internat en diferents psiquiàtrics, no obstant va sobreviure al nazisme i a la guerra. La seva gran passió, o follia, era aconseguir volar mitjançant la força humana aplicada a diferents mecanismes. És a dir, agafava unes bicicletes i els hi posava ales. En una societat tant organitzada i estructurada com l'alemanya, no era d'aquell món. Però precisament per això, valoren els personatges fora de lo comú, respecten la follia com un signe de la força de la seva voluntat. Per aquesta escletxa se'ls hi va colar l'Adolf Hitler, i gairebé tots el van seguir amb els ulls tancats.
Gustav Mesmer va tirar endavant malgrat tot, no es creu ningú que pogués volar amb les seves bicicletes. Però els mecanismes i les tècniques que va desenvolupar van permetre aplicar-les en altres camps. Res no és mesquí, diu el poeta Salvat-Papasseït, i ben cert que fins i tot, els més bojos, com Ramon Llull, apellat Ramon lo Foll, tenen una missió, un sentit i un espai en la nostra vida. Si Mesmer volia volar pel cel amb les bicicletes, nosaltres amb les bicicletes volem per la nostra terra. Poseu-les a punt de rodar, que el nou curs escolar comença ben aviat.

Sergi

diumenge, 23 d’agost del 2015

NOVETATS AL VOLTANT DEL BICIBOX

Aquest mes d'agost s'ha fet una actualització de programari a les estacions de Bicibox. Es va aprofitar un cap de setmana per estalviar al màxim els inconvenients als usuaris. La nova versió presenta algunes novetats i millores en el servei, com ens va explicar el nostre company Jordi Guibernau. La possibilitat de reobrir per un parell de minuts la porta per recollir algun objecte que ens hàgim deixat al guardar la bicicleta; poder escollir en quina porta volem desar la bicicleta, de manera que si està en mal estat, ja no ens trobarem esperant els deu minuts de seguretat, i alguna altra més que no em ve al cap. També s'ha presentat un nou tipus de disseny del Bicibox que presenta millores respecte a l'actual: més protecció contra la climatologia, i per reforçar les portes contra vandalisme i robatoris. 
El cas és que el dijous, 22 d'agost, vam quedar amb el periodista del diari estatal El País, per parlar sobre el servei del Bicibox a Sant Boi mateix, i fer algunes fotos. Al diari veureu la foto del Jordi aparcant o treient la bicicleta. Tant a la rotonda del carrer Girona com al bicibox de la plaça Mercè Rodoreda. Vam estar aproximadament una hora i una mica més, i com podreu comprovar per la dimensió de l'article, moltes coses es van quedar pel camí. 
Per això, repescant la nostra hemeroteca, us poso una foto del dia de la presentació oficial del Bicibox l'any 2010 a Sant Joan Despí. En ella podeu veure al Sr. Poveda, alcalde i president de l'AMB, acompanyat de l'Albert Garcia de la CCUB. Han passat ja cinc anys, i el volum d'usuaris del servei va incrementant el seu nombre, però encara no ha arribat a tenir una massa crítica suficient al nostre parer. Com que el Bicibox va ser un substitut més barat que la possible ampliació del servei tant car del Bicing a Barcelona, es va anar implantant gradualment. Hem de dir que s'ha anat millorant la distribució dels aparcaments, tot i que encara falta proximitat als nusos de comunicació de transport públic, i sobretot, tal com vam fer notar al seus inicis, la millora de la xarxa de comunicació entre tots els pobles de l'àrea metropolitana. Aquest 2015, sembla ser que es millorarà la infraestructura de carrils bici d'acord amb els treballs realitzats per l'AMB, i que es difonen mitjançant mapes a l'abast dels ciutadans des de diferents punts de distribució com ajuntaments o estacions de transport públic. Però tot va més lent de lo que voldríem, i el pas de fer servir la bicicleta com a mitjà de transport diari encara ens queda lluny. 

Sergi

dimecres, 1 de juliol del 2015

EL DOCUMENTAL DEL MES: "BICICLETES VERSUS COTXES"

Aquest mes de juny ha arribat a Catalunya el documental "Bicicletes Versus Cotxes". S'ha projectat a Barcelona, entre d'altres llocs. La gent de Bicibaix vam poder anar a Sant Feliu de Llobregat a la sala CineBaix aquest dissabte 13 de juny al vespre. Al final es va fer un petit col.loqui amb Ricard Riol de la PTP. Alguns van anar en bicicleta, que van poder aparcar dins del vestíbul, per gentilesa del cine, que a més oferia crispetes de franc. Altres vam arribar en cotxe, es pot dir, compartit, és clar. 
El documental dura una hora i mitja, està prou ben fet, de factura sòbria, tot i que de vegades es fa una mica llarg per a la gent que ja estem al cas del tema que tracta. El títol vol plantejar el documental com un cas judicial, amb dos oponents, bicicletes contra cotxes. D'aquesta manera es vol mostrar la tensió dramàtica pels conflictes que es presenten cada dia als nostres carrers, en l'àmbit de la mobilitat. Això podem fer pedagogia del tema de la bicicleta entre la gent del carrer, i en aquest sentit és força divulgatiu.
Malgrat que de vegades cau en uns quants tòpics. Com el del taxista de Copenhague, per exemple. La rivalitat entre el taxista i el ciclista es fa palesa, però no anem més enllà. És el problema del maniqueisme, o de les falses dualitats. El taxista, i tots els taxistes, s'haurien d'adonar que la gent que va en bicicleta evita els monumentals embussos que es produeixen en les ciutats i megalòpolis del nostre món. Facilitant la circulació del transport en superfície. Precisament, la majoria de gent que va en bicicleta no té un vehicle privat, i per tant, són els potencials clients del taxista. No ho seran pas la gent que té un vehicle privat qui agafarà un taxi. 
Durant el torn de preguntes finals vam rebre l'anunci positiu d'un nou gual que es farà al Llobregat, entre Sant Vicenç dels Horts i Molins de Rei, previst per a l'any 2016. Tot i que no és una solució ideal, ajudarà a la interconnexió entre les dues ribes. 
L'experiència i els coneixements apresos durant aquestos anys ens han fet veure que cal una aproximació global de la mobilitat actual. Cal tenir en compte tots els mitjans de transport, i a tots els usuaris de la via pública, per solucionar els greus problemes generats pel vehicle privat, el qual ha esdevingut el càncer de la nostra societat. Canviant l'esquema cultural i compartint el cotxe aconseguiríem tenir una gran part resolta. Certament existeixen tendències o etiquetes polítiques sobre l'ús de la bicicleta, però crec que això perverteix el debat i desvia l'atenció de l'objectiu de millorar la mobilitat.
En fi, el documental és bo per a poder encetar o il.lustrar un bon debat sobre aquest tema. Per desgràcia, som conscients que el diàleg avui dia és d'un nivell qualitatiu pobre, quan no està rebaixat a les escombraries dels programes de safareig, on dir-los que criden com a verduleres seria encara fer-los un honor. No tinguem por. Cal fer molta pedagogia, però el millor exemple sempre serà anar a peu i en bicicleta.

dimarts, 2 de juny del 2015

NOU VÍDEO REIVINDICATIU DE BICI BAIX LLOBREGAT

Hem decidit fer aquest vídeo veient que l'ajuntament de Sant Boi no arregla els problemes que tenim quan circulem en bicicleta pel carrer Marià Girona de Sant Boi de Llobregat. Esperem que serveixi com un nou toc d'atenció després de portar ja molt de temps reivindicant millores en aquest carrer.

Marta

dilluns, 18 de maig del 2015

LLUITA PER LA CONSERVACIÓ DEL DELTA I LA NATURA

Aquest dissabte passat, 16 de maig, es va celebrar la jornada reivindicativa prevista sota el lema: En Defensa del Garraf i el Delta, convocada per Delta Viu, i altres organitzacions ecologistes. No només es va fer aquest acte al Baix Llobregat sinó en d'altres més llocs de Catalunya.  El motiu era explicar que la conservació dels valors naturals al nostre país continua sent insuficient. Els interessos privats no estan prou equilibrats amb els interessos públics, i les administracions públiques no actuen equitativament, sobretot enfront de les empreses constructores. Tant pel que fa a l'especulació urbanística com a les infraestructures viàries. El camp està sotmès a un procés de concentració en grans corporacions, que a més volen controlar la distribució a gran escala. Aquest procés ha comportat la gran crisi econòmica que ha empobrit a la societat, i ha mercantilitzat tots els béns naturals, beneficiant a una minoria cada dia més reduïda. Això aboca la pagesia i els espais naturals com els coneixem a la seva desaparició. És un procés que arrenca amb les crisis del petroli, des dels anys setanta del segle XX, i que s'esdevé davant dels nostres ulls.
Aquestos fenòmens són força evidents a la nostra comarca, el Baix Llobregat, i sobretot a la zona del Delta. L'espai geogràfic està sotmès a una forta especulació, on tant els ajuntaments com les administracions centrals i autonòmiques fan el paper de Pilatos. En teoria, la figura legal del Parc Agrari hauria de protegir els conreus. A la pràctica els transforma en una reserva d'indis, on tot lo que queda fora està sotmès a una possible urbanització, planificada en funció de les necessitats particulars. Com a exemples, ens podem fixar sobretot en els ajuntaments de Cornellà i l'Hospitalet de Llobregat, una zona d'expansió subordinada a la ciutat de Barcelona. 
Pel que fa a la mobilitat, les grans infraestructures viàries, siguin autovies o ferrocarrils, trinxen l'espai natural en nom de la utilitat pública, potestat en mans d'administracions públiques, les quals compensen molt poc les destrosses que provoquen. Aquestes grans obres, de grans dimensions però que realment no ocupen a gaires treballadors, actuen de muralles a la mobilitat dels ciutadans. L'efecte és que van retallant uns espais que després seran urbanitzats i omplerts de ciment, amb algun trist parc, quan no una plaça dura, que requereixen poc manteniment. La recent aprovació del PDU per part de la Generalitat, i a instàncies dels ajuntaments, fa evident que l'Eurovegas va ser una cortina de fum per amagar la planificació urbanística d'altres espais més reduïts del Delta.
Per aquestos motius, Bicibaix es va adherir a aquesta convocatòria. Vam sortir en bicicleta des de Sant Boi, i fent una breu aturada al sector Llevant, vam fer un bon tomb per la zona agrícola fins arribar al Parc del  Calamot, a Gavà. No hi érem massa gent, per ser dissabte i la calor que feia. Tanmateix, vam estar contents de poder donar testimoni públic de la importància de defensar el medi natural i el progrés econòmic tradicional, arrelat al territori i que beneficia al gruix de la nostra societat. Cal que puguem lliurar als nostres infants un futur més sa.

dijous, 7 de maig del 2015

BICICLETADA POPULAR EN DEFENSA DEL GARRAF I DEL DELTA


El proper dissabte 16 de maig Bici Baix Llobregat col.laborarem en aquesta jornada reivindicativa, organitzada per diversos grups ecologistes, fent una bicicletada popular.
1r punt de trobada: plaça de l'ajuntament de Sant Boi, 10h del matí.
2n punt de trobada: inici de la riera Basté a Viladecans, 10:45h.
Pedalarem pels camins del parc agrari fins arribar al Parc del Calamot de Gavà sobre les 12h. (Inici de la festa)   
13:00 Vermut tipus pica-pica de carxofes, parlaments i festa.
14:00 fi de la jornada
IMPORTANT: qui vulgui participar al vermut de carxofes ha de reservar els tiquets (bons d'ajut a 1,50 euros) abans del dilluns 11 de maig!

Marta

diumenge, 26 d’abril del 2015

VISITA AL MUSEU I A LES TERMES ROMANES DE SANT BOI AMB SANT JOAN DESPÍ CYCLE CHIC

Foto a Sant Joan Despí abans de sortir.
Avui hem gaudit d'un matí de diumenge combinant la bicicleta amb la cultura. Hem anat a conèixer el grup Sant Joan Cycle Chic que tenen un Facebook i un bloc on podreu trobar les activitats que fan. Pels qui no ho sabeu, Cycle Chic és un moviment creat pel fotògraf i director de cinema Mikael Colville i mostra que pots desplaçar-te en bici sense perdre l'estil, portant roba de cada dia o roba elegant, sense necessitat de vestir-te completament d'esport. I és que la bicicleta no és només un esport, és també un transport de cada dia. Per tant, activitats com la d'avui són, sens dubte, una molt bona manera de normalitzar l'ús de la bicicleta i, a la vegada, són sortides on la gent s'ho passa bé i on es poden combinar les pedalades tranquil.les amb activitats de tipus cultural o de natura.
Tots i totes ens ho hem passat prou bé i sense cap incident exceptuant una punxada que sempre serveix d'oportunitat per aprendre o repassar coneixements mecànics bàsics de la bicicleta.
Servidora, o sigui, qui escriu aquest article, ha aprofitat per vestir-se de pubilla catalana i, així, anar ben elegant en bicicleta, típicament de diumenge festiu.

Podeu veure les fotos al Facebook de Sant Joan Cycle Chic.
Marta

diumenge, 12 d’abril del 2015

VOLTES PER LES BORGES

Quan aquesta Setmana Santa passava, vam fer un recorregut no gaire habitual per als rodapins. Vam anar a parar a les Borges Blanques, la capital de la comarca de les Garrigues. Com que en  altres llocs del país estava tot ple, i una veu interior, la qual cercava pau i tranquilitat per al cos i l'esperit, esmentava pobles de les planes centrals. Preferiblement comunicats amb tren, que malgrat horaris d'escàndol per al segle XXI, permetria amortitzar la durada del viatge. La primavera és la millor època per visitar aquestes zones, que com diu la dita, tenen "nou mesos d'hivern i tres d'infern". Els camps estan adornats per les flors dels fruiters i de les herbes aromàtiques; el verd de les oliveres i dels cereals estén la seva catifa. 
Com que era la primera vegada, vam anar a fer l'exploració a peu. D'entrada, la web de turisme de Lleida, i la del mateix ajuntament de les Borges, ja ens donen prou explicacions. També és aconsellable mirar el mapa de la zona, o consultar la web dels Pedals d'Urgell. Us adonareu que tenim més possibilitats de les que ens podíem imaginar, i que podem preguntar a la gent, qui hospitalàriament us orientarà i aconsellarà sense cap problema.
El primer dia ja vam fer agafar el Canal d'Urgell, aprop de l'estació de tren, creuant un pas soterrat, que us deixa a la dreta el camí en direcció al recorregut dels Nou Salts. Heu d'anar en compte amb uns panells, s'haurien de desmuntar, diuen de creuar a peu la via del tren, perquè són anteriors als pas soterrat. El canal va girant cap al nord-est, amb una pista de terra a banda i banda del canal, apta per a tot tipus de bicicleta. Aquestes pistes, de tant en tant, es connecten per passeres o pontets sobre el canal. Algunes vegades queden entretallades per alguna carretera, però la senyalització és prou bona per tornar a recuperar el camí sense gaires dificultats. Tot i la presència d'arbres i ombra, us recomanem portar aigua i gorra per al sol. El camí va girant cap a un turó, on el canal baixa el desnivell amb uns salts d'aigua. Aquestos van cap a Juneda. Allà hi trobareu una petita zona de pícnic i aigua. Seguint cap a l'oest, arribarem a la segona i primera màquina, uns altres salts on abans es generava l'electricitat gràcies a les turbines que impulsaven els generadors. Arribarem a Juneda, on podreu visitar el casc antic, amb uns bons porxos, allà en diuen perxes, que us permetran descansar. Us recomanem que pugeu amunt del carrer per contemplar la plana de les Garrigues i les muntanyes del Montsec, fent de contrafort a les del Pirineu, que s'estenen de bat a bat, mostrant encara els cims nevats. Sortint de Juneda, anem a buscar el canal cap al sud-oest, en direcció a la casella del Tei, i des d'allà arribarem a les Borges per la banda sud.
El següent recorregut va començar per agafar el tren i baixar a la Floresta, on podreu veure, a més del casc antic, el seu castell i un pou de glaç molt ben conservats. D'allà vam agafar una carretera secundària poc transitada que porta cap a Arbeca. Allà també vam pujar a l'esplanada més alta, on es trobava el castell d'Arbeca. Va ser molt famós, i  d'això només en queda el col.legi i una magnífica talaia de la comarca. Baixant d'Arbeca, no com diu la dita, vam anar a buscar el canal d'Urgell que s'agafa aprop d'una rotonda. Anant cap a les Borges, guaitàvem un bon tossal abanderat, i el poble de Puiggròs, fins que el canal tomba cap a l'esquerra, passant per la Forestal, una antiga fàbrica, i davalla cap a les Borges.
A l'Hostal Benet vam prendre una bona dutxa, també si voleu un bon menjar. Una altra opció culinària és l'Slàvia, a un costat del parc del Terrall. Encara us recomanaria un altre racó al voltant de les Borges, com l'ermita de Sant Salvador, que us permetrà gaudir contemplant aquesta natura exòtica, però també esponerosa en aquestes dates. Des de dins, encara sentireu la tonada i els versos de la Santa Espina: "Déu va passar-hi en primavera, i tot cantava al seu pas. Canta la terra encara entera, i canta que cantaràs". I si voleu fer un tast visual, en aquest enllaç trobareu unes quantes fotos.

dijous, 9 d’abril del 2015

LA BICICLETA: UN VEHICLE PER HUMANITZAR LES POBLACIONS


La Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta, CCUB, associació en la qual Bici Baix Llobregat estem integrats, ha elaborat un document dirigit a totes les formacions polítiques que es presenten a les eleccions municipals. Aquest document no és només un llistat de coses per a la bicicleta; sinó que va molt més enllà. Vol promoure un concepte de mobilitat global. Sobretot normalitzant la velocitat dels diferents mitjans de transport i usuaris de la via pública. D'aquesta manera  totes les poblacions de Catalunya es convertiran en llocs més amables, segurs i sostenibles per a viure-hi.


El document permet adaptar-lo a la realitat de cada municipi. De moment, ja ho hem fet amb Sant Boi, i animem a tots els ciutadans del Baix Llobregat a fer lo mateix en la seva població.

Marta

dilluns, 6 d’abril del 2015

CARXOFADA AMB BICICLETA


El passat diumenge 29 de març i amb motiu de la tradicional Festa de la Carxofada que cada any se celebra a Sant Boi de Llobregat, els nostres companys de SomBici van organitzar dues rutes amb bicicleta 
per anar a veure els camps de carxofes del parc agrari. L'activitat va tenir prou èxit i la primera sortida ja estava plena de gent. Aquí en teniu algunes fotos:



Primera sortida. A tope de gent!
Al camp de carxofes

Tot a punt per sortir












dijous, 5 de març del 2015

CARXOFADA AMB BICICLETA - DIUMENGE 29 DE MARÇ

Per risc de pluja, les rutes en bici previstes per avui i organitzades pels nostres companys de la cooperativa SomBici passen al diumenge 29 de març. Us convidem a apuntar-vos-hi. Aquestes rutes es faran al matí i us oferiran la oportunitat de visitar els camps de carxofes, un dels productes més emblemàtics del Parc Agrari.

Informació i reserves: http://www.sombici.cat/nosaltres.html