Els Usatges de la Bicicleta

Molta gent es queixa d'alguns problemes creats per la circulació de les bicicletes, cal preguntar-se què n'hi ha de veritat i que n'hi ha de mentida? Fa més de 30 anys, quan es va crear Amics de la Bici a Barcelona, la bicicleta no era cap problema per a la circulació. Senzillament perquè havia estat arraconada i el franquisme l'havia convertit en residual, i vinculada a la misèria de la post-guerra. Curiosament d'una guerra que ells havien guanyat, i aquesta "autarquia" que volien reconvertir amb el desenvolupament industrial dels anys 60.

Un desenvolupament del qual es van penjar la medalla, i que neixia dels acords amb els Estats Units als anys 50 amb la cessió de les bases, i la tan pregonada sobirania "española". Aquesta vinculació política va fer que la promoció de la bicicleta anés lligada a l'ecologisme, i que aquest es lliguès a partits d'esquerra. Tot i que aquest vincle polític no s'havia produït a la resta d'Europa, on la bicicleta estava contemplada com un vehicle més.  I de fet, on sempre havia estat respectada i utilitzada. No en va, a Alemanya les classes d'educació viària ensenyaven a circular pel carrer en aquest vehicle. Els bons conductors de cotxe aprenien a ser-ho en bicicleta. En tot cas, sempre podia haver-hi conflicte d'interessos, més econòmics que no pas polítics. 

La feina feta per Amics de la Bici va donar els seus fruits a partir dels anys noranta a tot Catalunya. Les ciutats presentaven problemes molt greus de circulació de cotxes, que no podia absorvir el metro, després de treure els tramvies, i ja es veia que la bicicleta era una bona medicina. També gràcies al triomf de la BTT a Catalunya com a esport, i a l'arribada massiva de turistes, els quals aportaven una nova perspectiva a la mobilitat urbana. Aleshores la celebració del Congrés Velocity a Barcelona el 1997 va marcar una fita, i va consolidar l'ús de la bicicleta. Aquesta va haver de passar per sobre de la manca d'infraestructues adients, de compartir l'espai i fer-se un lloc, de fer molta pedagogia i promoció, no només davant dels usuaris sinó també davant de les administracions. Però moltes vegades les peticions i campanyes fetes no han tingut un diàleg d'igual a igual. 

Cal tenir en compte que la legislació estatal, i les municipals, quan n'hi ha, continuen jerarquitzant els vehicles, i donant prioritat al cotxe per davant de bicicletes i vianants. S'ha guanyat molt aquestos anys, però a nivell social també s'han perdut moltes oportunitats de millorar aquesta convivència. Amics de la Bici sempre s'ha oposat al carril bici sobre la vorera de la Diagonal: des del principi ha reclamat fer servir els laterals, cosa que molta gent no vol sentir. Com també van ser dels primers que van impulsar un manifest per a una educació viària i una circulació respectuosa envers els vianants. 

Des del món de la bicicleta, i com a usuaris, tenim molt clar que l'ús de la bicicleta comporta una circulació diferent d'altres vehicles, i que presenta uns costums que s'han posat per escrit en uns consells o usatges. Aquestos consells no han estat recollits en les normes de circulació oficials:  molt parcialment, o bé sense estar discutides en igualtat de condicions. Per això, afirmo que aquestos consells que recullen els costums i els usos de la bicicleta són precisament font de dret. I aquest orígen del dret rau en la responsabilitat de les persones com a creadores de normes consuetudinàries, envers la fossilització que presenta la codificació dels drets administratius vigents. Són els usatges de la bicicleta, que formen part dels nostres drets com a ciutadans lliures. Així ho creiem, i així intentem fer-ho també des de Bicibaix.

Sergi