diumenge, 18 d’agost del 2013

Dinamarca, Hej!

A l'anterior article vam parlar sobre la mobilitat en general a Dinamarca amb la bicicleta. Aquest us parlarà de la ruta que vam fer cap al nord de Copenhague. Us recordo que la capital està situada a l'illa de Sjaeland, i que després de diverses opcions, vam seguir les recomanacions del camí del nord. No és una ruta gaire llarga, ens dirigíem a la ciutat de Helsingor, i d'allà teníem l'opció de girar cap a Hillerod al sudoest, i retornar a la capital. Així ho vam fer, i vam sortir de Copenhague després de pedalar força quilòmetres per l'abast de l'àrea residencial. El problema gros no era la circulació, sinó trobar la sortida correcta per la manca de senyalització. Preguntant, vam poder sortir per Lingby, i arribar-nos al llac de Fureso. Allà vam banyar-nos a Frederiksdal, una zona de platja no massa concorreguda, envoltada de bosc i amb una aigua fresca i neta. Un plaer aprofitant uns dies de força bon temps que vam tenir. D'allà vam enfilar per Virum per anar a buscar la costa al poble de Skodsborg. Vam trobar més moviment per ser l'època estival i una zona més turística. 
La ruta 9 ja ens resseguia la costa, de vegades al costat de la carretera, de vegades pel camí del bosc adjacent. A la dreta es podia veure sense problema la costa de Suècia, a l'altra banda de l'estret d'Oresund. La costa estava força cuidada, amb cases no gaire altes, i que acostumen a tenir un pont de fusta per anar a banyar-se al mar. Fins més al nord, no trobarem les platges d'una sorra blanca suau i molt agradable de trepitjar. A mitja tarda ja èrem a Helsingor, una ciutat encantadora, amb el port que enllaça contínuament amb Helsingborg de Suècia mitjançant grans ferris. Val la pena passejar-s'hi, i gaudir del centre, i del seu port, amb una magnífica biblioteca. L'altre centre de la ciutat és el castell de Kronborg. Potser a alguns els sonarà el nom d'Elsinor. Aquest és el nom anglès de la ciutat, doncs allà Shakespeare va ambientar el seu famós Hamlet. Podeu fer-vos una foto treient el cap per un forat a la imatge recitadora d'un "To be or not to be". És un bonic castell d'estil renaixentista, amb les parets de totxana i amb cúpules i teulats de color verd, agombolats per fosats i talussos defensius. La posta de sol va ser molt maca i es reflexava en les seves parets ataronjades. 
A l'endemà vam anar a la platja de Hornbaek, on a més de la bona sorra vam trobar una aigua gens glaçada, amb algues i molt neta. Unes platges espaioses, i una mar tranquila que arribava fins al genoll per baixar després cap al mar més fondo. 
Al tercer dia agafàvem la bicicleta cap a Hillerod. Era el vértex triangular de la nostra ruta, que passava per Fredensborg, on es troba el castell i residència reial d'estil més aviat barroc anant cap el neoclàssic, envoltat de bonics jardins. Vam donar un cop d'ull, i vam continuar cap a  Hillerod per trobar allotjament i descansar. Aquesta ciutat fa de centre comercial de la regió, tocant al llac d'Esrum. Més moderna, però que té un centre agradable amb un petit llac que envolta el magnífic castell-palau de Frederiksborg. Semblant al de Helsingor, d'estil renaixentista i barroc, allotja un gran museu històric i unes sales fantàstiques. A més de visitar el museu, vam poder anar al bosc de Gribskov, a la riba oest del llac d'Esrum, un parc natural amb un bosc impressionant, amb camins per poder anar a peu i en bicicleta. El viatge per l'interior del país s'acabava, i vam retornar per una altra ruta senyalitzada, la 31, cap a Copenhague. Tot i punxar una roda, vam fer camí fins a la capital. En un camping vam trobar una parella molt amable que ens van ajudar desinteressadment. Malgrat una mica de cansament, vam deixar enrera l'estació de tren de Farum, passant per l'altra riba del llac Fureso.
Podeu repassar l'àlbum de fotos, però aquí us poso una fotografia diferent: es tracta de la família real danesa, emparentada amb totes les d'Europa. Com podeu veure, si agafeu la bicicleta us sentireu tant orgullosos com aquestos prínceps del segle passat. 

Sergi


dijous, 15 d’agost del 2013

Dinamarca, Tak !

Enguany, la Marta i jo, hem pogut gaudir només d'una setmana de vacances. Malgrat això ha estat un temps ben aprofitat. Hem estat a Dinamarca, i tot no poder fer grans recorreguts, hem visitat Copenhague i la costa nord de l'illa coneguda com a Sjaelland, semblant a Sealand. El nom s'assembla a la regió holandesa de Zeeland, però no només el nom. Dinamarca seria comparable a una Holanda del Bàltic, tant pel relleu força planer com per la meteorologia a l'estiu. Les bicicletes de tres marxes són habituals, i nosaltres vam fer la nostra ruta en una d'aquest tipus, més pensades per a la ciutat. El preu del lloguer va ser d'uns 70€ cadascuna per una setmana, al canvi. Un bon preu, tenint en compte que el cost de la vida a Dinamarca és molt car per a nosaltres, pagant amb corona danesa. 

Aterrant a l'aeroport, et trobes la típica bicicleta de càrrega on pots agafar un setmanari danès escrit en anglès. El tren surt amb una bona freqüència cap a la capital, i altres destinacions. La bonica estació central de maó i fusta està aprop del senzill hotel que hem trobat. Si volguéssim també hi podem llogar bicicletes per visitar la ciutat, per a ells una cosa normal, però que a Barcelona ha estat una novetat que ha tingut una bona acollida els darrers anys. Copenhague és una capital bastant moderna, amb carrers i voreres amples, i es respira un ritme de vida animat però gens atrafegat. Per això, us trobareu bicicletes per tot arreu, amb carrils bici espaiosos, normalment compartits amb els vianants. Observareu que per girar a l'esquerra, les bicicletes s'acostumen a fer el salt de cavall, és a dir, van cap a la seva dreta per incorporar-se als vehicles que van cap a l'esquerra. Veueu que és costum fer el gir a la dreta amb el semàfor en vermell, si no vé cap bicicleta, és clar. Això sí, si feu alguna cosa poc ortodoxa, les mirades són fulminants. A més de les bicicletes normals, trobareu les famoses bicicletes amb la càrrega al davant, tipus tricicle. Són robustes i poden portar molts quilos, nens i persones adultes inclosos, però també cal aprendre a portar-les. Els vehicles de motor cedeixen sempre el pas a vianants i ciclistes, i quan hi ha una obra pública, es posa sempre el senyal al camí per a poder passar-hi sense gaires problemes. "Vaja, igual que aquí!" estàvem dient la Marta i jo. 

Podeu anar a visitar qualsevol parc, edifici o monument que al davant trobareu son aparcament de bicicletes. Normalment només les lliguen amb la tanca holandesa de clau extraïble a la roda de darrera. Igual que aquí! Això sí, en molts parcs et fan anar a peu si vas en bicicleta. Cosa que sempre és agradable en aquestos grans parcs urbans ben verds, plens d'aigua i estanys, que conviden a passejar de totes totes. Una altra cosa que vam trobar va ser el servei de manteniment que una cadena de gasolineres posa a disposició dels ciclistes. 

Després de visitar la ciutat, vam enfilar cap a la costa del nord seguint el traçat de la xarxa nacional de rutes de bicicleta. Força ben senyalitzades, malgrat que sempre presenten el problema de trobar les entrades i sortides de pobles i ciutats. No hi ha res perfecte, però s'hi acosten. Les rutes estan numerades, passen per boscos. llacs, platges i llocs destacats. Tot i que sempre podreu agafar el camí més recte per la carretera o l'autovia. Al seu costat, i en tots dos sentits, trobareu un camí asfaltat per anar a peu i en bicicleta tant ample com si fos un dels carrils de cotxe. 

En aquest enllaç trobareu una selecció de les fotos relacionades amb la mobilitat a Dinamarca. Ara no m'allargaré més, i la ruta la continuarem en el proper article. 

Sergi


dissabte, 10 d’agost del 2013

Menys mal que ens queda Portugal

Com que he trobat aquest fantàstic vídeo sobre la bicicleta a Dinamarca, especialment dedicat a Copenhague, i feta per gent de Portugal, aprofitaré l'avinentesa per comentar algunes notícies.
Potser primer seria millor parlar de les notícies dolentes, veureu que ens arriben de Ponent, i com diu el refrany "ni vent ni gent". Exagero? no gaire. Podem parlar de la creació d'un bitllet de bicicleta per part de Renfe per als trens de llarga i mitja distància. La notícia s'ha sabut aquest estiu, i es passarà a cobrar uns 3€ per cadascuna. Més enllà del debat sobre si s'ha de cobrar o no, lo trist és que es cobrarà però no es donarà un servei prou decent. Perquè no s'habiliten ni es dissenyen gaires places per a col.locar les bicicletes, ni en condicions de comfort, ni de seguretat. De Madrid també ens arriben les modificacions al "Reglamento de Circulación Vial", amb la Maria Seguí de Transito que aplica el mal costum de "sostenella e no enmendalla" amb l'aplicació de casc obligatori per als menors de ... 18 anys? en fi, ja ho sabem que els joves són prou grandets per tenir relacions sexuals a partir dels 16 anys, però encara no són prou madurs per anar en bicicleta o anar a votar. I relacionat tristament amb el tema de la seguretat viària, els companys de Castella han fet un comunicat públic denunciant l'atropellament mortal d'un ciclista a Madrid per part d'un conductor que anava circulant amb el permís caducat. Això ens pot donar una idea de la mentalitat predominant a la capital del Imperio. No escolten ni volen escoltar, ja s'ho faran.
Perquè el món va en una altra direcció. Malgrat els obstacles en el camí de la bicicleta, aquesta té una expansió més gran que l'automòbil. Com sempre es tracta de saber si es lluita contra un enemic, o es tracta de lluitar per aconseguir una vida millor per a tothom, compartint l'espai i pacificant el trànsit. Per això, tot i algun revés, en general podem gaudir de la bicicleta, i anar endavant. Si he triat aquest vídeo de Portugal és que en aquell estat s'ha millorat la legislació de trànsit i el parlament ha aprovat un seguit de mesures respectuoses amb la bicicleta com a mitjà de transport. L'ECF ens va fer arribar aquesta bona notícia, molt important a més per l'ampli suport parlamentari aconseguit, que demostra l'interès social d'aquesta legislació, més enllà de les lluites partidistes que tant mal fan. De les noticíes de Catalunya, i també del Baix Llobregat, ho deixarem per al proper article.



Sergi

divendres, 2 d’agost del 2013

La bicicleta a Dinamarca


 


El Sergi i servidora (Marta) hem fet una setmana de vacances a Dinamarca i hem pogut comprovar que és un dels millors països del món per desplaçar-se amb bicicleta, facis el que facis, transport quotidià, esport o passejades tranquil.les en el lleure.
Destaquem especialment aquestes fantàstiques bicicletes de càrrega, o cargo bikes, amb les quals pots transportar tot tipus d'objectes, el gos, la mainada i, fins i tot, una persona adulta.





El següent video és en japonès i anglès però les imatges parlen per si soles:
 https://www.youtube.com/watch?v=2iYJ1JVyWbg






Per cert, aquest tipus de bicicletes familiars ja les tenim a Barcelona. Es poden llogar tal i com fa aquesta dona que circula pel carril bici del Paral.lel.

També les venen a botigues com Espai Bici. El Sergi i jo vam anar a provar-les en aquesta botiga. Al principi costa una mica acostumar-se a pedalar amb un tricicle però, com tot, és qüestió de pràctica:










Properament penjarem les fotos del nostre viatge a Dinamarca.

Marta