diumenge, 22 de novembre del 2015

QUINA COSA PUT A L'ESTAT DE LA CIUTAT

Aquesta setmana de finals de novembre, amb un temps massa càlid i anticiclònic per a les dates, fora de l'estiuet de Sant Martí, ha estat notícia mereixedora de moltes ratlles a la premsa barcelonina la mala olor que es sentia en l'aire de la ciutat. D'origen no gaire clar, s'ha anat a buscar diferents llocs o causes diverses. No s'ha esmentat gaire el problema de la contaminació, que com un barret tapa la ciutat dia sí dia no. Com que bufava un suau vent de garbí, han anat a ensumar cap al sud, cercant pel Baix Llobregat alguna indústria o activitat econòmica. Per sort, hi han trobat que s'adobaven uns camps agrícoles amb purins procedents d'una planta d'Osona. Les càmeres de la televisió hi han fet cap, i els pagesos fent veure que no n'hi havia per tant, ni que tampoc no feia gaire pudor per a escampar-se per tot arreu. Llàstima que la televisió no permeti encara experimentar les capacitats olfactives dels espectadors. Si hi pensem en la versemblança del cas, podríem trobar un sentit de justícia poètica. Resulta que la contaminació atmosfèrica de l'àrea metropolitana s'escampa cap a Osona, sobretot per raó de l'ozó, i així tanquem el cercle amb els purins que baixen cap al Baix Llobregat. I si no és veritat, crec que està ben trobat.
Per altra banda, ens arriben les notícies del tràmit del PDU per al Parc Agrari per part dels ajuntaments i de la Generalitat per a redistribuir els usos urbanístics. Les entitats mediambientals han fet números i veuen com de fet s'incrementa la urbanització de tota la zona. Aquesta pot ser la pudor que se sent a l'Àrea Metropolitana, i no la que surt als diaris? I si a més a més, donen la culpa als pagesos, com fan aquells burgesos que es queixen de la granja que tenen al costat del xalet que s'han fet al camp?
Ja poden anar incrementant els carrils bici, si ens faran carreteres i carrers pel mig dels camps, per on no podrem passar ni respirar per l'augment de la mobilitat motoritzada. Sigui a Barcelona o a l'AMB, és que amb la previsió d'inversions en infraestructura sostenible, les faran servir d'excusa per a noves urbanitzacions, com tenen previst a Esplugues amb el pla Caufec? El nou PDU seria una versió rebaixada del famós Eurobegues, que va volar cap altres contrades? Es contempla l'increment de mobilitat en l'estudi d'impacte ambiental, com demana la normativa urbanística vigent?
Ja poden anar incrementant les publicacions el Departament de Territori i Sostenibilitat, com la recent Avaluació Ambiental de la Mobilitat en el Planejament Urbanístic, si no s'estudien a les facultats d'Arquitectura del nostre país. Si el Delta s'urbanitza, la ciutat no podrà presumir del menjar a quilòmetre zero, què farem amb les cases que no es vendran, i amb les que ara ja estan buides, o què farem amb els cotxes que tampoc es faran aquí perquè la mateixa Seat té penjada l'espasa de Damòcles? Si mirem el document publicat, ens adonarem que teòricament es poden fer les coses de maneres diferents a nivell urbanístic, i que tenen un impacte positiu en la salut dels ciutadans. Això fa anys que es té en compte a Centreeuropa, i aquí continuen sense aplicar-se realment amb una perspectiva global, en benefici del conjunt de la societat. Aquesta és l'olor de podrit que es respira per aquí.

Sergi


dimarts, 17 de novembre del 2015

PAISATGES I BICICLETES

La nostra companya, Marga Aguilar, exposa aquests dies els seus quadres de paisatges i bicicletes al casal de barri Can Massallera de Sant Boi de Llobregat.


Val la pena visitar l'exposició on podreu veure també quadres d'altres pintors prou interessants.

Marta

diumenge, 15 de novembre del 2015

PEDALANT PER LA VORA DE LA CONSTANÇA - I

Fa unes setmanes vam estar a Banyoles. Molts coneixeu el seu llac i el paisatge natural que l'envolta. Per això, m'agradaria que per uns moments us imagineu el mateix llac multiplicat per cent, o dos cents, potser. D'aquesta manera us podríeu fer una idea de les dimensions del llac de Constança, conegut amb el nom alemany de Bodensee també. Al nord dels Alps, i compartit per Suïssa, Àustria i Alemanya, i dintre d'aquesta última per Baviera i Baden-Wuttemberg. Les seves dimensions fan que rebi el nom de mar de Suàbia, també. Aquest article pertany a les vacances d'aquest estiu passat, al mes de juliol, buscant una mica d'aire fresc aprop de les muntanyes. Tot i que allà també en vam tenir de força calor, però menys que a Catalunya.
Per raó de dates i d'un curs de la Marta a Baviera, vam agafar el tren que ens portava des de Munic fins a Lindau. De mica en mica anàvem pujant des de la plana cap amunt, enfilant els valls, i travessant la regió d'Allgäu, que feia d'esgraó prealpí, com aquí tenim les valls del nostre prepirineu. Tot i la calor, el verd s'escampava per tot arreu, saltejat pels camps de blat i ordi a punt de sega, i els rius i llacs van mostrant el camí de l'aigua amunt. Però des de Baviera, la serralada ens separa de la conca del Bodensee, i el tren davalla fent volta cap a la nostra destinació. Lindau és un poble situat en una illa, connectada a terra ferma per un curt tros de terra, que l'ha convertida en una península dedicada al turisme. Un lloc encantador, que permet contemplar en primer terme les muntanyes d'Àustria, i al darrera, en segon terme, els cims alterosos dels Alps que s'aixequen abraçant les valls de Suïssa.
A Lindau vam llogar unes bones bicicletes per fer el recorregut. Ens van sortir per 10€ al dia, cadascuna, i van complir molt bé. Teníem previst fer la banda alemanya del Bodensee-Radweg, per ser més planera, i també més barata, la veritat. L'allotjament en hostals està bé, però si no es vol anar de càmping o als albergs de joventut, és millor agafar un apartament. Podeu mirar a les oficines de turisme, les Gästezimmer, tipus Bed and Breakfast, o la xarxa Bett und Bike. La informació turística és prou bona, trobareu tot lo necessari per al vostre viatge, però si és en temporada alta us recomanem que reserveu abans perquè tothom omple aquesta destinació privilegiada per al turisme interior i de proximitat.
Des de Lindau vam anar cap a Bregenz, a la banda austríaca, per poder fer comparances. Un bon camí per fer a peu i en bicicleta, molt freqüentat, és clar, i per on passes la frontera sense adonar-te. Entremig el bonic poble de Lochau, amb el seu port esportiu, una constant de totes les poblacions costaneres, que permet connectar-les pel llac, a més del tren o del cotxe. A Bregenz destacava en direcció a Suïssa, cap a la zona de Sant Gallen, l'amfiteatre on es representaria l'òpera de Turandot aquell estiu. La tornada la vam fer amb el vaixell a un preu assequible. A l'endemà vam enfilar cap als turons de Lindau, en direcció a Tettnang, però després ens vam desviar cap a Achberg, on vam poder contemplar el seu castell, i des d'allà fer una volta cap a Kressbron on ens van fer esment clarament que aquesta població ja pertanyia a Baden-Wuttemberg. Vam tenir la sort de poder visitar la capella, dedicada als morts del poble durant les guerres del segle XX, i l'església del poble. En fi, tornada cap a Lindau, estat lliure associat de Baviera.
Al dia següent vam anar cap a l'oest passant per Nonnenhorn, Langenargen, cap a Friedrichshafen. És una ciutat moderna, industrial i comercial, amb una fira força important. Va costar trobar allotjament, però en un llogarret més enllà, Fischbach, vam trobar un bon apartament i un bon restaurant al seu club nàutic. No vam sortir de la ciutat sense deixar de visitar el centre comercial, i sobretot, el Museu Zeppelin. Allà trobareu ben explicat la importància d'aquella indústria, el desenvolupament de les naus d'aire, i del present d'una gran empresa, que permet enlairar dirigibles moderns que es poden veure des de tots els punts de la regió quan fan un tomb.
La ruta ens portava cap a Meersburg, un poble medieval encimbellat en un turó, coronant els vessants plens de vinyes i cellers. La pujada cap al nucli antic val molt la pena, i podeu visitar els carrers i places plenes de cases antigues, amb palaus i esglèsies barroques de gran bellesa. Ple de gom a gom, és clar. Entre les seves personalitats destacades el metge Mesmer...  La vista des de dalt permetia contemplar el llac com si estiguéssim en un pedestal. Als seus peus el port, i la ruta ciclista que ens portaria cap a Uhldingen, on vam visitar l'interessant museu dels palafits, els Pfahlbau. La gent en època prehistòrica vivia sobre l'aigua, i enlairada pels troncs d'arbres clavats al fons del llac, com a pals, que aguantaven les cases i les passeres que les connectaven. Tot un encert per seguir la intuició de la Marta, malgrat la meva mandra inicial. A la tornada, vam poder contemplar una posta de sol molt maca. L'endemà continuaríem la nostra ruta amb el vaixell cap a Constança, que explicarem en el següent article. No deixeu de veure algunes fotos casolanes....

Sergi

dimecres, 11 de novembre del 2015

LA BICICLETA: UN VEHICLE PER HUMANITZAR POBLACIONS



Des de Bici Baix Llobregat, ens reafirmem amb el document elaborat per la Coordinadora Catalana d'Usuaris i Usuàries de la Bicicleta, de la qual en som grup integrant, i la secció de mobilitat del Club Ciclista Sant Joan Despí. Ja vàrem presentar-lo a les diferents formacions polítiques per les eleccions municipals passades. Si ara, qualsevol ajuntament de Catalunya ens demana com volem que sigui el seu municipi de cara als propers anys, només hem de contestar-li que cal aplicar el que diu el document i fixar un calendari d'execució de cada cosa. Aquest model és el que hem adaptat expressament per a Sant Boi de Llobregat, on tenim la seu de la nostra associació. Aquest altre model és el genèric, per tant, per a qualsevol població de Catalunya.

Marta

dilluns, 9 de novembre del 2015

BICI BAIX AMB EL BICI CAMP

Aquest cap de setmana del 7 i 8 de novembre vam assistir a la trobada organitzada per l'associació BiciCamp, amb seu a Reus, i àmbit d'actuació al Baix Camp. Vam aprofitar que es van oferir per acollir la trobada dels grups dedicats a la defensa dels usuaris de la bicicleta, que va tenir lloc al Vaporlab de Reus la tarda de dissabte. N'hi havia tota mena d'entitats, plataformes i associacions. El comú denominador era continuar treballant de la millor manera possible, i mantenir el contacte periòdicament. La veritat és que Bicicamp va ser un bon amfitrió, tenint en compte que porten cinc anys de vida.
Mentre els nostres companys del Bicibaix dissabte ja pensaven en el moment de trobar-se i petar la xerrada diumenge al matí, fent el vermut després de la sortida, nosaltres l'estàvem fent el mateix dissabte a Reus a Cal Massot. L'excusa era la presentació a les 12 del matí del llibre del F. Xavier Corominas, sobre el viatge que va fer fins al Japó. Després dels "deu minuts de Reus", com diuen allà, vam veure i escoltar les explicacions de l'autor acompanyats d'un bon vermut, en aquest cas, és clar, també de Reus.  Cap allà la una vam acabar, amb l'afortunada casualitat que també estava tocant el grup Sendra, dintre del cicle musical Accents. Va aplegar força més gent que nosaltres, però ens va engrescar a tots.
Després cap a dinar, de menú, però a càrrec del Bicicamp. Què més es pot demanar per encarar una llarga reunió ? va començar cap a les cinc, i que encara va aplegar més companys arribats expressament. Al vespre, després d'enllestir els punts de l'ordre del dia, i quedar emplaçats per a la propera trobada al mes de gener a Barcelona, ens vam acomiadar dels que marxaven cap a casa. La Marta i jo vam aprofitar per quedar-nos aquella nit, i vam gaudir de la companyia dels nostres cicerones per anar a fer un sopar lleuger visitant la ruta dels bars i restaurants que fan el Ganxet Pintxo, l'equivalent al Quinto Tapa del Prat, o quan arriba el temps als d'escarxofes a Sant Boi.
No us penseu que vam durar gaire en aquella nit boirosa, però molt animada de Reus, que ja poden dir a París i Londres, ja... l'endemà hi havia dues rutes en bicicleta programades. L'excusa era anar a les agrobotigues per tastar l'oli nou, acabat de premsar. Si hi ha rutes enoturistes, les oleoturistes no es quedaran pas enrera. Una sortida més llarga i una altra més curta cap a Riudoms ens feia dentetes, o més aviat, la boca oli... com era el cas. Per desgràcia, o per sort, segons com es miri, jo no estava per rodar massa, i vam fer una caminada ben maca que ens van aconsellar: la ruta dels cinc camins, que sortint de Reus i per la zona de Monterols, s'enfila, si es vol, fins a Castellvell. Una ruta no apta per fer amb bicicleta de passeig, però que amb btt o de cicloturisme val molt la pena. Llàstima del dia ennuvolat i boirós, que des de la talaia de Castellvell es pot veure la comarca de punta a punta. Vam disfrutar de la pujada i la vista, quedant amb les ganes de repetir-la en un dia de més sol. Abans de tancar, vam passar per l'agrobotiga del poble per carregar una botella d'oli com a mínim ja que anàvem de baixada. Mireu la web, i trobareu un vídeo sorpresa, amb un ciclista de carretera. Cap allà les dues ja estàvem de tornada a Reus, per acabar de donar un cop d'ull al bonic casc antic i els magnífics edificis modernistes. Al centre vam trobar alguns companys dels que havien sortit en bicicleta. Vam aprofitar per a fer una darrera encaixada de mans, pensant més en "l'a reveure" que en un adéu. Desitjant també que els trens de la Renfe tinguin més vagons i espai per encabir les bicicletes. La tornada va ser una mica "apretadeta".
Ja ho sabeu, a Reus falta gent, i si hi aneu, demaneu pels del Bicicamp, podreu anar a fer un bon vermut, i tenir també una bona companyia. De moment, aquí teniu una petita mostra fotogràfica.

Sergi

divendres, 6 de novembre del 2015

DE CATALUNYA AL JAPÓ AMB BICICLETA

F.Xavier Corominas Mainegre és l'autor d'aquest llibre que ja podeu trobar editat en català. Ara l'autor està demanant ajut financer per poder-lo traduir al castellà. Aquí trobareu la informació.



151021_1920_reduit from xavier corominas on Vimeo.

Marta