L'Ajuntament continua desenvolupant el lema de "saludable i sostenible". Són tot bones paraules per a un projecte de ciutat que vol arribar als 100.000 habitants, doncs a partir d'aquesta xifra rebran més diners de l'estat central. I la campanya de Sant Boi Respira Més Verd rep diners de la UE per poder invertir en l'anomenat verd urbà. De fet, són una inversió extraordinària per cobrir les inversions ordinàries en els parcs i arbrat de la població. El públic va fer palès les queixes per la manca de manteniment durant anys dels espais verds actuals. Està bé aprofitar l'ocasió per aconseguir diners d'aquestos fons, però el projecte no n'amplia cap espai més. Excepte per la cessió d'espais públics amb motiu de la urbanització dels terrenys, com és el cas del Parc del Llor, el qual aprofita la cessió privada per la urbanització de la zona. I aquest nou Parc del Llor, no tindrà cap afectació sobre l'explanada que serveix d'aparcament massiu a la zona del Llor. Com deia una dona del Molí Nou, compte que tocarem al lobby del motor!.
De fet, la paraula mantra més repetida va ser "renaturalització". Hom aprofita espais verds existents, o els recintes escolars per fer-los més amigables. Però no se'n fan més. Adès tot està dirigit i acotat per fer una fotografia final, on l'Ajuntament no prengui pas gaire mal. Ni es fan entorns escolars lliures de cotxes contaminants, ni es planteja declarar una aturada per episodis de contaminació ambiental, tantes com n'hem tingut aquest hivern. A més a més, l'espai verd privat està penalitzat a nivell de l'Ibi perquè es vol que passi a ser edificable. És a dir, s'ha incentivat que els patis i jardins que eren els pulmons de les cases particulars vagin desapareixent per aixecar blocs i ruscos. Si es fa una estadística honrada, l'espai verd real de tota la ciutat ha anat minvant durant les últimes dècades, insostenibles en tots els sentits.
Al torn obert de preguntes es van exposar molts dubtes. Els ciutadans estan molt desenganyats per experiències prèvies. Els propers mesos es podran presentar les propostes, amb la previsió d'acabar l'any 2025. La nota divertida la va donar un tècnic al qual se li va escapar per un lapsus la data del 2050. Tots vam riure, qui sap si encara estarem tots vius?, per més propaganda de l'any 2030 que facin. Mai tant!. I la gent ja veu que les empreses privades i les administracions públiques fan passar bou per bèstia grossa. En aquest camp, tots ells són uns mestres de la pintura verda. Ho fan per dibuixar murals a les parets mitjaneres de les cases edificades a la ciutat. Aquestos sí que són uns artistes, i no pas els alternatius "grafiters".