diumenge, 4 de novembre del 2018

NORD MÉS ENLLÀ, OSLO

Aquest estiu del 2018 vam visitar la bonica i agradable ciutat d'Oslo, capital de Noruega. Vam gaudir d'un temps càlid i esplèndid, com feia molts anys que no s'havia vist mai en aquest país en ple mes de juliol. Un temps que es va estendre per tot Europa, i que va provocar una sequera greu a tota Escandinàvia. Al camp ho van patir de valent, però per als qui s'estaven a la ciutat, van poder aprofitar per anar a la platja gairebé cada dia. Cal tenir en compte que el mes de juliol és l'equivalent al nostre d'agost perquè baixa l'activitat per tot arreu.

Oslo es troba ben protegida al fons d'un fiord una mica estret, ple d'illes, i envoltat de turons no gaire alts, en comparació a les muntanyes més escarpades de la costa de l'Atlàntic. Així, des del port, la ciutat es va enfilant carrers amunt i estenent per les ribes dels costats. Endreçada, i no massa atapeïda de gent, malgrat que la bonança econòmica ha fet que existeixi una bombolla immobiliària a la ciutat, i s'edifiquin blocs enormes a tocar del centre.

La circulació comparteix espai amb els tramvies, busos i cotxes sense massa problema, tenint en compte que per ells era ple període de vacances. Disposen d'una prou bona xarxa de carrils bici, i existeix un servei públic de bicicletes, del qual us en faré cinc cèntims. Pel que fa al nombre de bicicletes, i com circulen, diria que està força normalitzat, tenint en compte que s'assembla a Barcelona en percentatge, a més cal destacar el paper de les universitats que atreuen la gent jove. Fins i tot, als diaris reapareix de tant en tant la polèmica al voltant de l'ús del casc. Existeix també un sistema de transport per zones, on la zona 1 inclou la ciutat, i a més a més, els trajectes en ferri que van a les illes del fiord, on disposen de petites platges i zones de bany més nombroses, situades enmig de les roques negres que fonamenten el país per tot arreu. Si agafaves un d'aquestos ferris  podies pujar la bicicleta al vaixell sense problemes.

Us comentaria que el cost de la vida és molt car per a nosaltres, però que per als que viuen i treballen a Noruega és prou bo, comparant lo que guanyen amb lo que han de pagar, i tenint present que reben força ajudes. Hem d'esmentar que Noruega disposa de bones reserves petrolíferes, i això fa que la benzina no surti massa cara. Un efecte col.lateral seria que fins fa dos anys, és a dir, el 2016, no es van autoritzar la venda bicicletes elèctriques, ideals per a l'orografia de al ciutat, i de força llocs del país. Això sí, vam trobar que hi havia molts endolls repartits per la ciutat per als cotxes elèctrics.

Què us diria del sistema de bicicleta pública a la ciutat? És diu Oslo Bike, i funciona donant-se d'alta a una aplicació que automàticament us cobra el trajecte amb la targeta. Disposa de força estacions al centre de la ciutat, però si te n'allunyes gaire, no es troben gaires aparcaments. I el manteniment no era gaire bo, igual que a Barcelona et trobaves anclatges inutilitzats. El màxim de temps disponible de viatge era només de tres quarts d'hora. Això sí, l'atenció a l'usuari és bona. Com que volíem anar a la península de Bygdoy, on estan molts museus i zones de bany, ens vam trobar que només tenien un aparcament davant del magnífic Museu Popular de Noruega, i com que estava ple, vam haver d'anar a deixar la bicicleta corrent a una altra parada. Anècdotes a banda, si voleu fer excursions amb bicicleta, reserveu-les amb temps perquè no n'hi ha gaires botigues que ho facin. A l'estiu tenen molta demanda dels turistes, sobretot per a les sortides guiades.

Si no arribeu en vaixell, l'aeroport es troba una mica lluny, a mitja hora en tren i tres quarts en autobús. Per pagar, cap problema, gairebé tot es paga amb la targeta i a tot arreu. Per bellugar-te per la xarxa a tot el sistema de transport has d'anar amb l'aplicació del Ruter al móbil per treure't els bitllets. Configura un codi QR per ensenyar-lo a la màquina, i al revisor, que també en n'hi han. Si treus bitllets o monedes, ja et miren de reüll. En fi, nord enllà, com deia el Salvador Espriu, val la pena anar-hi, però no us penseu que tot sigui el paradís. Fins i tot allà cal anar-hi una mica preparat, i estar atent a tot allò que ens envolta durant el viatge. Aquí trobareu unes quantes fotos nòrdiques.

Sergi

diumenge, 8 de juliol del 2018

JA TENIM EL NOU GUAL ENTRE SANT VICENÇ DELS HORTS I MOLINS DE REI


Aquest divendres, 6 de juliol, es va celebrar la Festa del Riu a Sant Vicenç dels Horts. Es va aprofitar l'acte per fer la inauguració oficial del nou gual que travessa el riu Llobregat entre Sant Vicenç i Molins de Rei. Aquella tarda va aplegar diferents representants institucionals, entre alcaldes i tècnics, així com força gent que a peu o en bicicleta, per va celebrar l'estrena oficial. Allà no vam poder comptar amb la presència dels nostres companys, el Lluís i la Marga, de Sant Vicenç, a causa de les vacances estiuenques que tenen molt merescudes. Ells han estat des de fa molts anys fent una tasca de conscienciació a la seva població. De vegades amb més èxit, però no han defallit mai. Tal com cal reconèixer el mateix esperit a la Judith de Gavà, i el suport del seu marit Eduard. Cal valorar encara més la seva perseverança i coratge, sobretot quan no tenen massa colla on recolzar-se, com passa per exemple a Sant Boi.

Entre Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí s'ha fet el mateix tipus de gual, no és lo que com a usuaris de la bicicleta voldríem. Calen ponts, que com els altres mitjans de transport, suposin vies de comunicació permanent entre els dos costats del riu, no només quan es cap de setmana, i el gual no està inundat per les crescudes anuals del riu. Enguany gràcies a la generosa primavera amb pluges, les aigües han inutilitzat els guals i han endarrerit la construcció del pas de Sant Vicenç. Com diu la dita castellana: "a caballo regalado, no le mires el dentado". Però això no ens ha de fer perdre el nord, ni conformar-nos en els crostons o les molles que aconseguim per part de les administracions públiques: siguin municipals, metropolitanes, autonòmiques o estatals.

Aquest dimarts celebrarem Sant Cristòfol, haurem guanyat un nou pas, però encara ens queda feina per fer. Potser recordarem la lectura del Full Parroquial sobre la profecia d'Ezequiel (EZ 2,2-5). En fi, continuarem pedalant, a un bon ritme o a d'altre més baix. Sinó podrem cantar la cançó del Llach "Abril del 74". O escoltar la cançó del grup que va tocar durant la festa d'inauguració, els Eivibonny. Passeu un bon estiu, i aprofiteu estigueu on estigueu.


diumenge, 25 de març del 2018

ATÀXIA SOBRE RODES


Aquest divendres, 23 de març, el nostre amic Marcos Garcia va fer una xerrada a l'Institut de Marianao de la ciutat de Sant Boi. Volia exposar els beneficis de la bicicleta per a la salut de les persones, especialment per aquelles que estant patint una malaltia. En el seu cas, es tracta de l'Atàxia, que és una malaltia degenerativa. El Marcos és soci d'Amics de la Bici, i també de l'associació que s'ha creat per defensar als afectats d'aquesta malaltia, i donar-los suport i acompanyament. Per ell era natural ajuntar les dues activitats, tal com fan altres associacions com el programa de l'ONCE al voltant del ciclisme. Les dificultats que comporta una malaltia poden ser suportades gràcies a l'ús de bicicletes adaptades a les necessitats dels malalts. Tant si és un tricicle reclinat, com un tàndem, que amb petites modificacions permeten multiplicar la mobilitat, i l'activitat física dels seus usuaris.

Aquesta xerrada va estar promoguda pel mateix Marcos, que ha anat a diferents ciutats de l'estat a explicar les activitats de l'associació d'Atàxia que anomenen Àrea Adaptada. Des de Bicibaix, vam posar-lo en contacte amb diferents persones, perquè  nosaltres ara mateix no tenim gaire capacitat d'organitzar aquestos actes. Tanmateix, al cap d'un any un professor de l'institut s'hi va interessar en fer-la. Només calia posar dia i hora per a fer l'acte. Ja se sap, més val bona voluntat, que no pas les bones paraules d'algunes administracions públiques. Les fotos s'omplen de lemes com "Salut i Benestar", i se'n van de fires de turisme a Madrid, enlloc de promoure aquestes activitats allà mateix on viuen. Com deia l'escriptor Manuel de Pedrolo, recordat aquest 2018, no cal anar gaire lluny per defensar allò que importa de veritat.

Aquestes fotos que us ensenyem no sortiran a gaires llocs, no cal. Allò més important és allò que no es veu, com deia Sant Exupery. Per una banda, l'interès d'uns alumnes per conèixer experiència vitals que surten del seu món. I per l'altre, els coneixements i l'actitud d'aquest professor, anomenat Marcos, que davant dels reptes els afronta amb força i coratge, una gran lliçó per a tots nosaltres, atabalats per les tonteries que ens trobem cada dia. Aquest divendres va ser un gran dia, molt especial per a Sant Boi de Llobregat.

Sergi






dimecres, 21 de març del 2018

MOBILITAT ORGÀNICA A GAVÀ

La setmana passada, el 14 de març, es va fer una xerrada a la rerabotiga de l'Espai Orgànic de Gavà. Aquesta botiga es troba al carrer Sant Lluís, i disposa d'un bona superfície on ofereix tot de productes naturals i ecològics.  Allà la nostra companya Judith va exposar les seves propostes per millorar la mobilitat a la seva ciutat. Ja porta anys picant a la porta de l'Ajuntament i d'altres entitats de Gavà, i els resultats són migrats. Amb això, encara vull posar més èmfasi en el caràcter perseverant d'ella. Tot i algunes dificultats tècniques, la seva exposició és prou serena, i transmet aquest confiança en el seu missatge. El seu arrelament a Gavà fa que plantejant propostes locals, estigui al cas de tot allò que s'ha fet a la resta d'Europa.
Per això, la gent que van anar a l'acte van escoltar amb respecte i atenció el seu discurs. Va ser un acte senzill, amb el suport d'altres organitzacions gavanenques que són conscients de tot allò que  es pot millorar en profit de la majoria de la població.

Tant pel que fa a la mobilitat sostenible, com dels beneficis socials i de salut que se'n deriven. Va anar molt bé el debat posterior al voltant d'idees i prejudicis escampats entre molts conciutadans. Certament, no calen grans infraestructures, ni tot passa per fer carrils bici. Cal repensar les coses a una escala més humana. Vol dir que sense reduir el nivell de vida, puguem viure millor. I això passa per reduir el cotxe privat, la vaca sagrada de la societat occidental. Jo i una amiga vam assistir a la xerrada, i des de Sant Boi ens vam atansar amb el cotxe fins a Gavà. Vam trigar tant en arribar-hi com en trobar aparcament al barri de Can Tintorer. En fi, ningú és perfecte i per això, caldria que ens anem posant les piles, no fos cas que les ciutats del Baix Llobregat es tornessin com les mines del neolític. Una mostra del passat que no es va saber adaptar als temps moderns.

Sergi