Ahir divendres, 2 de desembre, vam celebrar el 10è +1 aniversari de la nostra associació. I per què no dir directament l'11è? Doncs molt senzill. Perquè la idea la vam tenir l'any passat pensant en una celebració dels 10 anys d'existència de l'associació però no ens hem posat a fer-la realitat fins ara. Tot plegat, és el menys important perquè el que realment compta és que va ser una celebració estupenda on tothom vam poder gaudir d'allò més.
A última hora ens va fallar l'espectacle de màgia perquè el mag se'ns va posar malalt, però el concert-ball folk amb el grup Muscat va ser un èxit. Cal agrair al casal i al tècnic de so Ricard Ros la seva experiència. Uns vam ballar i d'altres van escoltar la música. El grup ens va tocar peces que vam ballar com a cercle circassià, xampanya, xotis, polka i tzadik katamar.
Finalment, vam fer un pica-pica prou generós al bar de Cal Ninyo i vam brindar amb xampany.
Marta
Associació per a la Promoció de la Bicicleta i Defensa dels seus Usuaris a la comarca del Baix Llobregat
dissabte, 3 de desembre del 2016
dimarts, 29 de novembre del 2016
LA BICICLETA A SAN FRANCISCO I A LA BAY AREA
Aquest estiu vaig poder veure com la ciutat de San Francisco fa esforços per promoure la bicicleta. La San Francisco Bicycle Coalition, amb més de 10.000 membres, treballa des dels anys 70 per anar normalitzant l'ús quotidià d'aquest vehicle. Vaig conèixer la Janice Li, principal activista de l'associació que treballa només en aquest tema cobrant un sou i a temps complet. Va ser molt agradable i vàrem poder intercanviar informacions i experiències d'ús i promoció de la bicicleta.
A San Francisco cal destacar els carrils bici que es fan servir tant per les persones que fan desplaçaments diaris, com pels turistes que lloguen una bicicleta per pedalar per la zona del port, Fisherman's Wharf, i creuar el famós pont, Golden Gate Bridge, fins arribar alguns a la bonica població de Sausalito. Aquesta és una sortida assequible pràcticament per tothom. El camí és segur i només hi ha alguna pujada on es pot baixar de la bicicleta i portar-la caminant tranquil.lament per a aquelles persones que no estiguin massa en forma.
Els autobusos tenen unes plataformes davant per portar fins a tres bicicletes. En els trens BART es pot dur la bicicleta sense pagar, disposant d'un espai exclusiu. A l'estació de Rockridge, un dels barris més rics de la ciutat d'Oakland, situada en la part est (East Bay) de l'Àrea de la Badia de San Francisco, existeixen unes gàbies semblants al Bicibox per poder aparcar amb seguretat.
San Francisco disposa també d'un sistema de bicicletes públiques semblant al Bicing. En el carril bici més transitat de la ciutat, a Market Street, hi ha una màquina comptadora de bicicletes.
Marta
La Janice Li i jo al local de la San Francisco Bicycle Coalition. |
A San Francisco cal destacar els carrils bici que es fan servir tant per les persones que fan desplaçaments diaris, com pels turistes que lloguen una bicicleta per pedalar per la zona del port, Fisherman's Wharf, i creuar el famós pont, Golden Gate Bridge, fins arribar alguns a la bonica població de Sausalito. Aquesta és una sortida assequible pràcticament per tothom. El camí és segur i només hi ha alguna pujada on es pot baixar de la bicicleta i portar-la caminant tranquil.lament per a aquelles persones que no estiguin massa en forma.
Pedalant cap al Golden Gate Bridge. |
Creuant Golden Gate Bridge en direcció Sausalito. |
Els autobusos tenen unes plataformes davant per portar fins a tres bicicletes. En els trens BART es pot dur la bicicleta sense pagar, disposant d'un espai exclusiu. A l'estació de Rockridge, un dels barris més rics de la ciutat d'Oakland, situada en la part est (East Bay) de l'Àrea de la Badia de San Francisco, existeixen unes gàbies semblants al Bicibox per poder aparcar amb seguretat.
Espai per a bicicletes en els trens BART. |
Gàbies per a guardar bicicletes a l'estació de Rockridge. |
San Francisco disposa també d'un sistema de bicicletes públiques semblant al Bicing. En el carril bici més transitat de la ciutat, a Market Street, hi ha una màquina comptadora de bicicletes.
Bicicletes públiques. |
Màquina comptadora de bicicletes. |
Carril bici que va resseguint el port de San Francisco. |
dilluns, 14 de novembre del 2016
PEDALANT ENTRE LES DUES VORES DEL CAMÍ
Aquestos dies m'han arribat a les mans un parell de noves relacionades amb la bicicleta i el món audiovisual. Per una banda una crítica al voltant de la sèrie nordamericana High Maintenance. Es tracta d'un missatger que reparteix maria a domicili, com a remei terapèutic. Cada episodi explica les situacions de diferents personatges, i les relacions que s'hi troba. També les diferents actituds que les persones presentem davant de les malalties.
L'altra novetat s'ha presentat a Barcelona sobre el Festival Alemany que organitza el Goethe Institut. Es titula "Hin und Weg". És una mica més seriós, quan un grup d'amics fan una ruta amb bicicleta i un d'ells confessa que té una malaltia degenerativa i que pot ser l'últim any que visqui. Com altres films que parlen sobre la malaltia i la mort però ambientat a Alemanya, la seva gent i el món del cicloturisme.
Sabem que la vida és com un camí que té dues vores, i que podem anar endavant fent passes, o pedalant, canviar de direcció o anar enrera. Però mai podem tornar on èrem perquè el temps ens va sempre endavant. En aquest viatge, sol o acompanyats, ens anem trobant molta gent i moltes coses bones i dolentes. El cas és poder arribar a la meta, a la de cadascú de la manera més digna possible. Alguns companys que hem conegut ens han ensenyat aquesta actitud davant la vida, i la lliçó l'hem entès després. Moltes vegades no ens adonem de les coses que passen. Recordo la darrera excursió que vaig compartir amb el Vicenç Bagan, anant de Vic a Manresa. D'això ja fa uns quants anys, i encara que hem baixat el ritme, continuem pedalant per aquest món.
Vull explicar l'exemple del Marcos Garcia, vell conegut d'Amics de la Bici, que malgrat patir l'atàxia, està pedalant amb un tricicle d'aquells que corren més que nosaltres, i col.laborant amb una associació per mostrar que es pot lluitar contra aquesta malaltia. Gràcies a la bicicleta guanyem salut, s'ens recarrega el cos i l'esperit, ens equilibrem, tant és si tenim sobrepès com diabetis. Tenim a mà molts exemples al nostre voltant, són testimonis de la bondat d'aquest vehicle, i dels seus avantatges que superen en escreix els seus inconvenients. Per això, davant dels càncers de la nostra societat moderna, especialment del vehicle particular, cal defensar-la a tot arreu. Sense dogmatismes, és clar, sense sectarismes, perquè no cal explicar miracles. El miracle és la vida, i la bicicleta és un mitjà que ens ajuda a fer-la millor per a tothom.
Sergi
L'altra novetat s'ha presentat a Barcelona sobre el Festival Alemany que organitza el Goethe Institut. Es titula "Hin und Weg". És una mica més seriós, quan un grup d'amics fan una ruta amb bicicleta i un d'ells confessa que té una malaltia degenerativa i que pot ser l'últim any que visqui. Com altres films que parlen sobre la malaltia i la mort però ambientat a Alemanya, la seva gent i el món del cicloturisme.
Sabem que la vida és com un camí que té dues vores, i que podem anar endavant fent passes, o pedalant, canviar de direcció o anar enrera. Però mai podem tornar on èrem perquè el temps ens va sempre endavant. En aquest viatge, sol o acompanyats, ens anem trobant molta gent i moltes coses bones i dolentes. El cas és poder arribar a la meta, a la de cadascú de la manera més digna possible. Alguns companys que hem conegut ens han ensenyat aquesta actitud davant la vida, i la lliçó l'hem entès després. Moltes vegades no ens adonem de les coses que passen. Recordo la darrera excursió que vaig compartir amb el Vicenç Bagan, anant de Vic a Manresa. D'això ja fa uns quants anys, i encara que hem baixat el ritme, continuem pedalant per aquest món.
Vull explicar l'exemple del Marcos Garcia, vell conegut d'Amics de la Bici, que malgrat patir l'atàxia, està pedalant amb un tricicle d'aquells que corren més que nosaltres, i col.laborant amb una associació per mostrar que es pot lluitar contra aquesta malaltia. Gràcies a la bicicleta guanyem salut, s'ens recarrega el cos i l'esperit, ens equilibrem, tant és si tenim sobrepès com diabetis. Tenim a mà molts exemples al nostre voltant, són testimonis de la bondat d'aquest vehicle, i dels seus avantatges que superen en escreix els seus inconvenients. Per això, davant dels càncers de la nostra societat moderna, especialment del vehicle particular, cal defensar-la a tot arreu. Sense dogmatismes, és clar, sense sectarismes, perquè no cal explicar miracles. El miracle és la vida, i la bicicleta és un mitjà que ens ajuda a fer-la millor per a tothom.
Sergi
dimarts, 8 de novembre del 2016
NOVA BICI-CAFETERIA A SANT BOI DE LLOBREGAT
Aquesta nova bici-cafeteria ens ofereix un cert descompte a les persones que habitualment anem amb bicicleta. La trobareu els dissabtes davant del Mercat de la Muntanyeta i també en dies feiners a la plaça de l'ajuntament.
Marta
dimarts, 4 d’octubre del 2016
LES SUPERILLES, PROJECTE PER REDUIR COTXES A BARCELONA
Aquest vídeo, dirigit als nord-americans que encara són més depenents del cotxe que nosaltres, il.lustra el projecte de les superilles a Barcelona, un dels plans actuals contra la contaminació de l'aire. Tota Catalunya, però especialment Barcelona i les ciutats més densament poblades, necessiten millorar la qualitat d'aquest aire que respirem i que és responsable de tantes malalties i morts prematures. A més, Barcelona és la ciutat europea amb més densitat de cotxes. És així com volem continuar?
Marta
dilluns, 29 d’agost del 2016
VIA BONNA
Enguany no ens hem bellugat gaire amb la bicicleta. En tot cas, hem pogut aprofitar el temps per conèixer prou bé Bonn, l'antiga capital de la RFA. És una ciutat situada a la riba esquerra del riu Rin, del qual heu de tenir esment que neix als Alps i mor al mar de l'Atlàntic Nord, des del sud s'enfila cap al nord. La ciutat va néixer amb la conquesta per l'imperi romà de la Germània inferior què en deien, deixant el riu com a frontera. Més avall van fundar Colònia, i aquí van situar un campament militar amb el nom de Castra Bonna. A l'altre marge del riu es troba la desembocadura del Sieg, i els turons de les Set Muntanyes, que s'aixequen prou alterosos damunt d'una zona relativament plana. En aquest punt el corrent té força per arrossegar les naus, i per fer-les suar si volen pujar riu amunt. Al voltant del Rin gira aquesta ciutat i la seva conca. D'aquesta manera us podeu fer una idea de que per allà passa una de les rutes més freqüentades pels cicloturistes, tot ben senyalitzat i preparat per fer el recorregut des del naixement si es vol i es té temps.
Dintre de la ciutat, que no us cregueu que és gaire gran, us podeu bellugar per tot arreu en bicicleta sense gaires problemes. Hi ha molt respecte, i en tot cas, cal anar amb compte pel centre comercial, el qual està força atapeït i que obliga a baixar de la bicicleta per necessitat. Per la resta, una bona senyalització i un mapa de la ciutat que podeu trobar per internet o a l'oficina de turisme us permetran gaudir dels diferents recorreguts, i de les connexions riu amunt o avall, o amb altres poblacions de la zona, tenint en compte que s'han de pujar turons de tant en tant d'una alçada considerable. Des de Bonn us podríeu arribar a la zona volcànica del sudoest, i també al parc natural de l'Eifel, que anomenen així, i pel cognom sabreu d'on venia la família del famós enginyer francès. El tren us pot acostar a la regió, i endinsar-vos en aquestes muntanyes que demanen una certa condició física. Teniu bon transport en autobús també, és clar.
Per creuar el Rin trobareu ben a mà tres ponts molt grans. Amples i aptes per als busos i tramvies que van al mig, els cotxes i els vianants i ciclistes als laterals, amb una amplada mínima de tres metres per a cadascun. Si algun pont us queda una mica allunyat, no patiu, normalment trobareu entremig algun transbordador que per poc més d'un euro us porta amb la bicicleta a l'altra riba. Per la banda dreta, es troba l'aeroport Konrad Adenauer, que dóna servei a Colònia i Bonn, tant amb bus com amb tren, a una hora de viatge. En aquest costat del riu us recomano visitar la zona del riu Sieg, una esglèsia especial, amb dos claustres aixecats a banda i banda, i fins i tot, animar-vos a pujar al Drachenfels, la muntanya del drac. Això sí, si no esteu molt entrenats, podeu pujar amb el seu funicular, o pel camí, a peu, o dalt dels rucs i matxos que us pujaran com es feia abans, i que trobareu al costat de l'estació del tren. A la seva porta, un bon aparcament de bicicletes. Nosaltres vam pujar a peu, i Déu n'hi do!. Ara la vista des de dalt és fantàstica, com si fos el Tibidabo més o menys, i el paisatge impressiona. El funicular està molt bé, i té parada intermitja per visitar el seu castell romàntic.
Respecte a Bonn mateix, podeu visitar el centre, els grans museus, la universitat i el centre administratiu ple d'edificis governamentals, i d'empreses multinacionals. Ben aprop s'hi troba un enorme parc, Gronau, verd i espaiós on celebren actuacions, fires i altres esdeveniments a l'aire lliure. És el gran pulmó verd de la ciutat. És una ciutat força agradable, a escala humana, i que us recomano visitar abans que l'especulació urbanística l'enlletgeixi una mica. De moment, espero que gaudiu amb algunes fotos que vam fer de tot allò.
Sergi
Dintre de la ciutat, que no us cregueu que és gaire gran, us podeu bellugar per tot arreu en bicicleta sense gaires problemes. Hi ha molt respecte, i en tot cas, cal anar amb compte pel centre comercial, el qual està força atapeït i que obliga a baixar de la bicicleta per necessitat. Per la resta, una bona senyalització i un mapa de la ciutat que podeu trobar per internet o a l'oficina de turisme us permetran gaudir dels diferents recorreguts, i de les connexions riu amunt o avall, o amb altres poblacions de la zona, tenint en compte que s'han de pujar turons de tant en tant d'una alçada considerable. Des de Bonn us podríeu arribar a la zona volcànica del sudoest, i també al parc natural de l'Eifel, que anomenen així, i pel cognom sabreu d'on venia la família del famós enginyer francès. El tren us pot acostar a la regió, i endinsar-vos en aquestes muntanyes que demanen una certa condició física. Teniu bon transport en autobús també, és clar.
Per creuar el Rin trobareu ben a mà tres ponts molt grans. Amples i aptes per als busos i tramvies que van al mig, els cotxes i els vianants i ciclistes als laterals, amb una amplada mínima de tres metres per a cadascun. Si algun pont us queda una mica allunyat, no patiu, normalment trobareu entremig algun transbordador que per poc més d'un euro us porta amb la bicicleta a l'altra riba. Per la banda dreta, es troba l'aeroport Konrad Adenauer, que dóna servei a Colònia i Bonn, tant amb bus com amb tren, a una hora de viatge. En aquest costat del riu us recomano visitar la zona del riu Sieg, una esglèsia especial, amb dos claustres aixecats a banda i banda, i fins i tot, animar-vos a pujar al Drachenfels, la muntanya del drac. Això sí, si no esteu molt entrenats, podeu pujar amb el seu funicular, o pel camí, a peu, o dalt dels rucs i matxos que us pujaran com es feia abans, i que trobareu al costat de l'estació del tren. A la seva porta, un bon aparcament de bicicletes. Nosaltres vam pujar a peu, i Déu n'hi do!. Ara la vista des de dalt és fantàstica, com si fos el Tibidabo més o menys, i el paisatge impressiona. El funicular està molt bé, i té parada intermitja per visitar el seu castell romàntic.
Respecte a Bonn mateix, podeu visitar el centre, els grans museus, la universitat i el centre administratiu ple d'edificis governamentals, i d'empreses multinacionals. Ben aprop s'hi troba un enorme parc, Gronau, verd i espaiós on celebren actuacions, fires i altres esdeveniments a l'aire lliure. És el gran pulmó verd de la ciutat. És una ciutat força agradable, a escala humana, i que us recomano visitar abans que l'especulació urbanística l'enlletgeixi una mica. De moment, espero que gaudiu amb algunes fotos que vam fer de tot allò.
Sergi
dilluns, 15 d’agost del 2016
NOU ACCÉS DES DE CORNELLÀ CAP AL RIU LLOBREGAT
Accés vist entrant cap a Cornellà |
Pas zebra aixecat a tocar de la rotonda de Cornellà |
De tant en tant, ens trobem amb bones notícies pel que fa a la bicicleta al Baix Llobregat. En aquest cas, us volia avisar que s'ha obert un nou accés al riu des de Cornellà. A més del famós pont que creua el riu Llobregat, i de la passera metàl.lica que connectava amb els horts del riu per sobre dels Ferrocarrils, ara s'ha habilitat una entrada a tocar de la rotonda de Cornellà, a la banda del Museu de les Aigües. Cal felicitar l'ajuntament per haver tirat endavant aquesta connexió. Amb unes obres de pressupost reduït s'ha aconseguit una millora que aportarà molts beneficis a la població. Des del Museu de les Aigües es podrà creuar amb un pas zebra el vial que va en la direcció de Sant Joan Despí, per enllaçar més enllà per la vorera de l'esquerra a una entrada apta per anar a peu i amb bicicleta cap al riu Llobregat. D'aquesta manera no caldrà anar fins a l'altre accés de Sant Joan Despí, a la rotonda que dóna als tallers del Trambaix.
Estem contents des de Bicibaix perquè ha estat una proposta recolzada per nosaltres, i compartida per tècnics i administracions públiques, de manera que millorarà les connexions entre poblacions del Baix Llobregat. L'accés permet accedir a la passera de Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat, enllaçant amb el Centre d'Interpretació del riu Llobregat de Can Julià. D'aquesta manera els ciutadans podran gaudir dels valors naturals i culturals d'aquesta zona del riu. Per això, des d'aquí volem agrair a tothom qui ha fet possible aquesta millora en benefici de la gent.
Sergi
dilluns, 8 d’agost del 2016
BICICLETA A RITME DE BALLENATO
Ara que estem a l'estiu, busquem alguna cosa alegre pel que fa a la bicicleta, tenint en compte que enguany també la Katie Melua s'ha dedicat a anar amb bicicleta per Alemanya, doncs la seva cançó "Nine Million Bicycles" neix de la seva passió. Igual fem nosaltres que podem gaudir a gust del Carlos Vives i la Shakira, anant cap a Barcelona, com diu la lletra, i més enllà, cap al Baix Llobregat...
divendres, 3 de juny del 2016
LA PANTUMACONA: PEDALADA REIVINDICATIVA PER BARCELONA
Aquí teniu un dels vídeos d'aquesta pedalada reivindicativa en la qual hi va participar també la Plataforma per a la Qualitat de l'Aire:
Marta
dijous, 12 de maig del 2016
AUTO-CONVIDATS EN UN ACTE PER DEFENSAR LA BICICLETA
La Fundació Cercle d’Infraestructures que presideix el Sr. Pere Macías i
BCN Content Factory van fer ahir el primer esmorzar d'un cicle de taules
rodones - debats per parlar de les infraestructures i el seu rol en el
desenvolupament econòmic del Baix Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat.
Les associacions de defensa d'usuaris de la bicicleta, que no havíem estat avisades d'aquest acte, vam haver d'auto-convidar-nos al Palau Marianao de Sant Boi de Llobregat, cosa que va resultar prou positiva tal i com expressa el nostre company Joan Admetlla del Club Ciclista Sant Joan Despí amb aquestes paraules:
" Ha estat molt bo poder apreciar l’hàbil cop de cintura que han donat tots els ponents en el seu discurs, manifestant-se acèrrims defensors de la bicicleta, un cop varen poder detectar la nostra auto-convidada, i adonar-se’n del significatiu oblit de la bicicleta en el plantejament inicial d’aquesta Taula."
En tot cas, hem fet un petit pas més endavant.
Marta
Les associacions de defensa d'usuaris de la bicicleta, que no havíem estat avisades d'aquest acte, vam haver d'auto-convidar-nos al Palau Marianao de Sant Boi de Llobregat, cosa que va resultar prou positiva tal i com expressa el nostre company Joan Admetlla del Club Ciclista Sant Joan Despí amb aquestes paraules:
" Ha estat molt bo poder apreciar l’hàbil cop de cintura que han donat tots els ponents en el seu discurs, manifestant-se acèrrims defensors de la bicicleta, un cop varen poder detectar la nostra auto-convidada, i adonar-se’n del significatiu oblit de la bicicleta en el plantejament inicial d’aquesta Taula."
En tot cas, hem fet un petit pas més endavant.
Marta
dilluns, 2 de maig del 2016
ELS PLATS DE MACARRONS
Aquestos dies s'està difonent el documental sobre el músic i cantant Jaume Arnella. Una de les cançons més conegudes és la dels "Macarrons", adaptada dels italians. Va estar censurada al seu dia, quan els soldats volien canviar els canons pels plats de macarrons. Això ve a tomb perquè a Sant Boi, al barri dels Canons-Les Orioles s'està fent una promoció immobiliària important. És un dels pocs terrenys urbanitzables que queden a Sant Boi, i si al carrer Llevant els promotors són públics, gràcies als PDU, als Canons és una empresa privada. És un tros del vessant que queda entre la muntanya i la Ronda de Sant Ramon, just davant del parc de la Muntanyeta.
Aquest mes d'abril va començar una campanya publicitària molt ben muntada i organitzada. Amb anuncis a la premsa escrita, i fins i tot, al transport públic. Un del mitjans utilitzats és la difusió a peu de carrer d'uns anuncis mòbils portats per dues bicicletes elèctriques que unes hostesses van passejant per llocs concorreguts. Realment fan patxoca, i et fan venir ganes de comprar els pisos. Cal felicitar als que han dissenyat la campanya amb tots els seus ets i uts. La seu social d'aquesta empresa, Corp, es troba a la Diagonal de Barcelona, i no és pas la primera edificació que fan. Per fer-vos una idea del projecte, anomenat Sant Boi Park, val la pena entrar a la web, on una visualització ensenya tots els elements destacats. Per la seva magnitud rivalitzen amb altres promocions que està fent a Sant Boi una altra immobiliària coneguda de Cornellà, la R5R. Fins ara la crisi havia aturat la bombolla edificatòria, però els interessos zero de l'estalvi fa que molta gent torni a fixar-se en aquest món dels reis Midas.
De fet, sembla que tornem a agafar bicicletes de pinyó fix, i que l'economia torna a anar cap endavant. La construcció arrossega altres sectors vinculats, i la idea de progrés lligat al ciment no ha canviat en molta gent. Segurament tornarem a picar de cap una altra vegada, no cap a una soca com la vaca maragalliana, sinó contra la paret del totxo i el ciment. De fet, la majoria dels guanys de la construcció, sigui per a vivendes o obra pública, no va a parar als treballadors, sinó als seus promotors, siguin públics o privats. I l'estalviador que vol fer una inversió pagarà a preu d'or cada metre quadrat, quan no s'ho val. Després tot seran gastos de contribució, i de consums, que tampoc no poden controlar. I si el volen llogar, que tinguin sort, que la llei no està per brocs.
El cas és que malgrat fer servir les bicicletes per a promocionar aquesta promoció immobiliària, no deixa de ser un maquillatge respecte al negoci que volen fer. Això mateix passa amb alguns partits polítics que passegen la bicicleta de tant en tant per fer veure que són progressistes, quan de fet la gran majoria tenen cotxe particular. A la vida les coses no són gaire clares, però tampoc no podem permetre que ens aixequin la camisa així com així. La bicicleta, com l'ecologia, són elements de progrés social perquè els seus beneficis s'estenen al conjunt de la societat. I en canvi, les vaques sagrades com el cotxe o el pis de propietat privada són avui dia uns elements al servei de sectors reaccionaris, que ja no generen prou marge, i xuclen recursos econòmics de la resta de la gent. Ens venen plats de macarrons quan ens estan fent una guerra molt cruel.
dissabte, 30 d’abril del 2016
LES MURALLES DE L'OASI
El diccionari de l'Enciclopèdia Catalana defineix oasi com aquell lloc que "En un desert, illot de conreus i de poblament sedentari, determinat per l'existència d'aigua, provinent sia de capes freàtiques, sia d'un pou, d'una font, d'un uadi o d'un riu". Per als santboians, però també per a l'altra gent del Baix Llobregat, aquest nom ens recorda de seguida el nom de la gasolinera al peu de la carretera de Santa Creu de Calafell, la C-245. Aquesta estació de serveis per a l'automoció manté un estil d'anys cinquanta, que la identifica. Per aquelles ironies de la vida, l'expansió de les carreteres del voltant, i la connexió amb les rondes farà que desaparegui. El cotxe privat continua devorant espai i recursos de la nostra societat, però com que l'economia ja no suporta aquestes obres faraòniques, aquestes tornen a estar parades una altra vegada. A més a més, els camins d'entrada i sortida de Sant Boi presenten talls, sense passos provisionals, la qual cosa obliga a desviar-se, o jugar-se-la passant pels vorals a vianants i ciclistes. Diuen que quan estigui acabat serà molt millor, però ara mateix no es vol arreglar res, ni que sigui també provisional.
De totes maneres, quan a les administracions públiques els interessa, ni les tramitacions ni les obres no es paren pas, ni que siguin de diferents partits polítics. Tenim un bon exemple en l'aprovació del PDU, el Pla Director Urbanístic al Baix Llobregat. Bàsicament, aprovat per la Generalitat i els Ajuntaments interessats. Volen acabar edificant els terrenys amb la qualificació d'urbanitzables que queden al Delta del Llobregat. Tot i l'existència d'algunes contrapartides al mediambient, aquestes serveixen més aviat per maquillar una realitat especulativa. S'exposen raons com la necessitat de donar feina, o de tancar la façana de la ciutat, per justificar que es continua amb la inèrcia que ha portat a la profunda crisi econòmica i social que estem patint. Al sector de Llevant de Sant Boi aixecaran un bloc de set plantes que rivalitzarà amb el campanar i el castell santboià, seguint l'exemple de Vilamarina a Viladecans. Per poder veure com era la nostra ciutat, recorrerem a un dron que ha filmat el nucli històric i els voltants des de dalt. El vídeo ha quedat molt bé a la pantalla de l'ordinador. Fins i tot podem albirar el paisatge riu avall fins a l'Hospitalet, abans que la masia de Can Trabal caigui sota les pales de les excavadores. A on ja no hi arribarem amb el dron serà al Vallès Oriental, on tenim un altre PDU en marxa per al Circuit de Catalunya, i on la plataforma No Ens Vendreu la Moto intenta mobilitzar la població per salvaguardar el medi natural a la comarca, prou malmès.
Des de Bicibaix col.laborem amb els grups que recolzen el recurs contenciós-administratiu que ha presentat Depana. Es va poder aturar l'Eurovegas, però ara hi tornen amb aquest miniEurovegas. Ja veurem què faran amb la nova línia d'alta tensió que baixa de Sant Ramon. No serà fàcil, però si calculem els perjudicis que causarà a la salut dels ciutadans la massificació urbanística, i la contaminació atmosfèrica provocada pel trànsit, sense comptar amb les condicions laborals més dures que comportarà, no hi ha dubte que val la pena. Cal salvar el Delta del Llobregat, però sobretot la qualitat de vida de tots els ciutadans. Acabarem tenint un desert al voltant de l'oasi, en el qual les muralles ja no seran de pedra, sinó de ciment i fum. I ja no tindrem prou aigua per donar de beure als nostres fills.
dilluns, 11 d’abril del 2016
CONVIVÈNCIA BICIS, VIANANTS I COTXES
Interessant programa de debat (26:48 minuts):
http://www.xiptv.cat/ben-trobats/capitol/convivencia-bicis-peatons-i-cotxes?fb_action_ids=10207660158815267&fb_action_types=og.likes&fb_ref=.VwvGgbssJG0.like
Marta
dimecres, 6 d’abril del 2016
BICICLETES ELÈCTRIQUES DE CÀRREGA
El nostre company Teo Cantera està fent servir una bicicleta elèctrica de càrrega, ideal per a transportar persones i objectes. Podeu portar els vostres fills a l'escola, fer una compra important al súper... És a dir, aquest vehicle és una molt bona alternativa a l'abús que fem del cotxe, especialment en els viatges curts que fem per a aquest tipus de gestions.
Marta
Marta
diumenge, 21 de febrer del 2016
BICI BAIX PARTICIPA ALS TRES TOMBS DE SANT BOI DE LLOBREGAT
Hem tingut un dia que, tot i ser una mica fred de bon matí, ha estat prou assolellat. Amb un dia així venia de gust o bé sortir a fer una pedalada matinal per la platja o bé participar als Tres Tombs.
Marta
dissabte, 13 de febrer del 2016
diumenge, 31 de gener del 2016
PASSEJANT PER LA GARRIGA
Vam agafar un cap de setmana per descansar en un dels balnearis que té el poble de la Garriga. Teníem pendent baixar a l'estació de tren de la línia que va a Ripoll, i visitar aquest lloc del Vallès Oriental. Situada a l'entrada del Congost que connecta pel riu amb la comarca d'Osona, aquesta bonica població s'ha consolidat actualment com a segona residència, aprofitant la fama com a lloc d'estiueig des de segles antics. Les seves aigües termals, i l'aire sa a tocar del massís del Montseny el fan ideal. Volíem aprofitar per veure les possibilitats cicloturistes, tant per la connexió amb Granollers, com per l'arranjament fet al camí que connecta riu amunt fins al Figaró. La veritat és que està prou bé per fer bones rutes, tant de més esforç com de més suaus. Només baixar del tren, una colla amb bicicletes ja anava cap el riu Congost per anar vorejant la seva riba, la qual malgrat alguns encreuaments difícils, permet arribar fins a la desembocadura del Besòs.
La primera visita obligada és als antics safarejos, reconvertits en una bona oficina d'informació. Allà vam poder preguntar i demanar fulletons, per tenir a mà informació que es troba molt més ben explicada a la web de la població, i que us recomanem consultar prèviament. Com que aquell cap de setmana va ser assolellat, però amb un vent de nord molt fort i fred, vam aprofitar el dissabte per visitar el centre, per veure les cases d'estiueig, que s'escampen per tota la població, i que són un bon mostrari de tipus modernista. Si us hi fixeu, trobareu models semblants a Sant Boi mateix, o a la comarca del Baix Llobregat. Després de dinar, vam anar d'excursió, per anar a veure Can Terrers. Vam donar un cop d'ull a les ben conservades termes, petites si les comparem amb les de Sant Boi. Les excavacions estan molt ben explicades per entendre el paper d'aquesta finca parcialment excavada, al costat de la qual es troba un forn de calç i un aqüeducte per sobre la riera. La situació a peu de camí, tenint l'ermita de Santa Maria del Camí aprop, anant cap a Llerona, així com la capella de Sant Cosme i Sant Damià, ens fan evident el paper de cruïlla de camins que ha tingut sempre la Garriga, des de molts segles enrera, i que menaven també cap a Caldes de Montbui. La riera propera de Malhivern és un topònim que ens assenyala una fita, de "mal" en llengua goda o germànica, per un camí que connectaria amb Samalús. No us perdeu el camí tant ben senyalitzat pel bosc de Malhivern, enmig d'alzines enormes que ens protegien des les parets del barranc i del fort vent que bufava. Després de l'excursió, al vespre vam poder gaudir d'uns bons banys a les termes dels actuals balnearis.
L'endemà, amb el vent més encalmat, vam poder enfilar-nos cap a la Doma, l'església dedicada a Sant Esteve, i que per casualitat vam poder veure per dintre gràcies a la visita guiada que fan cada mes. Per desgràcia, la façana encara està en obres de restauració. L'interior està prou ben conservat, i l'altar gòtic és una meravella. El cementiri del poble està al seu costat, i té una bona vista de la població. Per la seva situació, encarada a l'est, fora muralles i la dedicació a Sant Esteve, el primer jueu màrtir del cristianisme, així com la referència al nombre set, a l'hebdomadari, que es referiria al canelobre dels set braços representant les tribus d'Israel, i la feliç coincidència amb una notícia sobre Besalú, estic segur que el cementiri medieval deuria ser jueu. A partir de finals del 1492, amb el decret de conversió o expulsió, segur que la Doma es va reconvertir al culte catòlic tal com la coneixem avui dia.
Vam continuar el sender marcat per fer una volta per la serralada, i davallant pels Tremolencs, vam arribar altra vegada al camí fluvial que ressegueix el riu Congost. A la tarda, vam acabar de veure el passeig de la Garriga, flanquejat per cases molt maques, abans d'agafar el tren de tornada a l'Hospitalet, i cap a casa. Crec que podreu gaudir d'algunes de les fotografies que vam fer, i que us despertaran les ganes de fer un tomb per la Garriga. Sigui a peu o en bicicleta, s'ho mereix de debò.
Sergi
dijous, 28 de gener del 2016
FANTÀSTIC VIDEO: "VIURE AUTOPROPULSAT"
Reflexió personal sobre el camí a la feina realitzat amb bicicleta per una professora de secundària. Cada dia va des de la Garriga i torna des de l'institut on treballa a Granollers. Al voltant de deu quilòmetres d'anada i tornada. El documental està força ben fet, i és un plaer poder escoltar i sentir les seves paraules.
Tindreu present la joia d'anar amb bicicleta.
dimarts, 19 de gener del 2016
BICICLETADA I MARXA PER A LA SALUT I SANITAT PÚBLICA
El passat dissabte 16 de gener, va tenir lloc aquesta acció a Barcelona amb la participació de diversos grups socials conjuntament, entre ells, els nostres companys/es d'Amics de la Bici. 3.500 morts prematures anuals a Barcelona per culpa de la contaminació és molt seriós. Cal restringir l'ús del cotxe, responsable directe d'aquest greu problema.
Marta
dimarts, 5 de gener del 2016
CAMPANYA DE RECOLLIDA DE JOGUINES SOLIDÀRIES
Comencem aquest nou any havent editat un vídeo de la campanya de recollida de joguines solidàries que hem fet des de Bici Baix. Des d'aquí, volem donar el nostre més sincer agraïment a totes les persones que ens heu ajudat.
Marta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)