diumenge, 19 de desembre del 2010

Bicibaix col.labora amb la Marató de TV3

Aquest dissabte Bicibaix va muntar una parada al Mercat de la Muntanyeta de Sant Boi. Es va fer com a col.laboració de l'entitat dintre de les activitats que el casal de Cal Ninyo organitza per recaptar diners per a la Marató de TV3. La jornada del 2010 està dedicada a les lesions medul.lars i cerebrals. 
Així com altres anys estava més adreçat a malalties físiques i mentals, enguany ens afectava més directament, ja que el tema de les lesions medul.lars va lligat moltes vegades als accidents de trànsit. Sabem que no s'entra gaire a fons en les causes de la malaltia, però no vull oblidar-me de que aquesta plaga és una conseqüència de l'abús que fem dels vehicles motoritzats. 

Ens vam aplegar una colleta a l'esplanada del mercat, al costat de la minideixalleria i a l'escalf del sol del matí. Després de muntar la parada i un entoldat, que ens va portar una mica de feina per la poca pràctica, cap a les deu ja estàvem donant veus pel megàfon per recollir diners. Apart del material cedit per la botiga Bikeboi de Sant Boi, també comptàvem amb l'ajuda de la secció d'Educació Viària de la Policia Local, que ens va deixar uns cons i cinta per fer un petit circuit d'habilitat en bicicleta.

Vam recollir una mica més de 200€, xifra semblant a la de l'any passat. De totes maneres, considero que enguany, tot i la falta d'ànims de la gent del carrer, encara vam tenir bon temps i vam passar un matí ben entretinguts.  Gràcies a tothom per les vostres aportacions personals!

Sergi

diumenge, 12 de desembre del 2010

MATINAL PEDALANT CAP A LA FIRA AVÍCOLA

Diumenge 12 de desembre hem anat pedalant tranquil.lament fins a la població de El Prat per veure la Fira Avícola del famós pollastre de pota blava.



Però hi havia moltes més coses en aquesta fira: parades de menjar: de dolços, etc, i també un circuit de bicicletes per a nens. Hem estat 5: l'Ignacio, el Fernando, l'Amparo, l'Elena i jo (Marta). Finalment, hem anat fins a la platja. Un dia tranquil i amb molt bon rotllo. Aquí teniu les fotos

Osona Sud i Portes del Montseny

Com ja sabeu molts, el nostre país es caracteritza per ser una terra força muntanyenca i en forma de mosaic, on les valls i racons es succeixen un darrera l'altre. Això fa que fora dels deltes del rius, la gran majoria de terrenys tinguin força desnivells i que siguin més aptes per a bicicleta de muntanya que per a passeig o híbrides. Tanmateix, cal veure la part bona. Primer, comprovar que això ens dóna una gran riquesa paisatgística, que no se'ns farà mai avorrit, i segon, comprovar que sempre podrem trobar una ruta apta per a les persones amb un nivell mig. Precisament aquestes rutes acostumen a passar pels antics camins, siguin de pagès o ramaders, i que les seves cotes de nivell, és a dir, d'alçada, acostumen a ser mitjanes, buscant el mínim pendent possible. 
Per als que ja hem fet totes les vies verdes, i que ja veiem que es van ampliant, encara ens queda el recurs d'explorar Catalunya altres costats. Els esforços lloables d'iniciatives com Paisatges del Ter, o el Camí de Sant Jaume, van en la bona direcció.  En aquest article parlarem de la zona sud d'Osona, la que va de Tona o Taradell fins al Congost. Aquesta zona té forma d'embut, on per la banda de llevant ens trobem els majestuós Montseny i per l'altre les serralades i turons que limiten amb el Moianès. Aquesta zona es caracteritza per la presència de fonts, ja que manca un riu important, però això no  minva el seu encant. 
Descriurem un recorregut fet des de Tona  fins a Aiguafreda, no gaire llarg, però bonic. Per arribar a Tona agafarem el tren que va a Puigcerdà o Ripoll des de l'Hospitalet de Llobregat, i baixarem a Balenyà, l'estació abans de Vic, i que es troba entremig de Taradell i Seva. A la sortida de l'estació anirem cap a l'esquerra per agafar la carretera fins a Tona. Podem enllaçar un tros pels carrers del polígon, i un cop a la carretera, seguir tot recte. Aneu amb compte a l'entrada de Tona a causa de la rotonda que serveix d'accés a l'autovia, i seguiu recte. A Tona es pot visitar el centre, amb tradició de balnearis,  i visitar la zona del Castell, amb l'ermita de Lurdes que corona la població. La pujada és millor fer-la a peu, però val molt la pena, ja que és un mirador privilegiat de la comarca. A més tot està ben senyalitzat i explicat. Aquestos dies s'estan preparant per celebrar el Pessebre Vivent. Des de Tona, anirem a buscar el carrer Nou, cap al sud, i sortirem del poble pel camí que va a l'ermita de l'Ajuda. Tot recte per un camí en bones condicions però que és estret, vigileu amb els vehicles i persones que us podeu trobar. Precisament en un encreuament trobareu un cartell d'avís, i cal agafar el trencall de l'esquerra, sempre cap al sud. Passarem entremig de camps i massies, fent alguns tobogans fins arribar a l'ermita de la Mare de Déu de l'Ajuda. Una esglèsia no gaire gran, que es troba en un lloc especial i ben cuidat que mereix una visita, on comprovareu la devoció de la seva parròquia. 
Continuarem pel camí que surt a l'esquerra per la creu de terme, en direcció a Centelles. Anem planejant fins que davallarem al poble. Val la pena seguir per l'interior i visitar el seu centre, també molt ben arreglat i cuidat. Aquest és el poble natal d'Ildefons Cerdà, del qual van celebrar el cent cinquantenari del pla de l'Eixample. Continuarem cap al sud, sortint per la zona del polígon industrial, i anirem a buscar el pont que creua la via del tren, per després seguir avall i agafar un carrer a la dreta. Ja estem entrant a la zona del Congost, i el camí ens porta cap a la zona del Rossell. Allà també baixarem fins a la riera i tornarem a pujar, per guanyar l'alçada necessària per a una carretera de servei arrapada a les parets del Congost. A la vostra esquerra veureu als vostres peus l'autovia i sentireu el soroll del trànsit intens, tot i que esmorteït pels arbres d'aquesta zona obaga dels cingles. Seguirem planejant fins a trobar-nos les primeres cases d'Aiguafreda, i al nucli de Sant Pau, ja podem decidir si baixem o no cap al poble. Però encara podem fer una mica més, esguardant els rètols que assenyalen l'Abella, i resseguint les parets dels cingles, sempre per la dreta. Quan hi arribem, el camí ens porta en una baixada pronunciada i seguida fins a l'entrada del poble. Quan estiguem avall, sortirem a un carrer, que cap a la dreta ens portarà fins a l'estació de Sant Martí de Centelles, on podrem agafar el tren de tornada. Cal comprovar els horaris, ja que no tots els trens hi paren. 
En resum, us diria que és una ruta curta, de no gaires quilòmetres, però que requereix un domini mitjà de la bicicleta. Tot i que el perfil és de baixada, ens trobarem amb força tobogans per salvar els turons, i cal tenir els frens en condicions i portar guants. Pel que fa al casc, això rai!, depèn de cadascú, tampoc no estem fent BTT. Trobareu allotjament, tant a Tona com a Centelles, per si voleu passar-hi el cap de setmana. Us recomanem aquesta ruta pel paisatge i pels llocs per on passa, pobles on cal anar expressament, però plens d'encant i atractius. Podeu comprovar amb aquestes fotos. 

Sergi

dimecres, 8 de desembre del 2010

FOTOS DE LES NOSTRES ÚLTIMES PASSEJADES EN BICI

Diumenge 28 de novembre vàrem pedalar per un caminet molt agradable del Parc Agrari fins a Viladecans, per veure algunes activitats de la 5ª Fira Medieval: jocs per a la mainada i demostracions de falcons i altres ocells molt ben ensinistrats.




Aquí teniu unes quantes fotos més de la Marta


I unes moltes més del JuanMi.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Vora Ter i Camí de Sant Jaume: De Torelló fins a Vic

El diumenge 14 de novembre vam aprofitar l'estiuet de Sant Martí per poder fer una excursió en bicicleta pel camí batejat com a Vora Ter. Es tracta de la ruta cicloturista que forma part dels Paisatges del Ter, la qual comença a Borgonyà i segueix el riu Ter. Ja havíem fet un tros abans, i enguany vam fer-la més completa: des de Torelló vam anar fins a Manlleu, d'allà cap a Les Masies i Roda de Ter, des d'on vam agafar la pista del Camí Ral, que va fins a Vic, i que forma part de la ruta del Camí de Sant Jaume a Catalunya que baixa del nord-est. 

L'ambiciós projecte de Vora Ter va endavant i ja podem de gaudir d'uns recorreguts a peu i en bicicleta fantàstics. Cal millorar la senyalització i arranjament dels camins, però aquestes millores es fan evidents cada dia que passa. Tot gràcies a la tasca del Consorci i a la col.laboració dels veïns i dels grups de voluntaris.
La sortida la vam qualificar de nivell mig ja que és un recorregut no gaire llarg, però té una certa dificultat tècnica pels desnivells i el terreny rocós. Potser no es pot fer en bicicleta de passeig, però una de tipus híbrida ja cobreix amb escreix les nostres necessitats. No oblidem els guants, i per al casc, ho deixem al criteri de cadascú.
Vam arribar en tren a Torelló amb la línia que surt de L'Hospitalet de Llobregat cap a Puigcerdà, en aquest cas fins a Ribes de Fresser. Des de l'estació vam davallar cap al centre de Torelló per veure'l. Tot i el sol, encara es notava la humitat de les boires matinals que s'anaven aixecant lentament,  tal com  el poble s'hi anava despertant. Vam trobar els cartells del Festival de Cine de Muntanya penjats a la façana del Cirvianum. D'allà vam enfilar el camí cap al santuari de Rocaprevera, on vam donar un cop d'ull ja que està en una punta de Torelló des d'on es pot veure una magnífica vista de la contrada. També vam poder entrar uns moments al bonic santuari, ja que hi estaven fent missa. Des d'aquest punt arrenca a l'esquerra el camí que puja als serrats del Vilar de Dalt, albirant l'ermita de la Mare de Deú de Bellmunt a l'esperó de la carena. Un cop s'arriba al Vilar de Dalt, cal agafar el camí de l'esquerra de la masia, on caldria posar algun senyal. Cal vorejar un turó pel camí asfaltat de l'esquerra, que ens davallarà al torrent per enfilar-se tot seguit fins a Masllorenç. Ens vam trobar algun caçador i alguna perdiu fugint pels camps, acompanyats dels seus gossos i d'algun pagès que prenia el sol del diumenge. Aquest tros tenia els trams més difícils de la nostra ruta.
Seguint els camins poc senyalitzats, sort del mapa del Consorci, vam baixar del serrat fins arribar a Manlleu. Vam entrar pel costat de l'estació i del riu Ter, el qual  portava  un bon cabal d'aigua, i presentava un aspecte magnífic de tardor al costat del Passeig. Un estol de gavines s'arrapa a les pedres del riu per poder menjar de les seves aigües. Vam visitar el centre de Manlleu, el qual també fa goig malgrat les obres de la plaça Fra Bernardí i  d'alguna part del canal . Davant l'ajuntament es troba una placa que recorda com el Ter va arribar fins a la plaça, durant els famosos aiguats de l'octubre del 1940, tant a la Catalunya Nord com Sud. No us perdeu la visita al MIT, el Museu Industrial del Ter, més important per a nosaltres que l'altre MIT, el Massachussets Institute of Technology. Aquest es troba allotjat en la remodelada fàbrica de Can Sanglas, on trobareu les magnífiques exposicions que mostren el passat tèxtil de la comarca d'Osona, i tot allò que va comportar en el devenir del país. 
Al final del passeig trobareu la continuació del camí que torna a enfilar-se cap a Les Masies,  de Roda,  i on trobarem l'ermita de Sant Miquel. Seguint la pista vora el cementiri ens arribarem al centre de les Masies, agafant un trencall a la dreta de la carretera que ens retorna a la vora del riu Ter. Veurem el pont modern que creua el Ter, i cal creuar amb compte la intersecció de la carretera, per seguir tot recte pel passeig del riu que va fins al magnífic pont vell de Roda de Ter. Un inesperat, però benvolgut, ascensor ens deixarà al nivell superior, davant de l'esglèsia de Sant Pere, i a la vora del centre del poble. El mateix cap de setmana s'hi va homenatjar el seu famós poeta Martí i Pol. Des de Roda també ens podríem enfilar fins a l'Esquerda, l'antic poble enlairat on es fan moltes excavacions arqueològiques, com un testimoni  perllongat de l'home que va de les èpoques prehistòriques fins a finals de l'Edat Mitjana.
Creuem el pont, i donem un cop d'ull a la bonica capella de la Mare de Déu del  Sòl del Pont, on podem passar pels carrers i el passeig de la vora del riu, per girar cap a l'esquerra, per deixar  la ruta de Vora Ter  i anar a buscar el Camí Ral. D'aquesta manera evitarem els perills de travessar la transitada carretera. El Camí Ral pertany al GR-PRC40 que ens portarà fins a Vic, i està senyalitzat també com a  part del Camí de Sant Jaume que ve de Sant Pere de Roda i del nord-est. Entrarem pel bonic pont de Bruguers  que creua el  riu Gurri,  on s'ajunten el camí ral i el GR151, batejat amb la ruta de l'Abat Oliba. Des d'aquest pont medieval arribarem a les afores de la capital d'Osona, i seguint els carrilsbici marcats, agafarem una avinguda a la dreta que ens portarà cap al Teatre de l'Atlàntida i el centre de Vic. Un tomb ràpid pels passejos de la vall, que han transformat positivament la mobilitat a la ciutat, i que han embellit el seu centre històric. Fent la volta pel Carme, hem entrat a la plaça del Mercat. Hem esguardat amb admiració la façana de les estacions de l'any del Casino de Vic, i hem aprofitat per gaudir  dels darrers minuts de sol del dia asseguts en una de les terrasses de bar. Una beguda recomfortant, i cap a l'estació de tren, on de camí ens trobem amb una parella de nois portant "burricletes", les bicicletes elèctriques d'Ecobike amb unes fantàstiques alforges a manera de sàrries. Poesia foixana, seguint el seu conegut "m'encanta el nou, m'enamora el vell..." .  Encarem els nous temps aprofitant la tradició i projectant-la al futur, com a font de saviesa i prosperitat que nodreixen els nous camins de la ruta Vora Ter. Nosaltres continuarem pedalant i  gaudint de les fotografies d'aquesta excursió.

Sergi

divendres, 19 de novembre del 2010

Bellezza in Bicicletta

On vas maca en bicicleta? On anem tots quan agafem la bicicleta, a que ens toqui l'aire a la cara, cap al lloc que nosaltres volem anar, qui sap... No ens ho han de dir pas. Dedico aquest article a l'Esther, una cosina meva, més gran que jo, que cada vespre sortia del mas pels camins per anar a trobar-se amb el seu xicot. Més tard es van casar i ara ja és àvia. Una meravella quan es veia el seu far enmig de la fosca de la nit.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Circulant a Ritme de Bicicleta amb "El Camí"

Us poso aquí un vídeoclip del grup Oliva Trencada titulat "El Camí" que està dedicada a la gent que va en bicicleta.
La música enganxa i la lletra és prou entenedora. Espero que us agradi.

divendres, 5 de novembre del 2010

Consells de seguretat per circular en bicicleta

 Aquí teniu una sèrie de consells que us poden anar bé:


1- Tenir la bicicleta en bon estat.
2- Circular amb prudència i respectant les normes de circulació sense posar en perill la vida de ningú.
2- De nit, fer servir llums i reflectants.
3- Triar bé els itineraris abans, optant preferentment per carrils bici, carrers de poca circulació, carreteres locals, camins, etc.
4- Mantenir una distància prudencial entre la vorera i els cotxes aparcats per evitar que s'obri una porta i ens faci caure.
5- Evitar, sempre que es pugui, circular per voreres i zones peatonals molt plenes. Si no tenim altra solució, respectar sempre la preferència de pas dels vianants.
6- Ocupar l'espai central del carril per evitar cotxes avançant-nos sense guardar la distància de seguretat necessària. A ser possible, evitar al màxim circular massa estona per un carrer d'un sol carril i sentit únic tenint en compte que darrera nostre s'aniran acumulant cotxes que no ens poden avançar.

Trobareu una guia molt més complerta de consells clicant a la pàgina de la CCUB:


Senyalització de maniobres per a circular en bicicleta amb més seguretat:
 
Per aquest ordre: 1. gir a l'esquerra, 2. gir a la dreta, 3. gir a la dreta 2 (una altra possible variant) i 4. parar.



Gir a l'Esquerra

Gir a la Dreta
Gir a la Dreta

Parada
 

dijous, 21 d’octubre del 2010

Pedalant des d'Igualada fins a Argençola

Diumenge 17 d'octubre vàrem agafar els Ferrocarrils Catalans des de Sant Boi de Llobregat fins a Igualada. Després d'una hora aproximadament de trajecte, vam baixar del tren amb les bicicletes i vam començar a pedalar pel carril-bici de la rambla, just davant de l'estació. Vàrem arribar fins al municipi de Jorba i allí vam trobar el carril-bici que porta fins a Santa Maria del Camí. Per cert, un carril-bici molt ben fet, només li falta ara enllaçar Jorba amb Igualada. Si això es fes, seria un bon carril-bici per anar a treballar i fer desplaçaments diaris d'un municipi a l'altre, sobretot fent servir una bicicleta elèctrica, ideal per als trams de pujada.
La destinació final va ser Argençola, un poble amb una vista molt maca, tal i com ens havia dit el nostre company Quim. L'únic inconvenient és que la ruta fa força pujada, sobretot el tram final. El nostre company Ignacio ho va fer molt bé amb la seva bicicleta elèctrica. I la tornada d'Argençola fins a Igualada la vam fer tots molt bé perquè era gairebé tot de baixada. Una excursió molt bonica de la qual en podeu veure unes quantes fotos aquí

Marta




El carril bici que vam visitar es va inaugurar farà cosa d'uns mesos i es va fer amb els diners que es van donar per fer l'autovia d'Igualada fins al Port de la Panadella. Per a tothom que ha fet aquest trajecte fa anys, el canvi ha estat increïble. Ja ho va ser al seu moment amb els túnels del Bruc, però ara encara és més evident per a tots aquells que feiem llargues caravanes entre aquestos dos punts geogràfics, separats per un màxim de 25 kms. Quan es baixa del tren a Igualada cal anar fins al final de la seva rambla, seguir pel parc de l'antiga estació i tot recte, girant a l'esquerra, baixar pel carrer per agafar la segona rotonda a mà dreta. Aquí enllacem amb l'antiga carretera de la Nacional II. Seguim cap a l'oest, i deixem a la nostra dreta el nou barri de les Oliveretes, i a la rotonda, agafem una pujada a la dreta que ens portarà a una altra per sobre de l'autovia. Des d'allà veurem l'entrada del carril bici, que queda a la banda dreta de l'autovia, en direcció a la Cervera. El camí fins aquí no es gaire difícil, malgrat la forta pujada, sinó que trobem a faltar un mínim d'indicacions per arribar-hi. Una pena i una descurança per l'ajuntament d'Igualada.
Des de l'entrada ja veiem les senyalitzacions corresponents, es veu que es tracta d'una via que fa funcions de servei intern a les cases i llocs. Tot el ferm està asfaltat i pintat de vermell, i el carril bici pintat a l'esquerra. És un tram compartit amb altres vehicles, però de trànsit escàs. De seguida arribem a Sant Genís, agregat de Jorba, i que val la pena veure una mica. Trobareu un carrer amb el nom de Carrerada que ens remet al lloc de pas dels ramats. Continuem fins a Jorba, i a la sortida passarem per sota l'autovia i baixarem fins al rierol de les Canaletes, per tornar a remuntar, i seguir camí amunt, passant pel costat d'un hostal i gasolinera, fins a Santa Maria del Camí. Davant nostre es veuen els molins de vent girant, ja que el mestral ens està donant de cara tota l'estona, fent augmentar el nostre esforç. Ens trobem amb més ciclistes, però no és una via ciclista massa concorreguda. A Santa Maria del Camí s'acaba el carril bici, però com que era d'hora, vam decidir aprofitar les hores de sol. Vam seguir la carretera, amb un voral en bon estat i molt poc transitada, per anar fins a Argençola, a 3 kms d'allà fins a la Quinta Forca, un antic i famós hostal ara tancat, on encara trobarem la forca de cinc puntes aixecant-se ben dreta. En aquest lloc, es pot continuar fins al Port de la Panadella, que queda a uns 5 kms més, o fer la pujada de 3 kms més fins a Argençola. Vam triar aquesta opció per la novetat, i per les recomanacions d'un lloc amb una vista privilegiada, i un bon bar on poder dinar si cal. La pujada va ser forta, i va acabar les darreres forces dels més desentrenats, però valia la pena arribar-nos-hi. Unes bones vistes de Montserrat, amb Igualada als peus, la Mola, el Montseny i els cims de les fonts del Llobregat, amb una faixa nevada, cap a l'est, i cap al sud es veuen els turons de la Conca de Barberà, i a l'oest i nord els de l'Anoia, que s'enfilen cap a la Segarra camí de Cervera.
Total, vam trigar tres hores a pujar els 20 kms, i després de dinar, vam refer el camí en un temps d'hora i quart, amb baixada i vent a favor. Una bona excursió per fer a la primavera o la tardor, evitant el fred de l'hivern i les calors de l'estiu, i recomanable per a qui tingui un domini mínim de la bicicleta, aprofitant l'amplada del carril, el desnivell i els tobogans assequibles. En tot cas, recomanaria portar aigua i menjar, ja que no hi ha massa estacions de servei personal en el camí.
Sergi

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Voltant la Borgonya en Bicicleta - I

Mentre escoltem el vent que pentina els núvols de tempesta a Sant Boi, tenim temps per recordar les vacances d'estiu a la Borgonya. Quan aquí estàvem a finals de juliol, una colla ens vam escapar nord enllà, buscant la fresca. Potser vam trobar-ne massa. Però també experiències i llocs diferents que van posar-nos a prova. Havíem de fer una volta pel país, el qual ja és prou gran, i vam decidir-nos per fer tres punts de campament base. El centre es trobava al Parc de Morvan. I l'arc anava des del nord, amb Vezelay, Avalon i Montbard, a l'est es trobava Dijon, i cap al sud vam acabar a Autun.

Vam poder demanar informació a les oficines de turisme, i visitar l'excel.lent pàgina web de Borgonya en Velo. Una altra cosa va ser trobar l'allotjament, per ser temporada alta, i haver fet les reserves amb retard. Vam optar per algun hotelet, i per utilitzar bungalows equipats a Dijon i Autun, que van donar un bon resultat, per ser unes vuit persones. Des del punt de vista de la mobilitat, cal valorar la llunyania des de Catalunya. Si no es fa servir l'avió, cal agafar el tren, i sort del TGV, ja que el Talgo a Montpeller ens semblava un de Rodalies. Vam poder llogar les bicicletes a Dijon mateix, i ens van fer un bon servei.

Aquí podeu veure una selecció de fotografies, les quals us anirem comentant a mida que anem escrivint aquest article. Vam sortir el 19 de juliol des de Sant Boi cap a Montpeller, amb el Talgo, i vam arribar el 20 a Montbard. Del 21 fins al 23 vam allotjar-nos a Avallon, i el 24 de juliol ens vam trobar amb els amics a Dijon. Ens vam allotjar al camping del Llac Kir, i vam anar cap a Autun el 31 de juliol. Allà vam restar fins al dia 6 d'agost, quan vam fer la partida de la Borgonya.

Sergi

dijous, 7 d’octubre del 2010

MÉS FOTOS DE LES NOSTRES ÚLTIMES PASSEJADES EN BICI

Davant Can Negre

El nostre company Francesc, àlies "Forens", ens envia més fotos de la passejada pel Sant Joan Despí modernista que vam fer diumenge 19 de setembre. I també de la del diumenge 3 d'octubre, pedalant per Sant Boi i la Colònia Güell: http://forens.mialbum.com.mx/





I també les l'Amparo: https://cid-34e2ab0717bda2f7.photos.live.com/self.aspx/2010-10-03%20%20Sant%20Joan%20Despi%20Bicibaix/DSC00270.JPG#resId/34E2AB0717BDA2F7!204

diumenge, 3 d’octubre del 2010

PEDALADA PER SANT BOI I LA COLÒNIA GÜELL

Avui diumenge ens hem trobat a la Plaça de l'Ajuntament de Sant Boi 7 persones. Pocs però ben avinguts, i decidim inaugurar el nou carril-bici que surt de la Rambla Rafael Casanova, passant per davant del psiquiàtric i arribant fins el col.legi Llor. Des d'allí el nostre company Jaume ens explica moltes coses interessants. Per exemple, que la masia que veiem es diu masia del Llor i que per això el col.legi es diu així. També veiem el bosc de Santa Bàrbara i, al fons, la muntanya de Sant Antoni. Disfrutem d'aquesta vista amb arbres i muntanyes.

Després continuem fins la Colònia Güell i fem unes cervesetes al bar de l'Ateneu. I, tornant cap a Sant Boi, se'ns afegeixen dues persones més: la Marta (es diu com jo) i la seva filla Mariona, amb qui arribarem davant del nou hospital. Malauradament, han tret el carril-bici que hi havia. Per tant, jo crido, tota reinvindicativa: "Volem carril-bici a l'hospital, i pàrking-bici! La bicicleta és salut!" Unes quantes persones que hi ha a l'entrada em miren amb una barreja de sorpresa i riure. Els dono un parell de fulletons de la nostra associació i seguim pedalant.

Tornem a la Pl. de l'Ajuntament i ens dirigim al polígon industrial on fan una fira del motor que inclou, però, un estànd de Bicicletes Monty on alguns de nosaltres provem bicis elèctriques.

Finalment, acabem fent el vermut-dinar a la Rambla. Ja se sap, aquesta és la benzina que necessitem anant en bici. I sinó, també.

Aquí teniu unes quantes fotos d'aquesta sortida.

Marta

dilluns, 27 de setembre del 2010

7a PASSEJADA EN BICICLETA PEL BAIX LLOBREGAT I DEMANDA DE MILLORES


Diumenge 26 de setembre: alguns socis i simpatitzants de Bici Baix vàrem participar-hi com cada any. En general, la pedalada va estar ben organitzada i amb prou seguretat per a les més de 200 persones que vàrem sortir de Sant Boi, i més de 1.000 en total. Cal destacar la bona feina de la policia local que anava també en bicicleta (vegeu la foto). Va ser, doncs, una passejada maca que anima a la gent a anar en bici. Endavant amb aquesta iniciativa!



No obstant, des de la nostra associació creiem que cal anar avançant molt més per a normalitzar l'ús de la bicicleta. Hi ha carrers on LA LIMITACIÓ DE VELOCITAT DELS COTXES NO ES COMPLEIX. AIXÍ PERILLA LA SEGURETAT DELS USUARIS DE LA VIA PÚBLICA MÉS DÈBILS: VIANANTS I CICLISTES. Cal, doncs, que l'Ajuntament de Sant Boi, així com la resta d'ajuntaments del Baix Llobregat i d'arreu de Catalunya, posin remei a aquests problemes ja!

Pel que fa a les connexions per a ciclistes i vianants interurbanes hi ha molta feina a fer encara. VOLEM UN PONT A L'ALÇADA DEL CENTRE DE SANT BOI PER PASSAR A PEU I EN BICI A L'ALTRA BANDA DEL RIU! Els cotxes tenen aquesta facilitat però caminant o pedalant només es poden agafar camins, sovint enfangats per la pluja, això si no està ja tot directament inundat. Els polítics han de promoure molt més els mitjans de transport no contaminants i saludables (bicicleta i caminar) no només per sortir de passeig el cap de setmana sinó per a fer-ne ús diari: anar a treballar, etc. I més ara quan els desplaçaments a peu i en bicicleta són una gran alternativa amb la gran crisi econòmica que patim.

Marta

Hem penjat una selecció de fotografies fetes pel nostre company Juanmi de la bicicletada, ja que en tenim moltes per posar. Si algú de Sant Boi, o del Baix Llobregat té interès per alguna, feu-nos arribar un correu electrònic amb la vostra descripció, per veure si podem atendre la vostra petició.

Sergi

dilluns, 20 de setembre del 2010

Pedalant pel Sant Joan Despí Modernista


Diumenge 19 de setembre: un sol esplèndid, ideal per agafar la bicicleta sense patir gran calor. Així, un grup de gairebé 30 persones, grans i petits, vàrem anar pedalant tranquil.lament des de la plaça de l'Ajuntament de Sant Boi fins a Sant Joan Despí. (vegeu foto d'inici de l'excursió a la vostra esquerra)

Anant pel camí del Sorral i, seguint el riu Llobregat, no vam poder creuar-lo pel gual perquè les pluges l'havien fet impassable. Molts de nosaltres ens preguntem aleshores: quan construiran un pont a l'alçada del centre de Sant Boi per passar a peu i en bici a l'altra banda del riu? Per què els cotxes i altres vehicles motoritzats sí que tenen aquesta facilitat i, en canvi, en bici i a peu no? Només es poden agafar camins enfangats, això si no està ja tot directament inundat. No n'hi prou amb les millores fetes fins ara. Els polítics han de promoure molt més els mitjans de transport no contaminants i saludables (bicicleta i caminar) per anar a treballar o sortir de passeig.

La solució va ser més volta fins la passarel.la que ens permet creuar a l'altra banda del riu, arribant a Cornellà. I des d'allà, vam arribar sense cap problema, amb molt tros de carril-bici, a una plaça de Sant Joan Despí, darrera l'església, on vam fer la primera parada amb esmorzar al bar.

Després vam visitar per fora els dos edificis modernistes més destacats de l'arquitecte Jujol: Can Negre, masia redecorada amb estil modernista, i la Casa dels Ous, en una plaça on vam engegar la música que portàvem i vam ballar uns quants de nosaltres, ben marxosos.

A la tornada pel camí del riu cap a Sant Boi, però, la guia de l'excursió i autora d'aquest escrit, va punxar la roda. Ostres, ara que ja gairebé havíem tornat! Però gràcies als fantàstics mecànics del grup i a un esprai antipunxades que, en principi, no prometia gens, va solucionar-se el problema en un tres i no res. Pocs minuts després, culminàvem la nostra excursió fent un vermut-dinar a la rambla.

Un dia ben bonic on tothom va passar-s'ho prou bé. Aquí aviat podreu veure les fotos d'algunes de les persones que hi van participar.

Marta

El següent cap de setmana, el 24, 25 i 26 de setembre, es van celebrar al Baix Llobregat diferents activitats al voltant de les Jornades Europees del Patrimoni del 2010. Entre les quals es podien visitar precisament les cases modernistes de Sant Joan Despí. Disposem d'un ric patrimoni cultural i paisatgístic al Baix Llobregat ple d'atractius i elements molt destacats que sorprenen a propis i estranys. Aprofitem-ho!

Sergi

diumenge, 22 d’agost del 2010

SANT JOAN DESPÍ, PARCS I XIQUIPARCS



Durant aquest mes d'agost hem fet algunes escapades pels vorals de Sant Boi, entre la gent que hem coincidit un mateix dia. Aquest va ser el diumenge 15 d'agost, dia de l'Assumpció de la Mare de Déu, i ens vam aplegar tres companys a fer una sortida tranquila. No teníem el temps massa clar per anar a la platja, que era la idea inicial, i vam tombar cap a Sant Joan Despí. Volíem fer una volta per aquest municipi del Baix Llobregat, capdavanter en les polítiques de mobilitat a tota la comarca. I també per anar a veure el Parc Ciclista inaugurat aquest estiu.
Vam enfilar cap al pont de Cornellà, ja que el gual de Sant Boi estava poc practicable pel cabal del riu Llobregat, i no ens volíem arriscar a alguna caiguda inoportuna. Des de dalt, podíem veure les obres força avançades a l'esquerra del riu per baixar a la llera des de Cornellà, amb unes bones rampes i pistes compactades. Vam davallar el pont i vam girar cap a l'esquerra, en direcció a Sant Joan Despí. Vam passar pel carrer Rubió i Ors, fins als Quatre Camins, on vam agafar la carretera de Sant Joan Despí, encara al terme de Cornellà. Aquí vam trobar una vorera prou ampla on s'havia senyalitzat un carril-bici nou de trinca. Tot i alguna girada estranya, compte amb els anuncis de sirenes suggerents, mirarem endavant per seguir el camí. Al final d'aquest tram vam enllaçar amb el carrer de Maria Tarrida, ja al terme de Sant Joan. Una bona xarxa sempre compta amb bons enllaços!. Vam girar cap a la Rambla Jujol, passant pel carril bici que tantes vegades hem fet per aquest municipi. Al final tombem a la dreta per pujar cap a la plaça de la Sardana, i continuem fins a la ciutat esportiva del Barça. Seguim uns prou bons carrils bici, tot i que faltaria senyalitzar algunes direccions de referència per als ciutadans.
Donem la volta a la ciutat esportiva del Barça, per cert, cap aparcament de bicicleta a la porta! I després fem mitja volta per anar a buscar el Parc Ciclista. Calia pujar més amunt, i anar fins a l'avinguda del Baix Llobregat, a tocar del nou hospital Moisès Broggi, el famós metge. Gairebé el Parc es troba a tocar d'Esplugues! a la part de dalt del parc de la Fontsanta. Tot i la manca de senyalització del Parc, un carril bici et deixa a la porta d'entrada. Si voleu alguna referència més segura, es troba al costat de la Deixalleria de Reciclatge Municipal! Suposo que posats a aprofitar, alguna cosa els hi devia sonar?
El cas és que la instal.lació està acabada d'estrenar, presenta un bon asfaltat per poder fer voltes en bicicleta de carretera, i al mig es troben els munts de terra per poder practicar amb la bicicleta de muntanya. Aquest parc està gestionat per la Federació Catalana de Ciclisme, i caldrà pagar per utilitzar-lo. Com vam poder comprovar, l'equipament està pensat per a ús esportiu, exclusivament: les normes ja ho esmenten, no hi ha cap zona per practicar circulació viària, ni les dimensions permeten gaires alegries. Els accessos a peu, en bicicleta o transport públic, com el Trambaix, no estan malament, tot i que són millorables, incloent la senyalització. La situació del Parc vol donar servei als municipis de Sant Joan, Sant Just, Esplugues, etc... tot i que veurem quins usuaris tindrà a partir de setembre, quan tindrà un ús normal. Després de fer una volta des de fora, vam fer la tornada cap a Sant Boi passant pel parc de la Fontsanta, el qual encara està en part en obres. Tot i així, fa patxoca. D'allà enfilem cap a Cornellà, i ens endinsem pel carrer que té un carril bici per sobre del Canal de la Infanta Carlota, l'antic canal de l'esquerra del riu Llobregat. Després baixem cap al parc de Cornellà, que porta el mateix nom de la Infanta, i que ens permet gaudir de més zona verda i ben cuidada. D'allà passem pel carrer Major de Cornellà per agafar, a l'alçada de l'estació dels FGC de Cornellà-Riera, el pont de tornada pel camí del Sorral.
El balanç de la sortida improvisada va ser força positiu per a nosaltres, i vam veure que quan es volen fer coses per a la mobilitat ben fetes, com a Sant Joan Despí, sempre et vé una enveja sana, i creus que les coses sempre poden millorar respecte a altres municipis de la comarca, si tenen un mínim interès en el tema de la mobilitat sostenible. Com sempre, val més poc i bo, que molt i dolent, ja que costa més temps i feina refer les coses mal fetes. També m'agradaria fer palès que la valoració personal del Parc Ciclista en el camp de la mobilitat és que es tracta d'una oportunitat perduda per a la comarca. L'ús exclusivament esportiu d'aquest equipament deixa la bicicleta en mans de la Federació, la qual s'arroga una representació il.legítima, com per exemple en el tema del cicloturisme, i en el de la mobilitat. Les promeses d'un circuit d'entrenament per als ciclistes esportius a la comarca no cobrirà les necessitats reals del ciutadà com a usuari de la bicicleta. Tampoc satisfarà les demandes dels esportistes a nivell del Baix Llobregat, ja que el projecte demanat fa anys a Sant Boi no s'executarà mai, i menys amb la crisi econòmica actual. Per desgràcia, les subvencions a determinats clubs ciclistes fa que un silenci sospitós s'escampi entre els seus representants. En fi, quan es construeixen coses com el Parc Ciclista, només podem donar gràcies de tenir un riu com el Llobregat que ens permet gaudir de les seves pistes, i que ofereix un espai de llibertat. Per a molts, incloent-me jo, penso que aquest serà una mena de Xiquiparc per als ciclistes. Potser ja va sent hora de que els usuaris de la bicicleta siguin tractats com a adults. Si voleu donar un cop d'ull us en fareu alguna idea amb les fotografies. I recordeu, compte amb els cants de les sirenes publicitàries, si voleu arribar a Itaca!

dijous, 8 de juliol del 2010

SOPAR A LA PLATJA DE VILADECANS



Com cada any, quan arriba l'estiu, ja estem esperant aquestes sortides nocturnes. És un veritable plaer pedalar de nit i refrescar-nos desprès d'un calorós dia.

Aquest dissabte passat vam anar a la platja de Viladecans a sopar i fer-nos un bany.

La ruta ja és força coneguda, però de nit és diferent!

M.Àngels

dilluns, 31 de maig del 2010

FORMENTERA EN BICICLETA-III


Aquest serà el darrer post de la sèrie sobre Formentera, que conformarà un tríptic de l'illa, o un petit retaule, el qual us encoratjo a fer pel vostre compte. Si la península itàl.lica s'assembla a una bota, Formentera semblaria un botí. O també, una mena de T franciscana encarada a Eivissa, que omple el paisatge del nord dels perfils de l'illa, contrastant amb tota l'extensió de mar blava que envolta Formentera.

Com a punt de referència us recordo que sortíem de la costa de Llevant, d'Es Pujols, i després d'apamar el poble la tarda que vam arribar, encetàvem la primera de les sortides a l'endemà. Tenint en compte les previsions del temps, vam decidir fer la ruta més llarga, és a dir, cap el Pilar i el Far de la Mola. Des d'Es Pujols vam agafar el camí de les Vinyes, a la sortida del poble, agafant un trencall a la dreta de la carretera, que pels camins dels camps, va pujant cap a Sant Ferran de Ses Roques, molt agradable. Des de Sant Ferran cal agafar a la sortida del poble la carretera a mà esquerra que ens portarà cap a la Mola. La carretera disposa d'un bon voral senyalitzat per poder anar a peu i en bicicleta, també les motocicletes. La carretera fa baixada fins a Es Caló, i passa pel costat de les ruines del castell romà. Aquestes ens marcaran també el camí de la tornada, que passaria per un antic camí a peu. Des d'aquí aquest camí ja s'enfilaria, com fem nosaltres, per la carretera la Mola, la qual és vista des de tota l'illa, i envoltada de les parets dels penyasegats. La carretera de pujada no presenta gaire dificultats si hom està prou acostumat a anar en bicicleta. Una parada al mirador ens servirà per agafar més aire i gaudir d'un paisatge magnífic que posa Formentera als vostres peus, Eivissa es veu a tocar, i la mar, entre tons de color blau intens i turqueses, que tot ho agombola. Des del mirador seguim la carretera que arriba al cap d'una estona a l'altiplà de la Mola, i el poble del Pilar. Els camps i les cases de pagès es fan visibles, i el petit poble del Pilar ens porta al carrer Major, que estava en obres, i ens fa voltar pel del costat, fins arribar a l'altra punta de l'ou, on trobem la famosa ermita i un fantàstic cafè-restaurant per reposar i beure. En aquest punt, ja es veu el famós far, i s'entèn que a la vora encara s'esmenti el nom d'un antic monestir desaparegut. Entre els boscos de pins trobem els camps i els camins de tota la vida. Des del Pilar ja veiem el far, però sortim cap a la dreta per vorejar la Mola, i passem aprop dels molins, de pistes que ens retornaran a la carretera per arribar al far. El far de la Mola es troba sobre el penyasegat que cau sobre el mar blau i sense fi que es mostra davant nostre. El vol de les gavines que hi nien ens fa veure el vertigen i la sorpresa dels ocells que es llencen al buit de l'aire. Aquí ens vam parar a dinar, acompanyats d'una gavina a tocar nostre esperant algun bocí de menjar. Des d'allà el vent ens feia seure a terra mentre guaitàvem la mar immensa des d'aquesta balconada, la qual va inspirar el famós escriptor Juli Verne per a la novel.la de "El Far de la Fi del Món". De tornada vam passar pels camins coneguts per Es Monestir, del qual no es troben traces, i vam davallar cap a Es Caló. Una raconada excepcional que permet contemplar la Mola i el llevant de l'illa fins a la Torre de Punta Prima, a tocar d'Es Pujols. Les barques de pescadors i les cases amb embarcador s'ofereixen a la vista, plenes d'ormejos i d'encant, malgrat la vida dura d'aquesta professió. Després del cafè i la infusió, vam arribar-nos cap a les ruïnes del Castell romà. D'allà vam veure l'antic camí carener, que ara es troba de difícil accés per obres de canalització i pels talls de propietats privades. Tot i així, vam poder arribar a Sant Ferran de ses Roques, en una ruta molt agradable de tarda.

Al segon dia ens vam marcar l'objectiu del Cap de Barbaria, passant per Sant Francesc Xavier, que fa de capital per ser en una cruïlla principal, i on trobareu l'Hospital, i més moviment que a tot arreu de l'illa. El centre amb l'esglèsia i la zona de vianants donen una bona mida d'aquesta escala humana. D'allà vam agafar el camí cap al far del Cap de Barbaria, tot i que no està gaire ben indicat si vols anar fora de la carretera. Després de voltar i perdre'ns, acompanyats d'un sol lluent, buscant els vestigis megalítics, que tampoc no estan massa ben indicats, vam tornar a la carretera, i allà els vam trobar, una mica més amunt. En fi, vam seguir tot dret cap al Far, i després de la carena, s'obre la garriga i el matoll baix enmig de l'esplanada oberta als quatre vents i que puja per tornar a baixar cap al Far. Una altra balconada impressionant que ens recorda que estem a mig camí de Catalunya i del Nord d'Àfrica, i que aquesta també ha estat terra de frontera: de trobada i de topada. Des d'allà es veu la costa retallada de ponent, les platges magnífiques d'Es Mitjorn que vam trepitar el dia abans, i cap al nord es veu la Torre de la Gavina. Com que encara en tenim ganes i forces, sobretot la Marta, ens adrecem a buscar la Cala Saona. Però els camins no estan prou ben marcats, i enfilem fins a dalt del Puig d'en Guillem, comte i noble, governador de l'illa. Tornem a davallar buscant la cala enmig d'urbanitzacions i cases que mantenen un cert respecte per la natura i s'arrapen a terra com els pins i les savines. Al final arribem a aquest racó amagat, però fantàstic de Cala Saona. Una platja petita però ben arrecerada que s'obre al mar ben blau turquesa. Podem dinar després que la Marta es banya una mica, i després fem un passeig cap a la Punta Rasa des de la qual observem la Punta de la Gavina, la seva torre, emmarcada pel paisatge d'Eivissa, amb les magnètiques pedres d'Es Vedrà, que s'aixequen com una esfinx sobre el mar. De tornada a la tarda, passem pels molins de la Mirada, que estaven restaurant, i tornem per Sant Francesc Xavier cap a Es Pujols, pels mateixos camins del matí, molt més agradables entremig de les parets de roca que dels cotxes de la carretera.

Al darrer, i tercer dia de ruta, volíem fer el nord, d'Es Pujols cap a la Torre de la Gavina, vorejant l'Estany des Peix, i després cap a la punta de Ses Illes i de la platja de Llevant. Com que era festiu, quan vam arribar a la punta vam passar per Can Masroig, un casal reconvertit en centre d'interpretació de la natura i referència del Parc Natural de Ses Salines. La ruta de l'estany és força agradable, i els camins fins a la punta de la Gavina passen arran de la costa, on es veuen les petites pedreres d'on es treia el marès per a les cases. Vam endinsar-nos un bon tros en el camí de la punta de Sa Pedrera, i vam restar una bona estona observant la mar, i les barques esportives, el vaixell de transport de viatgers que enfilava el port de La Savina, i posant atenció a les tasques d'una barca de pescador feinejant ben a prop. Èrem aprop de migdia, i encara volíem arribar-nos cap a Ses Illetes, vam desfer el camí de l'Estany, vam creuar el Port i vam agafar la carretera del nord de l'Estany Pudent, que enfila cap a les platjes fantàstiques de Ses Illetes, a la banda de ponent del braç d'Es Pas, plenes d'una sorra blanca i d'una aigua com cal. Com que encara bufava aire de l'oest, vam decidir continuar fins a Es Pas, per veure Els Freus de ben aprop, i passar cap a la Platja de Llevant, més tranquila i reposada, espaiosa i d'aigües verd turquesa. Un bany d'aigua fresca, però preciosa, i d'un dinar reposat, amb les bicicletes lligades sota la coberta d'una discoteca d'estiu. A la tarda, repreníem la tornada per mig dels camins de Ses Salines, per entremig de les basses d'evaporació i de la saviesa dels canals d'aigua i recs d'alimentació. Per la carretera, encara vam visitar la construcció megalítica de Ca Na Posta, amb l'original espiral que s'entreveu cap amunt. Des d'allà, una bona vista de l'Estany Pudent, i cap a la platja d'Es Pujols, on es trobava el nostre hotel.

Tot i ser més amant de Menorca, no us perdeu les meravelles de Formentera, petita i polida, sobretot fora de temporada alta. No es pot explicar, ni es pot comparar, té la seva personalitat, que amb prou feines pot captar una anunci de cervesa. Tant una com altra són illes que cal viure-les, trepitjar-les i tenir els ulls ben oberts per amarar-se del seu esperit, per entendre aquesta terra i aquesta mar, i a tots aquells que hi han viscut, l'han cultivat i l'han defensat. Per tots aquells que han estalonat les figueres per poder donar ombra a tothom, i per evitar que les cabres es mengin els seus fruits. I per veure que també els catalans hem sabut donar i treballar per fer de cada racó un món. Encara que sigui rodant en bicicleta.

Sergi

diumenge, 30 de maig del 2010

FORMENTERA EN BICICLETA-II


Cap allà el migdia vam agafar el vaixell cap a Formentera. Vam embarcar, juntament amb la bicicleta, ben lligada a popa, juntament amb els altres embalums: material, fusta, maletes, tot allò que fa falta per al dia a dia en una petita illa, i que cal fer arribar per cobrir les seves necessitats. El dia assolellat anava acompanyat d'un vent d'oest que va fer la navegació una mica a salt de cavall, i més si et poses a proa, veient com els cops d'ona llencen l'escuma blanca contra el vidre, i tu vas saltant encara que t'arrapis al seient. En aquest dia clar, se't fa present la força de la mar, i cal cavalcar a la recerca d'una terra i un port acollidor. L'estret dels Freus es representa com una escaleta d'illots, alguns habitats, que entrellacen Eivissa i Formentera.
L'arribada al port de la Savina es fa sense altres entrebancs, i després d'atracar al moll corresponent, baixem amb les bicicletes, deixant-les al costat de la terminal marítima, un edifici de mida humana, modern i acollidor, on la informació turística està oberta als darrers dubtes. Els mapes més actualitzats de Formentera assenyalen prou bé les rutes a peu i en bicicleta. De casa portàvem el llibre de "Les Illes Balears. Ecoguia de Rutes Cicloturistes" del Paco Tortosa i Boro Miralles, excel.lentment editat per l'Obra Social de la Caixa "Sa Nostra", incloent mapes a prova d'aigua. Quan vaig coincidir amb el Paco Tortosa al Congrés de Lleida posteriorment, al juny, quines casualitats?, el vaig felicitar pel llibre, però alhora li vaig comentar que el seu llibre havia tingut tant èxit en la promoció de la bicicleta que en pocs anys havia quedat desfasat per la quantitat de noves rutes arranjades. Si trobeu el llibre, no us el perdeu.
Desembarcats a l'illa de Formentera, sense ser el comte Anfòs, vam agafar el camí cap a Es Pujols, tot just cap a la sortida de la Savina, cal agafar l'encreuament cap a l'esquerra. El nom de la savina correspon a un arbre, del tipus pi o conífera, però més baixet, i arrapat a terra que aixopluga la fauna de l'illa, i que afronta el vent marí. Malgrat l'atracció de l'estany del Peix i les barques sobre l'aigua, vam adreçar-nos cap a les Salines, tombant a l'esquerra. De la carretera surt una pista o camí que voreja l'Estany Pudent per la ribera dreta. Sota un sol agradable, i una flaire molt agradable, lluny del nom que fa suposar l'estany, pedalàvem amb les bicicletes carregades, sorpresos de la facilitat per rodar que ofereix l'illa, i el temps més bo del compte per ser Setmana Santa aquí. Ja ens vam trobar un munt de sargantanes corrent esperitades de punta a punta del camí, vistes i no vistes, que havíem d'evitar en una mena de joc, jo corro més que tú, i tu no m'atropelles.
Vam seguir les indicacions, suficients, per poder arribar a Es Pujols, poble a Llevant de l'illa que presenta alguns blocs alts, però no massa. Ja es veu que els formenterencs volen mantenir una alçada raonable, i com diuen ells, estan contents de tenir una illa "polida". Afegiu al substantiu un matís d'encreçat i bonic que van alhora, i entendreu l'amor i la cura que mantenen per la seva illa malgrat la pobresa de recursos. Això li dóna gran part del seu encant, tant com el de l'hotel que havíem reservat, el Roca Bella, situat a un extrem de la platja d'Es Pujols, i a un centenar de metres del poble. Una troballa esplèndida, tant pel lloc, com perquè l'hotel no desentona gens, i amb unes vistes fantàstiques. Després de deixar les coses a l'habitació, de dutxar-nos i menjar un mos de lo que portàvem, vam sortir a fer un volt d'exploració pel poble. Com ens vam trobar a Eivissa, estaven al començament de la temporada, i poques coses estaven obertes. Però no vaig deixar passar l'ocasió de comprar en una botiga de roba una samarreta amb sargantanes que em va regalar la Marta. Com que a l'hotel el restaurant no estava encara en marxa, i només ens entrava l'allotjament, ens van recomanar Sa Palmera. Després els fets van confirmar l'encert, ja que tenien cuina oberta 24 hores i el menjar casolà guardava una bona relació entre la qualitat i el preu, tot i que l'accent el posaria més en la seva qualitat. Cada dia vam sopar allà, i el vi blanc Terramoll passava d'una nit a l'altra. Destacaria una bona taula acompanyada de productes frescos, i ben elaborada. El peix del seu mar, o una amanida pagesa, de Formentera, amb pa sec torrat, i peix sec, per a llepar-se els dits. Una carta prou àmplia per a satisfer els italians, o els alemanys, els clients més assidus.

Sergi Turiella

diumenge, 16 de maig del 2010

A LA DRETA DEL DELTA DE L'EBRE


Després de l'excursió que vam fer l'any passat al Delta de l'Ebre, quan vam anar a Deltebre i ens vam quedar al marge esquerra del riu, ja que és una zona massa gran per veure-la tota de cop, enguany hem pogut veure el marge dret. El cap de setmana del 8 i 9 de maig vam agafar el tren a l'estació de França i vam tornar a baixar a l'Ampolla. Vam anar des de Sant Boi a l'estació de França ja que érem unes catorze persones, i com que és inici de recorregut, podíem pujar les bicicletes més tranquil.lament. De totes maneres, cal dir que amb la Renfe sempre és una aventura, ja que no saps si porta prou vagons per a bicicleta, ni on? En tot cas, depenem de la bona voluntat del revisor, tot i les poques ganes de posar-los en cap compromís.
Bé, tots vam sortir bé de Barcelona, i vam baixar a l'estació de l'Ampolla. Vam descartar fer-ho a l'Aldea ja que hi ha la Nacional-340, i no sabem si s'han millorat els accessos. Tot i així, la distància des de l'Ampolla sempre és més curta ja que fa una línia més recta, i de seguida entrem en el Delta.
Vam agafar la carretera que va fins a Deltebre, i com que no volíem tenir massa cotxes al costat, vam provar de passar pels camins agrícoles, però el seu laberint, i el que fan de natural els canals, com el dels Golerons, ens va fer retornar a la comarcal. En fi, vam aprofitar el tomb per tenir una bona impressió dels camps inundats, doncs es començaven a preparar per a plantar les collites de l'arròs, i dels tractors amb rodes de ferro treballant-los. I en aquest temps de primavera, ens acompanyaven tot d'ocells: agrons, xatracs, gavines, camallargs, orenetes, etc...
Vam entrar a Deltebre per la banda de Jesús i Maria, i vam anar a buscar el transbordador per passar l'Ebre cap a l'altra banda, a Sant Jaume d'Enveja. En un tres i no res vam creuar el riu amb la barca, la qual viu moments difícils sota l'ombra del pont que s'està construint entre les dues ribes. Quan estigui acabat, res ja no serà igual, i estic segur que el Delta tampoc. Al poble de Sant Jaume, fa pocs anys independitzat com a municipi, vam anar a cercar la casa que hi havíem llogat per al cap de setmana. La Feli la va trobar per internet, i està ben situada, aprop de l'esglèsia, i amb totes les coses necessàries, ja que tot estava acondicionat per a viure-hi. Era com dues cases annexes amb el pati compartit, cosa que permetia allotjar-nos amb comoditat. Així vam poder anar a comprar i fer-nos el menjar a la mateixa casa, una mica de feinejar, però on tots hi vam posar el coll.
Aquella mateixa tarda, després de repartir-nos per les habitacions i havent deixat l'equipatge, vam tornar a agafar la bicicleta per anar fins a l'illa de Buda, i cap a la platja de Mitjorn. Des de Sant Jaume vam agafar el camí al costat del canal, per evitar la carretera, prou transitada pels pagesos que estaven en plena activitat arrossaire. El camí era una pista agrícola, prou ample, i anàvem entre camps i teníem a l'esquerra la vista del carril bici arranjat a la vora del riu. Vam fer un tros per la pista, i quan ens vam cansar, vam agafar aquest camí que està més ben endreçat i ben aplanat. Aquest ja surt des de Sant Jaume, i per la vora del riu, arriba fins al cap del canal, que després tomba quan arriba al braç de riu que separa l'illa de Buda, i permet que esdevingui una illa, on el pas està restringit i els ocells poden niuar amb tranquilitat. Com que ja portàvem un bon tros dalt la bicicleta, i teníem gana, vam parar als bancs davant de l'illa per fer el dinar. Un temps de descans i refer forces, sota el sol i amb un vent fresc que malgrat anar en contra, ens refrescava durant el camí. D'allà vam sortir per anar a la desembocadura d'aquest braç a la platja de Migjorn, on hi ha un mirador, des d'on veiem l'altre costat del Delta, a la banda esquerra, mirant cap a la urbanització de Riumar. Però a la platja ens vam trobar els xiringuitos tancats. També vam pensar a passar per la platja per fer la volta de tornada, però no hi havia cap pista, i la sorra no permetia fer gaires progressos. També les marrades que jo mateix feia havien cansat la gent més del compte, i per tant, es va imposar una retirada pel mateix camí per on havíem vingut, resseguint tot el carril bici per la vora del riu, el qual semblava que havia estat acabat no feia gaires mesos.
Allà vam fer alguna reparació d'emergència al Manuel, i algun altre contratemps, que ens va tenir una mica entretinguts. Però abans de posar-se el sol havíem arribat tots a la casa, i vam preparar el sopar. Comprar, fer la barbacoa, i parar taula, i amb la gana que portàvem, no vam esperar gaire a enforquillar els plats, abans que es refredessin. Ens ho vam passar molt bé, i després, alguns van sortir a donar un volt pel poble de Sant Jaume, petit, però amb el seu encant, i poc abans de les dotze tots cap a dormir. Pocs van arribar a sentir les campanades de l'esglèsia.
L'endemà vam preparar l'esmorzar després d'anar al forn a buscar pans, pastes fresques i algun pastisset de cabell d'àngel, que no podia faltar. Com que era diumenge, gairebé estava tot tancat, però vam trobar un colmado obert i una rostisseria, de manera que ja havíem resolt el tema del dinar. El dia es presentava rúfol, i més tapat que el dia abans, i com que alguns companys estaven cansats, vam sortir menys colla. La nostra ruta ens portava cap a l'Encanyissada, i cap el Poble Nou del Delta. El dia gris i el vent, moltes vegades de cara, ens feia més pesat el camí. Però no vam tenir problemes per arribar fins a la Casa de Fusta, on es troba el punt d'informació d'aquesta zona del Parc. Una barraca acull el centre d'informació, i la casa de fusta, portada del Canadà, acull l'ecomuseu. No teníem gaire temps, i després de fer alguna compra, com gorres, samarretes, algun arròs selecte, etc... vam reprendre el camí cap al Poble Nou. Allà ens vam trobar amb el mercat ambulant, i el Juanmi es va poder posar una samarreta de màniga llarga, només una en va trobar!, ja que tenia els braços escaldats del sol del dissabte.
Després vam agafar el camí que li havien indicat a la Feli, i cap a Sant Jaume, a bon ritme, ja que el vent i l'esforç ens obria la gana. A l'entrada ja vam agafar els pollastres a l'ast, unes bones patates farcides, baldanes, truita de carxofes, etc... i després d'arreglar una punxada a la bicicleta de l'Elena, cap a taula, ... per cert, entre xibeques i bon vi, vam acabar ben tips. En fi, ja era hora de tornar, vinga, endreçar la casa, i tornar a posar tot a les alforges, i cap a Deltebre, altre cop amb el transbordador, feiem força patxoca tota la colla a sobre la coberta. Vam reprendre el camí de tornada per la carretera cap a l'Ampolla, i al fons se sentien els llamps i els trons de les tempestes i s'entreveien els núvols i la pluja que hi queia. Vam enfilar cap a l'Ampolla, deixant de banda l'opció de Camarles, ja que no teníem bitllet des d'allà. Uns quilòmetres abans d'arribar a l'Ampolla ens va caure un xàfec a sobre, però ja èrem aprop, i en pocs minuts arribàvem a l'estació de tren. Després de preguntar a l'estació sobre el proper tren, vam agafar un d'igual que el de l'anada, i vam poder pujar als furgons, tot i les presses i dificultats d'aquestes operacions bicicleteres. En fi, per evitar més entrebancs, vam decidir baixar al final del recorregut, que era l'estació de França, i després de pujar pel Paral.lel, cosa més difícil que de baixada, de tant complicat com es fa el trànsit, vam agafar els Ferrocarrils a la plaça d'Espanya.
A l'endemà, la majoria estàvem contents de la sortida, però també cansats, i alguns ben escaldats del sol, que no ho semblava, però també apretava. En fi, podeu donar un cop d'ull a les fotos que vaig fer, esperant que la Mariàngels pengi les seves, que sempre són millors, i potser les d'algun company més que s'hi animi.
Sergi.


FOTOS JUANMI

FOTOS M.ÀNGELS

dijous, 22 d’abril del 2010

GRANOLLERS - BARCELONA - SANT BOI EN BICI

Feia temps que volíem fer la baixada del Besòs i vam decidir de fer-ho des de Granollers.

En aquesta sortida hem combinant el transport públic i la bici. Així que ens trobem com sempre a la Plaça de l'Ajuntament a les 9 del matí per agafar el carrilet fins a l'estació de Gornal. Allà canviem d'estació, per agafar el Rodalies de Renfe que ens portarà fins a Granollers centre.

A la sortida de l'estació ens esperen el Pere i la Susanna, que han vingut directament des de Barcelona i així completem el grup de 16 que som avui.

Després de mirar-nos molt bé l'aparcament de bicis públiques que hi ha davant de l'estació, agafem les nostres bicis i sortim de Granollers per començar el camí de baixada cap a Barcelona.

Pedalant per un bonic camí que segueix el curs del riu Congost arribem a l'espai natural de Can Cabanyes, on hi ha un Centre d'Educació Ambiental, un aiguamoll artificial, que fa de depuradora d'aigües residuals i el bosc de Can Cabanyes. Esmorzem a les taules que hi ha a la pineda.

El camí continua seguint el riu Congost però un tram d'aquest camí el fem per la zona industrial, doncs l'Ignacio i el Juanmi, que van fer aquesta ruta fa unes setmanes, van veure que al camí que va per la vora del riu no estava massa bé per passar-hi en bici.
També fem un petit tram per la carretera de la Roca, que per sort els diumenges no hi ha massa transit. Tornem a baixar a la llera del riu, ara ja del Besòs.
La llera esquerra del Besòs està molt ben arranjada, hi ha zones de lleure i pas per a vianants i bicicletes, però també està molt concorreguda, s'ha d'anar en compte. Durant la baixada l'Ignacio i el Sergi se'n van, doncs tenen altres coses a fer.

Arribem a la desembocadura prop de les 2h. És hora de dinar i ho fem prop de la platja de la Nova Icària on després ens asseiem en la terrassa d'un "xiringuito" a prendre uns cafès i ens hi estem una bona estona xerrant.
Decidim començar el camí de tornada i aquí ens acomiadem del Pere i la Susanna que viuen a la ciutat.
Passem per la Barceloneta, Moll de la Fusta, Passeig de Colom, Paral·lel i arribem a la Plaça d'Espanya on el grup es divideix entre els que tornen a Sant Boi en carrilet i els que ho fem en bici.

En arribar a Sant Boi, però, ens retrobem a la Plaça de l'Ajuntament, on fem uns geladets i unes orxates per acomiadar-nos.

Una sortida divertida, on hem descobert nous espais naturals del nostre entorn.

M.Àngels

Jo també us afegeixo algunes fotos del recorregut fins a Montcada. Tot i que algú avui dia pot veure que aquesta ciutat és poc agraciada, enrecordeu-vos que va tenir un passat esplendorós, ja que juntament amb Sant Boi eren les frontisses que permetien accedir a la ciutat i el port de Barcelona, un camí entrava pel Besòs, i l'altre pel Llobregat. Els senyors de Montcada pertanyien a la més alta noblesa catalana durant l'Edat Mitjana. En aquesta ruta vam seguir camins plens d'història, us ho ben asseguro.

Sergi

dimarts, 13 d’abril del 2010

PASSEJADA PELS BOSCOS DE BEGUES


Una sortida sense bicis per anar a veure les orquídies al bosc, ara que són florides, val la pena de fer-la.
Per això vam quedar amb el nostre amic l'Andreu Burguera. Ell és un gran aficionat a les orquídies i ens va portar a uns raconets del bosc on sap que se'n poden trobar.


Així que aquest diumenge passat, ens trobem a l'aparcament del costat de l'estació a les 9 del matí i en cotxe pugem fins a Begues.
Només deixar els cotxes, al costat del camí, veiem les primeres orquídies.
Després ens endinsem al bosc i en trobem moltes i de diferents varietats... són precioses!! És una delícia veure-les i pels qui som aficionats a la fotografia un veritable plaer captar-les amb la càmera.

I així amb bona companyia i amb un dia fantàstic, passem un matí coneixent unes flors que per moltíssima gent són ben desconegudes i que nosaltres hem tingut el privilegi de conèixer-les.

M.Àngels

diumenge, 11 d’abril del 2010

FORMENTERA EN BICICLETA-I


Aquesta Setmana Santa del 2010 vam decidir a última hora de fer un viatge a l'illa de Formentera. Degut a que teníem diferents alternatives, i no sabíem com estaria el temps, van ajornar la decisió fins a pocs dies abans. Disposavem de tota la setmana, però calia fer una proposta no gaire llarga, ni gaire llunyana. Ens vam animar a agafar el ferry que va de Barcelona a Eivissa, i d'allà agafar el vaixell que va fins a Formentera. Tant el viatge com la reserva d'hotel la vam poder fer per internet, ja que les webs estaven força bé. Les revistes de viatge, com el número 133 de la revista Descobrir, i la web de Formentera ja donen una idea força bona d'allò que ens trobarem, però la realitat va superar les nostres expectatives malgrat ser a principis d'abril. La previsió meteorològica també ens acompanyava. Per tant, una idea magnífica per fer uns dies de descans i rodar amb la bicicleta en aquesta illa tant encantadora.

Vam sortir el dilluns a la nit del port de Barcelona amb el ferry, per poc no el perdem ja que l'hora no era la mateixa que la del viatge de tornada, per sort ens van esperar. La nau era de l'antiga Transmediterrània, ara Acciona, i es deia Murillo, pel nom del pintor. No hi havia gaire gent, després vam veure que el preu del viatge en avió fins a Eivisa és més barat i ràpid, però també més subvencionat, no ho oblidem. A més a més, portavem les nostres bicicletes i les vam posar al garatge sense cap problema. Es pot dormir en seient, prou comfortable, però és molt millor agafar una cabina. Més tranquil que en tren, i amb les mateixes comoditats: dutxa, llitera, etc... Les línies de cabotatge pel Mediterrani, sense fer cap creuer especial, ja són prou bones.
El dimarts, 30 de març, arribàvem a la sortida del sol al port d'Eivissa, l'entrada a port ja és prou espectacular, amb el castell de Dalt Vila a mà esquerra, dominant la badia. Vam donar el tomb pels molls i carrers fins al passeig, on vam trobar les oficines de la línia cap a Formentera, i com que n'hi ha força sortides, vam aprofitar per donar un tomb per la ciutat fins al migdia. Vam descartar l'eixample de seguida, ja que són construccions modernes, i vam rodar cap als carrers a peu del turó i del port. Aquesta part manté la seva personalitat, i es veia com s'anaven despertant les botigues, tant per l'hora del dia, com per despertar-se a la nova temporada turística que aquells dies comença i que s'allarga fins a octubre i novembre. Obrint portes, endreçant taules i cadires, pintant parets i rètols, etc... Aquell dia era assolellat, i amb les bicis i les alforges plenes, ens vam atrevir a pujar a Dalt Vila. Més aviat, vam gosar, ja que vam enfilar la pujada cap a la porta d'entrada de la fortalesa, i endins, cap amunt, camí de la catedral que s'alça al seu cim. Durant la pujada pels carrers a mà esquerra ja teníem una magnífica perspectiva des dels baluards de l'estret dels Freus, i es dibuixava el perfil de Formentera. Tot aquest petit arxipèlag s'anomena les Pitiüsses, i es troben a mig camí de Catalunya i d'Algèria, i acostant-se a la costa de Dènia i Alacant, al País Valencià. El seu passat púnic i africà encara perviu, com a frontissa i esperit de frontera, entre el continent europeu i l'africà. I com a punt de pas dintre de la mar Mediterrània.
Des de Dalt Vila es té una magnífica vista de la ciutat, d'Eivissa i dels Freus. Penseu que aquesta zona entre Formentera i Eivissa conforma el Parc Natural de Ses Salines. Una successió d'illots que fan de pont enmig dels Freus, una mar plena de riqueses naturals, i una costa plena de salines encara actives, i prou ben conservades. Des de Dalt Vila es pot veure les obres de restauració i consolidació de la zona, tant de la catedral, com del castell i el palau, tant l'àrab com el català. Els rètols recorden la conquesta dels catalans, la residència com a governador d'en Ramon Muntaner, i el passat de l'Imperi Espanyol. Ara la zona amb és animació és la part baixa del barri de pescadors, i un petit passeig dedicat a Vara del Rey, militar espanyol en plena decadència imperial. La zona baixa també es troba congestionada pels cotxes, i fa de mal circular. Us recomano la sortida cap a la platja de les Figueretes, pel sud, que mena cap a Ses Salines, i el sud de l'illa, zona natural molt maca, i que forma part del Parc. Es troba anant cap a l'aeroport, a Sant Francesc-Xavier, i si voleu, podeu tornar per Colònia de Sant Jordi, evitant l'autovia. Aquesta va ser la nostra impressió d'Eivissa durant la nostra escala. El proper apunt ja ens anirem cap a Formentera.
To be continued....
Podeu veure algunes fotos del viatge en aquest enllaç.
Sergi

dilluns, 29 de març del 2010

LA PROVENÇA PER PASQUA DEL 2009


Si esteu pensant a fer un viatge en bicicleta aquesta Setmana Santa, us vull recomanar la sortida que vam fer la Marta i jo durant l'any passat, el 2009. S'esqueia l'aniversari de la publicació del poema provençal Mireia, de Frederic Mistral. Vam aprofitar que teníem tota la setmana sencera, i vam agafar el tren per anar des de Sant Boi cap a Sants per agafar el tren cap a Cervera de la Marenda, passat Portbou. D'allà vam enllaçar amb el tren que va fins a Avinyó. Però nosaltres ens baixàvem abans, a Arles de Provença. Aquesta ciutat seria la nostra base de partida per veure la Camarga, i els seus voltants a la riba del riu Ròdan (Rose en provençal). Vam marxar el diumenge, 5 d'abril cap a Arle, i ens vam allotjar en un hotel que està en una de les portes d'entrada a la ciutat emmurallada, l'Hotel Acàcies. A més està aprop de l'estació, i ben situat. Cap problema tampoc per guardar les bicicletes en el seu garatge. De fet, no èrem els únics que feiem ruta en bicicleta, molts centreuropeus també. Penseu a més, que allà és temporada baixa, i els preus acostumen a ser fins i tot més barats que a Catalunya. Una altra cosa va ser que es feia la Feria per Setmana Santa, ja us en podeu riure dels toros aquí, que allà és un reclam de primer ordre, ja que havíem de marxar a Avinyó a partir de Dijous Sant. Tot ple, i els aparadors amb motius de tauromàquia, que la Monumental es moriria d'enveja.
Tot això, fet al recinte del Circ Romà, no us ho penseu pas, una cosa impressionant que s'aixeca en mig de la ciutat, recordant que Arles va ser una ciutat de les més importants de tot l'imperi romà. Un port fluvial, i lloc de pas, i un lloc que encara manté el seu encant malgrat el pas del temps, i la decadència francesa.
El dilluns començàvem les rutes, que podeu trobar ben explicades a la web de l'ajuntament, o sinó en qualsevol llibre de la Camarga. Vam fer la ruta cap al Vaccarès, una zona de vaques, més aviat braus, diria jo, dintre del delta del Rose, que és la Camarga. Imagineu-vos un delta del Llobregat multiplicat per deu, o un de l'Ebre multiplicat per tres. Braus, cavalls i ocells s'alternen amb els camps i els aiguamolls oferint un paisatge fantàstic. Després de fer aquest tomb, vam tornar cap a l'hotel travessant el pont que creua el riu, ja que Arles queda al marge esquerra.
L'endemà, 7 d'abril, dimarts vam fer la ruta riu amunt, cap a Tarascó i Bellcaire. No ens pensàvem pas que valguès tant la pena. Malgrat un temps ennuvolat i les fàbriques a la vora del riu, el camí fins a aquestes poblacions va ser agradable. Encara ens va sorpendre més visitar Tarascó, amb el seu bonic casc antic, el Palau i llegir sobre la llegenda de Santa Marta i la Tarasca. Vam trobar-nos que també era dia de mercat, i estava tot força animat. Creuant el riu, enfront s'alça la ciutat emmurallada de Bellcaire, d'allà surt el canal de Seta, que empalma amb el del Midi. També va valdre la pena visitar-la.
El dimecres vam enfilar cap a Pont de Grau, on es troba l'aqueducte romà que portava aigua de les properes muntanyes de les Alpilles fins a Arles. Un paisatge bonic, entre camps i vinyes, que porta a un lloc, Fontvella, on es pot passejar i veure l'aqueducte, el qual fa una balconada esplèndida sobre una vall espaiosa, i en el seu pendent es va aprofitar per fer tota una sèrie de molins un damunt d'altre. A la tornada, vam enfilar la carretera que passava per l'abadia magnífica de Montmajor, que es pot admirar des de molts quilòmetres al voltant.
La ciutat d'Arles ens va agradar molt, i captivar, com devia fer-ho amb Van Gogh, que hi feu estada, i va viure també la seva part més fosca. Tot i els museus, incloent el Museu Arlaten, de Mistral. Sota les pedres d'Arles encara se senten els moments de joia i sentit de la vida, que mantenen el seu caràcter. Però el dijous tocava anar cap a Avinyó, deixant enrera el ritme de les corrides de toros. Vam fer la ruta de Tarascó, pel mig dels camps, i vam tombar cap a Sant Remy, sense enfilar-nos cap a la muntanya. Allà vam trobar els carrers amb el nom en provençal, i els molins de vent, els quals amb l'ambient costumista del segle XIX van ser retratats per Alfons Daudet. Cap a la tarda arribàvem a la ciutat d'Avinyó, travessant un pont de ferro ple de cotxes i camions, que no s'adiu gens amb la famosa cançó. La ciutat papal manté els seus encants protegits darrera els baluards de la seva muralla, que acull molts turistes i visitants. Un senzill hotel, el Sant Roc, ens va permetre descansar en una cambra a peu de jardí, lluny del soroll del tràfic.
Avinyó és més majestuosa que Arles, però l'ambient és més estirat. Ser seu papal marca caràcter, tot i que el Festival de Teatre l'enfoca més cap a la faràndula. Els palau dels Papes, i tot l'ambient, els cantants, i altres coses fan que també valgui la pena acostar-se i viure el seu encant. Tot i el temps plujós, vam poder gaudir de força estones de sol, i el divendres vam poder anar riu amunt, cap a Castellnou del Papa. Una ruta a l'altra banda d'un riu que sembla un mar, i que acull illes entremig tot ple de verdor i ufana. Vam anar seguint el camí fins a tornar a creuar el riu al marge esquerra, i ens vam perdre per la vora del riu, perdent l'oportunitat de veure Castellnou, però gaudint dels marges del riu, i de les seves vistes. A l'arribada a Avinyó, vam coincidir amb la cursa cicloturista que organitzen cada any per Pasqua, nosaltres una mica cansats i els altres ben xirois. En fi, vam aprofitar que el Dissabte Sant va ploure per visitar més Avinyó, i preparar el retorn al dia 12 d'abril.
Si encara no sabeu què fer aquestos dies, us recomanem molt aquesta ruta, o almenys la Camarga. Molts ja ho saben, i altres encara repetiran. Podeu donar un cop d'ull a les fotos.

Sergi