divendres, 25 de setembre del 2009

Una Setmana d'Agost a París


Aquest mes d'agost vam fer una setmana de vacances a París. Tot i que no vam anar en bicicleta... , us faré algunes observacions al voltant de la mobilitat en la ciutat, que il.lustraré amb un àlbum de fotos.

Vam arribar a París des d'Alemanya en un ICC, un tren ràpid alemany, que només va trigar dues hores, amb puntes de 300 km/h. Qualsevol comparació amb l'AVE és pura coincidència. Vam arribar a l'Estació de l'Est, i d'allà vam agafar el metro fins a l'hotel. La xarxa de metro parisenca és bona, i està net i polit. De totes maneres, les estacions no estan gens adaptades per a als discapacitats. Cal tenir en compte que la xarxa prové del segle passat i que no s'hi han dedicat esforços en aquest punt, cosa que sempre es pot defensar si existeixen mitjans de transport adaptats a les necessitats d'aquestes persones. Els vagons són de via estreta, l'estandard europeu, i una mica estrets i antics, però funcionen correctament. No tenen aire condicionat, cosa que tampoc potser els cal gaire, tot i que ja al mes d'agost ens podem trobar que van els vagons plens. Ja ens van comentar que durant la resta de l'any semblen una llauna de sardines, de tanta gent com n'hi ha.
Després, als carrers de París ens vam trobar amb un trànsit fluid, però que endevina que a partir de setembre allò pot ser de bojos. La ciutat és famosa per la seva congestió habitual. Tot i així, condueixen prou bé, sense fer sonar gaire els claxons, i respecten a tothom, amb l'excepció dels passos de vianants....! Aquest respecte és extensiu a la bicicleta, ja que els seus usuaris circulen amb normalitat per la calçada. Respecte al servei de bicicleta pública, diria que és molt millor que el nostre: funciona com un lloguer real, és a dir, qualsevol persona amb una targeta bancària pot fer-lo servir, fent-se una fermança de 150€. Les bicicletes estan més ben equipades: amb cistell, marxes i llums, i més còmodes. La llum es fa amb les dinamos a l'eix de la roda. Hi ha moltes estacions, i ben distribuïdes per la ciutat. Tot i així, sempre et pots trobar alguna bicicleta desmuntada. La xarxa de carrils bici és relativament poc extensa, però realment no és necessari , ja que el respecte als ciclistes és la norma habitual.
Pel que fa als autobusos, són semblants als nostres, i tenen una bona freqüència i comoditat. La intermodalitat amb línies de bus i tren és prou bona, ja que també existeix la tarificació per zones. La 1 per al centre de la ciutat de París, i altres tiquets per a turistes i abonaments diaris. Malgrat això, no es pot transbordar entre bus i metro, sinó entre metro i metro, o bus i bus. Hi ha estacions d'enllaç amb els trens de rodalies, semblants als FGC que porten fora de la ciutat, per exemple, a Versalles. Les estacions de trens estan prou bé, tot i que cal fer reformes i manteniment. Com és el cas de les que estan fent París Austerlitz, estació de la qual surten els trens nocturns cap a Barcelona. Allà fan servir la marca comercial Elipsos, enlloc de Talgo.
En general, el transport a París era eficient, i funcional, una mica antic, però tot estava net i polit. Cal tenir en compte que el preu del transport és més car que a Catalunya. Es nota que la gent cuida les coses i les conserva en bon estat. I que els conductors de cotxes circulen prou bé, i amb respecte.

Sergi

dimarts, 22 de setembre del 2009

LA PASSEJADA EN BICI PER SANT BOI D'AQUEST ANY



Una vegada més hem participat en la Passejada en bicicleta que cada any organitza l'Ajuntament, aquesta és la 26ena edició.
Enguany l'organització s'ha quedat curta amb les samarretes d'obsequi, doncs la participació ha superat la d'altres anys, unes 1.200 persones.

És una passejada tranquila, que degut a la gran quantitat de ciclistes de totes les edats, fa que no sigui massa ràpida i que el grup s'allargui bastant, creant així alguns conflictes amb els conductors més impacients. Hi va haver més d'una escridassada per als voluntaris que intentaven parar el trànsit en algunes cruïlles, ja que no hi havien prous efectius de la policia i per cert dels que hi havia cap en BICI.
Caldria, potser, que l'organització s'ho estudiés una mica millor per a la propera.


Tant de bo servissin aquestes passejades per a conscienciar més a la gent de què la bicicleta pot ser un mitjà de transport més habitual, amb tots els seus avantatges per a la nostra salut i benestar.


M.Àngels


dijous, 17 de setembre del 2009

RUTA: RIPOLL - OLOT - GIRONA


Un cap de setmana de 3 dies, fent uns 160Km en bici i molt ben aprofitat.

Divendres dia 11, sortim de Sant Boi a les 7 del matí amb el carrilet fins l'Hospitalet, on agafarem el tren que va a Ripoll a les 7,45.
El tren, tot i que havíem avisat, no porta cap vagó per a posar les bicis i ens toca repartir-nos per les plataformes. Una mica incomode, duran tot el viatge hem d'anar vigilant en cada estació per on s'obren les portes i apartar les bicis perquè la gent que puja pugui passar. Tan fàcil que seria posar un vagó amb un espai lliure per poder posar les bicis, maletes, carretons... i no molestaríem a ningú... !!
Arribem puntualment a les 10,05 a Ripoll i esmorzem asseguts en una terrassa davant del Monestir, buscant una mica de sol per escalfar-nos, estem a 12 graus.

Comencem la ruta i anem pel camí del Ferro fins a Sant Joan de les Abadesses. El paisatge és preciós, molt verd i planer i amb un temps fantàstic, tot i que les previsions ens havien amenaçat amb pluges.
Entrem a Sant Joan pel pont medieval i travessem el poble que estava de Festa Major per continuar el camí pel coll de Santigosa.
Aquest tram del camí, fins a arribar a dalt de la collada, és el mes dur de tota la ruta. Un desnivell d'aproximadament 300 metres en uns 4Km, que anem pujant poc a poc, cada un al seu ritme. En arribar a dalt ens espera una tallada de meló fresqueta, sucosa i dolça per cadascú, tot un detall per part de l'Albert. Desprès de l'esforç, no sabeu com n'és de bo el meló!

Dinem i descansem una estona. D'ara endavant el camí tot és de baixada, quin gust!
Per una carretera poc concorreguda anem baixant fins a la Vall d'en Bas. L'Albert que coneix molt la zona, ens porta a fer una visita per la vall. Entre camps de blat de moro passem per La Pinya, el Mallol i els Hostalets d'en Bas on ens hi aturem una estona a berenar.

Arribem a Olot a quarts de vuit i anem fins a la Pensió on havíem reservat les habitacions. El lloc està molt cèntric, tocant a la Plaça Major i podem deixar-hi les bicicletes, però per altra banda la "neteja" deixa molt que desitjar...!
A l'hora de registrar-nos, dubtem, però no ho tenim gaire fàcil per trobar un altre lloc per a 10 persones i 10 bicis a aquestes hores, així que decidim quedar-nos-hi.
L'endemà al matí després d'esmorzar sortim per anar cap a la Fageda d'en Jordà i a la zona dels volcans.
Al arribar a la Fageda, baixem de les bicis per travessar-la caminant i poder gaudir més del paisatge. Una llum tamisada per les fulles t'envolta en una claror especial, màgica. És d'aquells llocs que canvien segons l'estació. Ara encara és estiu, tot és verdós, però m'agradaria tornar-hi a la tardor, deu ser espectacular el joc de colors grocs, marronosos i ataronjats...

Deixem les bicis al Centre d'Informació del Parc i anem caminant fins al volcà del Croscat.
El passeig sobre la colada de lava es un fantàstic paisatge de color gris-vermellós que contrasta amb el verd de la vegetació. Arribem a les grederes i sense perdre massa temps, doncs la pluja ara sí que ens amenaça d'aprop, tornem al punt de sortida.
Mentre plou, aprofitem el temps i fem un pica-pica amb les coses que portem a les alforges, fruits secs, pomes, formatge... i ja hem dinat!
No ho teníem previst, però decidim anar fins a Santa Pau. Agafem la carretera i gairebé el camí és tot de baixada, però no ens ha agradat gaire, perquè és molt transitada i no hi ha voral. Haurèm de mirar un altre opció per tornar...
Santa Pau és un poble medieval preciós per passejar-s'hi. A l'Oficina d'Informació ens indiquen el camí de tornada sense passar per la carretera, que agafarem després de prendre uns cafès i uns tes en una terrassa del poble.
És un camí rural que passa per vàries masies i encara que la pluja ens acompanya un bon tros, se'ns fa molt agradable.
Ja a Olot i després d'una dutxa, sortim a sopar. Anem a "la Pauleta" i aquest lloc si que us el recomano, tot és deliciós!.

Diumenge al matí sortim d'Olot per fer l'últim tram de camí fins a Girona i agafem la Via Verda del Carrilet.
Tret del coll d'en Bas on fa una petita pujada, la resta de camí és de baixada o pla. És una delícia, la bici gairebé va sola molta estona.
Fem una parada a Sant Feliu de Pallerols per comprar alguna cosa de menjar i continuem fins a l'estació d'Amer on hi parem per dinar.
Després, tranquilament, anem baixant fins a Girona.

El tren que havíem reservat surt a les 17,45 i encara tenim temps de fer un cafetó al bar de l'estació.
Aquest cop si que el tren porta un vagó amb un espai per posar-hi les bicis i podem anar ben asseguts tots junts, fent-la petar.
Una sortida fantàstica!!

M. Àngels



fotos

-----------------------------------------------------------------------------------------
Ara us explicaré com vaig viure la sortida, i potser seré més tècnic que la companya. Em primer lloc us diré que el Carrilet d'Olot va ser una de les primeres Vies Verdes de l'estat, i de Catalunya. Aquesta sortida l'he feta moltes vegades, sobretot, amb Amics de la Bici, que l'han convertida en una sortida clàssica. Clàssica per moltes raons: és la prova de graduació per a qualsevol cicloturista, i demana un nivell mitjà per poder fer-la. Sempre ha estat un plaer fer-la, i sempre ha compensat amb escreix l'esforç que ens demana per la seva bellesa i varietat. També és una sortida clàssica pels records de la Pinya, i perquè allà es troben les cendres del Vicenç Bagán, un dels grans herois que han recuperat la bicicleta a Catalunya.
Respecte a la sortida que vam fer aquest cap de setmana, us diré que comportava una variació de la ruta original que passava des de Sant Joan de les Abadesses cap a Sant Pau de Segúries, i es baixava per la vall de Bianya fins enllaçar amb la carretera que anava a Olot. L'augment del trànsit i les dificultats del Capsacosta han fet que es faci l'accés pel coll de Sentigosa.
La ruta va començar divendres, 11 de setembre, arribant amb el tren de l'Hospitalet de Llobregat a Ripoll, cap a les 10,10h. Vam fer una mica d'esmorçar davant del monestir, una excel.lent pastisseria que recomanem. D'allà encetem la ruta per la Via Verda del Ferro, que seguirem fins a Sant Joan de les Abadesses. Un cop al poble, enfilem la carretera secundària del Coll de Santigosa, de 1600m d'alçada, per la comarcal GI-521. És d'un gran desnivell, i la fem gairebé tota a peu...! Però la carretera té molt poc trànsit, i en dues hores arribes al coll, coincidint amb l'hora de dinar. D'aquesta manera, després ja tot serà baixada, i ràpida fins a Olot. Alguns tobogans, que permeten parar a la font, i cap a La Cantina. A la nostra dreta es troba la vall de Ridaura, i per aprofitar la tarda ens desviem per passar per la Vall d'en Bas, i fer la seva banda dreta. Passem per La Pinya, de tants records, i agafem la carretera cap als Hostalets d'En Bas. A la nostra dreta queda el Puigsacalm, i el tunel de Bracons, que no volem veure entremig de camps de blat de moro, em sembla que transgènics???, ai si Verntallat i els Remences aixequessin el cap! En fi, passem per davant la Cooperativa Agrària que tenen un munt de bon menjar i bona teca, això sí. I arribem als Hostalets una mica cansats. Un bon berenar que ens refà: una bona coca de pa de pessic de la MªÀngels, i el Jordi ben content. Als Hostalets es parla dels santboians que van comprar cases per aquí fa anys, vés qui ho diria.... i ens hi vam trobar, de debó. La tornada al vespre per arribar a Olot abans de fer-se fosc. Cansats, a la Pensió no vam tenir esma per buscar gaires alternatives. Altres anys hi havíem estat millor. En fi, ningú no és perfecte...
Cal agrair aquesta Diada a l'Albert que ens havia fet de guia tot el divendres, i explicat uns bons acudits, a més de recomanar-nos el Congrés Cicloturista que es farà a Sant Feliu de Guixols a primers d'octubre. Per al dissabte, que volíem passar a la Garrotxa, ens va recomanar arribar-nos a la Fageda d'en Jordà des de les Presses, agafant la Vall del Corb per la carretera veïnal GIV-5242. Ens permet arribar a la Fageda amb una ruta més assequible i agradable. Quan entrem a la Fageda, ja fem una bona passejada. Tot i ser estiu, els arbres estan verds, i l'ambient és agradable. Anem cap al Centre d'Interpretació del Parc, tot i que gairebé tenim un incident amb un dels carros que passen per la fageda, ja que en la baixada no donava ni temps d'apartar-se, caldria que portessin alguna campana per avisar .... Al Centre vam parar per poder fer una ruta a peu, i era la que anava al volcà del Croscat. Una tempesta s'acostava des de la banda d'Olot, i el temps era una mica just. Mentre jo i la Marta vam esperar, els companys van fer la sortida a peu, i van tornar quan començava a ploure. Ja no donava temps de tornar a Olot, i vam fer el dinar amb les coses de picar que portàvem a sobre. Quan va parar una mica, l'Ignacio va proposar d'anar a Santa Pau, ja que estava a 5km. El grup tenia moltes ganes, i ja hi som... Agafem la carretera cap a Can Xel, i cap a la Cot, a la dreta queda el camí a la fàbrica de iogurts. I cap a Santa Pau, a la GI-524. No massa transitada per ser l'hora de dinar. Però passat el coll, la baixada per la carretera fins a la vall és espectacular. Vam arribar tots bé, malgrat el cel tapat i alguna gotellada. La gent va enfilar cap al centre del poble, que ofereix un casc antic molt bonic. Després de veure'l, i tement la pujada que havíem baixat, l'Ignacio va tenir la bona idea de preguntar a l'oficina de turisme alguna ruta alternativa. I aquesta existia. Calia agafar unes carreteres senyalitzades com a rutes a peu que ens retornaven al volcà del Croscat, d'allà a la Fageda i cap a Olot. La ruta sortia del semàfor de l'entrada, i vorejant camps i masies vam enfilar enmig d'una pluja fina, i persistent, que ens va acompanyar fins a dalt del coll de Santa Llúcia. Tot i que algun tros el vam fer a peu, és una ruta fantàstica de tornada. A dalt vam agafar el camí del Croscat, que està senyalitzat per vorejar-lo a la vista de les grederes i terrasses vermelloses, i arribem al Centre d'Interpretació. D'allà surt el camí E3 que porta a Olot per Can Triay. És una mica difícil de fer de pujada, i millor tal com el vam fer de baixada. Després de visitar un pastor i el seu ramat, arribem a Olot aprop del Fluvià i del parc de la Mandra. Qui estava cansat va tornar a la pensió i els altres vam visitar una estona el Parc dels Volcans, i el seu hort d'herbes remeieres. Després d'una bona dutxa, tothom a sopar.
A l'endemà em tocava portar la ruta del Carrilet d'Olot a Girona. Tot i que més aviat acompanyava a la gent, ja que la Marta va ser la capdavantera. S'ha millorat força el recorregut, especialment en els punts complicats, i tothom va fer el trajecte sense gaires problemes. A més, la pluja del dia anterior oferia una vegetació d'un verd intens i un camí prou tou, sense estar enfangat aleshores, per poder arribar a Girona amb el temps de sobra. Vam veure, i comprar, a Sant Feliu de Pallerols i vam dinar a Amer. Vam entrar a Girona pel costat del Ter, dels horts i de la Devesa. A la tornada, el tren sortia de Girona estació, i els revisors de la Renfe van ser molt amables, per poder posar les bicicletes al furgó del tren. Cal esmentar que l'exit del carrilet fa que el tren tingués els dos furgons plens de bicicletes a vessar. Encara faltaran vagons... En fi, la tornada va ser fins a Barcelona Sants, on després de deixar alguns companys, nosaltres vam enllaçar amb el tren de Vilanova que ens deixava a Viladecans. En poc temps ja estàvem a casa, després d'un cap de setmana molt intens. Ens aquestos enllaços trobareu les meves fotos i les de la Elena.

Sergi

___________________________________________________________