Bords amb i sense Bicicleta

Aquest diumenge, 13 de novembre, s'ajunten unes quantes activitats en bicicleta. Bicibaix fa una sortida més lúdica: van a l'Ecorrail del Bages. És una atracció que aprofita la via del tren que va des de Callús fins a Manresa, amb un petit trenet per portar passatgers i unes plataformes de vagoneta propulsades amb bicicletes a pedal. S'agafarà el tren fins a Manresa, d'allà el taxi fins a Callús, i després a l'inversa. Uns companys vindran en cotxe particular, però no va un sol, no!, serà cotxe compartit. Esperem que el temps aguanti i puguin gaudir de l'experiència. 

Una segona experiència no tant agradable serà la trobada que organitza el Bacc a l'estació de tren de la Renfe de Castelldefels. Han quedat a les 12 del migdia per a celebrar un funeral pel difunt carril-bici del Passeig Marítim. Un ajuntament el va fer, i un altre el treu. Es fa extrany que un canvi polític afecti a coses positives per al conjunt del poble. A Sevilla també han canviat de partit, i s'han refermat en el manteniment de les millores que ha aportat a la ciutat pacificació del trànsit, l'ampliació del transport públic, tant del tramvia com de la bicicleta. L'ajuntament de Castelldefels ha fet un comunicat públic dient que ho fan per la seguretat dels ciclistes, patinadors, vianants, etc... Gràcies, no hi ha de què! Una bona idea, per què no ho fan amb els seus cotxes?

La tercera serà la Pedalada Barcelona-Sitges organitzada per la Federació de Ciclisme que sortirà com cada any a les 10h des del camp del Barça, la qual passarà per la carretera de la Santa Creu de Calafell. Acompanyats pels mossos, en cotxe i en motocicleta. La Marta sempre ens canta l'eslògan: "la policia en bicicleta seria més coqueta!". Tot i ser una marxa, molts s'ho plantegen com una cursa. Qui estigui en forma, podrà mantenir el ritme i fer-ho sense entrebancs. 

Molts busquem diferents coses en les activitats: sigui distracció, competitivitat, esport, salut, plaer, ...depèn de cada persona. Pensem que no estem sols, i que cal respectar als altres. Doncs fa molta ràbia, quan de tant en tant, et trobes uns quants bords en bicicleta: no parlo del casc, ni de saltar-se la legislació de trànsit pensada per als cotxes. Parlo d'aquells gamberros que fan servir la bicicleta com podrien fer servir un cotxe. D'aquells que per una sensació de domini, que no tasten durant el dia, es transformen quan condueixen un vehicle. Aleshores les experiències d'aquest tipus porten molta amargor, per un mateix, quan no per a d'altres. Per sort, una bicicleta i una bona companyia poden fer miracles. Com el que expliquen a la pel.lícula titulada "Le Gamin au Velo", mal traduïda per "El noi de la bicicleta". Més adient seria la de "gamberro" o "bord", que implica la paraula francesa. Podeu anar a veure-la per copsar que cal saber perdonar-se un mateix per poder perdonar els altres. Tots tenim les nostres limitacions i mancances. Per a nosaltres, veure que en el nostre món l'esforç de les cames ens permet anar endavant i arribar a la nostra meta és el petit miracle de cada dia.

Sergi