Aquest diumenge, 11 de desembre, ens hem aplegat força gent per anar des de Sant Boi a Barcelona, pel nou accés del riu que s'ha fet a l'Hospitalet de Llobregat. Erem una vintena de Sant Boi i Barcelona, i hem fet dos grups: un de nivell baix i un altre de més experimentat. Així aquesta sortida de nivell baix permetia posar en ruta als companys que necessiten rodatge, i als altres, fer alguna cosa diferent i anar més enllà. Tot i el fred humit, sota un sol enganyós, i prou abrigats, hem sortit cap allà les deu i mitja per agafar el camí del riu.
El trajecte no és difícil, però cal estar atent als carrers, senyals i viaranys que ens portaran a la plaça Espanya. Baixant pel camí del Sorral, creuarem el pont de Cornellà, i baixarem pel marge esquerra del riu. La pista està en bones condicions, excepte un punt esquerdat que cal creuar amb compte. Hem arribat al pont de l'autovia del Prat, i hem girat cap a l'esquerra per adreçar-nos a l'Hospital de Bellvitge. Algun tram és estret, però anant amb compte, no hi ha problema per entrar a l'aparcament de l'Hospital. Allà seguim el carril bici que el travessa i sortirem als peus de l'Hotel Hespèria. Les notícies econòmiques diuen que està en venda, ja ho sabeu, potser amb un euro en tindreu prou?. Creuem pel parc ben arreglat que es troba al seu voltant, i anem a buscar el pont que creua la via del tren. A l'altra banda ja ens trobem a la Gran Via de les Corts Catalanes, i per les seves amples voreres ben senyalitzades podem arribar-nos a la plaça Cerdà, i cap a la Plaça Espanya.
Allà contactem amb els companys que ens diuen que ja van venint, cosa que ens anima, tot i alguna punxada, i alguna cadena trencada, que un amable ciclista els ha ajudat amb les seves eines, doncs ho han pogut arreglar. Com que la gent estava amb ganes de fer més bicicleta i anar a fer el vermut, han decidit enfilar-nos a Montjuïc per visitar el parc que hi ha davant l'Estadi Olímpic. Una bona pujadeta, que ens ha fet suar una mica, i que no ha estat recompensada ja que estava prohibit entrar al parc amb la bicicleta, ni tant sols anant a peu!. En fi, un contrasentit, ja que no hi havia una explicació raonada. Doncs, res, una altra reunió de colla, i cap a Miramar, a veure això mateix. Una estona per a gaudir del paisatge, de la ciutat i del mar, sota aquesta atmòsfera tardoral que esmorteia el sol de migdia. I d'allà, cap al Poble Sec, baixant a buscar una terrasseta, que voltant i voltant, ens ha portat fins al carrer Blai. Tot i el rètol d'O Carballiño, els gallecs s'han transformat en xinesos, vés per on Àlvaro Cunqueiro s'hauria enrecordat dels seus contes, i de Merlin. Dintre de les seves possibilitats, hem estat ben atesos, xi xie he!, i allà ens hem retrobat amb el grup de pràctiques de vol. Han aprovat amb bona nota, i haver arribat a Barcelona ha estat tot un èxit, ben acompanyats pels seus guies. Després tots cap a casa, a fer el dinar, i una bona dutxar reconfortant. Però el millor escalf l'he tingut gràcies a la companyia de tota la nostra colla, fent-nos costat en aquestos temps fredorencs, i esperant que ens arribi el Nadal.
Sergi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada