diumenge, 26 de juny del 2011

El camí de la Tordera

Hem aprofitat aquest dissabte de finals de juny per explorar una altra ruta: la del riu Tordera. Aquesta ruta apareix a la web de turisme de La Selva ben explicada. Com el seu títol indica parla dels camins de l'aigua de la comarca, la qual comprèn força dominis del vescomtat de Cabrera, i traça una línia que va des del Montseny fins a la desembocadura de la Tordera. En el nostre cas, farem una ruta des d'Hostalric fins a Malgrat de Mar, pel marge dret del riu, gairebé quaranta kilòmetres. Tant en un cas com l'altre, aprofitem que el punt de sortida i el d'arribada tenen estació de tren. 
Amb la línia que va a Girona vam parar a l'estació d'Hostalric. Una població per la qual es passa de llarg moltes vegades, i ens quedem amb les ganes de visitar-la. El seu castell i la vila murallada ens captiven des de lluny, però també des d'aprop. Val la pena una visita en aquest tascó petri que domini la riera d'Arbúcies i la confluència amb el riu Tordera. Les seves muralles restaurades mereixen una visita més pausada, i les seves vistes ens omplen del verd dels boscos de valls i muntanyes. Podeu demanar la clau per pujar a la torre alçada davant l'Ajuntament. La Casa de la Vila és un antic convent, i allà trobareu una bona Oficina de Turisme, tant per la informació com pel seu personal.
Des d'Hostalric baixarem cap a la zona dels horts, i cap a la seva ribera. Hem d'agafar el camí que gira a la dreta, per després creuar el gual de la Tordera. Si porta aigua caldrà descalçar-se, ja que tot i sent finals de juny, ens pot cobrir fins als genolls. Tot dret, pugem al camí que girant cap a l'esquerra ens portarà fins a Fogars de la Selva, ple de masies i boscos de plantació, que acompanyen oferint una magnífica ombra. I una temperatura més agradable ja que el termòmetre s'està enfilant força. Abans d'arribar a l'ajuntament de Fogars, trobarem el trencall que porta a la següent població. El camí no és gaire llarg, però fa una forta pujada, que ens permet gaudir d'unes bones vistes de les serralades. 
Un cop a dalt del serrat, vorejarem unes urbanitzacions que ens portaran fins al poble de Tordera. També vam passar per l'Estany de la Júlia, de Can Torrent abans d'arribar-nos-hi. Era l'hora de dinar, i vam decidir anar a buscar unes quantes clares. Tot i que primer vam trobar el restaurant La Bona Dieta, la nostra estació de servei es va dir Bar Lancelot, en un carrer costerut amb una bona terrassa, fresca pel vent i l'ombra. Després del cortés Ni Hao! que va alegrar a la parella jove de xinesos que el porten ens vam entaular. Ens van atendre força bé: bona beguda i bones tapes, senzilles però efectives per sadollar la nostra set i apaivagar la nostra calor. 
Després de dinar venia el tram més complicat, pel fet que ja ens trobàvem en una zona força urbanitzada. A la sortida del poble, a tocar del modern Castell de Tordera, on fan espectacles de sopars medievals hollywoodians, vam travessar la carretera nacional en direcció cap a Palafolls per sota. I sortim a la zona del Mas Roquet, molt bonic. Pista amunt, agafarem el camí de l'esquerra del sender local, per anar a parar al polígon industrial del Mas Puigvert. Allà ens van acompanyar un pare amb el fill en bicicleta, que ens van indicar el camí cap al Molí, i agafem la ruta als peus del Castell de Palafolls entremig de la cuidada zona hortícola. Vam arribar a la plaça del poble, on es celebrava un mercat d'intercanvi i segona mà, molt entretingut, al costat del Teatre Principal i l'Esglèsia, presidit pel piano que es troba al terrat de l'escola de música. Després de preguntar a la gent, i de mirar el mapa, vam adreçar-nos per la carretera que tot dret ens porta fins a Malgrat, procurant evitar les perpendiculars, més carregades de trànsit. Des del centre del poble vam anar a buscar la platja, on prendre un altre refresc als peus de la mar. Unes pedalades més ens van portar fins a l'estació de tren de Santa Susanna, on vam veure la gernació que en aquestos dies de començament de la temporada de vacances omplia els passejos i les parades de firaires per tot arreu. 
Vam gaudir d'un dia apassionant, tant per la calor com per les emocions de la ruta, i per recordar que sempre tenim nous reptes. Provar rutes, trobar-te amb la gent i veure com t'ajuden desinteressadament. Gràcies a tots ells, persones anònimes que fan més país que alguns altres presumits! Doneu un cop d'ull a les fotografies que vam fer d'aquesta ruta que qualificaria de nivell mig, i recomanable per als mesos de primavera i tardor.

Sergi

divendres, 24 de juny del 2011

El Velocity de Copenhague fa un Any

Per aquest Sant Joan ha passat ja un any des que vam fer el Velocity del 2010 a Copenhague. Per als veterans d'altres congressos, quan ja s'ha viscut el de Barcelona, era una manera de carregar les piles, i trobar-se amb els amics, coneguts i saludats. Ja no tant per les coses sabudes, sinó per la recerca de la novetat, i de les joves incorporacions al món de la bicicleta. A la web trobareu moltes coses de les que es van dir i es van parlar. Però jo us afegiria l'excel.lent menjar que ens van preparar, la bona organització i la generosa hospitalitat que vam rebre per part dels danesos. Si encara voleu pensar en algun lloc de vacances, tingueu en compte la bella Dinamarca.


Amb totes les coses bones, de veure que poc o molt, anem obrint pas a la gent que gaudeix d'aquest vehicle. També som conscients de la realitat que de vegades no és senzilla, ni a voltes agradable. Adonar-nos de les nostres febleses, malgrat saber que dalt d'una bicicleta el món ens pertany. Com deia el lema del congrés: "diferents marxes, el mateix destí" nosaltres anem fent camí al nostre ritme. La prova d'aquest fet és el miracle de Sevilla: van aprofitar una pluja de diners per adaptar la ciutat a la circulació de la bicicleta. I el mes de març d'aquest 2011 la ciutat va tenir l'honor d'acollir el Velocity d'enguany. El seu lema va ser "el cicle de la vida". Gaudim d'aquest Sant Joan nostre, i recordem amb agraïment les pedalades pels carrers i parcs de Copenhague, així com les fogueres als llacs que en aquesta nit de festa cremen surant enmig de l'aigua.

Sergi

Sergi

dimecres, 22 de juny del 2011

La Bicicleta es va fent Gran

Avui s'acaba el curs escolar per als alumnes, com marca la tradició, abans de Sant Joan. Mentres molts mestres i estudiants encara han de passar altres exàmens i oposicions, com a mínim fins a Sant Pere. Com a usuaris de la bicicleta, i després de tants anys de lluita, som conscients que el nostre país ha fet un salt qualitatiu importantíssim: la bicicleta és present als nostres carrers i camins. I tot això gràcies a Amics de la Bici, i als quatre gats que la van parir, fa més de 25 anys a Barcelona.




Encara queda molt per fer, i aquesta és la nostra tasca. Hi som, però encara ens cal guanyar el respecte dels altres conductors. Cal fer-los conscients que la bicicleta té el seu propi codi de circulació i seguretat, i que el costum creat és el fonament dels seus drets. Per dir-ho d'alguna manera, la bicicleta ja no va amb rodetes. Per això, hem presentat recurs al pla de mobilitat de l'Ajuntament de Martorell, ja que establir ordenances especials és un recurs paternalista, quan no denigrant. La promoció de la bicicleta passarà, i sempre ho hem defensat, per compartir l'espai viari i pacificar el trànsit. Més zones trenta, i altres mitjans, per fer més justícia contra els que practiquen la violència sobre rodes. I que tothom siguem lliures de caminar, pedalar, de rodar respectant a tothom.

Sergi

dilluns, 20 de juny del 2011

Preparant Sant Joan a la Platja de Viladecans

Aquest dissabte, 18 de juny, vam sortir a les set i quart del vespre de la plaça de l'Ajuntament. Anàvem cap a la platja per a celebrar el solstici d'estiu. Enguany ens anava millor avançar-nos per tenir una mica més de lluna, ja en fase minvant, per veure'ns i gaudir de la nit. Així va ser: la marinada era suau i no gaire freda, ideal per a anar en bicicleta. Vam ser pocs, però ens ho vam passar molt bé, i aquesta mena de sortida es va convertint en una tradició en el millor sentit de la paraula.

La tarda era agradable, i vam enfilar el pont de l'Alcampo per entrar als camins del parc agrari. D'allà cap a la dreta, fins a la bassa de Viladecans, des d'on passem el pont del ferrocarril per arribar-nos a la riera de la Torre Roja, que passa per sota de la carretera comarcal. Un senyal cap a la dreta ens portarà fins al carril bici de la platja de Viladecans. A més d'haver millorat la senyalització, també vam veure que s'ha asfaltat el camí fins a la platja, amb una part segregada per anar a peu i en bicicleta. En fi, encara era de dia quan vam arribar-nos a la barra de pedres que ens empara una mica del vent i de les vistes de l'urbanització. Ens acompanyaven el soroll i l'espectacle magnífic dels avions enlairant-se des de l'aeroport.

Vam sopar fins a afartar-nos: l'Ignacio va guanyar per golejada amb una fantàstica truita de patates al punt, cruixent i una mica torrada, de la qual no en va quedar res. La resta vam compartir el picnic, i ja entrada la nit, una petita sobretaula al xiringuito de la platja, on vam prendre els cafès i alguna cervesa més. Satisfets,  ben orejats i a punt per recollir les bicicletes, posar els llums i reflectants, i fer el camí de tornada. No vam trigar gaire més que a l'anada, però el temps va passar volant, de tant bé que hi anàvem. A la una de la nit ja estàvem tots a caseta. Podeu fer-vos una idea amb les fotos que vam fer.

Sergi

dilluns, 13 de juny del 2011

En el Sopar contra el Càncer del 2011

La nostra associació va participar en el Sopar contra el Càncer que es va fer el passat divendres, a les 21h a l'Hotel El Castell de Sant Boi. Aquest acte anual està organitzat per la junta local de Sant Boi, i serveix per a recollir fons per a la investigació de remeis contra aquesta malaltia tan estesa en la nostra societat occidental. Tot i no haver-hi tanta gent com en altres anys, l'Ignacio, com a president, i jo vam compartir taula amb altres santboians.

Tots ells s'han trobat amb aquesta malaltia, directa o indirectament, i amb el sopar volen donar testimoni de superació i d'agraïment. A Bicibaix no som una excepció, també coneixem d'algun cas antic o recent, d'algun amic o conegut. I no només volem ser-hi, sinó que també volem ajudar. Ja que la bicicleta és un dels mitjans que afavoreixen el transport, i també la salut de la nostra gent. Sabem que som una part, potser petita, de la solució per a l'estrés, per a la contaminació atmosfèrica, per a evitar el sobrepés. Això se sap des de fa segles, tot i que molta gent no veu aquestos efectes tan positius. Potser entraríem en el camp de les mesures substitutòries de la medicina legal, doncs tot allò que afavoreix la curació de la gent compta. Tant com l'estimació i el suport dels familiars. 

Encara queda molt camí a recòrrer, tant en la investigació científica com ens va recordar l'il.lustre doctor santboià Manuel Esteller, com en la investigació de teràpies alternatives. Cal recordar tanmateix, que la prevenció i unes bones condicions higièniques de la nostra societat són bàsiques per a evitar l'expansió del càncer. Igual que amb una bona xarxa d'aigua i de clavegueram es van poder evitar les epidèmies de còlera existents fins fa pocs  segles, cal que la nostra atmòsfera i medi ambient estiguin lo més nets possibles, i que si cal aturar el trànsit degut als alts índexs de contaminació que assenyalen a la Unió Europea i a l'OMS, fem-ho, ens hi va la nostra vida. A veure si algun polític fa allò que cal fer per sentit comú, o almenys per a complir les lleis que ells diuen que tant defensen?

Sergi