dilluns, 28 de juliol del 2008

És necessari el Bicing a L'Hospitalet i al Baix Llobregat?


Fer compatibles el Bicing de Barcelona amb el que es vol implantar a L'Hospitalet i al Baix Llobregat l'any vinent sembla prou lògic a primera vista. Un sistema de bicicletes públiques, de la mateixa manera que tenim transport públic, és necessari per a curts desplaçaments interurbans a diari; només depèn de com s'implanti. El Bicing de Barcelona té molt èxit i avantatges però també els seus problemes de seguretat per als vianants i ciclistes. La mala implantació del Bicing està potenciant que els ciclistes circulin indiscriminadament per les voreres. El motiu: l'Ajuntament de Barcelona no ha fet prou segurs els carrers que els ciclistes han de compartir amb els cotxes limitant la velocitat dels últims a 20, màxim 30 km., carrils-bici segurs, etc. El resultat: els ciclistes incívics es fan amos de la ciutat posant en perill la seguretat dels vianants i deixen malament a la resta del col.lectiu ciclista. El pobre vianant (per cert, tots ho som en algun moment del dia) és qui en pateix més les conseqüències. Tota millora per a la bicicleta no ha de ser mai un perjudici per als vianants. S'ha de comptar amb els comerciants de bicicletes i contribuir a fer que tot municipi sigui més segur reduint l'abús que es fa actualment del cotxe. Aquest abús és el responsable de molts accidents, alguns mortals, i de malalties respiratòries. Qui de nosaltres vol veure com el seu fill o filla ha estat atropellat per un boig que circulava a 80 km per ciutat? Ja és hora de fer la feina ben feta!
Marta Pombo Sallés

La movilidad, el transporte público y las infraestructuras

Recientemente la Secretaria de Estado de Infraestructuras visitó junto al Alcalde de Cornellà el nuevo viaducto de Cornellà. En una comarca donde el déficit de infraestructuras para la movilidad sostenible es más que evidente, diria yo que galopante, fué una lástima el no haber mostrado a la Sra. Secretaria la estación de Cornellà y su muro que impide que los ciudadanos procedentes de Hospitalet, Barcelona y otras poblaciones allende no puedan acceder directamente al intercambiador de Cornellà, obligando a hacer un recorrido de bajada y subida de escaleras más digno de un país no evolucionado que gasta miles de millones de Euros en soterramientos y viaductos antes que potenciar de verdad la ecomovilidad. Parece que el ferrocarril se ha convertido de repente en una barrera infranqueable y hay que esconderlo. En el resto de Europa se deben pensar que algo nos debe pasar a los ciudadanos de estas latitudes.
Lástima que la Secretaria y autoridades no se acercaron al Intercambiador, a pocos metros del viaducto y no pudo ver cómo una obra reciente del 2004 ignoró plenamente al autobús, no como hacen en otros países, donde éste circula comparte con el tranvía determinado espacio para favorecer la intermodalidad, una palabra que los políticos de estas latitudes parecen no conocer. Claro la situación riza el rizo cuando se toca el tema de las paradas de autobuses en los municipios del Baix Llobregat, donde los obstáculos son permanentes: árboles, papeleras, farolas... todo para hacer más fácil la vida del ciudadano por no decir convertir en arte la conducción de este vehículo donde encochar y desencochar es un derroche de inteligencia.
Y eso ocurre incluso en vías urbanas recién remodeladas (e inaugurada poco antes de las elecciones locales de mayo 2007) como la calle Torras i Bages, justo detrás del Ayuntamiento de Sant Boi. Cómo se nota que quien gobierna no es usuario del transporte público. A la nula prioridad a la accesibilidad al autobús hay que sumar un nº limitado de plataformas de hormigón, aceras no alineadas etc.Y es que al todo poderoso coche y la motocicleta hay que seguirlos mimando aunque arruine la vida de sus conciudadanos, no sólo a nivel económico sino de salud y ambiental, degradando y robando el preciado espacio dedicado al peatón: la acera.
Y ya para acabar... por no hablar de la nula red de carriles bicicleta que comunican los municipios entre sí o éstos con sus respectivos polígonos. Y todo ello ocurre con un barril que superado con creces la barrera de los 100 dólares tiene como objetivo los 150-200 y hasta 250 según algunas fuentes.
Carlos Ortí
Socio de la PTP y socio de Bicibaix

diumenge, 27 de juliol del 2008

NIT DE DISSABTE A BARCELONA


Aquest va ser un molt calurós dissabte i a les sis de la tarda encara feia un sol ben fort. Tot i així, els sis que vam sortir de Sant Boi vam decidir que aniriem fins a Barcelona pedalant.

Passant per Cornellà i l'Hospitalet, vam arribar a la Gran Via que, sense deixar-la, de seguida vam ser a la Plaça d'Espanya. Allà hi vam trobar la resta de la colla i vam decidir que baixariem pel Paral.lel fins a mar.
Tot pedalant pel Passeig Marítim vam arribar fins la Barceloneta, on vam fer una paradeta per a veure el mar.
Com que ja era l'hora de sopar, vam anar en direcció al Port Olimpic i per allà vam trobar-hi una terrassa on sopar i poder tenir les bicis a la vista.
Després, com que a la colla n'hi ha uns quants que els agrada molt ballar, vam pensar d'anar fins al Maremagnum a veure si hi havía algun lloc obert per poder ballar i asseuren's a prendre algun gelat...
La idea era molt bona, però malauradament allà no hi vam trobar res obert.
Fem un altre intent al Passeig del Born, però tampoc, res de res. Hi havía molt d'ambient pel carrer, però les terrasses estaven totes tancades.

Ja en vam tenir prou i vam desistir de buscar mes. Però no us penseu que quedarà així, això del "bailongo" ho vam deixar per un altre dia...
Era ben clar que ja era l'hora de tornar cap a casa.


Tot i així va estar molt divertida aquesta sortida.


Mireu les fotos AQUÍ.


M.Àngels




dijous, 24 de juliol del 2008

TARDA DE DISSABTE A LA PLATJA


Les sortides les anem adaptant segons l'època de l'any i a l'estiu en fem moltes a la tarda, que el sol ja no te tanta força i després podem disfrutar de pedalar al capvespre o de nit. Qui ho ha probat ja deu saber com n'és d'agradable!

Axí doncs, aquest dissabte passat vam anar fins la platja de Viladecans per banyar-nos i fer un berenar-sopar tots junts.


Vam sortir de Sant Boi vora les 6 de la tarda i amb un bon sol encara i amb molt de vent, vam anar pels camins agrícoles en direcció a Viladecans. Al passar per devant de Les Tanques, l'escola d'equitació que hi ha a mig camí, vam fer una paradeta per a veure'n els cavalls.

Després vam continuar pel carril bici de Viladecans, on ens van atrapar el David, la Espe i l'Andreu que van sortir més tard i tots junts (17 bicis) vam arribar a la platja poc després de les 7h.
Encara que l'aigua estava una mica picada pel fort vent que feia, ens vam banyar.

Entre la pedalada i el bany s'ens va obrir la gana i vam menjar-nos el que portavem per sopar.
I per postres: COCA AMB XOCOLATA! mmmm... no en va sobrar ni mica!
Poc despres ja vam tornar cap a casa abans de que es fes massa fosc, tot i així es nota que el sol ja comença a baixar i es pon més aviat, perquè l'últim troç de camí ja era ben fosc.

Un altre dia força divertit que si voleu, podeu veure'n les fotos: FOTOS

Apa vinga, fins un altre!

M.Àngels