dilluns, 25 de maig del 2009

AMB BICI FINS L'ANTIGA CASERNA DE CARRABINERS I EL SEMÀFOR DEL PRAT

Un diumenge més, sortím a passejar per la vora del riu. Aquest cop els que ja en ho coneixem, hem tingut una grata sorpresa.

En arribar al mirador de la Desembocadura ens hem adonat que ja han obert l'accés fins a arribar a l'antiga Caserna dels Carrabiners. Feia molt temps que hi estaven treballant i no s'hi podia passar i avui per fí ja ho hem inaugurat.

M'agradat moltíssim!

Les antigues construccions, la Caserna i el Semáfor, les han habilitat com a originals miradors, en els que s'hi accedeix per unes rampes de fusta. Ha quedat molt bonic.

Aquests equipaments han estat una compensació per la implantació de la dessalinitzadora metropolitana i ho ha desenvolupat l'Agencia Catalana de l'Aigua, a través de l'empresa pública Aigües Ter Llobregat. Val mes mirar's-ho positivament. El que han fet malbé per un costat, ho han arreglat per l'altre...

El camí de tornada el fem pel Parc Agrari i així els que son nous, coneixen altres rutes per passejar.
Això d'anar trobant espais nous per on pedalar, m'encanta!
M.Àngels

dijous, 21 de maig del 2009

PEDRA SECA AL MONTBAIG

Aquest dimecres, 20 de Maig, Festa Major del nostre poble, l'Ajuntament ha organitzat una excursió molt interessant. Un passeig pels boscos del Montbaig, per tal de donar a conèixer un tros de l'antic camí Ral, la recuperació d'algunes barraques, marges i parets de pedra seca i veure les feines de neteja que s'ha fet en les zones mes afectades per la ventada.


De la mà dels experts, seguim l'itinerari marcat, aturant-nos en els llocs d'interès. En primer lloc passem per un tram del camí Ral que han desbrossat i ara ha quedat al descobert. És un tros de camí romà que en l'època medieval va tenir molta importancia, doncs era el que venia de Barcelona per anar cap a Vilafranca i en la nostra vila es creuava el riu.

Continuem muntanya amunt, veient els efectes del vent i els treballs de neteja que hi estan fent.

Pel camí anem veient els murs de pedra, fent els bancals on antigament hi van haver vinyes, fins que la filoxera, a finals del segle XIX, les va arrasar. Els pagesos, però, van continuar l'explotació agraria amb cirerers, garrofers i d'altres espècies de conreus. Per això la importacia de les barraques de vinya, que servien d'aixopluc, per guardar les eïnes, assecar-hi fruits secs... , fetes també amb pedra seca, o sigui sense utilitzar cap mena de ciment. Anaven posant les pedres, amb molta destresa, una sobre l'altre, encaixant-les perfectament. A la cúpula les pedres estan posades de manera que una pedra aguanta l'altre.

Amb el temps, aquestes barraques s'han malmès i per això ara les estan recuperant, seguint la mateixa tècnica i poder així donar a conèixer aquesta arquitectura popular del nostre passat.


Vam acabar al Centre d'Interpretació del Paisatge de l'Ermita de Sant Ramon, on hi havia uns panells informatius i ens van oferir un bon vermut.



No ha sigut una sortida en bici, però crec que és força interessant i ens descobreix una mica de la nostra història.


Per això us la recomano per a fer-la tot passejant i gaudir del paissatge, doncs el camí és força pendent per a fer-la en bici. De tota manera, si algun valent s'hi anima, la pot fer pedalant!



M.Àngels







dimarts, 19 de maig del 2009

EN BICI A MOLINS DE REI



Aquesta sortida, anunciada també a la revista "Viure Sant Boi", ha reunit aquest cop 47 ciclistes.

Petits i grans sortim de Sant Boi per anar fins a Molins de Rei. Degut a la crescuda del riu per les passades pluges, hem d'anar a travessar el riu per la passarel·la de Cornellà , doncs el pas de Sant Boi fa setmanes que està anegat d'aigua.

Anem seguint riu amunt pel marge esquerra i encara que hi ha algun tram una mica esbotzat per les obres, el camí està força bé.
Arribem als Aiguamolls de Molins pels volts de les dotze del migdia.
Allà el grup es divideix en dos, els que estan més cansats es queden i la resta seguim camí amunt fins la zona de "pic-nic"on esmorzem.
Una estona de repòs i tornem cap als Aiguamolls per on hi fem una passejada. Són quarts de dues, per això el grup que s'havia quedat, ja ha tornat cap a Sant Boi.
Nosaltres tornem pel mateix camí per on vam pujar, fins a arribar a l'alçada de Sant Boi. Allà decidim travessar el riu pel pont de la C -245, això sí, per la vorera i estalviar-nos la volta d'anar i tornar a Cornellà.

El sol i el vent ens han acompanyat tot el matí, per això alguns han arribat ben escalibats!!
Una sortida més, pedalant pels bonics paratges de l'entorn del nostre poble.

M.Àngels

dimarts, 5 de maig del 2009

PEDALANT PEL DELTA DE L'EBRE


Divendres 1 de Maig, 6h del matí.
Encara era ben fosc quan vam sortir de Sant Boi i plovia. Per por de mullar-nos, canviem una mica els plans i en lloc d'anar fins a Plaça d'Espanya amb el carrilet i baixar pedalant fins l'Estació de França, decidim baixar a Gornal i agafar el tren que ve de l'aeroport i que para a Bellvitge. El que no pensavem és que hauríem d'esperar tres quarts d'hora, soposo que la freqüència d'horaris no és la mateixa en un dia festiu.

Arribem amb el temps ben just per trobar l'andana d'on surt el nostre tren, carregar les bicis i pujar. El Jordi, que havia anat a comprar els bitllets per a tots, no hi és a temps de pujar i es queda a l'estació . Per un mal entès, l'Elena també es queda a terra, així que tots dos van haver d'agafar el tren següent. Els esperem a l'estació de l'Ampolla, on mentrestant comença a ploure.

Quan ens trobem tota la colla (en total 18), ja són prop de les 12h i continua povisquejant, tot i així comencem el nostre passeig. Per entre camps d'arròs negats d'aigua i canals, ens endinsem fins arribar a la platja. Un paisatge preciós, que va anar canviant a mesura que el temps anava millorant. El cel ben gris es va transformar en un blau intens i el sol ens va acompanyar la resta del temps.
El què cal per moure's per aquests paratges és proveir-se d'un bon plànol de la zona, precís i detallat, perquè hi ha tants camins per entre llacunes i aiguamolls, que sembla un laberint molt fàcil de perdre's-hi i les indicacions no són massa freqüents, almenys a la zona per on nosaltres hem estat. Després de dinar a la Platja de la Marquesa, continuem el camí fins l'Hostal Paca de l'Urbanització Riumar, de Deltebre, i que la Feli ja havia reservat. Un bon sopar i uns bons llits ens deixen com nous per continuar, l'endemà al matí, la nostra ruta.

Fins l'hora de dinar pedalem per tota la banda esquerra del Delta, sense travessar en cap moment el riu, tot i que passem per davant d'on hi ha els transbordadors. Fem una visita al Ecomuseu de Deltebre i després anem a dinar. A la tarda fem l'últim tram de camí fins l'estació del tren, que ens durà cap a casa. Dos dies són poc temps per conèixer el Delta, així que queda pendent de tornar-hi, per a conèixer la part dreta.

M.Àngels



FOTOS: Elena. . . Wladimir . . . Sergi . . . M.Àngels . . . Pedro



La cullerada del Sergi:
Crec que van ser dos dies ben aprofitats per fer la ruta. Potser no va ser tot lo que volíem ni havíem previst, però el temps ens va acompanyar, i vam poder tenir una vista del delta impressionant. A més, tampoc no ens va fer massa calor ni massa vent. I cap mosquit a la vista encara!
Del divendres, destacaria que la millora del temps va fer que l'arribada a la platja de la Marquesa va assenyalar un punt d'inflexió. Allà vam trobar la revista del Delta de l'Ebre titulada Tot Parc, que està molt ben editada i us la recomanem. Després de dinar vam enfilar pels camins, però no vam poder passar entremig dels camps ja que gairebé tots estaven tancats. Ni a peu ni en bicicleta es podia passar, i la senyalització és deficient, com passa al delta del Llobregat. Això va fer que reculéssim alguna vegada, o que el camí ens tornés a la carretera. En fi, tampoc no vam tenir cap ensurt amb cap cotxe, la veritat. La carretera ens va portar fins a Deltebre, i d'allà vam seguir el canal de l'esquerra fins a Riumar sense més entrebancs. L'allotjament a l'Hostal va ser molt satisfactori, en la relació qualitat-preu, i vam estar força a gust. Després de sopar, els més animats vam anar a fer un passeig sota els fanals.
L'endemà la sortida del sol prometia un dia de calor, però no va ser tant com deien les previsions gràcies al vent. Vam preguntar a la mestressa de l'Hostal, i ens va recomanar que visitéssim la desembocadura de l'Ebre, on a la zona del Garxal han fet un passeig i posat un mirador. Gairebé l'estàvem estrenant. En forma de "zigurat", o torre de Babel, com deien, s'aixecava prou com per contemplar el paisatge i el delta a plaer, com podreu veure amb les espectaculars fotografies.
D'allà vam anar ribejant riu amunt, en direcció a la població de Deltebre. Vam passar el port, i vam retornar a la vora del canal, cap al poble. En molts llocs, es veu com estan fent un passeig molt agradable per anar a peu i en bicicleta. Alguns trams encara estan en construcció. A més de nosaltres, estava ple de pescadors de canya i de fotògrafs d'ocells. Poca broma amb el turisme!
A l'arribar a Deltebre, vam seguir la vora del riu, i vam passar pels diferents llocs on hi ha transbordadors per creuar el riu Ebre. Com que ja era dissabte, i feia bon dia, les cues per creuar eren semblants a les d'un peatge d'autopista!. En fi, ja era hora de dinar, i els plans es van canviar. No teníem temps per fer-ho tot. Un grup va anar a visitar l'Ecomuseu, que us recomano de debó. La sala inicial és interessant, però encara més la zona exterior, que reprodueix la part natural del delta, i la seva interacció amb l'home. A la tornada, ja una mica tard, el moment crític d'on anar a dinar. Uns quants ens vam quedar en un bar fent l'entrepà, i la majoria va caure en la temptació d'anar a menjar una bona paella, la de sempre, i la d'arròs negre, és clar. D'allà uns vam anar a buscar el tren a l'Ampolla i els altres a Camarles. Total, que vam coincidir en el mateix tren que teníem previst agafar. Quan vam arribar, ja ens vam trobar que el Barça s'havia passejat per Madrid, i nosaltres tornàvem cap a casa sabent que no sempre podem fer-ho tot, ni que surti tot bé ni com nosaltres voldríem, però com que el dissabte era el dia de la Mare de Déu de les Gràcies, crec que podem estar prou contents.

Sergi