Com ja sabeu molts, el nostre país es caracteritza per ser una terra força muntanyenca i en forma de mosaic, on les valls i racons es succeixen un darrera l'altre. Això fa que fora dels deltes del rius, la gran majoria de terrenys tinguin força desnivells i que siguin més aptes per a bicicleta de muntanya que per a passeig o híbrides. Tanmateix, cal veure la part bona. Primer, comprovar que això ens dóna una gran riquesa paisatgística, que no se'ns farà mai avorrit, i segon, comprovar que sempre podrem trobar una ruta apta per a les persones amb un nivell mig. Precisament aquestes rutes acostumen a passar pels antics camins, siguin de pagès o ramaders, i que les seves cotes de nivell, és a dir, d'alçada, acostumen a ser mitjanes, buscant el mínim pendent possible.
Per als que ja hem fet totes les vies verdes, i que ja veiem que es van ampliant, encara ens queda el recurs d'explorar Catalunya altres costats. Els esforços lloables d'iniciatives com Paisatges del Ter, o el Camí de Sant Jaume, van en la bona direcció. En aquest article parlarem de la zona sud d'Osona, la que va de Tona o Taradell fins al Congost. Aquesta zona té forma d'embut, on per la banda de llevant ens trobem els majestuós Montseny i per l'altre les serralades i turons que limiten amb el Moianès. Aquesta zona es caracteritza per la presència de fonts, ja que manca un riu important, però això no minva el seu encant.
Descriurem un recorregut fet des de Tona fins a Aiguafreda, no gaire llarg, però bonic. Per arribar a Tona agafarem el tren que va a Puigcerdà o Ripoll des de l'Hospitalet de Llobregat, i baixarem a Balenyà, l'estació abans de Vic, i que es troba entremig de Taradell i Seva. A la sortida de l'estació anirem cap a l'esquerra per agafar la carretera fins a Tona. Podem enllaçar un tros pels carrers del polígon, i un cop a la carretera, seguir tot recte. Aneu amb compte a l'entrada de Tona a causa de la rotonda que serveix d'accés a l'autovia, i seguiu recte. A
Tona es pot visitar el centre, amb tradició de balnearis, i visitar la zona del Castell, amb l'ermita de Lurdes que corona la població. La pujada és millor fer-la a peu, però val molt la pena, ja que és un mirador privilegiat de la comarca. A més tot està ben senyalitzat i explicat. Aquestos dies s'estan preparant per celebrar el Pessebre Vivent. Des de Tona, anirem a buscar el carrer Nou, cap al sud, i sortirem del poble pel camí que va a l'ermita de l'Ajuda. Tot recte per un camí en bones condicions però que és estret, vigileu amb els vehicles i persones que us podeu trobar. Precisament en un encreuament trobareu un cartell d'avís, i cal agafar el trencall de l'esquerra, sempre cap al sud. Passarem entremig de camps i massies, fent alguns tobogans fins arribar a l'ermita de la Mare de Déu de l'Ajuda. Una esglèsia no gaire gran, que es troba en un lloc especial i ben cuidat que mereix una visita, on comprovareu la devoció de la seva parròquia.
Continuarem pel camí que surt a l'esquerra per la creu de terme, en direcció a
Centelles. Anem planejant fins que davallarem al poble. Val la pena seguir per l'interior i visitar el seu centre, també molt ben arreglat i cuidat. Aquest és el poble natal d'Ildefons Cerdà, del qual van celebrar el cent cinquantenari del pla de l'Eixample. Continuarem cap al sud, sortint per la zona del polígon industrial, i anirem a buscar el pont que creua la via del tren, per després seguir avall i agafar un carrer a la dreta. Ja estem entrant a la zona del Congost, i el camí ens porta cap a la zona del Rossell. Allà també baixarem fins a la riera i tornarem a pujar, per guanyar l'alçada necessària per a una carretera de servei arrapada a les parets del Congost. A la vostra esquerra veureu als vostres peus l'autovia i sentireu el soroll del trànsit intens, tot i que esmorteït pels arbres d'aquesta zona obaga dels cingles. Seguirem planejant fins a trobar-nos les primeres cases d'Aiguafreda, i al nucli de Sant Pau, ja podem decidir si baixem o no cap al poble. Però encara podem fer una mica més, esguardant els rètols que assenyalen l'Abella, i resseguint les parets dels cingles, sempre per la dreta. Quan hi arribem, el camí ens porta en una baixada pronunciada i seguida fins a l'entrada del poble. Quan estiguem avall, sortirem a un carrer, que cap a la dreta ens portarà fins a l'estació de Sant Martí de Centelles, on podrem agafar el tren de tornada. Cal comprovar els horaris, ja que no tots els trens hi paren.
En resum, us diria que és una ruta curta, de no gaires quilòmetres, però que requereix un domini mitjà de la bicicleta. Tot i que el perfil és de baixada, ens trobarem amb força tobogans per salvar els turons, i cal tenir els frens en condicions i portar guants. Pel que fa al casc, això rai!, depèn de cadascú, tampoc no estem fent BTT. Trobareu allotjament, tant a Tona com a Centelles, per si voleu passar-hi el cap de setmana. Us recomanem aquesta ruta pel paisatge i pels llocs per on passa, pobles on cal anar expressament, però plens d'encant i atractius. Podeu comprovar amb
aquestes fotos.
Sergi