Novetats 1 !!

A partir de ahora, en Bicibaix la Núria y la Paqui colaborarán con la Marta y el Sergi gestionando nuestro blog.

Nos gustaría que participárais haciéndonos llegar noticias, eventos, curiosidades, así como dudas o aclaraciones que necesiteis y que intentaremos reflejar en este espacio.

Esperamos también vuestra colaboración.

Paqui

Por de Què?

Por d'admetre un dia que el mode de transport amb bicicleta és una alternativa real al tràfic motoritzat.
Por d'acceptar que amb la realització d'infraestructures coherents la utilització de la bicicleta com a forma de desplaçament aniria pujant de manera constant. Por d'acceptar un dia que és aberrant utilitzar un vehicle motoritzat, encara que sigui elèctric, de com a mínim 1500 quilos per fer un trajecte de menys de 5 quilòmetres, si un giny de 15 kg pot fer el mateix servei gairebé sense desgast (malbaratament d'energia, pol.lució, soroll, acaparament de l'espai, accidents).
Por d'admetre que lo "tot motoritzat" és una de les causes que redueixen la qualitat de vida ( reducció del comerç de proximitat, pol.lució, soroll, etc...) Por d'acceptar un dia que les inversions en els projectes d'infraestructures en favor de la mobilitat suau aporten, a curt i mig termini, més que el seu cost. En efecte, la manca d'exercici mata, i els desplaçaments a peu i en bicicleta són dels mitjans més eficaços contra les malalties de la civilització i contribueixen a rebaixar la despesa pública de la sanitat pública.
Por d'entendre que les grans inversions en infraestructures per a la circulació motoritzada particular amaguen el malbaratament (no en generen benefici). Por d'admetre un dia que el turisme en bicicleta constitueix una aportació econòmica gens menyspreable i crea un valor afegit benvingut en el sector del lleure. Por de no ser reelegit per haver pres decisions anomenades "impopulars", marginant les actituds d'aquells que reivindiquen una plaça d'aparcament davant de cada casa.
Hi ha qui pretenen un  canvi en el repartiment de la mobilitat d'un 25% de desplaçaments a peu i amb bicicleta cap allà el 2020... Sí, es  pot! Amb la condició de no tenir pas por! Mentre que la planificació i la realització d'infraestructures afavorint la mobilitat suau no estiguin fetes de manera sistemàtica i coherent per tot els responsables, les declaracions d'intencions no deixaran de ser paraules buides. I mentre no s'accepti que les mitges tintes per no sentir-se dir que no es fa res per a la mobilitat suau, permet als fanàtics de lo "tot motoritzat" continuar dient que el mobilitat amb bicicleta no funciona gaire.
He traduït aquesta editorial publicada per la revista LVI-Info, Lëtzebuerguer Vëlos-Initiativ, de Luxemburg, de primers del 2013 que va arribar al local d'Amics de la Bici per la seva actualitat. No cal que us digui que aprofito l'avinentesa de l'aprovació de la reforma de la Ley de Transito del Estado Español. Ja ho sabeu, com diu el poble "De Ponent, ni vent ni gent"!

Sergi

SORTIDA CONJUNTA AL PARC DE TORREBLANCA

Avui les associacions de defensa de la bicicleta, Bici Baix Llobregat i Amics de la Bici, hem fet una sortida conjunta, portant les nostres banderes a les bicis tal i com veieu a la primera foto.

Llàstima que finalment no hagi pogut venir ningú de La Saboga. Però la sortida ha estat bonica i divertida, malgrat algun detall d'organització que sempre és millorable. El tema és que hem donat massa poc marge de temps al grup d'Amics de la Bici que venia des de la Plaça Espanya, de Barcelona, per tal que pogués arribar puntual al lloc de trobada de Cornellà. I, com que el dia era fred, hem hagut d'esperar-nos prenent galetes i tè calent que alguns portàvem, o bé ballant.

Parc de Torreblanca

Finalment, però, ens hem trobat 23 persones amb ganes de passar-nos-ho bé i hem fet via cap al bonic Parc de Torreblanca, que queda entre els municipis de Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. Allà ens ha sortit el sol i ja no feia fred. Un grup ha tornat a casa a dinar i l'altre hem pogut fer un picnic ben divertit amb un sol lluent. Esperem poder tornar a fer més sortides conjuntes i seguir passant-ho tan bé.

En aquest enllaç  trobareu les  fotos del Sergi Turiella. I en aquest altre les del Jordi Guibernau.

Marta

Gavà amb Històries

Aprofitarem el temps plujòs d'aquest cap de setmana per a escriure una petita crònica que teníem pendent de la sortida que vam fer a Gavà. La nostra companya Judit es va encarregar d'organitzar una excursió per la seva ciutat. Va ser de tipus familiar, ajudada per l'Eduard, i els seus amics, que vam passar un bon dia. La Judit ens va venir a recollir a la colla santboiana i barcelonina, i vam anar cap a Gavà pel parc agrari. Vam entrar per l'estació i Rambla amunt. Havíem quedat a la porta del Museu de la Ciutat amb la seva família i més amics que s'hi van afegir. L'objectiu era fer una visita guiada al recent recuperat refugi antiaeri de Gavà. Vam guardar amb comoditat les bicicletes al mateix museu, i mentre esperàvem la nostra guia, vam visitar l'exposició "El Sexe a l'Època Romana". Un entrant molt interessant i engrescador. 

El primer plat era un recorregut pels edificis destacats de la Rambla gavanenca i les històries que cadascun representava, sobretot del període que va dels prolegòmens de la Guerra d'Espanya fins a la Dictadura franquista. Començant pel mateix museu que era la casa d'un destacat membre de la burgesia gavanenca i catalana. Tant de l'edifici dissenyat pel Gatpac i que va allotjar la Cooperativa Agrària, abans i després de la contesa. Altres llocs destacats per la nostra guia van ser el Casino, algun Ateneu, així com un carrer que corresponia a un tram del Velódrom de Gavà. La riquesa acumulada durant la neutralitat de la Primera Guerra Mundial va comportar moltes edificacions, com podia ser també el complex de l'American Lake. I d'aquesta riquesa a les lluites entre treballadors i burgesos, que van desembocar en la guerra. Tant uns com altres la van perdre, i la nova classe dirigent els va escombrar a tots dos. 

El segon plat va ser el refugi antiaeri de Gavà. Va ser construït pels treballadors, sobretot els de la fàbrica Roca, que va passar dels sanitaris a l'armament, sent per tant, objectiu militar. L'entrada es fa per la banda de l'estació de tren, i està ben endreçada, amb un bon accès. Les explicacions de la guia, recolzades en elements multimèdia, ens van fer reviure aquells moments tràgics. Les paraules finals del vídeo amb els avis que la van patir eren molt sínceres. Cal felicitar a la nostra guia que ens va donar unes bones explicacions, ben emmarcades i objectives.

Tornant al present, vam anar a recollir les bicicletes per agafar el camí que ens portaria a una Hípica de Gavà, doncs els que no marxaven a casa havíem quedar per anar a dinar a "La Ratera". En un lloc especial, una petita urbanització estival dels anys seixanta i setanta, que ofereix un racó amable i unes vistes maques del voltant. Vam gaudir d'un dinar senzill però gustós. Per allà les quatre ens vam despedir dels nostres amics de Gavà, de la Judit i l'Eduard, i companyia, i vam fer via cap a Sant Boi, per la banda del parc agrari. Una tornada salpebrada per una punxada, que el nostre company Francesc va solventar amb el seu "savoir faire" habitual. Un dia de relax, amb una ruta tranquila, però emotiva per les anècdotes viscudes que ens van deixar un bon regust de boca. Com a pàl.lid reflex, us deixem unes quantes fotografies de record en aquest dia tant rodó.

Sergi

Posant a Prova el Gual

Avui havíem de fer la sortida conjunta amb els companys d'Amics de la Bici, però per la previsió del temps la vam anul.lar, i s'ha ajornat per al proper diumenge, si el temps ho permet, és clar.

Tot i així, alguns valents han aprofitat per anar a veure com estaven les obres del nou gual que s'està construint entre Sant Boi i Sant Joan Despí, a l'alçada de la depuradora. La setmana anterior ja vam veure que la part principal ja estava acabada, i que només quedava rematar els accessos, sobretot formigonar la part de Sant Boi, que avui ja hem constatat que està gairebé a punt. Segons les nostres estimacions, es podria inaugurar per la Fira de la Puríssima.

De moment, el riu ja ha cobert el gual i veurem com passa aquesta prova de foc, o millor dit, d'aigua. No fos cas que passès com amb les goteres del Mercat dels Encants de les Glòries a Barcelona. Bé, els valents han estat sorpresos per la pluja, però el pont del Ferrocarril ha aixoplugat a la colla. Com que el gual ha estat projectat, licitat i executat pels ajuntaments respectius, haurem de parlar de les actuacions de les administracions "públiques", més que dels processos de participació ciutadana. En tot cas, recordarem el refrany castellà que diu " a caballo regalado, no le mires el dentado ". Gaudim-lo!

Sergi

LA BICICLETA SEGUEIX GUANYANT TERRENY

Segons les estadístiques oficials, la bicicleta és un dels mitjans de transport que està augmentant més cada dia. Per això estan sortint iniciatives com aquest nou sistema per guardar bicicletes en garatges i trasters amb poc espai, tal i com es veu en el vídeo següent:

MACSIS Bicis from MACSIS on Vimeo.

També tenim la gran novetat que, a Madrid, posaran bicicletes públiques elèctriques. Això també s'hauria de fer a Barcelona i a la resta de llocs:
http://www.madridiario.es/medioambiente/madrid/sistema-de-alquiler-de-bicicletas/bicicleta-electrica/404930

Posant la Bicicleta en Òrbita

Avui molta gent podrà agafar la bicicleta per sortir i aprofitar aquest diumenge. Per desgràcia no ho podrà fer el Pedro Cajal de Cornellà, a qui han trobat el seu cos al bonic racó del Collsacabra, aprop del Salt de Sallent. És una zona molt maca, i sap greu que hagi passat això. Ja sabem que és recomanable sortir acompanyat per si de cas, i més, si canvies de ruta planejada. En fi, és la nostra llibertat. Igualment us encoratgem a gaudir dels beneficis del nostre vehicle automotor. Penseu que encara hi ha més accidents en cotxe, i que moltes vegades s'emporten els més joves, com al porter Nin a la carretera NII a l'alçada de Caldes. Només falta que encara et trobis amb gent amb el cor endurit com el tal Ruz per amargar-nos el dol a tots.

Per si de cas, estem segurs que estaran fent el seu camí en altres racons, i per això, us deixem amb una mica d'humor de la Trinca i el seu Informe Terraqui, un gran clàssic:



Sergi

Tots Sants en Tàndem

Avui m'he trobat amb aquest ciclista que passejava amb el seu tàndem per la nostra ciutat. Com que ara són els dies per recordar als nostres morts, ho podem fer celebrant la Castanyada o el Halloween. Suposo que se solapen, uns menjant panellets i els altres jugant a fer por.

Els ciclistes també som conscients dels riscos que correm anant en bicicleta, i cadascú ho afronta de manera diferent. Tots els vius sabem que la mort és una altra de les dues veritats de la vida, juntament amb  el naixement. Ens va al darrera sempre, i alguns s'ho prenen com un joc i altres com una cursa. En tot cas, quan parem de pedalar sabem que la bicicleta cau, i hem de posar el peu a terra.

A la nostra vida molts intentem posar-nos un casc, o uns quants cascos, o cuirasses si voleu, però al final tots hem de passar i creuar la línia de meta. Són en el fons, les nostres metes personals, i per això, sempre ens agradaria que el camí fos planer, que no costès tant pedalar, que aquell cotxe passi a més d'un metre i mig, etc... Tot això ens ho hem d'empassar com els panellets i el vi dolç, perquè en el fons és un llarg viatge que fem acompanyats, i que al nostre costat tenim els nostres estimats i amics, tant els que encara estan en aquest món, com aquells altres que ja ens han marxat abans, i dels quals mantenim el seu record i la seva memòria. Sabent que demà celebrarem Tots Sants pedalant junts.

Sergi

LA CAMPANYA DEL 1,5 COMENÇA A TENIR BONS RESULTATS

La campanya engegada per demanar que les persones que condueixen cotxes i altres vehicles a motor avancin degudament les que van en bicicleta, és a dir, deixant la distància del metre i mig tal i com estableix la llei, comença a tenir bons resultats. Així ho demonstra aquest vídeo filmat per un camioner i explicant com avançar correctament un grup de ciclistes:

Marta

LA CCUB PRESENTA DAVANT L'SCT 820 DENÚNCIES PER AVANÇAMENTS INDEGUTS

 La CCUB (Coordinadora Catalana d'Usuaris i Usuàries de la Bicicleta) va presentar ahir davant les oficines del Servei Català de Trànsit (SCT) de la plaça d'Espanya de Barcelona 820 denúncies contra conductors que han avançat indegudament ciclistes quan circulaven per la carretera. Alguns membres de Bici Baix Llobregat, associació integrada sota el paraigües de la CCUB, també hem col.laborat en aquesta campanya que esperem que serveixi per aconseguir més mesures de respecte per als i les ciclistes. Més informació a l'enllaç de El Periódico. Per cert, els comentaris de la gent que hi ha a sota de la notícia són d'una gran falta d'educació i respecte als i les ciclistes. Us animo a que us registreu a El Periódico (és gratuït) i contesteu en defensa de les bicicletes. Què lluny que estem encara de ser un país civilitzat d'Europa i tan europeus que ens creiem només quan ens interessa! En fi, no defallim i continuem en la nostra lluita pacífica per fer de la bicicleta un vehicle plenament normalitzat i respectat com ho és a la majoria de països europeus:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/usuaris-bici-denuncien-820-avancaments-incorrectes-2714129 

Marta

Morir en bicicleta

Per morir en bicicleta el casc no és fonamental. 47 ciclistes han mort durant aquest any a les carreteres i el duien posat! Per tant, tot i que ningú dubta que el casc és una mesura protectora de per si, imposar la seva obligatorietat no és la solució al problema d'aquestes 47 morts i d'altres que n'hi hauran. Aquest tipus de casc no està preparat per a salvar la vida quan un conductor/a de vehicle a motor no respecta la distància d'avançament al o a la ciclista de 1,5 metres. La bicicleta no és una moto. Per tant, ataquem els problemes de fons i, en lloc de sortir per la tangent amb l'eterna discussió del casc obligatori o no, deixem això i solucionem el problema dels perills a les carreteres amb les infraccions de vehicles a motor quan no respecten els/les ciclistes. Aquest video ho diu ben clar:

https://www.youtube.com/watch?v=qBMxFROxOI8&feature=youtube_gdata_player

LA BICIESCOLA D'ADULTS SURT A LA TELEVISIÓ DEL BAIX LLOBREGAT

La ETV, Esplugues Televisió, és la principal del Baix Llobregat i, com a tal, ens va dedicar un programa sobre la biciescola d'adults que Bici Baix hem iniciat a Sant Boi. Els protagonistes van ser l'Ignacio, president de l'associació i monitor, la Tona, també monitora i la Marga, l'alumna a qui ells feien classe aquell dia. Tots tres apareixen en aquesta foto:

I aquí teniu el vídeo del programa:
http://etv.xiptv.cat/informatiu-comarcal/capitol/bicibaix-ensenya-als-adults-a-anar-en-bicicleta

LA BICIESCOLA D'ADULTS CONTINUA LES CLASSES

 Aquesta setmana la Biciescola d'Adults al Baix Llobregat ha tornat a començar les classes. Esperem que, mica en mica, anem tenint cada vegada més alumnes.

Si de petits no vau tenir oportunitat d'aprendre a anar amb bicicleta o fa molts anys que no hi heu anat, us fa por i no teniu seguretat, nosaltres us n'ensenyem. PER APRENDRE A ANAR AMB BICICLETA MAI NO ÉS TARD!

Amb la bicicleta feu un exercici suau i saludable, us manteniu en forma, i com a mitjà de transport per a distàncies curtes com anar a comprar o a treballar és molt útil i econòmica, sobretot actualment en temps de crisi.


Si esteu interessats/des, podeu consultar tota la informació en aquest enllaç: http://escolabicibaix.blogspot.com.es/

Dinamarca, Hej!

A l'anterior article vam parlar sobre la mobilitat en general a Dinamarca amb la bicicleta. Aquest us parlarà de la ruta que vam fer cap al nord de Copenhague. Us recordo que la capital està situada a l'illa de Sjaeland, i que després de diverses opcions, vam seguir les recomanacions del camí del nord. No és una ruta gaire llarga, ens dirigíem a la ciutat de Helsingor, i d'allà teníem l'opció de girar cap a Hillerod al sudoest, i retornar a la capital. Així ho vam fer, i vam sortir de Copenhague després de pedalar força quilòmetres per l'abast de l'àrea residencial. El problema gros no era la circulació, sinó trobar la sortida correcta per la manca de senyalització. Preguntant, vam poder sortir per Lingby, i arribar-nos al llac de Fureso. Allà vam banyar-nos a Frederiksdal, una zona de platja no massa concorreguda, envoltada de bosc i amb una aigua fresca i neta. Un plaer aprofitant uns dies de força bon temps que vam tenir. D'allà vam enfilar per Virum per anar a buscar la costa al poble de Skodsborg. Vam trobar més moviment per ser l'època estival i una zona més turística. 

La ruta 9 ja ens resseguia la costa, de vegades al costat de la carretera, de vegades pel camí del bosc adjacent. A la dreta es podia veure sense problema la costa de Suècia, a l'altra banda de l'estret d'Oresund. La costa estava força cuidada, amb cases no gaire altes, i que acostumen a tenir un pont de fusta per anar a banyar-se al mar. Fins més al nord, no trobarem les platges d'una sorra blanca suau i molt agradable de trepitjar. A mitja tarda ja èrem a Helsingor, una ciutat encantadora, amb el port que enllaça contínuament amb Helsingborg de Suècia mitjançant grans ferris. Val la pena passejar-s'hi, i gaudir del centre, i del seu port, amb una magnífica biblioteca. L'altre centre de la ciutat és el castell de Kronborg. Potser a alguns els sonarà el nom d'Elsinor. Aquest és el nom anglès de la ciutat, doncs allà Shakespeare va ambientar el seu famós Hamlet. Podeu fer-vos una foto treient el cap per un forat a la imatge recitadora d'un "To be or not to be". És un bonic castell d'estil renaixentista, amb les parets de totxana i amb cúpules i teulats de color verd, agombolats per fosats i talussos defensius. La posta de sol va ser molt maca i es reflexava en les seves parets ataronjades. 

A l'endemà vam anar a la platja de Hornbaek, on a més de la bona sorra vam trobar una aigua gens glaçada, amb algues i molt neta. Unes platges espaioses, i una mar tranquila que arribava fins al genoll per baixar després cap al mar més fondo. 

Al tercer dia agafàvem la bicicleta cap a Hillerod. Era el vértex triangular de la nostra ruta, que passava per Fredensborg, on es troba el castell i residència reial d'estil més aviat barroc anant cap el neoclàssic, envoltat de bonics jardins. Vam donar un cop d'ull, i vam continuar cap a  Hillerod per trobar allotjament i descansar. Aquesta ciutat fa de centre comercial de la regió, tocant al llac d'Esrum. Més moderna, però que té un centre agradable amb un petit llac que envolta el magnífic castell-palau de Frederiksborg. Semblant al de Helsingor, d'estil renaixentista i barroc, allotja un gran museu històric i unes sales fantàstiques. A més de visitar el museu, vam poder anar al bosc de Gribskov, a la riba oest del llac d'Esrum, un parc natural amb un bosc impressionant, amb camins per poder anar a peu i en bicicleta. El viatge per l'interior del país s'acabava, i vam retornar per una altra ruta senyalitzada, la 31, cap a Copenhague. Tot i punxar una roda, vam fer camí fins a la capital. En un camping vam trobar una parella molt amable que ens van ajudar desinteressadment. Malgrat una mica de cansament, vam deixar enrera l'estació de tren de Farum, passant per l'altra riba del llac Fureso.

Podeu repassar l'àlbum de fotos, però aquí us poso una fotografia diferent: es tracta de la família real danesa, emparentada amb totes les d'Europa. Com podeu veure, si agafeu la bicicleta us sentireu tant orgullosos com aquestos prínceps del segle passat. 

Sergi

Dinamarca, Tak !

Enguany, la Marta i jo, hem pogut gaudir només d'una setmana de vacances. Malgrat això ha estat un temps ben aprofitat. Hem estat a Dinamarca, i tot no poder fer grans recorreguts, hem visitat Copenhague i la costa nord de l'illa coneguda com a Sjaelland, semblant a Sealand. El nom s'assembla a la regió holandesa de Zeeland, però no només el nom. Dinamarca seria comparable a una Holanda del Bàltic, tant pel relleu força planer com per la meteorologia a l'estiu. Les bicicletes de tres marxes són habituals, i nosaltres vam fer la nostra ruta en una d'aquest tipus, més pensades per a la ciutat. El preu del lloguer va ser d'uns 70€ cadascuna per una setmana, al canvi. Un bon preu, tenint en compte que el cost de la vida a Dinamarca és molt car per a nosaltres, pagant amb corona danesa. 

Aterrant a l'aeroport, et trobes la típica bicicleta de càrrega on pots agafar un setmanari danès escrit en anglès. El tren surt amb una bona freqüència cap a la capital, i altres destinacions. La bonica estació central de maó i fusta està aprop del senzill hotel que hem trobat. Si volguéssim també hi podem llogar bicicletes per visitar la ciutat, per a ells una cosa normal, però que a Barcelona ha estat una novetat que ha tingut una bona acollida els darrers anys. Copenhague és una capital bastant moderna, amb carrers i voreres amples, i es respira un ritme de vida animat però gens atrafegat. Per això, us trobareu bicicletes per tot arreu, amb carrils bici espaiosos, normalment compartits amb els vianants. Observareu que per girar a l'esquerra, les bicicletes s'acostumen a fer el salt de cavall, és a dir, van cap a la seva dreta per incorporar-se als vehicles que van cap a l'esquerra. Veueu que és costum fer el gir a la dreta amb el semàfor en vermell, si no vé cap bicicleta, és clar. Això sí, si feu alguna cosa poc ortodoxa, les mirades són fulminants. A més de les bicicletes normals, trobareu les famoses bicicletes amb la càrrega al davant, tipus tricicle. Són robustes i poden portar molts quilos, nens i persones adultes inclosos, però també cal aprendre a portar-les. Els vehicles de motor cedeixen sempre el pas a vianants i ciclistes, i quan hi ha una obra pública, es posa sempre el senyal al camí per a poder passar-hi sense gaires problemes. "Vaja, igual que aquí!" estàvem dient la Marta i jo. 

Podeu anar a visitar qualsevol parc, edifici o monument que al davant trobareu son aparcament de bicicletes. Normalment només les lliguen amb la tanca holandesa de clau extraïble a la roda de darrera. Igual que aquí! Això sí, en molts parcs et fan anar a peu si vas en bicicleta. Cosa que sempre és agradable en aquestos grans parcs urbans ben verds, plens d'aigua i estanys, que conviden a passejar de totes totes. Una altra cosa que vam trobar va ser el servei de manteniment que una cadena de gasolineres posa a disposició dels ciclistes. 

Després de visitar la ciutat, vam enfilar cap a la costa del nord seguint el traçat de la xarxa nacional de rutes de bicicleta. Força ben senyalitzades, malgrat que sempre presenten el problema de trobar les entrades i sortides de pobles i ciutats. No hi ha res perfecte, però s'hi acosten. Les rutes estan numerades, passen per boscos. llacs, platges i llocs destacats. Tot i que sempre podreu agafar el camí més recte per la carretera o l'autovia. Al seu costat, i en tots dos sentits, trobareu un camí asfaltat per anar a peu i en bicicleta tant ample com si fos un dels carrils de cotxe. 

En aquest enllaç trobareu una selecció de les fotos relacionades amb la mobilitat a Dinamarca. Ara no m'allargaré més, i la ruta la continuarem en el proper article. 

Sergi

Menys mal que ens queda Portugal

Com que he trobat aquest fantàstic vídeo sobre la bicicleta a Dinamarca, especialment dedicat a Copenhague, i feta per gent de Portugal, aprofitaré l'avinentesa per comentar algunes notícies.

Potser primer seria millor parlar de les notícies dolentes, veureu que ens arriben de Ponent, i com diu el refrany "ni vent ni gent". Exagero? no gaire. Podem parlar de la creació d'un bitllet de bicicleta per part de Renfe per als trens de llarga i mitja distància. La notícia s'ha sabut aquest estiu, i es passarà a cobrar uns 3€ per cadascuna. Més enllà del debat sobre si s'ha de cobrar o no, lo trist és que es cobrarà però no es donarà un servei prou decent. Perquè no s'habiliten ni es dissenyen gaires places per a col.locar les bicicletes, ni en condicions de comfort, ni de seguretat. De Madrid també ens arriben les modificacions al "Reglamento de Circulación Vial", amb la Maria Seguí de Transito que aplica el mal costum de "sostenella e no enmendalla" amb l'aplicació de casc obligatori per als menors de ... 18 anys? en fi, ja ho sabem que els joves són prou grandets per tenir relacions sexuals a partir dels 16 anys, però encara no són prou madurs per anar en bicicleta o anar a votar. I relacionat tristament amb el tema de la seguretat viària, els companys de Castella han fet un comunicat públic denunciant l'atropellament mortal d'un ciclista a Madrid per part d'un conductor que anava circulant amb el permís caducat. Això ens pot donar una idea de la mentalitat predominant a la capital del Imperio. No escolten ni volen escoltar, ja s'ho faran.

Perquè el món va en una altra direcció. Malgrat els obstacles en el camí de la bicicleta, aquesta té una expansió més gran que l'automòbil. Com sempre es tracta de saber si es lluita contra un enemic, o es tracta de lluitar per aconseguir una vida millor per a tothom, compartint l'espai i pacificant el trànsit. Per això, tot i algun revés, en general podem gaudir de la bicicleta, i anar endavant. Si he triat aquest vídeo de Portugal és que en aquell estat s'ha millorat la legislació de trànsit i el parlament ha aprovat un seguit de mesures respectuoses amb la bicicleta com a mitjà de transport. L'ECF ens va fer arribar aquesta bona notícia, molt important a més per l'ampli suport parlamentari aconseguit, que demostra l'interès social d'aquesta legislació, més enllà de les lluites partidistes que tant mal fan. De les noticíes de Catalunya, i també del Baix Llobregat, ho deixarem per al proper article.

Sergi

La bicicleta a Dinamarca

 

El Sergi i servidora (Marta) hem fet una setmana de vacances a Dinamarca i hem pogut comprovar que és un dels millors països del món per desplaçar-se amb bicicleta, facis el que facis, transport quotidià, esport o passejades tranquil.les en el lleure.

Destaquem especialment aquestes fantàstiques bicicletes de càrrega, o cargo bikes, amb les quals pots transportar tot tipus d'objectes, el gos, la mainada i, fins i tot, una persona adulta.





El següent video és en japonès i anglès però les imatges parlen per si soles:
 https://www.youtube.com/watch?v=2iYJ1JVyWbg






Per cert, aquest tipus de bicicletes familiars ja les tenim a Barcelona. Es poden llogar tal i com fa aquesta dona que circula pel carril bici del Paral.lel.

També les venen a botigues com Espai Bici. El Sergi i jo vam anar a provar-les en aquesta botiga. Al principi costa una mica acostumar-se a pedalar amb un tricicle però, com tot, és qüestió de pràctica:

Properament penjarem les fotos del nostre viatge a Dinamarca.

Marta

LA BICIESCOLA D'ADULTS JA ESTÀ EN MARXA

Finalment, després d'haver fet algunes classes fa uns anys, posem en marxa aquest estiu una biciescola d'adults al Baix Llobregat, de moment, a Sant Boi. De fet, cada vegada són més les persones que volen aprendre a anar amb bicicleta i esperem que aquest projecte tiri endavant igual de bé que ha començat:

0. Presentació de la biciescola from Bicibaix on Vimeo.

I fent clic aquí teniu l'enllaç al bloc de la biciescola.

Vall del Ter entre Celrà i Cervià

El diumenge 16 de juny la Marta i jo vam fer una sortida des de Celrà cap a Cervià de Ter. Volíem veure quines possibilitats teníem de conèixer aquesta part del riu Ter després de la ciutat de Girona. Quan passàvem en tren ens quedava el cuquet de saber què podíem trobar a llocs com Celrà, Bordils, Flaçà, o Sant Jordi Desvalls. Ja teníem clar que entre Girona i Medinyà quedava tallat per les carreteres i autopistes, i cap administració pública s'ha encarregat de subsanar aquest greu problema de connexió des de fa dècades. Vam dormir a Celrà com a punt de partida, i vam veure que a la web consten una bona colla d'itineraris per fer. Per desgràcia, aquestos no es troben en paper, i no vam poder trobar-los ni a l'ajuntament ni a la llibreria del poble. En la recerca d'informació prèvia ens van ajudar els companys de l'associació Mou-te en Bici de Girona, que ens adreçaven cap al camí Vora Ter anant cap a la desembocadura, amb instruccions prou clares. Com que va ser un dia de força calor, vam decidir fer una ruta d'anada i tornada per la contrada.

Vam sortir de Celrà creuant la C33 i el polígon industrial, davallant cap als camps plens de planters i vivers. Vam entrar-hi paral.lels a la sèquia Vinyals, i girant per algun camí sense asfaltar que ens du fins a una local asfaltada que ens va portar cap a Bordils. En el terme de Bordils la senyalització ja és millor que a Celrà, però caldria assegurar la destinació. Per sort, sempre teníem l'opció de preguntar a algun veí, que amablement ens assenyalava el millor recorregut. Vam sortir pel Mas de la Roda cap al Rissec, que enguany reia molt fart d'aigua al gual, sort d'una passera de fusta i cable habilitada al costat. Seguint el camí vam arribar a Sant Joan de Mollet, i per la comarcal, tot i que hi ha un camí interior alternatiu, que ens porta fins a Flaçà. Si Celrà destaca pel casc antic, ni Bordils ni Flaçà no tenen res a envejar: entrar pels portals de les muralles, i veure les cases, les esglèsies i les celleres és tot un plaer. 

Des de Flaçà havíem d'agafar la carretera de Sant Llorenç de les Arenes, doncs a l'esquerra hi ha una gual per creuar el Ter en direcció a Sobrànigues i Sant Jordi Desvalls, com ja ens van indicar la gent de la contrada. Per cert, que el dissabte a la nit, el gual va ser testimoni de l'assalt a un vehicle per robar uns diners al conductor. Si algú vol explicar històries de bandolers, no cal anar a segles anteriors. Al costat del pas, trobarem un cartell de la ruta Paisatges del Ter, on assenyala la continuació riu avall, com ens deien els companys de Mou-te en Bici, o cap amunt, en direcció a Cervià de Ter. Aquest darrer camí aprop del riu va ser el que vam agafar, per entremig de boscos plens d'aquestos xops o pollancres bordilencs que tenen anomenada. Cal estar atent a les senyals, escadusseres, per no equivocar-se gaire de camí. De vegades la pista està plena de grava que evita el fang, però si n'hi ha massa, no deixa pedalar pas sobre la bicicleta. 

Als volts del migdia ja estàvem a Cervià, fent la volta pel centre vam trobar el Priorat de Santa Maria, i la part antiga, amb la seva Torre del Rellotge. Vam trobar a faltar una font pública on poder beure, i més amb la calor que hi feia. Des de Cervià vam refer el camí per l'interior, en direcció a Raset per una via local, que passat les Sorreres, creua la carretera de Viladasens. Seguim perpendicularment en direcció a Sant Jordi Desvalls, al qual arribem tot just a la rotonda d'entrada al poble. A Sant Jordi vam trobar un super del poble que tenia de tot, que estigués obert a aquelles hores va ser providencial. Al costat de la plaça de l'Esglèsia vam trobar una font i ombra agradable per poder menjar i descansar de l'esforç i la calor.

Baixant una mica, vam trobar el bar del poble amb un pati ampli per fer el cafetó i el cacaolat ben gelats. La tornada des de Sant Jordi Desvalls la vam fer pel Veinat nou, més directe i agradable que la carretera, i que ens deixa gairebé al costat del gual del Ter. Creuant al riu, vam arribar-nos a unes cases en direcció a Sant Llorenç de les Arenes, però d'allà vam decidir girar cua. I per camins, més o menys, alternatius, que vam trobar també preguntant, vam retornar a Celrà. Això, sense oblidar de parar-nos a les nostres estacions de servei que són els bars de cada poble del camí.  No vam fer gaires quilòmetres, potser trenta, però la descoberta d'aquesta ruta en forma de ferradura va valdre la pena. Trobareu algunes fotos en aquest recull.

Sergi

Un Gran Cycle Xic

Com ja heu vist en l'article anterior, la sortida que organitzava l'Ajuntament de Sant Boi amb motiu del Cycle Chic va anar prou bé. Malgrat que la participació no va ser gaira alta, l'èxit cal valorar-lo més per la qualitat que per la quantitat. I més tenint en compte que es feia la jornada de promoció del comerç local, cosa que va deixar la sortida en segon pla. Per a properes edicions, aconsellaria fer-ho per separat. Barrejar massa coses, fins i tot, en el tema de la bicicleta i la mobilitat genera confusió i missatges que no arriben als ciutadans amb claredat. 

Aquestos actes de promoció de la bicicleta, i especialment, el Cycle Chic volen trencar amb la imatge de subdesenvolupament que en les generacions d'avis comportava l'ús de la bicicleta. El mite que comprar un cotxe comportava un progrés material està llastant tota recuperació econòmica possible. Abans només els rics podien circular en vehicle motoritzat privat, i la "falsa democratització" del cotxe l'ha transformat en una vaca sagrada. Avui dia, el vehicle privat comporta uns costos econòmics molt més grans de lo que ens pensem, i els impostos que es recapten no compensen la despesa que genera. El pressupost mateix de la Generalitat està hipotecat sobretot per les grans infraestructures viàries, i el Gobierno Central no obre la boca sobre les magnífiques autopistes de Madrid, per posar un exemple. 

El cas és que molts ciutadans s'estimen més pagar el rebut del préstec del cotxe que no pagar el col.legi o la comunitat de propietaris. Fins i tot, abans omplir el dipòsit que no comprar menjar o productes de primera necessitat. Al final, fent comptes, resulta que no queden diners per poder comprar als comerços locals, al costat de casa, i sense ingressos, moltes botigues han de tancar portes. Unes portes que s'aixequen per a grans complexos comercials com l'Outlet de Viladecans, el qual deixarà Out a molta gent del Baix Llobregat. Però és clar, allà s'hi pot arribar en cotxe. De fet, què podem dir de Sant Boi mateix, on el polígon té una gran complex comercial, al qual se l'hi han posat, i pagat, tots els carrils d'entrada i sortida que necessiten els seus clients. 

Bé, deixem de parlar de la "pesta motoritzada", i recordar que la bicicleta no ho arreglarà tot, és clar. En tot cas, anar a peu o en bicicleta pot ser tant "chic" com en cotxe. Depèn de la persona, de com circulem i ens comportem al carrer. D'aquella elegància que desprenem per la ciutat. Podeu veure en l'àlbum de les fotos d'enguany algun exemple destacat. I si teniu por de suar, recordeu que el progrés ens ha portat unes fantàstiques bicicletes elèctriques. Penseu en el "glamour" escocès que estenem dia a dia pels nostres pobles i carrers.

Sergi

2N CYCLE CHIC A SANT BOI DE LLOBREGAT

El passat divendres 7 de juny va tenir lloc el 2n Cycle Chic a Sant Boi de Llobregat, una passejada amb bicicleta pel centre del municipi, amb roba normal de carrer, fins i tot hi havia algunes persones ben elegants, amb talons, vestits, americana i corbata. L'acte va ser organitzat per l'Ajuntament i l' associació fotogràfica Afoboi. Aquí teniu més informació sobre els orígens de Cycle Chic i sobre la primera vegada que es va fer a Sant Boi l'any 2012.

Teniu també el bloc del Cycle Chic Sant Boi i el del Cycle Chic Barcelona.

Finalment, un video del Cycle chic de Sant Boi del 2012:

VIDEO DE DEFENSA DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Aquest video defensa el patrimoni natural del Delta del Llobregat i reflexiona seriosament sobre els efectes negatius de la construcció d'un excés de centres comercials com el futur Outlet a Viladecans. Cal plantejar-se si la gran promesa de creació de molts llocs de treball, evidentment necessaris per anar sortint de la crisi econòmica, ha de passar per aquest model que amenaça greument no només el patrimoni natural, que ja és prou important, sinó també els llocs de treball del comerç local que es veurien destruïts. Se suposa que cal crear, no destruir. Per cert, el video està filmat per una persona que va amb bicicleta:

RUTA PER LA RIERA DE VALLVIDRERA

 El passat 26 de maig, uns quants companys i companyes nostres van fer una ruta des de Sant Boi de Llobregat en direcció Molins de Rei, La Rierada, sortida que ja hem fet altres vegades. La novetat, però, és que van fer més recorregut passant per la riera de Vallvidrera fins al pantà que porta aquest mateix nom. És una ruta de nivell més alt, per tant, cal estar una mica preparat per anar amb bici i dur uns bons canvis de marxes. És molt bonica perquè hi ha dues cascades d'aigua que ara baixen plens amb la primavera tan plujosa que ens està fent. Aquí teniu una foto de la primera cascada i un mapa escanejat de la ruta que ens ha facilitat el nostre company Isidro.

Mapa explicatiu de la ruta

Pantà de Vallvidrera

BICICLETES ELÈCTRIQUES PLEGLABLES I PROMOCIÓ DE LA BICI A DIFERENTS PAÏSOS

1- BICICLETES ELÈCTRIQUES PLEGLABLES:


Mireu les Brost Bikes, bicicletes elèctriques plegables ( http://www.brostbikes.com/ca/), que la gent pot fer servir per salvar fàcilment les pujades sense arribar suada al lloc de destí (treball, etc). Es pot posar la bicicleta plegada a l'autobús, tren, etc, per anar d'un municipi a l'altre quan els accessos amb bici són insegurs o massa llargs. També es poden desar bé als aparcaments Bicibox, fets a prova a robatoris: http://www.bicibox.cat/

2- PROMOCIÓ DE LA BICICLETA A DIFERENTS PAÏSOS:


Aquí us passem els enllaços d'aquests videos que demostren també que, quan hi ha voluntat de promoure la bicicleta, es pot fer:

A Holanda, Dinamarca i Colòmbia:

A Dinamarca: https://www.youtube.com/watch?v=g-Vq9zXHuzw
(en castellà)
https://www.youtube.com/watch?v=ZtX8qiC_rXE
(en anglès, però les imatges parlen per si soles)

El Paisatge Primaveral entre Sils i Santa Coloma

El diumenge 5 de maig vam poder, finalment, fer la sortida entre Sils i Santa Coloma de Farners. Ajornada pel temps i altres motius, vam agafar el tren des de l'estació de Santa Maria de Sants fins a Sils. La taquillera de la Renfe ens va atendre molt eficaçment, i per als sis que anàvem, vam treure un abonament de 10 viatges i un d'anada i tornada. Malgrat l'increment dels preus del transport, el viatge ens va sortir per 12€, tenint en compte que l'Àlex i la Paqui ens esperaven amb la furgoneta a l'estació de Sils a les 11 hores.

Vam sortir una mica després, i vam rodar al voltant de l'estany de Sils, vestit amb un verd de gala puntejat per les roselles. Aquest paisatge no ens va deixar durant tot sortida, aixoplugats per les ombres agradables dels boscos de xops, plataners i alzines. Després d'agafar el trencall de la pista cap a Riudarenes, vam enfilar la ruta paral.lela a la riera de Santa Coloma, que passa pel centre Magma i les Termes Orion. Al final dels 20 km que anaven fent pujada a poc a poc, ens esperava el parc de Sant Salvador, alegre i espaiós. Vam fer el vermut, alguns es van remullar els peus i alguna cosa més a la repressa, i després cap a dinar. Damunt l'herba tendra s'agraïa una tovallola, doncs la palma de la mà notava l'aspror terrenal. Ningú ni res no és perfecte, però vam gaudir d'unes hores de serenor i joia, d'escalfor i tranquilitat, salpebrats per instants de neguits i malentesos. Vam fer el cafè, i tot seguit, omplírem els bidons amb l'aigua de la font descoberta per Sant Salvador d'Horta. Vam refer aviat el camí, perquè els núvols avisaven d'algun plugim de tarda i no ens podíem encantar gaire.  

Aquesta és una sortida de nivell baix-mig, apta per a gairebé tothom, que presenta diferents atractius: ocells; aigua, riu i rieres; camps i boscos; i elements culturals i històrics, com la ruta de la Guerra dels Segadors, les cuineres de Sils, o la mateixa Santa Coloma de Farners, lloc vital per als poetes Joan Vinyoli, i Salvador Espriu, de qui enguany celebrem son aniversari. Podeu comptar que amb el temps aquesta sortida es convertirà en un clàssic. Mireu el post que vam penjar l'any 2012, i les fotos que hem d'aquesta vegada.

Sergi

RUTA DE SANT BOI A LES BASSES DE CAN DIMONI

Són uns 12 km fins a les basses de Can Dimoni. La ruta té gran interés naturalista.  Amb prismàtics  podeu veure molts tipus d'aus a qualsevol època de l'any. Aquest mapa us ajudarà a trobar la ruta: Delta del Llobregat.
I també aquest del Wikiloc.

Descripció detallada de la ruta: 


1a part. tram urbà:
Sortim des de l'estació dels Ferrocarrils Catalans de Sant Boi i agafem el carrer Marià Girona, passant per davant les Termes Romanes. Aneu per la calçada si podeu ja que és zona 30. Si no us sentiu segurs encara, llavors circuleu per la vorera amb molt de compte, ja que és l'espai dels vianants i no es tracta d'espantar ni de molestar ningú. Quan arribeu a la rotonda, gireu a la dreta pel carrer Bonaventura Calopa, passant per davant de l'antic hospital. Creuant a l'altre costat anireu a parar davant l'Institut Itaca i al carril bici de la carretera de la Santa Creu de Calafell, direcció Viladecans. El seguiu fins arribar a la meitat del segon tram, després de creuar pel semàfor de la cruïlla amb el carrer Balmes. Abans que acabi aquest segon tram de carril bici, gireu a l'esquerra per un semàfor de polsador per passar a la vorera del davant, direcció polígon industrial. Seguiu recte fins que trobareu una rambla amb un passeig per circular pel mig que és el carrer Alacant. Arribareu a la rotonda de l'Alcampo, haureu de pujar el pont i a mà esquerra ja trobareu la Cooperativa Agrària.

2a part: trams per camins agraris:

Deixant la Cooperativa Agrària enrera, seguim endavant (camí de les Salines) i, passat el camí de la riera Roja, agafeu el proper camí asfaltat a mà esquerra. Una mica més endavant, heu de deixar aquest camí per agafar-ne un altre que passa pel pont de sobre de la via del tren. Continueu endavant, deixant a mà dreta la masia de cal Francès. Heu de seguir endavant fins que el camí faci una petita corba, i continuar paral.lelament a la via del tren, fins que trobeu una altra corba, més pronunciada, i a pocs metres, a mà dreta, ja veureu el cartell d'entrada a les basses de can Dimoni. Immediatament després d'haver passat el rètol, veureu una gran nau que és un corral de bens, i a continuació, el pàrquing de les basses de can Dimoni. Després de l'aparcament hi ha una gran planella amb una zona de picnic, lavabos... És un bon lloc per esmorzar, si encara no ho heu fet, i perquè les criatures juguin una estona... També és aquí on haureu de començar la visita a peu de les tres basses de can Dimoni. La tornada la podeu fer pels mateixos camins de l'anada.
Com heu vist, tot i que recomanàvem de fer aquesta sortida amb bicicleta, també pot ser una tranquil.la passejada a peu. 
(Coordenades GPS de l'aparcament de les basses de can Dimoni N 41º 18' 37,85'' E 2º 2' 58,09'').
Aquí podeu veure fotos de quan vam fer aquesta sortida.