VIA BLAVA DE L'ANOIA, UNA MICA DE PATXOCA

Aquest diumenge 1 de febrer vam aprofitar que la previsió del temps d'aquest hivern donava una mica de treva. Feia setmanes que volíem explorar el primer tram de la Via Blava de l'Anoia que es va inaugurar oficialment l'any passat. A més a més es va fer una exposició tècnica durant les jornades que va organitzar el Centre d'Estudis del Baix Llobregat al mes de novembre a Olesa de Montserrat.

Aquest recorregut ha estat planificat per la Diputació de Barcelona des de fa molts anys, i calia veure com ha estat el resultat. El tram inaugurat va des de la Pobla de Claramunt fins a Jorba, passant per les poblacions a la vora del riu Anoia, al costat d'Igualada. Són uns 19 kilòmetres amb diferents tramades que es van entrellaçant. Una colla vam anar d'exploració.

Vam agafar els Ferrocarrils de la Generalitat des de Sant Boi fins a l'estació de la Pobla. El dia era encara gris i l'aire fred, però no massa fort. Davallant de l'estació ja et trobes el camí a la vora del riu. I com que era la Candelera, hom feia fira en una placeta. La senyalització de la ruta està prou bé en general, però de vegades es podria millorar. En aquest lloc, caldria que als FGC hi hagués indicadors per arribar-hi. Per sort, sempre vam trobar gent que et deia bon dia i a qui podies preguntar si anàvem bé, o com estava el camí.

És una ruta agradable que passa per la vall del riu, i ofereix uns bons paisatges naturals, a més de tenir poblacions properes. Els punts d'informació són unes casetes força ben equipades, i els plafons són força explicatius. El terreny està bé, tot i que en alguns trams cal anar amb compte amb els talussos, perquè hi ha molta argila i pot caure algun marge. Sobretot enguany amb les pluges abundoses d'aquestos mesos. 

Això va provocar que alguna palanca, com li diuen allí dels guals, estiguessin al límit. Per exemple, el passallís que estava a Vilanova del Camí, impracticable!. Per sort, uns passejants ens van indicar un camí alternatiu vorejant els horts, el qual s'enfilava cap a un turó. Des d'aquest vam davallar per una pista fins al pont que entrava a Igualada. Allà vam trobar un matrimoni en bicicleta elèctrica, molt amables, que ens van guiar pels costats del rec d'Igualada fins a una altra entrada. I així vam poder continuar fent via evitant els trossos enfangats. 

Aleshores ja enfilàvem cap a Jorba, envoltats de camps i aigua. El sol escalfava els nostres ànims, i quan vam arribar a Can Cansalada i l'Ermita de la Sala, ja sabíem que estàvem a prop. Una baixada suau i una pendent exigent era el darrer tram cap al poble. Allà vas a petar davant del Cafè de Jorba, seu també de l'Ateneu. Un bon lloc per fer el vermut, amb un dinar variat i un preu raonable. A més tens les bicicletes a la vista. Si de cas, caldria demanar a l'ajuntament de Jorba que posés un aparcament de bicicletes a la placeta.  

Ens vam refer de la pujada progressiva de la ruta, que presenten unes quantes unes costes dretes, i baixades exigents, que fan treballar els frens sobre la graveta. Quan vam acabar el dinar, vam fer el camí de tornada a un bon ritme. De pujada gairebé tres hores, entre una cosa i l'altra, i de baixada una hora tres quarts. Amb el vent de cua, i el sol omplint de llum una tarda agradosa, que ens permetia contemplar Montserrat des d'un altre cantó. 

El camí es força popular. Et trobes gent de tota mena: caminants o excursionistes, alguns passejant els gossos, colles de Btt, etc... Cal estar amatent per adaptar-se a les condicions del terreny i compartir l'espai amb seguretat. 

En conclusió, us diria que la Via Blava presenta un nivell mig-alt que cal tenir en compte. Val molt la pena, però cal estar una mica en forma. Es pot gaudir molt, com així ho fan les poblacions per on passa. Tanmateix, es podria millorar més en els acabats, sobretot la senyalització al terra, una mica petita, i reforçar el terra de les pujades. Després de tants anys la Via Blava és benvinguda. Desitjaríem, però, que el proper tros entre la Pobla i Martorell es faci realitat ben aviat, sinó ens hi florirem. I que faci més patxoca en el resultat. 

CARTA OBERTA A LA PAGESIA DEL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT

Benvolgudes i benvolguts, 

Diferents grups de la ciutadania de Sant Boi de Llobregat i d’altres indrets propers valorem molt la vostra feina i ens solidaritzem plenament amb els vostres problemes per tirar endavant la pagesia i els cultius d’aquest parc agrari. Cada vegada s’està dividint i reduint més a conseqüència de les grans infraestructures urbanístiques, ampliació de l’aeroport, dels polígons industrials, etc. El govern de la Unió Europea,  el de tota Espanya i el de Catalunya tampoc protegeixen la pagesia sinó al contrari. 

També hem observat que, últimament, amb l’increment de les vies per anar amb vehicle privat a motor, el que hem guanyat per una banda ho hem perdut per una altra. En fer més accessible el Parc Agrari als cotxes, furgonetes, etc., fa que s’hagin incrementat els robatoris de cultius (cas del robatori massiu de carxofes, per exemple). Així mateix ha augmentat la perillositat per poder accedir al parc agrari des del municipi de Sant Boi pel vial del carrer d’Alacant i camí de les Salines fins al punt de quedar impracticable per a vianants de tota mena (gent de mobilitat reduïda amb cadira de rodes, etc), i bicicletes. Per tant, persones que van a treballar a diari als camps amb bicicleta s’exposen a ser atropellats de mort. Persones que van a treballar a Mercabarna i a l’aeroport, persones que, simplement, volen fer una passejada d’oci a peu o amb bicicleta cap a les Basses de Can Dimoni, per exemple, o més enllà, tampoc poden fer-ho. En canvi, l’Ajuntament  de Sant Boi està promovent que la gent hi vagi i el Consorci del Delta del Llobregat també:

Tothom queda bloquejat abans de travessar el pont del camí de les Salines. Per contra, hi ha un increment de vehicles a motor de gent particular  que no son vehicles agraris accedint a aquest espai quan està prohibit. Això incrementa la perillositat de la mobilitat a peu i amb bicicleta, també entre cotxes i altres vehicles a motor. HI PERD TOTHOM!  

Hem de trobar una solució conjunta entre tots nosaltres. El dret de pas a peu, amb una vorera al pont ampliada hi ha de ser. I també hi cap un espai separat per anar amb bicicleta. Tant a peu com amb bicicleta no contaminem i, per tant, preservem millor el Parc Agrari on hi hem de conviure de manera respectuosa. És per tots aquests motius que us convidem a participar en aquesta acció ciutadana del diumenge 29 de juny. Ens trobarem a les 11h del matí al pont de l'Alcampo.

19 de Juny del 2025. Sant Boi de Llobregat

Marta Pombo

RUTES PEL TERRAPRIM EMPORDANÈS

 

Aquesta Setmana Santa vam anar a explorar la zona de Camallera. Es pot arribar amb el tren regional, i la línia de Portbou ofereix diferents estacions on baixar i pujar en sentit sud-nord. Passat Flaçà ens trobem amb Sant Jordi Desvalls, Camallera, abans del riu Fluvià, i Sant Miquel creuant el riu. Aquí es troba la frontera entre la comarca del Baix Empordà, lligada a la conca del Ter, de la de l'Alt Empordà, amb les conques del Fluvià i la Muga. 

És un territori prou pla, amb suaus ondulacions i turons, que s'aixequen de cop per superar els cingles del Fluvià. Vam anar fent ruta a peu, però també és ideal per fer cicloturisme. La prova és que la xarxa de carreteres secundàries estava plena de ciclistes esportius, i que la gent disposa de les seves bicicletes adaptades al terreny. És un entramat de pobles petits que des del campanar és veu el que està al costat. Tot i això, els cotxes són el transport majoritari, i l'eix nord-sud es creua amb el de l'est-oest que va cap a la costa. Per desgràcia la xarxa d'autobusos és força fràgil, potser amb transport a demanda es podria cobrir millor les necessitats de desplaçament.

Creiem que la zona gaudeix de bones condicions per a la mobilitat i per als desplaçaments a peu i en bicicleta. Malgrat això, existeixen uns quants problemes a resoldre. Un dels primers és la deficient senyalització dels camins a peu, i el poc manteniment dels indicadors, com els del GR. Fins i tot, costa trobar els encreuaments de la xarxa Itinerànnia que en altres comarques estan molt ben col.locats. 

Una mostra d'humor empordanès seria el carril-bici de l'escola municipal de Camallera que serveix d'aparcament de cotxes. Seria millor que estiguessin ben marcats els camins de sortida per anar a Saus, o a Vilaür, sense haver d'anar a parar a les carreteres. El projecte de fer una Ecovia o Via Verda per la vora del Fluvià encara està verd. Apart de les limitacions per creuar el riu, manquen unes connexions que ja estan prou ben resoltes a la Via Verda del Ter. Voldria suggerir un ramal del Ter que des de Sant Jordi Desvalls anés cap a Camallera per aquesta banda. Tot i així, sempre serà una agradable sorpresa trobar-se amb la via verda entre Arenys d'Empordà i Garrigàs, que a més t'acosta a Palau de Santa Eulàlia. Potser podem anar pam a pam, però caldria posar-se les piles i espavilar-se més.

El nostre company Martí es coneix molt bé la zona, perquè quan nosaltres anem, ell ja en torna. Cal que cadascú al seu ritme pugui fer via per aquest pla país. Alguns a un nivell més baix, i d'altres a un nivell més alt, com la parella que ens vam trobar a l'Hostal de l'Avi Pep. Són de On Tandem Bike i venien des de Burdeus pel Canal d'Occitània i el Pirinexus. Ens vam desitjar una bona viatge de tornada a casa, i una millor xarxa de camins a peu i en bicicleta per l'Alt Empordà. Tant bona com la que tenen al Baix Empordà. La inversió no és gaire alta, i el retorn en salut i turisme segur que és molt gran. 

SANT BOI, ON TOT I TOTHOM VA SOBRE RODES

Aquest mes va córrer la notícia que l'Ajuntament de Sant Boi havia trucat als responsables de les obres de connexió de la Ronda de Dalt amb la carretera de Santa Creu de Calafell. Ja sabem que les obres es fan llargues i pesades, però el caos circulatori va creixent cada dia més. Hom creu que les previsions serien pitjors perquè els constructors volien anar pel dret. No sabem si cap a Calafell, o cap a la Santa Creu com fan tots els conductors de cotxe, autobús i camioners quan encara avui dia han de travessar dues rotondes seguides. Aquest és un exemple de la planificació defectuosa i de la manca de comunicació entre les administracions.

 

L'altre seria la construcció de l'accés al Parc Agrari des de Sant Boi, conegut com el pont del Camp, per no dir el nom real. El cas és que s'han fet uns bons accessos des de l'autovia per entrar i sortir per als cotxes. Però el carril doble per entrar als camps ha estat reconvertit en unidireccional, deixant  un voral inutilitzat. A més a més, no hi ha espai per poder passar per la vora del pont. Ni per un costat ni per l'altre, doncs amb prou feines hi ha mig metre. El pas està encaixonat per uns blocs de formigó que fan de cotilla intransitable. Per tant, si algú vol anar a peu des de Sant Boi ha de baixar a la calçada, i si vol fer-ho de tornada, ha d'agafar un revolt que no té pràcticament voral per entrar en direcció a Sant Boi. Això sí, uns senyals de velocitat limitada a 30 km per hora que pocs compleixen, i uns "deixeu passar" pintats en baixada, no fos cas que topéssim contra uns blocs de formigó que prenen la forma d'una falsa rotonda. 

Sort que almenys han recollit les propostes que Bicibaix ha enviat una altra vegada a l'Ajuntament, ara que ja tornen a fer un nou Pla de Mobilitat. Em sembla que deu ser el ja el tercer o el quart, i els que vindran. Perquè els governants municipals que hem votat són ambiciosos, i volen arribar als cent mil habitants. Ja posats a créixer, podrien censar els gossos, gats i tota l'altra fauna que corre pels nostres verals. És allò d'un cotxe cada dos santboians, que en això estem ben servits. Aleshores seria un conductor i un acompanyant, que podria ser un animal, i si és llur mascota ja seria més normal. 

El cas és que el tòpic del conductor que va a buscar el pa amb el cotxe encara no se m'hi havia presentat tant clar com aquesta setmana. A la cantonada de Lluís Pasqual Roca amb la Riera Basté un cotxe hi va estacionar, no va durar més de cinc minuts. El conductor va tombar a la dreta del semàfor, va fer marxa enrera i va parar-se sobre la vorera, cobrint a més la meitat del pas de vianants. Un exemple evident del civisme i educació viària dels nostres santboians. Som conscients que la majoria de la gent condueix com cal, però aquest deu per cent que es creuen el amos del món només fan que enfonsar-nos en la misèria i riure's a la nostra esquena. Com que no hi ha justícia viària, la gent no vol problemes, i cada dia que passa aquestos es van fent més grossos. 

On és la policia de barri? La policia a peu, la que diuen de proximitat, potser només és un anunci als plafons publicitaris? La nostra alcaldessa es farà una foto amb aquest conductor prototípic que va a buscar amb el cotxe el pa, per sortir publicada a la revista municipal? Preguntes que queden enlaire, i que ens fan pensar massa en aquest cas com un cabàs.