PLA DE BAGES. LA SÈQUIA, ENTRE SALLENT I SANTPEDOR

Aquest diumenge s'ha celebrat a Manresa la Festa de la Llum. Commemora el miracle de la llum que des de Montserrat va entrar al Convent del Carme. Era el signe que esperava la universitat de la ciutat per poder demanar la construcció d'una séquia. S'havia de portar l'aigua des de Balsareny per poder desenvolupar-se al segle XIV. 

Per casualitat, el dia abans, el dissabte vam anar amb el tren dels Ferrocarrils des de Sant Boi fins a Manresa per fer una sortida d'un dia pel Pla de Bages. Volíem fer la ruta de la Sèquia, vés per on!. El tren anava ple de gom a gom, i encabir les bicicletes ja va ser tot un repte. Vam baixar a l'estació de Manresa Alta, i des d'allà vam fer volta perquè no està ben indicat per anar al punt de sortida que és el Parc de l'Agulla. Passàvem al costat dels cotxes sense saber que havia un camí a peu i en bicicleta més segur. El mapa de mobilitat a la web de l'Ajuntament és poc clar, i atapeït. Poc usable, com en diuen els informàtics, perquè no s'hi apliquen. Cal saber què volem per cercar la informació. 

Tot i que el dissabte era una festa local, no vam trobar massa gent pel camí. Des del parc de l'Agulla vam enfilar cap a la séquia. Cal dir que és un camí més apte per fer a peu, que no pas en bicicleta. És estret, i cal anar molt concentrat per no caure al canal. Els cartells en general estan prou ben explicats, però pel camí no trobes prou indicadors, i si no preguntes o mires contínuament el mòbil, fas tombs a cor que vols. 

Després de seguir la séquia, vam anar passant pel costat de Santpedor, i al final del polígon vam agafar la pista que passa per la masia de Can Coll. Allà vam tornar a enllaçar amb el canal, i ja més tranquils anàvem pedalant, en direcció a Sallent. En primer terme el runam salí, i al fons les muntanyes nevades del Pirineu. Enmig del prat, l'ermita de Santa Magdalena, amb el teulat mig ensorrat que fa pena. Sort que el canal va resseguint el vessant dels turons sota l'ombra amable dels arbres plantats. Observem la construcció acurada, els pontets que travessen l'aigua. En un tros passa a cobert, per exemple al Mas de les Coves, i cal estar a l'aguait. 

Quan arribes al costat de la muntanya de sal, et quedes corglaçat. És enorme. Seguim d'esma fins a les vies del tren de la potassa, les quals hem anat contemplant en algun tros del camí. Quedava poc per arribar a Sallent, però se'ns feia tard, i vam girar cua cap a Santpedor. La tornada va ser més lleugera, però estàvem una mica cansats. I per arribar a la població de Santpedor, estàs obligat a anar per la carretera. 

Vam arribar al poble, allà unes dones ens van dir on podíem anar a dinar. Per sort, ens vam trobar amb el Timbaler del Bruc!. No us amoïneu gaire, més que un restaurant és un bar restaurant, sobretot d'esmorzars de forquilla. I ens van servir unes bones tapes i torrades, que ens van prou reviscolar. 

Vam preguntar pel camí cap a Manresa, i amablement ens van dir que tot avall, que al costat de la carretera havien fet un magnífic carril bici compartit amb els vianants. Asfaltat com cal, perquè els ciclistes de carretera no tinguin excuses. Davallant de Santpedor, vam passar per la Pineda de Bages, fins arribar a Manresa, just a l'entrada del Parc de l'Agulla. Un bon lloc per relaxar-nos abans de la tornada. 

No ens podíem queixar gaire, la gent va ser en tot moment força amable, i el dia que es preveia fred ens va regalar un sol lluent. Tot i ser febrer, la sensació era que ja s'acosta la primavera. El verd dels camps encatifava el pla de Bages de punta a punta. És una sortida recomanable i assequible, però cal anar concentrat en tot moment. Un bon exercici. Ens ho hem prendre amb calma, com l'aigua que va baixant al seu ritme pel canal. Un tresor medieval que ens mostra la saviesa dels nostres avantpassats. Si en voleu una mostra, doneu un cop d'ull a les fotos que vam fer. 

VIA BLAVA DE L'ANOIA, UNA MICA DE PATXOCA

Aquest diumenge 1 de febrer vam aprofitar que la previsió del temps d'aquest hivern donava una mica de treva. Feia setmanes que volíem explorar el primer tram de la Via Blava de l'Anoia que es va inaugurar oficialment l'any passat. A més a més es va fer una exposició tècnica durant les jornades que va organitzar el Centre d'Estudis del Baix Llobregat al mes de novembre a Olesa de Montserrat.

Aquest recorregut ha estat planificat per la Diputació de Barcelona des de fa molts anys, i calia veure com ha estat el resultat. El tram inaugurat va des de la Pobla de Claramunt fins a Jorba, passant per les poblacions a la vora del riu Anoia, al costat d'Igualada. Són uns 19 kilòmetres amb diferents tramades que es van entrellaçant. Una colla vam anar d'exploració.

Vam agafar els Ferrocarrils de la Generalitat des de Sant Boi fins a l'estació de la Pobla. El dia era encara gris i l'aire fred, però no massa fort. Davallant de l'estació ja et trobes el camí a la vora del riu. I com que era la Candelera, hom feia fira en una placeta. La senyalització de la ruta està prou bé en general, però de vegades es podria millorar. En aquest lloc, caldria que als FGC hi hagués indicadors per arribar-hi. Per sort, sempre vam trobar gent que et deia bon dia i a qui podies preguntar si anàvem bé, o com estava el camí.

És una ruta agradable que passa per la vall del riu, i ofereix uns bons paisatges naturals, a més de tenir poblacions properes. Els punts d'informació són unes casetes força ben equipades, i els plafons són força explicatius. El terreny està bé, tot i que en alguns trams cal anar amb compte amb els talussos, perquè hi ha molta argila i pot caure algun marge. Sobretot enguany amb les pluges abundoses d'aquestos mesos. 

Això va provocar que alguna palanca, com li diuen allí dels guals, estiguessin al límit. Per exemple, el passallís que estava a Vilanova del Camí, impracticable!. Per sort, uns passejants ens van indicar un camí alternatiu vorejant els horts, el qual s'enfilava cap a un turó. Des d'aquest vam davallar per una pista fins al pont que entrava a Igualada. Allà vam trobar un matrimoni en bicicleta elèctrica, molt amables, que ens van guiar pels costats del rec d'Igualada fins a una altra entrada. I així vam poder continuar fent via evitant els trossos enfangats. 

Aleshores ja enfilàvem cap a Jorba, envoltats de camps i aigua. El sol escalfava els nostres ànims, i quan vam arribar a Can Cansalada i l'Ermita de la Sala, ja sabíem que estàvem a prop. Una baixada suau i una pendent exigent era el darrer tram cap al poble. Allà vas a petar davant del Cafè de Jorba, seu també de l'Ateneu. Un bon lloc per fer el vermut, amb un dinar variat i un preu raonable. A més tens les bicicletes a la vista. Si de cas, caldria demanar a l'ajuntament de Jorba que posés un aparcament de bicicletes a la placeta.  

Ens vam refer de la pujada progressiva de la ruta, que presenten unes quantes unes costes dretes, i baixades exigents, que fan treballar els frens sobre la graveta. Quan vam acabar el dinar, vam fer el camí de tornada a un bon ritme. De pujada gairebé tres hores, entre una cosa i l'altra, i de baixada una hora tres quarts. Amb el vent de cua, i el sol omplint de llum una tarda agradosa, que ens permetia contemplar Montserrat des d'un altre cantó. 

El camí es força popular. Et trobes gent de tota mena: caminants o excursionistes, alguns passejant els gossos, colles de Btt, etc... Cal estar amatent per adaptar-se a les condicions del terreny i compartir l'espai amb seguretat. 

En conclusió, us diria que la Via Blava presenta un nivell mig-alt que cal tenir en compte. Val molt la pena, però cal estar una mica en forma. Es pot gaudir molt, com així ho fan les poblacions per on passa. Tanmateix, es podria millorar més en els acabats, sobretot la senyalització al terra, una mica petita, i reforçar el terra de les pujades. Després de tants anys la Via Blava és benvinguda. Desitjaríem, però, que el proper tros entre la Pobla i Martorell es faci realitat ben aviat, sinó ens hi florirem. I que faci més patxoca en el resultat. 

CARTA OBERTA A LA PAGESIA DEL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT

Benvolgudes i benvolguts, 

Diferents grups de la ciutadania de Sant Boi de Llobregat i d’altres indrets propers valorem molt la vostra feina i ens solidaritzem plenament amb els vostres problemes per tirar endavant la pagesia i els cultius d’aquest parc agrari. Cada vegada s’està dividint i reduint més a conseqüència de les grans infraestructures urbanístiques, ampliació de l’aeroport, dels polígons industrials, etc. El govern de la Unió Europea,  el de tota Espanya i el de Catalunya tampoc protegeixen la pagesia sinó al contrari. 

També hem observat que, últimament, amb l’increment de les vies per anar amb vehicle privat a motor, el que hem guanyat per una banda ho hem perdut per una altra. En fer més accessible el Parc Agrari als cotxes, furgonetes, etc., fa que s’hagin incrementat els robatoris de cultius (cas del robatori massiu de carxofes, per exemple). Així mateix ha augmentat la perillositat per poder accedir al parc agrari des del municipi de Sant Boi pel vial del carrer d’Alacant i camí de les Salines fins al punt de quedar impracticable per a vianants de tota mena (gent de mobilitat reduïda amb cadira de rodes, etc), i bicicletes. Per tant, persones que van a treballar a diari als camps amb bicicleta s’exposen a ser atropellats de mort. Persones que van a treballar a Mercabarna i a l’aeroport, persones que, simplement, volen fer una passejada d’oci a peu o amb bicicleta cap a les Basses de Can Dimoni, per exemple, o més enllà, tampoc poden fer-ho. En canvi, l’Ajuntament  de Sant Boi està promovent que la gent hi vagi i el Consorci del Delta del Llobregat també:

Tothom queda bloquejat abans de travessar el pont del camí de les Salines. Per contra, hi ha un increment de vehicles a motor de gent particular  que no son vehicles agraris accedint a aquest espai quan està prohibit. Això incrementa la perillositat de la mobilitat a peu i amb bicicleta, també entre cotxes i altres vehicles a motor. HI PERD TOTHOM!  

Hem de trobar una solució conjunta entre tots nosaltres. El dret de pas a peu, amb una vorera al pont ampliada hi ha de ser. I també hi cap un espai separat per anar amb bicicleta. Tant a peu com amb bicicleta no contaminem i, per tant, preservem millor el Parc Agrari on hi hem de conviure de manera respectuosa. És per tots aquests motius que us convidem a participar en aquesta acció ciutadana del diumenge 29 de juny. Ens trobarem a les 11h del matí al pont de l'Alcampo.

19 de Juny del 2025. Sant Boi de Llobregat

Marta Pombo

RUTES PEL TERRAPRIM EMPORDANÈS

 

Aquesta Setmana Santa vam anar a explorar la zona de Camallera. Es pot arribar amb el tren regional, i la línia de Portbou ofereix diferents estacions on baixar i pujar en sentit sud-nord. Passat Flaçà ens trobem amb Sant Jordi Desvalls, Camallera, abans del riu Fluvià, i Sant Miquel creuant el riu. Aquí es troba la frontera entre la comarca del Baix Empordà, lligada a la conca del Ter, de la de l'Alt Empordà, amb les conques del Fluvià i la Muga. 

És un territori prou pla, amb suaus ondulacions i turons, que s'aixequen de cop per superar els cingles del Fluvià. Vam anar fent ruta a peu, però també és ideal per fer cicloturisme. La prova és que la xarxa de carreteres secundàries estava plena de ciclistes esportius, i que la gent disposa de les seves bicicletes adaptades al terreny. És un entramat de pobles petits que des del campanar és veu el que està al costat. Tot i això, els cotxes són el transport majoritari, i l'eix nord-sud es creua amb el de l'est-oest que va cap a la costa. Per desgràcia la xarxa d'autobusos és força fràgil, potser amb transport a demanda es podria cobrir millor les necessitats de desplaçament.

Creiem que la zona gaudeix de bones condicions per a la mobilitat i per als desplaçaments a peu i en bicicleta. Malgrat això, existeixen uns quants problemes a resoldre. Un dels primers és la deficient senyalització dels camins a peu, i el poc manteniment dels indicadors, com els del GR. Fins i tot, costa trobar els encreuaments de la xarxa Itinerànnia que en altres comarques estan molt ben col.locats. 

Una mostra d'humor empordanès seria el carril-bici de l'escola municipal de Camallera que serveix d'aparcament de cotxes. Seria millor que estiguessin ben marcats els camins de sortida per anar a Saus, o a Vilaür, sense haver d'anar a parar a les carreteres. El projecte de fer una Ecovia o Via Verda per la vora del Fluvià encara està verd. Apart de les limitacions per creuar el riu, manquen unes connexions que ja estan prou ben resoltes a la Via Verda del Ter. Voldria suggerir un ramal del Ter que des de Sant Jordi Desvalls anés cap a Camallera per aquesta banda. Tot i així, sempre serà una agradable sorpresa trobar-se amb la via verda entre Arenys d'Empordà i Garrigàs, que a més t'acosta a Palau de Santa Eulàlia. Potser podem anar pam a pam, però caldria posar-se les piles i espavilar-se més.

El nostre company Martí es coneix molt bé la zona, perquè quan nosaltres anem, ell ja en torna. Cal que cadascú al seu ritme pugui fer via per aquest pla país. Alguns a un nivell més baix, i d'altres a un nivell més alt, com la parella que ens vam trobar a l'Hostal de l'Avi Pep. Són de On Tandem Bike i venien des de Burdeus pel Canal d'Occitània i el Pirinexus. Ens vam desitjar una bona viatge de tornada a casa, i una millor xarxa de camins a peu i en bicicleta per l'Alt Empordà. Tant bona com la que tenen al Baix Empordà. La inversió no és gaire alta, i el retorn en salut i turisme segur que és molt gran.