divendres, 28 de juliol de 2023

RUTES DE PELEGRINS PER L'ALT URGELL

Aquest mes de juliol vam passar una setmana a la Seu d'Urgell. Per arribar des del Baix Llobregat en transport públic tenim l'opció d'agafar el tren fins a Manresa, i allà fer el transbord cap a l'autobús de l'Alsina. Aquest segueix el camí del riu Cardener, fins a Cardona, després Solsona, i cap a Oliana fins a la Seu. Fixeu-vos que com sempre han fet els homes, s'han seguit les rutes marcades per l'aigua, en aquest cas, el Llobregat, el Cardener, i després el Segre. Són les venes de la terra, que ens permeten superar les serres que les emmarquen. Malgrat l'ajuda dels rius, ens trobem congostos inhòspits que fan fer una bona marrada per seguretat, com el que hi ha a Organyà. Després d'aquest, la vall del Segre es va obrint i pren la direcció d'Andorra o de la Cerdanya. Si lo punt de trobada és la Seu d'Urgell, allà trobarem diferents camins. 

Tenim rutes per l'Alt Urgell en diferents categories. Unes són per senderisme, altres per BTT i fins i tot, per cicloturisme. Però no hi ha cap xarxa, ni gaires connexions entre els diferents itineraris, totes passen per fer servir carreteres i anar en cotxe. Tampoc no es tracta d'agafar a peu o en bicicleta la carretera cap a Lleida, i haver de creuar el congost de Tresponts, gesta que ni Aníbal va gosar fer fa dos mil anys. Què podem dir de les vies de comunicació al Pirineu? Segurament que no es poden comparar amb les de Suïssa, però és que la gran virtut d'aquest darrer país és la possibilitat de canviar de mitjans de transport. Això és lo que coneixem com a intermodalitat. Però és clar, es tractaria de connectar els camins amb els pobles. Si pensem en els camins i carrerades antigues, que es van fer durant segles, aquestos són els que permetien el pas de la gent a peu. Avui dia, si el nostre bisbe Oliba tornès a presentar-se, es trobaria un laberint d'asfalt i de vehicles. I que, o bé et trobes que has d'anar a fer esport, o has d'anar motoritzat. 

Al voltant de la Seu d'Urgell existeixen algunes rutes, força assequibles, que es poden fer a peu. I també en bicicleta. Però fora de les més familiars, predomina l'ús de la bicicleta com a esport, per sobre del transport. I fins i tot per poder fer els camins secundaris, s'ha de fer servir l'internet, o comprar un llibre específic de lo que volem fer. No es fa publicitat adreçada al turisme familiar, en tot cas, a la botiga de lloguer de bicicletes et poden orientar i donar més informació, i potser podràs llogar un guia. Tampoc no es diu que l'autobús pot portar fins a cinc bicicletes. I no cal fer carrils bici a tot arreu, però és que no saps si quan vas a fer la ruta del camí de Sant Jaume ho hauràs de fer tot a peu, o ni si podràs fer-ho tot en bici, ni si la carretera té un voral prou ample per no jugar-te-la. No es tracta només de pintar les rutes en colors segons els grau de dificultat.

Bé, podem fer algunes recomanacions, com el camí a la vora del Segre que arriba fins Alàs, i allà pujar al poble per la carretera. Per fer la tornada hem de tenir en compte els ponts que travessen el Segre, si no hem de tornar pel mateix cantó. És lo que passa quan anem des de la Seu cap a Arfa, una carretera secundària molt utilitzada que segurament ens portaria fins al Pla de Sant Tirs seguint el marge esquerra. Però si volem fer la tornada pel marge dret, hem d'entrar i enfilar-nos amb la bicicleta fins al poble de Montferrer. El camí a la vora del riu per aquest cantó està tallat, ni a peu ni en bicicleta, i cal enfilar-se per la costa, sota una solana que a l'estiu et porta directament a la propera estació de servei, que és el bar de la plaça de l'Arbre de Castellciutat. 

En resum, certament no es pot demanar que tot sigui perfecte, però continuem amb la sensació que tot són pedaços. Que la política de transports no deixa d'estar segmentada per categories, i que el concepte de mobilitat global és una imatge que no entra en el cap dels polítics o dels tècnics dels departaments de transports. I no n'hi ha prou amb fer una aplicació de mobilitat per al telèfon mòbil. I això ja fa anys que ho vam veure amb la propera comarca de la Cerdanya.

dimarts, 11 d’abril de 2023

TAK OLE THORSON

Aquest final de març vam saber de la mort de l'Ole Thorson. Alguns diaris van donar la notícia, no pas gaires per la importància que va tenir per als temes de mobilitat a Catalunya, i especialment a Barcelona. Hom diria que si l'ideal de Catalunya seria comparar-se amb els Països Baixos o amb Dinamarca, un dels mitjans acostumats és visitar el país de destinació. Una altra manera de fer-ho seria portar una persona destacada del país, perquè mostrés llur coneixement als nadius. Aquesta va ser el cas de l'Ole Thorson, nascut a Dinamarca. Va viure i treballar a Barcelona fins a la seva mort. El seu capteniment no era el d'un senyor de Barcelona, no amagava pas son caràcter nòrdic, respectuós i reservat alhora. No parlava català, però sempre deia que li parlessin sense cap entrebanc.

Durant la seva etapa com a tècnic municipal en l'àmbit de la mobilitat va intentar portar els conceptes de la mobilitat global a la ciutat de Barcelona, i des d'aquí, fer-ho extensiu a tot els país. Moltes iniciatives van acompanyar el seu saber fer, tant pel que fa a la PTP, o l'associació PAT. Tot amb la intenció de cobrir els flancs més desatesos de la mobilitat on el cotxe privat gaudeix de privilegis i suport, com a símbol d'una societat. On es barregen naps amb cols, i on el cotxe és el rei. Per cert, l'Ole acostumava a anar en moto. Potser estaria content amb el nou servei públic de motos compartides?. En fi, allò que fa l'ajuntament, l'AMB, i altres administracions públiques, són més coses d'aparador que de realitats concretes. Moltes vegades és desesperant veure com unes coses van amb la cinquena marxa i altres van a pas de cargol. Això sinó tallen les ales als tècnics massa avançats. 

L'Ole Thorson va venir a explicar com es feien les coses al nord i centre d'Europa, i va portar referents com el Mikael Colville-Andersen, i els models del Copenhagenize. Aquí es van pensar que els hi estava explicant els contes d'Andersen, i que aquestos relats eren per als infants. Això de compartir l'espai i pacificar el trànsit era molt bonic, però que les mesures eren impopulars. Aleshores tot va amb una sabata i una espardenya, i de vegades les administracions apliquen mesures contraproduents, en contra dels interessos dels ciutadans. No cal pedagogia, quan aquí manen ells i sempre tenen la raó.

Moltes Gràcies Ole Thorson, per haver compartit amb nosaltres alegries i decepcions, però sobretot, agraïts per tot allò que ens vau donar. A reveure, i records per al Vicenç Bagan. Tak Ole Thorson.


divendres, 27 de gener de 2023

ENTREVISTA SOBRE MOBILITAT A LA XARXA

A partir del comunicat de premsa en que vam enviar per reivindicar una bones connexions entre el Baix Llobregat i el Vallès, vam acceptar la petició d'una entrevista per exposar el cas a la televisió d'Esplugues, ETV. Aques mitjà de comunicació està integrat a la Xarxa d'emissores locals. Vam aprofitar l'espai l'Ull al Dia per poder demanar unes bones connexions a peu, en bicicleta i en autobús entre les dues comarques. Cal remarca que els enllaços motoritzats i de tren estan més ben aconseguits, tot i el problema dels horaris del transport públic, i de la penalització tarifària que suposa fer la connexió per Martorell. Gairebé el doble que fent la volta per Barcelona. I tenint en compte que els FGC farien la connexió per Gràcia amb una previsió de vuit anys, francament semblaria la Línia 9 del metro. Molt soroll per gairebé res. 

En fi, es van tocar altres temes sobre la mobilitat motoritzada, i la necessitat d'aconseguir un organisme a nivell comarcal que vetlli per les comunicacions, més enllà del centralisme de l'AMB. Aquí sota us posem l'enllaç i podeu fer els comentaris que creieu convenients. 

 

dissabte, 31 de desembre de 2022

CONNECTEM COMARQUES, CONNECTEM GENT

Acabem l'any 2022 de manera semblant al de l'any passat a nivell de mobilitat. La crisi econòmica ha quedat tapada per la guerra d'Ucraïna, la sequera i la plaguèmia. Estem en un moment d'impàs i les solucions més sostenibles queden en un segon pla, per no dir l'últim. La prova és que el butlletí de Mobilitat que edita la Generalitat cada mes porta els temes de la bicicleta al final de tot, si és que n'hi han. Per no parlar del mal costum de les administracions públiques d'anar fent pedaços en infraestructures, o dels dissenys de despatx que augmenten la complexitat de la circulació. Encara més, es fan un rentat de cara amb el maquillatge de la sostenibilitat mentre els ajuntaments s'encarreguen d'edificar i cimentar els espais verds de les ciutats.

La realitat és que les eines i la feina continuaran estant en mans dels usuaris de la bicicleta. Malgrat els entrebancs, no ens queda més remei que pedalar per avançar. Potser explorar llocs nous, trobar camins i anar fent xarxa. Un exemple serien les connexions entre el Baix Llobregat i el Vallès. Aquí el transport motoritzat és el rei, les autopistes es connecten sense cap problema. Pel que fa als trens, tenim obres en marxa que fan sortir els trens de la Renfe des de Castellbisbal, però la connexió amb els FGC del Vallès és vol solucionar d'aquí a vuit anys vista connectant les línies per Barcelona. Una volta que reduiria el temps de viatge en només vint minuts. I això semblarà la Línia L9 del Metro.

Què me'n dieu dels autobusos que connecten les dues comarques? Són línies fantasma que operen sota mínims per justificar la concessió de la Generalitat. Ni la que surt de Molins de Rei ni la de Sant Vicenç dels Horts per anar a Terrassa. Fins i tot, dubtem també del paper que fa una entitat com l'AMB. Una gestió desastrosa, per la qual fins i tot entitats com Fem Vallès han demanat millores, i potser algun intercanviador a l'Hospital General. Però les inversions del Ministerio en la Renfe es centren en Barcelona, i deixen de banda les estacions de l'extraradi. Els accessos a peu o en bicicleta presenten deficiències que posen en risc als vianants. 

Per sort, encara trobem companys que fan el paper d'exploradors enmig de la jungla d'asfalt. Fugint del trànsit motoritzat encara poden trobar camins i pistes que ens permetin arribar als diferents pobles.  I ens ensenyen als altres ciclistes per on podem passar, i en quins llocs hem de vigilar, sigui per l'estat del terreny, o pels encreuaments perillosos amb les carreteres. Malgrat els polígons que es troben al costat de les carreteres, i que representen un perill per la manca d'indicacions i l'activitat dels camions, som capaços d'arribar al nostre destí. Sí, hem pogut connectar el Baix Llobregat amb el Vallès. Però encara ens cal molt més per a que la gent tingui el dret de circular com ho fan a Centreeuropa. Tant parlar aquí de mobilitat, tanmateix tot va en funció dels interessos de dalt, i no pas dels ciutadans. Ja ho sabeu, ningú us regalarà res, sinó són els Reis Mags. La resta ens tocarà pedalar. Les recompenses les trobareu pel camí, això ja us ho puc dir.