diumenge, 26 d’octubre del 2008

Variant de la Via Verda de la Terra Alta



Us volia comentar que la ruta de la Via Verda de la Terra Alta no la vam fer tal com estava previst. De fet, vam sortir d'Horta de Sant Joan fent servir la ruta R10, per la banda del convent de Sant Salvador. Aquestes rutes pertanyen als camins de bicicleta de la Terra Alta, fets per Daniel Eritja, d'Amics de la Bici. Configuren una xarxa de camins, tant o més atractius que la mateixa via verda. El camí per la part d'amunt enllaça amb la via verda i va fins al Matarranya, cap a la Vall de Zafan. Per la part de sota, enllaça amb la via verda a l'alçada de l'estació d'Horta, situada a l'esquerra del camí. Hi ha un senyal que porta a la Via Verda que es coneix actualment. Si en l'encreuament agafeu el camí de la dreta, anireu a parar a Bot per la vall de les Olles. Es tracta de la vall que queda a sota de la via verda, seguint el curs del riu Canaletes. I s'ajunta al final de la vall amb la carretera que porta a Bot i enllaça amb la Via Verda cap a la Fontcalda. Aquesta ruta és poc transitada, de fet és una carretera comarcal, amb força desnivell, però el paisatge val la pena, i us la podem recomanar sense problema.
A la banda del Baix Ebre, recalcar que s'ha millorat molt el camí de la via verda, perquè es passar sense trepitjar carretera. Aneu en compte amb el creuament passat Aldover, ja que el senyal no és gaire visible, i podem passar de llarg. En tot cas, cal millorar l'entrada a Tortosa, ja que s'acaba a l'estació abandonada. El pont del tren no es pot fer servir, i cal baixar a la rotonda adjacent i passar per sota fins creuar el pont del riu per anar a l'estació actual. A Xerta estan arreglant un pas sota la carretera, però la visita al centre del poble val la pena, i al costat de l'esglèsia de Sant Martí, trobareu bars per poder prendre i menjar bé. Els noms de baldana, torpedo, etc... us faran adonar de la gran personalitat de les terres i de la gent de l'Ebre. Només recomanar-vos la música de Quico el Cèlio, el Mut i el Noi de Ferreries. Respecte a la il.luminació dels túnels, gairebé és inexistent. Les plaques solars han desaparegut pels lladres, i només es depèn de la llum de la bicicleta. Potser alguns molins de vent a l'interior dels túnels podrien oferir energia a les bombetes. En fi, tota una experiència, que us recomanem vivament.
Sergi

dijous, 23 d’octubre del 2008

VIES VERDES: TERRA ALTA I BAIX EBRE


Les previsions del temps pel passat cap de setmana, eren de "pluja" i aquesta vegada ho van encertar.
Dissabte a les 8 del matí sortim de Sant Boi amb els carrers mullats i amb un xirimiri que encara continua quan sortim del Carrilet a la Plaça Espanya.
Baixem pel Paral.lel i arribem a l'Estació de França amb el temps suficient per comprar els bitllets i pujar al vagó del tren on podem col.locar-hi les 11 bicis.

Un viatge de dues hores i mitja, en que la pluja, cada vegada més intensa, ens acompanya tot el camí, fins a arribar a Tortosa. A la mateixa estació ens venen a buscar amb una furgoneta i un remolc per les bicis, per pujar-nos fins a l'Horta de Sant Joan. El camí s'ens fa una mica llarg, i degut a les obres en la carretera, ara, provisionalment, s'ha de donar una volta que converteix els 25Km. en el doble.
Ja a l'Horta de Sant Joan, agafem les bicis per anar fins a l'alberg "els Olivers" , on ens instal·lem i mengem una mica, doncs ja s'ha fet l'hora de dinar.
Per la tarda, malgrat el temps plujós, decidim sortir, però hi ha diversitat d'opinions. El grup es divideix en dos, L'Ignasi, la Marta i l'Elena P., decideixen fer un troç de la Via Verda cap amunt i la resta anem tot caminant fins al Convent de Sant Salvador, al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, a uns 2 km del poble.
El paratge és preciós i el dia ennuvolat li donava un aire bucòlic. Un passeig agradable que a l'hora va ser profitós, doncs el Jordi i el Josep van trobar uns quants rovellons que vam menjar-nos per sopar.
En tornar al poble, passegem pels antics carrers i entrem al Celler de Can Pessetes a refer-nos de la mullada passejada. Un lloc tranquil i acollidor on prendre-hi un cafè o el que us vingui de gust.
Ja és ben fosc quan arribem a l'Alberg i els tres pedalaires arriben al darrera nostre.
Ells també s'ho van passar força bé. L'Ignasi va trobar uns quants bolets, quatre pinetells o mollerics i uns quants bolets de tinta o pixacans, també un grapat de borratges, tot això també ho vam menjar per sopar.
El sopar, boníssim i després com que segueix la pluja i no podem sortir ens posem a jugar una estona al "burro". Per posar-hi més emoció se'n va la llum i la partida continua amb llinternes i espelmes. Vam riure molt... fins les 12h. que és l'hora de retirada i a dormir tothom ...
La nit, però, no va ser d'allò més tranquil·la, ja se sap que en aquests llocs on hi va molta gent, sempre hi ha qui no recorda que la gent, a les cinc del matí, dorm...
Després d'esmorzar sortim per acomplir el nostre objectiu, la Via Verda fins a Tortosa.
El primer tram de camí el fem per una pista que va des de l'Horta de Sant Joan fins a Bot. En aquest tram hi ha unes gorges al riu Canaletes que formen unes basses naturals conegudes per "Les Olles". En arribar prop de Bot ens incorporem a la Via Verda.
La ruta és molt bonica, amb antigues estacions i moltíssims túnels, curts i llargs. El més llarg de tots, de 739m. és curvat i no està il.luminat, per això s'ha d'anar amb compte i portar bones llums.
Fem una parada al Balneari i Santuari de la Fontcalda, al costat del riu Canaletes, on l'Ignasi i la Marta s'hi fan un bany. Hi ha una font que brolla l'aigua a 25 graus, d'aquí el nom de Fontcalda.
Continuem camí avall fins a Xerta, on parem per dinar. Ja a la plana de l'Ebre el camí es planer i voreja el canal de la dreta passant entre fantàstics camps de tarongers i mandariners.
El temps avui s'ha posat del nostre costat i encara que núvol, no ha fet gens de fred i fins i tot per la tarda, ha fet alguna ullada de sol.
Arribem a Tortosa pels volts de dos quarts de sis i agafem el tren regional de les sis i poc, que ens portarà fins a l'estació de Sants.

Si veieu les fotos, veureu com va anar la sortida:


M.Àngels





diumenge, 12 d’octubre del 2008

Els Ponts de Sant Andreu de la Barca


Aquest diumenge, dia del Pilar, hem fet una sortida en bicicleta des de Sant Boi fins a Sant Andreu de la Barca. Malgrat l'amenaça de pluja i el temps estrany, tapat però sense fred, onze persones hem sortit de la plaça de l'Ajuntament de Sant Boi a les nou i mitja del matí. Havíem de pujar pel marge dret del riu Llobregat, i per evitar la carretera, ens hem enfilat fins a la Colònia Güell passant per la riera de Can Soler. Des d'allà hem baixat fins a la carretera per anar a buscar el camí secundari paral.lel. Cal anar amb compte per travessar el semàfor dels cotxes, i vigilar si paren, ja que els accessos no són gaire bons. Per sort, només cal travessar i pujar a la vorera per arribar a la rotonda de l'estació dels FGC on es pot agafar el camí. D'allà hem continuat fins al final, on connecta amb la sortida de l'autovia. A la rotonda calia anar amb molt de compte, i per sort, l'entrada al camí de pagès ens deixava passar fins a la vora del riu. L'amo anava en furgoneta, i ens ha deixat passar amablement. Teníem l'alternativa d'agafar un dels camins rurals abans de la rotonda de sortida.
Arribem a la vora del camí que va paral.lel al tren AVE, i que va cap a Sant Vicenç dels Horts i Pallejà. Tot i algun desnivell degut a les rieres que desemboquen al Llobregat, es poden passar sense gaires dificultats. Passat Pallejà, hi ha algun tros estret a la vora del riu, i que costa seguir, però una mica de ciclocross no ens va malament. D'allà hem pogut continuar fins a Sant Andreu de la Barca. Abans d'arribar-hi, es poden veure els pilars que s'estan fent per creuar el riu, a l'alçada de la riera de Rubí. Estan pagats amb els diners de Fomento de Madrid, a canvi de l'AVE, en fi. Ja veurem si els acaben? Quan arribem a Sant Andreu, passem per sota el pont de color groc, una passera acabada fa uns anys per a vianants i bicicletes. Entrem per un dels passos que creuen la carretera per sota, i que corresponen a rieres per endinsar-nos fins al poble. Un cop a dins del casc urbà, hem de continuar fins al parc que voreja la carretera, i on agafarem la passera per creuar el riu Llobregat i baixar pel marge esquerra. Anem a parar a davant de la Celsa, i a la vora de la ruta que segueix el marge del riu. L'agafem, recordant tots aquells que ja han feta abans la Marxa del Llobregat. Continuem creuant la riera de Rubí, i fins a Molins de Rei. Allà el camí ja es fa ample i pla. Tot recte fins a Sant Boi. Fins a creuar altra vegada el riu sota el pont de Cornellà. Allà hem passat per entrar a Sant Boi per Marià Girona. Objectiu acomplert, tots bé, després de 40 kms, amb alguns dubtes per si plovia, i si podríem fer tot el camí.
Podeu veure algunes fotos en aquest álbum web.