Aquest cap de setmana del 24 i 25 d'octubre vam estar visitant Amer. És una de les poblacions per on passa la Via Verda d'Olot a Girona, i que té una estació molt ben conservada. Allà trobarem l'edifici central, que actualment acull l'oficina de turisme i l'empresa Bicicarril, per al turisme de bicicleta, tant pel que fa a lloguer de bicicletes, com d'informació sobre trajectes o activitats. El dissabte al matí vam trobar instal.lat l'estand de Mou-te en Bici, la plataforma de Girona, que s'encarrega de fer un repàs mecànic a les bicicletes que van per la ruta. Allà vam trobar-nos amb el Creus, de Cicloturisme, detallant amb pels i senyals les coses a millorar en les bicicletes de la gent. Feia temps que no ens veiem, però la seva cua del cabell el delatava desseguida, penseu que sempre ha estat avantguardista sense necessitat de comparar-se amb polítics més moderns. Vam estar xerrant amb ell i la Carina, la representant de l'associació, i els vam ajudar a recollir la parada al migdia. Cada dissabte pugen a fer promoció i difusió entre els pedalaires.
La majoria dels usuaris de la Via Verda baixen prou ben equipats, amb tot lo necessari, i amb prou bones bicicletes. Però com sempre, el desig d'arribar al destí fa que moltes vegades no gaudim dels paisatges que ens envolten, ni dels tresors que tenim a tocar de roda. Entre el passeig familiar i la velocitat de l'esportista, ha quedat mig amagat l'esperit del cicloturisme, com a forma de viatjar i descobrir, no importa la distància ni cal anar a la Xina, els racons del país, conèixer la gent, i parar a fer fotos dels monuments o dels valors naturals. Els que ja hem fet aquestes rutes més de tres vegades, aprofitem per anar més enllà, per saber que se'ns havia passat per alt als pobles per on passàvem rabent, amb prou temps per picar una mica o beure aigua. Com podreu comprovar en anteriors articles, ja hem passat per Anglès, o per Sant Feliu i les Planes d'Hostoles. Pel que fa a Olot, on normalment dormíem i podíem veure els seus voltants més, ja el coneixíem prou.
Amer era, doncs, una cita pendent. El poble es troba al costat del riu Brugent, que antigament es deia Amera, i d'aquí ve el seu nom. El centre va créixer al voltant del seu monestir benedictí, que amb una història atzarosa, presenta un aspecte extern força evolucionat respecte als seus orígens. Les fonts que ragen per la banda de la Font Picant, a tocar del riu, són un dels puntals de l'economia. Just al costat de la Via Verda, si esteu atents als cartells, podreu fer-ne una visita, i agafant un camí just paral.lel a la via, anireu vorejant el Brugent sota un magnífic bosc de ribera, esplèndid en aquesta tardor. No us deixeu passar per alt el gorg de Santa Margarida, que també teniu a tocar, entre Amer i les Planes.
Vam poder estar a la Fonda Giralt, preparada per guardar les bicicletes si és el cas, que fan del seu restaurant el seu punt fort i saborós. Al saló vam contemplar la retrobada emotiva d'una persona amb els amos, després de deixar Amer feia uns quants anys. Venia també a visitar al cementiri la tomba d'uns avantpassats. Ben aprop de l'hostal hi ha la plaça porxada d'Amer, una de les millors de Catalunya, polida i ben endreçada, que és el fòrum de la població. Si encara teniu temps i ganes, podeu fer alguna de les excursions a peu que trobareu ben indicades. Per exemple, la pujada a l'ermita de Santa Brígida, que dalt del cingle sempre ens havia cridat l'atenció. La drecera és costeruda, però si voleu, la pista és una bona opció per arribar dalt, contemplar la vall i les muntanyes properes, com el Far, o més enllà, els cingles de Sant Roc. Al costat de l'ermita, al peu d'un pi, i envoltat de boniques flors, trobareu una placa de record que una família va dedicar al seu fill mort lluny de casa, però que va poder fer realitat els seus somnis.
Bé, com que no estem fent cap episodi dels reportatges de "Caminant per Catalunya", acabaré amb l'anècdota final de que la Marta es va trobar una antiga coneguda, de quan feien intercanvis d'idiomes en una taverna de Barcelona, més de quinze anys enrera. Ja em direu que sempre fa goig retrobar-se amb antics amics i coneguts, fer memòria i pensar que ens podem saludar com cal. Aquesta coneguda anava amb una altra amiga amb bicicleta, baixant cap a Girona. Quan la va reconèixer, es va aturar a saludar-la. Per això, penseu que una de les coses més importants de la bicicleta és la seva capacitat de parar en un bon lloc, gaudir de l'entorn i d'una bona companyia. Aquí trobareu unes quantes fotos.
Sergi
Associació per a la Promoció de la Bicicleta i Defensa dels seus Usuaris a la comarca del Baix Llobregat
dimarts, 27 d’octubre del 2015
dilluns, 19 d’octubre del 2015
DIUMENGE MODERNISTA A LA COLÒNIA GÜELL
Aquest cap de setmana vam visitar la Colònia Güell perquè se celebrava la Fira Modernista, arribant als seus 10 anys. Un esdeveniment que compta amb la col.laboració de veïns, tant de al Colònia com dels seus voltants, recreant l'ambient de l'època en què es va fundar. Malgrat el temps va ser una mica tristoi, la celebració manté un to de festa i animació que atrau molta gent, i de la qual poden estar molt orgullosos.
Entre les diferents elements d'aleshores, no podia faltar la bicicleta. A més a més d'un exemplar de bicicleta una mica massa modern, on el vestit era més adient a la festa, també vam trobar altres elements d'interès. Per exemple, les bosses i moneders dissenyats per HC, l'artesania tèxtil, amb motius i dibuixos de bicicletes molt atractius. Ben dissenyats, des del més discret al més llampant, i a preus raonables.
Pel que fa la tema de la mobilitat, es fa evident que sense els aparcaments de cotxes a l'exterior de la colònia, no s'hi podria arribar. Per altra banda, això permet que la gent pugui circular-hi per l'interior sense problemes amb els vehicles a motor. A més a més del tren i de l'autobús, cal tenir present que els cotxes serveixen per tenir-los a una distància prudencial. I que no ens calen tants per mantenir una societat plenament desenvolupada i amb una bona qualitat de vida.
Sergi
12a PASSEJADA EN BICICLETA PEL BAIX LLOBREGAT
Ahir diumenge vam anar a aquesta tradicional passejada que organitzen diferents ajuntaments de 7 municipis del Baix Llobregat amb motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible: L'Hospitalet, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu, Cornellà i Sant Boi. Enguany hi havia menys participants que en altres ocasions. Tot i així, la passejada va anar prou bé gràcies a la bona organització. El grup de Sant Boi portava una bona participació d'agents de policia. Cada vegada són més els que s'animen a portar el grup en bicicleta. Felicitats, doncs, per la bona feina feta. També felicitem el fet que la noia a qui va tocar la bicicleta del sorteig era precisament una persona que no en tenia.
Com a representant de Bici Baix Llobregat, evidentment vaig aprofitar l'ocasió de la pedalada per a parlar amb els polítics de la nostra comarca i reivindicar les millores de seguretat que necessitem a l'hora de circular en bicicleta a diari. També vaig repartir fulletons als participants de la passejada per a conscienciar-los que la bicicleta és més que un esport o cosa de lleure o de cap de setmana: és transport! I volem que ho sigui de debò, normalitzant plenament el seu ús diari.
Marta
Com a representant de Bici Baix Llobregat, evidentment vaig aprofitar l'ocasió de la pedalada per a parlar amb els polítics de la nostra comarca i reivindicar les millores de seguretat que necessitem a l'hora de circular en bicicleta a diari. També vaig repartir fulletons als participants de la passejada per a conscienciar-los que la bicicleta és més que un esport o cosa de lleure o de cap de setmana: és transport! I volem que ho sigui de debò, normalitzant plenament el seu ús diari.
Marta
dissabte, 17 d’octubre del 2015
ENTREVISTA A LA REGIDORA DE MOBILITAT DE SANT BOI
El passat 13 d'octubre i, amb motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible, Catalunya Ràdio va entrevistar l'Elena Amat, regidora de mobilitat de Sant Boi de Llobregat. Aquí teniu l'enllaç de l'entrevista:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/sant-boi-impulsora-de-la-xarxa-de-ciutats-per-la-bicicleta/audio/896173/#.Vh0K7XwX0V1.facebook
Marta
divendres, 16 d’octubre del 2015
VOLTA PER L'ESTANY DE BANYOLES
Aquest cap de setmana passada vam estar a Banyoles. Feia anys que l'havíem visitat, una per plaer, i l'altra quan es va celebrar una reunió de la CCUB, la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta, també fa anys. D'entre la gent que hi va participar aleshores, l'Albert Garcia, va assistir precisament a un programa de Ràdio Banyoles l'abril passat sobre mobilitat. La veritat és que aquesta vegada vam poder gaudir més tranquilament de la capital de la comarca. El diumenge va lluir un bon sol de tardor que mostrava l'estany i els seus voltants amb el seu encant. A petita escala veiem reproduït el llac de Constança que hem visitat per vacances. L'estany al mig, envoltat de petits turons que l'encerclen, i ben aprop altes muntanyes que formen part dels primers estreps dels Pirineus. L'orografia del terreny, i del pla, permet que la bicicleta estigui ben present a Banyoles i els seus voltants. La volta al llac és un clàssic familiar, amb parades de lloguer i el centre de BTT aprop. És habitual veure circular bicicletes de turistes i de residents.
En aquest sentit, podem veure com la bicicleta de passeig i la de BTT acaparen l'atenció dels usuaris de la bicicleta. Entre el lleure i l'esport, ens hem oblidat de la bicicleta com a opció de transport i mobilitat sostenible, com a mitjà de comunicació entre les poblacions de la comarca. La mancança d'una xarxa de camins a peu i en bicicleta que connectin les poblacions del Pla de l'Estany, i amb les comarques properes, com el Gironès o l'Empordà, són de jutjat de guàrdia. Les carreteres només estan pensades per als vehicles motoritzats, amb vorals estrets, on el cotxe és el rei. I les opcions dels riu Fluvià o el Terri semblen marginades com a vies cicloturistes, malgrat l'exemple exitós de la propera Via Verda del Carrilet d'Olot.
A Banyoles, s'han quedat només amb el tren pinxo, deixant de banda la importància del carrilet que unia Banyoles amb Girona. El trenet sense via de comunicació serveix de poca cosa. I dir que les coses tal com estan ja van prou bé, és una actitud cofoia. No es tracta d'engrandir l'estany per fer-lo tant gran com el Bodensee, ni tot de rutes en bicicleta per tot arreu. Amb que s'executés la Xarxa Bàsica de la Bicicleta per a la comarca n'hi hauria prou per a que la perla de Banyoles es pogués mostrar a tothom, sense l'avarícia d'amagar-la al fons del calaix. El turisme al Pla de l'Estany encara té moltes possibilitats per desenvolupar.
Sergi
En aquest sentit, podem veure com la bicicleta de passeig i la de BTT acaparen l'atenció dels usuaris de la bicicleta. Entre el lleure i l'esport, ens hem oblidat de la bicicleta com a opció de transport i mobilitat sostenible, com a mitjà de comunicació entre les poblacions de la comarca. La mancança d'una xarxa de camins a peu i en bicicleta que connectin les poblacions del Pla de l'Estany, i amb les comarques properes, com el Gironès o l'Empordà, són de jutjat de guàrdia. Les carreteres només estan pensades per als vehicles motoritzats, amb vorals estrets, on el cotxe és el rei. I les opcions dels riu Fluvià o el Terri semblen marginades com a vies cicloturistes, malgrat l'exemple exitós de la propera Via Verda del Carrilet d'Olot.
A Banyoles, s'han quedat només amb el tren pinxo, deixant de banda la importància del carrilet que unia Banyoles amb Girona. El trenet sense via de comunicació serveix de poca cosa. I dir que les coses tal com estan ja van prou bé, és una actitud cofoia. No es tracta d'engrandir l'estany per fer-lo tant gran com el Bodensee, ni tot de rutes en bicicleta per tot arreu. Amb que s'executés la Xarxa Bàsica de la Bicicleta per a la comarca n'hi hauria prou per a que la perla de Banyoles es pogués mostrar a tothom, sense l'avarícia d'amagar-la al fons del calaix. El turisme al Pla de l'Estany encara té moltes possibilitats per desenvolupar.
Sergi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)