divendres, 23 de desembre del 2011

LA BICICLETA ELÈCTRICA: UNA GRAN ALTERNATIVA

Mireu-vos aquest vídeo i veureu com la bicicleta elèctrica pot ser una gran alternativa perquè és pràctica:

diumenge, 18 de desembre del 2011

Els Usatges de la Bicicleta

Molta gent es queixa d'alguns problemes creats per la circulació de les bicicletes, cal preguntar-se què n'hi ha de veritat i que n'hi ha de mentida? Fa més de 30 anys, quan es va crear Amics de la Bici a Barcelona, la bicicleta no era cap problema per a la circulació. Senzillament perquè havia estat arraconada i el franquisme l'havia convertit en residual, i vinculada a la misèria de la post-guerra. Curiosament d'una guerra que ells havien guanyat, i aquesta "autarquia" que volien reconvertir amb el desenvolupament industrial dels anys 60.
Un desenvolupament del qual es van penjar la medalla, i que neixia dels acords amb els Estats Units als anys 50 amb la cessió de les bases, i la tan pregonada sobirania "española". Aquesta vinculació política va fer que la promoció de la bicicleta anés lligada a l'ecologisme, i que aquest es lliguès a partits d'esquerra. Tot i que aquest vincle polític no s'havia produït a la resta d'Europa, on la bicicleta estava contemplada com un vehicle més.  I de fet, on sempre havia estat respectada i utilitzada. No en va, a Alemanya les classes d'educació viària ensenyaven a circular pel carrer en aquest vehicle. Els bons conductors de cotxe aprenien a ser-ho en bicicleta. En tot cas, sempre podia haver-hi conflicte d'interessos, més econòmics que no pas polítics. 

La feina feta per Amics de la Bici va donar els seus fruits a partir dels anys noranta a tot Catalunya. Les ciutats presentaven problemes molt greus de circulació de cotxes, que no podia absorvir el metro, després de treure els tramvies, i ja es veia que la bicicleta era una bona medicina. També gràcies al triomf de la BTT a Catalunya com a esport, i a l'arribada massiva de turistes, els quals aportaven una nova perspectiva a la mobilitat urbana. Aleshores la celebració del Congrés Velocity a Barcelona el 1997 va marcar una fita, i va consolidar l'ús de la bicicleta. Aquesta va haver de passar per sobre de la manca d'infraestructues adients, de compartir l'espai i fer-se un lloc, de fer molta pedagogia i promoció, no només davant dels usuaris sinó també davant de les administracions. Però moltes vegades les peticions i campanyes fetes no han tingut un diàleg d'igual a igual. 

Cal tenir en compte que la legislació estatal, i les municipals, quan n'hi ha, continuen jerarquitzant els vehicles, i donant prioritat al cotxe per davant de bicicletes i vianants. S'ha guanyat molt aquestos anys, però a nivell social també s'han perdut moltes oportunitats de millorar aquesta convivència. Amics de la Bici sempre s'ha oposat al carril bici sobre la vorera de la Diagonal: des del principi ha reclamat fer servir els laterals, cosa que molta gent no vol sentir. Com també van ser dels primers que van impulsar un manifest per a una educació viària i una circulació respectuosa envers els vianants. 

Des del món de la bicicleta, i com a usuaris, tenim molt clar que l'ús de la bicicleta comporta una circulació diferent d'altres vehicles, i que presenta uns costums que s'han posat per escrit en uns consells o usatges. Aquestos consells no han estat recollits en les normes de circulació oficials:  molt parcialment, o bé sense estar discutides en igualtat de condicions. Per això, afirmo que aquestos consells que recullen els costums i els usos de la bicicleta són precisament font de dret. I aquest orígen del dret rau en la responsabilitat de les persones com a creadores de normes consuetudinàries, envers la fossilització que presenta la codificació dels drets administratius vigents. Són els usatges de la bicicleta, que formen part dels nostres drets com a ciutadans lliures. Així ho creiem, i així intentem fer-ho també des de Bicibaix.

Sergi

diumenge, 11 de desembre del 2011

Des de Sant Boi a Miramar

Aquest diumenge, 11 de desembre, ens hem aplegat força gent per anar des de Sant Boi a Barcelona, pel nou accés del riu que s'ha fet a l'Hospitalet de Llobregat. Erem una vintena de Sant Boi i Barcelona, i hem fet dos grups: un de nivell baix i un altre de més experimentat. Així aquesta sortida de nivell baix permetia posar en ruta als companys que necessiten rodatge, i als altres, fer alguna cosa diferent i anar més enllà. Tot i el fred humit, sota un sol enganyós, i prou abrigats, hem sortit cap allà les deu i mitja per agafar el camí del riu. 
El trajecte no és difícil, però cal estar atent als carrers, senyals i viaranys que ens portaran a la plaça Espanya. Baixant pel camí del Sorral, creuarem el pont de Cornellà, i baixarem pel marge esquerra del riu. La pista està en bones condicions, excepte un punt esquerdat que cal creuar amb compte. Hem arribat al pont de l'autovia del Prat, i hem girat cap a l'esquerra per adreçar-nos a l'Hospital de Bellvitge. Algun tram és estret, però anant amb compte, no hi ha problema per entrar a l'aparcament de l'Hospital. Allà seguim el carril bici que el travessa i sortirem als peus de l'Hotel Hespèria. Les notícies econòmiques diuen que està en venda, ja ho sabeu, potser amb un euro en tindreu prou?. Creuem pel parc ben arreglat que es troba al seu voltant, i anem a buscar el pont que creua la via del tren. A l'altra banda ja ens trobem a la Gran Via de les Corts Catalanes, i per les seves amples voreres ben senyalitzades podem arribar-nos a la plaça Cerdà, i cap a la Plaça Espanya.
Allà contactem amb els companys que ens diuen que ja van venint, cosa que ens anima,  tot i alguna punxada, i alguna cadena trencada, que un amable ciclista els ha ajudat amb les seves eines, doncs ho han pogut arreglar. Com que la gent estava amb ganes de fer més bicicleta i anar a fer el vermut, han decidit enfilar-nos a Montjuïc per visitar el parc que hi ha davant l'Estadi Olímpic. Una bona pujadeta, que ens ha fet suar una mica, i que no ha estat recompensada ja que estava prohibit entrar al parc amb la bicicleta, ni tant sols anant a peu!. En fi, un contrasentit, ja que no hi havia una explicació raonada. Doncs, res, una altra reunió de colla, i cap a Miramar, a veure això mateix. Una estona per a gaudir del paisatge, de la ciutat i del mar, sota aquesta atmòsfera tardoral que esmorteia el sol de migdia. I d'allà, cap al Poble Sec, baixant a buscar una terrasseta, que voltant i voltant, ens ha portat fins al carrer Blai. Tot i el rètol d'O Carballiño, els gallecs s'han transformat en xinesos, vés per on Àlvaro Cunqueiro s'hauria enrecordat dels seus contes, i de Merlin. Dintre de les seves possibilitats, hem estat ben atesos, xi xie he!, i allà ens hem retrobat amb el grup de pràctiques de vol. Han aprovat amb bona nota, i haver arribat a Barcelona ha estat tot un èxit, ben acompanyats pels seus guies. Després tots cap a casa, a fer el dinar, i una bona dutxar reconfortant. Però el millor escalf l'he tingut gràcies a la companyia de tota la nostra colla, fent-nos costat en aquestos temps fredorencs, i esperant que ens arribi el Nadal. 

Sergi