Tots Sants en Tàndem

Avui m'he trobat amb aquest ciclista que passejava amb el seu tàndem per la nostra ciutat. Com que ara són els dies per recordar als nostres morts, ho podem fer celebrant la Castanyada o el Halloween. Suposo que se solapen, uns menjant panellets i els altres jugant a fer por.

Els ciclistes també som conscients dels riscos que correm anant en bicicleta, i cadascú ho afronta de manera diferent. Tots els vius sabem que la mort és una altra de les dues veritats de la vida, juntament amb  el naixement. Ens va al darrera sempre, i alguns s'ho prenen com un joc i altres com una cursa. En tot cas, quan parem de pedalar sabem que la bicicleta cau, i hem de posar el peu a terra.

A la nostra vida molts intentem posar-nos un casc, o uns quants cascos, o cuirasses si voleu, però al final tots hem de passar i creuar la línia de meta. Són en el fons, les nostres metes personals, i per això, sempre ens agradaria que el camí fos planer, que no costès tant pedalar, que aquell cotxe passi a més d'un metre i mig, etc... Tot això ens ho hem d'empassar com els panellets i el vi dolç, perquè en el fons és un llarg viatge que fem acompanyats, i que al nostre costat tenim els nostres estimats i amics, tant els que encara estan en aquest món, com aquells altres que ja ens han marxat abans, i dels quals mantenim el seu record i la seva memòria. Sabent que demà celebrarem Tots Sants pedalant junts.

Sergi