Dinamarca, Tak !

Enguany, la Marta i jo, hem pogut gaudir només d'una setmana de vacances. Malgrat això ha estat un temps ben aprofitat. Hem estat a Dinamarca, i tot no poder fer grans recorreguts, hem visitat Copenhague i la costa nord de l'illa coneguda com a Sjaelland, semblant a Sealand. El nom s'assembla a la regió holandesa de Zeeland, però no només el nom. Dinamarca seria comparable a una Holanda del Bàltic, tant pel relleu força planer com per la meteorologia a l'estiu. Les bicicletes de tres marxes són habituals, i nosaltres vam fer la nostra ruta en una d'aquest tipus, més pensades per a la ciutat. El preu del lloguer va ser d'uns 70€ cadascuna per una setmana, al canvi. Un bon preu, tenint en compte que el cost de la vida a Dinamarca és molt car per a nosaltres, pagant amb corona danesa. 

Aterrant a l'aeroport, et trobes la típica bicicleta de càrrega on pots agafar un setmanari danès escrit en anglès. El tren surt amb una bona freqüència cap a la capital, i altres destinacions. La bonica estació central de maó i fusta està aprop del senzill hotel que hem trobat. Si volguéssim també hi podem llogar bicicletes per visitar la ciutat, per a ells una cosa normal, però que a Barcelona ha estat una novetat que ha tingut una bona acollida els darrers anys. Copenhague és una capital bastant moderna, amb carrers i voreres amples, i es respira un ritme de vida animat però gens atrafegat. Per això, us trobareu bicicletes per tot arreu, amb carrils bici espaiosos, normalment compartits amb els vianants. Observareu que per girar a l'esquerra, les bicicletes s'acostumen a fer el salt de cavall, és a dir, van cap a la seva dreta per incorporar-se als vehicles que van cap a l'esquerra. Veueu que és costum fer el gir a la dreta amb el semàfor en vermell, si no vé cap bicicleta, és clar. Això sí, si feu alguna cosa poc ortodoxa, les mirades són fulminants. A més de les bicicletes normals, trobareu les famoses bicicletes amb la càrrega al davant, tipus tricicle. Són robustes i poden portar molts quilos, nens i persones adultes inclosos, però també cal aprendre a portar-les. Els vehicles de motor cedeixen sempre el pas a vianants i ciclistes, i quan hi ha una obra pública, es posa sempre el senyal al camí per a poder passar-hi sense gaires problemes. "Vaja, igual que aquí!" estàvem dient la Marta i jo. 

Podeu anar a visitar qualsevol parc, edifici o monument que al davant trobareu son aparcament de bicicletes. Normalment només les lliguen amb la tanca holandesa de clau extraïble a la roda de darrera. Igual que aquí! Això sí, en molts parcs et fan anar a peu si vas en bicicleta. Cosa que sempre és agradable en aquestos grans parcs urbans ben verds, plens d'aigua i estanys, que conviden a passejar de totes totes. Una altra cosa que vam trobar va ser el servei de manteniment que una cadena de gasolineres posa a disposició dels ciclistes. 

Després de visitar la ciutat, vam enfilar cap a la costa del nord seguint el traçat de la xarxa nacional de rutes de bicicleta. Força ben senyalitzades, malgrat que sempre presenten el problema de trobar les entrades i sortides de pobles i ciutats. No hi ha res perfecte, però s'hi acosten. Les rutes estan numerades, passen per boscos. llacs, platges i llocs destacats. Tot i que sempre podreu agafar el camí més recte per la carretera o l'autovia. Al seu costat, i en tots dos sentits, trobareu un camí asfaltat per anar a peu i en bicicleta tant ample com si fos un dels carrils de cotxe. 

En aquest enllaç trobareu una selecció de les fotos relacionades amb la mobilitat a Dinamarca. Ara no m'allargaré més, i la ruta la continuarem en el proper article. 

Sergi