diumenge, 16 de maig del 2010

A LA DRETA DEL DELTA DE L'EBRE


Després de l'excursió que vam fer l'any passat al Delta de l'Ebre, quan vam anar a Deltebre i ens vam quedar al marge esquerra del riu, ja que és una zona massa gran per veure-la tota de cop, enguany hem pogut veure el marge dret. El cap de setmana del 8 i 9 de maig vam agafar el tren a l'estació de França i vam tornar a baixar a l'Ampolla. Vam anar des de Sant Boi a l'estació de França ja que érem unes catorze persones, i com que és inici de recorregut, podíem pujar les bicicletes més tranquil.lament. De totes maneres, cal dir que amb la Renfe sempre és una aventura, ja que no saps si porta prou vagons per a bicicleta, ni on? En tot cas, depenem de la bona voluntat del revisor, tot i les poques ganes de posar-los en cap compromís.
Bé, tots vam sortir bé de Barcelona, i vam baixar a l'estació de l'Ampolla. Vam descartar fer-ho a l'Aldea ja que hi ha la Nacional-340, i no sabem si s'han millorat els accessos. Tot i així, la distància des de l'Ampolla sempre és més curta ja que fa una línia més recta, i de seguida entrem en el Delta.
Vam agafar la carretera que va fins a Deltebre, i com que no volíem tenir massa cotxes al costat, vam provar de passar pels camins agrícoles, però el seu laberint, i el que fan de natural els canals, com el dels Golerons, ens va fer retornar a la comarcal. En fi, vam aprofitar el tomb per tenir una bona impressió dels camps inundats, doncs es començaven a preparar per a plantar les collites de l'arròs, i dels tractors amb rodes de ferro treballant-los. I en aquest temps de primavera, ens acompanyaven tot d'ocells: agrons, xatracs, gavines, camallargs, orenetes, etc...
Vam entrar a Deltebre per la banda de Jesús i Maria, i vam anar a buscar el transbordador per passar l'Ebre cap a l'altra banda, a Sant Jaume d'Enveja. En un tres i no res vam creuar el riu amb la barca, la qual viu moments difícils sota l'ombra del pont que s'està construint entre les dues ribes. Quan estigui acabat, res ja no serà igual, i estic segur que el Delta tampoc. Al poble de Sant Jaume, fa pocs anys independitzat com a municipi, vam anar a cercar la casa que hi havíem llogat per al cap de setmana. La Feli la va trobar per internet, i està ben situada, aprop de l'esglèsia, i amb totes les coses necessàries, ja que tot estava acondicionat per a viure-hi. Era com dues cases annexes amb el pati compartit, cosa que permetia allotjar-nos amb comoditat. Així vam poder anar a comprar i fer-nos el menjar a la mateixa casa, una mica de feinejar, però on tots hi vam posar el coll.
Aquella mateixa tarda, després de repartir-nos per les habitacions i havent deixat l'equipatge, vam tornar a agafar la bicicleta per anar fins a l'illa de Buda, i cap a la platja de Mitjorn. Des de Sant Jaume vam agafar el camí al costat del canal, per evitar la carretera, prou transitada pels pagesos que estaven en plena activitat arrossaire. El camí era una pista agrícola, prou ample, i anàvem entre camps i teníem a l'esquerra la vista del carril bici arranjat a la vora del riu. Vam fer un tros per la pista, i quan ens vam cansar, vam agafar aquest camí que està més ben endreçat i ben aplanat. Aquest ja surt des de Sant Jaume, i per la vora del riu, arriba fins al cap del canal, que després tomba quan arriba al braç de riu que separa l'illa de Buda, i permet que esdevingui una illa, on el pas està restringit i els ocells poden niuar amb tranquilitat. Com que ja portàvem un bon tros dalt la bicicleta, i teníem gana, vam parar als bancs davant de l'illa per fer el dinar. Un temps de descans i refer forces, sota el sol i amb un vent fresc que malgrat anar en contra, ens refrescava durant el camí. D'allà vam sortir per anar a la desembocadura d'aquest braç a la platja de Migjorn, on hi ha un mirador, des d'on veiem l'altre costat del Delta, a la banda esquerra, mirant cap a la urbanització de Riumar. Però a la platja ens vam trobar els xiringuitos tancats. També vam pensar a passar per la platja per fer la volta de tornada, però no hi havia cap pista, i la sorra no permetia fer gaires progressos. També les marrades que jo mateix feia havien cansat la gent més del compte, i per tant, es va imposar una retirada pel mateix camí per on havíem vingut, resseguint tot el carril bici per la vora del riu, el qual semblava que havia estat acabat no feia gaires mesos.
Allà vam fer alguna reparació d'emergència al Manuel, i algun altre contratemps, que ens va tenir una mica entretinguts. Però abans de posar-se el sol havíem arribat tots a la casa, i vam preparar el sopar. Comprar, fer la barbacoa, i parar taula, i amb la gana que portàvem, no vam esperar gaire a enforquillar els plats, abans que es refredessin. Ens ho vam passar molt bé, i després, alguns van sortir a donar un volt pel poble de Sant Jaume, petit, però amb el seu encant, i poc abans de les dotze tots cap a dormir. Pocs van arribar a sentir les campanades de l'esglèsia.
L'endemà vam preparar l'esmorzar després d'anar al forn a buscar pans, pastes fresques i algun pastisset de cabell d'àngel, que no podia faltar. Com que era diumenge, gairebé estava tot tancat, però vam trobar un colmado obert i una rostisseria, de manera que ja havíem resolt el tema del dinar. El dia es presentava rúfol, i més tapat que el dia abans, i com que alguns companys estaven cansats, vam sortir menys colla. La nostra ruta ens portava cap a l'Encanyissada, i cap el Poble Nou del Delta. El dia gris i el vent, moltes vegades de cara, ens feia més pesat el camí. Però no vam tenir problemes per arribar fins a la Casa de Fusta, on es troba el punt d'informació d'aquesta zona del Parc. Una barraca acull el centre d'informació, i la casa de fusta, portada del Canadà, acull l'ecomuseu. No teníem gaire temps, i després de fer alguna compra, com gorres, samarretes, algun arròs selecte, etc... vam reprendre el camí cap al Poble Nou. Allà ens vam trobar amb el mercat ambulant, i el Juanmi es va poder posar una samarreta de màniga llarga, només una en va trobar!, ja que tenia els braços escaldats del sol del dissabte.
Després vam agafar el camí que li havien indicat a la Feli, i cap a Sant Jaume, a bon ritme, ja que el vent i l'esforç ens obria la gana. A l'entrada ja vam agafar els pollastres a l'ast, unes bones patates farcides, baldanes, truita de carxofes, etc... i després d'arreglar una punxada a la bicicleta de l'Elena, cap a taula, ... per cert, entre xibeques i bon vi, vam acabar ben tips. En fi, ja era hora de tornar, vinga, endreçar la casa, i tornar a posar tot a les alforges, i cap a Deltebre, altre cop amb el transbordador, feiem força patxoca tota la colla a sobre la coberta. Vam reprendre el camí de tornada per la carretera cap a l'Ampolla, i al fons se sentien els llamps i els trons de les tempestes i s'entreveien els núvols i la pluja que hi queia. Vam enfilar cap a l'Ampolla, deixant de banda l'opció de Camarles, ja que no teníem bitllet des d'allà. Uns quilòmetres abans d'arribar a l'Ampolla ens va caure un xàfec a sobre, però ja èrem aprop, i en pocs minuts arribàvem a l'estació de tren. Després de preguntar a l'estació sobre el proper tren, vam agafar un d'igual que el de l'anada, i vam poder pujar als furgons, tot i les presses i dificultats d'aquestes operacions bicicleteres. En fi, per evitar més entrebancs, vam decidir baixar al final del recorregut, que era l'estació de França, i després de pujar pel Paral.lel, cosa més difícil que de baixada, de tant complicat com es fa el trànsit, vam agafar els Ferrocarrils a la plaça d'Espanya.
A l'endemà, la majoria estàvem contents de la sortida, però també cansats, i alguns ben escaldats del sol, que no ho semblava, però també apretava. En fi, podeu donar un cop d'ull a les fotos que vaig fer, esperant que la Mariàngels pengi les seves, que sempre són millors, i potser les d'algun company més que s'hi animi.
Sergi.


FOTOS JUANMI

FOTOS M.ÀNGELS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada