dijous, 30 d’agost del 2012

Rodant a la vora del Maas de Limburg

Ara que l'estiu comença a esvair-se juntament amb la calor i la sequera tant llarga que patim a Catalunya, faré un resum dels dies de vacances en bicicleta que hem passat al país baix de Limburg. Aquesta regió s'estèn des de Flandes, a la Bèlgica, fins a Holanda, al nord. El seu eix el marca el riu Maas, que dóna nom a la més coneguda ciutat de Maastricht. És un riu navegable que segueix paral.lel al Rin, i que per tant, s'ha convertit en una zona de frontera: de pas i de guerres, tant per anar del nord al sud, com per anar de l'est a l'oest. És un país força planer, per sobre del nivell del mar, tot i que no massa, que presenta una plana humida per l'aigua que la gent ha transformat en granges extenses, que omplen de cultius. Aquest verd es combina amb el verd dels boscos i el blau del cel. Enguany no han tingut un estiu gaire normal tampoc, més aviat s'ha endarrerit i ha alternat dies de pluja amb dies de forta calor, però menys que aquí, això sí.
Si voleu gaudir de la bicicleta, cap problema. Entre Holanda i Alemanya, trobareu rutes ben senyalitzades, camins aptes per fer a peu, en bicicleta, amples i prou espaiosos. Al costat de totes les carreteres trobareu un vial a punt, i com a norma, hem de ser respectuosos amb la gent, ja que allà, els conductors de cotxe sempre et donen la preferència. I podreu portar la bicicleta al tren o llogar-ne una allà mateix, una setmana surt per 50€ per a una bicicleta hibrida ben equipada, tot un luxe.
Si encara no us cau la bava, encara us meravellareu més de que la majoria de la gent gran va en bicicleta pels pobles, i gairebé la meitat d'ells ja porten bicicletes elèctriques. Tant grans com les que coneixem de tipus holandès, però d'alumini, completíssimes, i acostumen a portar la bateria al portaequipatge. Tot i ser més cares que les que roden per aquestos vorals, la relació de qualitat preu és més gran, i s'imposen. Allà, malgrat el temps, tenen el cap molt més clar que a Catalunya. 
Podeu fer les rutes que volgueu, de tipus agroturista, culturals i històriques, de natura, tot ben senyalitzat. Si cal creuar el Maas, endavant si els ponts queden lluny, hi ha transbordadors d'una riba a l'altra que et cobren 0,50 cèntims. Encara més, hi ha vaixells que porten les bicis riu amunt i riu avall, parant a cada poble on baixen i recullen als ciclistes que visiten la regió. En un dia bo, a cada parada s'ajuntaven trenta per pujar i altres més també per baixar. A cada lloc trobareu el seu ajuntament, el seu castell amb un jardí ben formós, doncs tenen una gran passió per això, i els seus molins, alguns visitables i altres que ja no estan en condicions. De la gent, us puc dir que per poc holandès que sàpigueu ja s'espavilen, i amb l'anglès cap problema. Són prou simpàtics, i els preus raonables: si voleu fer comparacions, tant l'allotjament com el menjar no són més cars. Jo diria que el cost de la vida és més baix a Limburg, potser a banda de la compra d'habitatge, és clar. 
El dia que trobeu aquestos noms, feu-hi cap, segur que us agradarà visitar-los: Venlo, Arcen, Broekhuisen, Horst, etc... Podreu seure en una bona terrassa i prendre un plat complet acompanyat d'una Hertog Jan, una molt bona cervesa que s'elabora a la regió. Les següents fotografies us donaran una mica la idea d'aquest Limburg ben especial. Com diuen allà bonic país, "moi land".

Sergi

diumenge, 19 d’agost del 2012

Quan el Gra de Sorra compta



Entre la primera i la segona fotografia podem veure que s'ha millorat la circulació en el pas del camí que creua la riera de Cervelló a l'alçada de Sant Vicenç dels Horts. Quan vam fer l'excursió de la Mola els companys es van trobar que s'havien col.locat travesses de ciment provinents de les obres de l'AVE. Es volia deixar passar l'aigua de la riera per quan ploguès, però aquesta solució era pitjor que la situació anterior. 
Vam cridar a "so metent",  que és l'antic i sempre vigent avís de quan les coses no estan prou ben fetes. I l'associació va fer arribar la petició per treure les travesses que eren un perill per a tothom que volia passar el gual. Vam explicar al cas a diferents entitats del Baix Llobregat vinculades a la mobilitat, i a l'ajuntament corresponent, en aquest cas Sant Vicenç. Al cap d'un mes una amiga ens va avisar que ja les havien retirat.  I avui després de comprovar-ho, i veure que s'ha mirat de reomplir algun forat més gros, estem contents i agraïts. Contents perquè s'ha pogut arreglar el nyap ràpidament, i agraïts tant a les entitats que ens han recolzat com al mateix ajuntament que ens ha escoltat i ha entès que calia trobar una altra solució millor.
De moment, tothom que hi passi podrà fer-ho amb les precaucions necessàries, tal com calen normalment. Com deia Manuel de Pedrolo: "queixa't sempre, encara que pensis que no serveix de res..." Sempre serveix a tu, i a tothom. Gràcies.

dimarts, 14 d’agost del 2012

DES DE BICIBAIX SEGUIM AMB EL NOSTRE OBJECTIU

Veient aquest video tot sembla molt bonic. Però des de Bici Baix no volem imatges de cara la galeria. Volem  millores i actuacions reals per fer que anar amb bicicleta al treball, per sortir i passar-s'ho bé, i per a fer les coses de cada dia sigui un fet plenament normal a tot arreu. I ara més que mai amb la crisi. Anant amb bici ens estalviem molts diners i fem salut.


Marta

dimarts, 10 de juliol del 2012

AMB BICICLETA PER PETITS PARADISOS DEL BAIX LLOBREGAT

Diumenge 8 de juliol vam arribar pedalant tranquil.lament a dos petits paradisos que tenim al costat de Sant Andreu de la Barca i de Pallejà respectivament. El primer paradís és La Mola, una riera molt neta que baixa de Corbera amb uns gorgs que conviden al bany, especialment en aquesta època de l'any.

                                          La Mola, salt d'aigua amb un gorg per banyar-s'hi

Com que duiem picnic, vam poder estar-nos una bona estona gaudint de la natura, dels arbres i de l'aigua.
Dos companys nostres van marxar agafant el tren a Sant Andreu de la Barca. La resta vam tornar-nos a posar en marxa i, passant per una pista forestal que arriba a l'urbanització de Corbera, vam arribar-nos a la Font de les Rovires, el segon indret paradisíac de la nostra ruta.

                                                      Salt d'aigua a la Font de les Rovires


Després de la pedalada, la font ens va anar bé per calmar la set i uns quants vam tornar-nos a banyar en un altre gorg que hi ha en aquest indret. Va ser un dia molt complert i a les sis de la tarda ja arribavem al nostre punt d'inici, Sant Boi de Llobregat.

En total vam fer uns 35km. aproximadament entre anar i tornar, a ritme tranquil. En general, és una ruta molt plana pel costat del riu Llobregat, excepte l'últim tros una vegada s'entra a Sant Andreu de la Barca, algun tram de la pista forestal que va a Corbera i després a la Font de les Rovires. Però són pujades curtes que es poden fer baixant de la bicicleta i caminant.



L'únic problema és el gual que hi ha en el tros del passeig de riu Llobregat que correspon al municipi de Sant Vicenç dels Horts. Està molt mal fet perquè, en lloc de posar un gual com cal, s'hi han posat com unes travesses de via que són molt perilloses per la gent que camina o pedala. Més d'una persona ja ha pres mal, fins i tot un carro amb cavalls que vam trobar-nos diumenge. En tot cas, des de Bicibaix i conjuntament amb alguna altra associació, demanarem que arreglin aquest problema. Ara i de moment, si passeu per allí, aneu ben a poc a poc.

                                          Dues imatges del gual perillós

Podeu veure aquí les fotos més representatives d'aquesta sortida.

I també un video que ja fa un temps va fer el nostre soci i company, José Portillo, sobre la 
Font de les Rovires:



Marta