SORTIDA A L'AEROPORT AMB BARBACOA, BALL I MÉS ...

El passat diumenge 3 de febrer vam fer una pedalada fins l'aeroport, arribant-nos abans a la platja del Remolar per a fer una mica de descans i contemplar el mar. El dia era assolellat però el vent bufava de valent i les onades eren fortes. En alguns moments de la sortida vam arribar a ser 14 persones però 2 van haver de tornar abans cap a casa.

La platja del Remolar amb el fort vent i les onades. 








Pedalant cap a l'aeroport


Una vegada vam arribar a l'aeroport, passant per un carril-bici que porta directe a la Terminal 2, tal i com des de Bici Baix vam demanar fa un temps als nostres polítics, vam pujar a la 7a planta de l'aparcament de cotxes per a veure el paisatge des de dalt. La pujada la vam fer posant les bicicletes a l'ascensor. Ja veieu, els ciclistes avui dia no som el que èrem! Això sí, la baixada la vam fer per la rampa dels cotxes. Vam baixar tots per allí, menys el Manuel i la Paqui, que van tornar a agafar l'ascensor. A mitja baixada, la Laura va caure en una corva amb el seu entusiasme juvenil i una bicicleta que no acabava d'estar a punt. No es va fer mal, però. I una vegada a baix, ni rastre de la Paqui ni del Manuel. Vam trucar-los pel mòbil i finalment era que ens estaven esperant en un altre lloc.

                                   

Vam continuar la nostra ruta en direcció Can Dimoni per tornar a Sant Boi i anar a fer la nostra barbacoa. Seguia fent molt de vent i ens costava una mica pedalar tenint-lo en contra. De sobte, just abans d'arribar a prop de Can Dimoni, la bicicleta de la Laura va acabar d'espatllar-se. La roda del darrere estava totalment descentrada i amb els radis afluixats. A veure si portem les bicicletes en condicions abans de fer una sortida! Sort dels nostres mecànics, el Manuel i l'Álex que va fer un petit arranjament per poder seguir pedalant amb aquella bici. També sort del seu germà que va venir amb la furgoneta a buscar-nos i va carregar la bicicleta avariada. L'Amparo, mare de la Laura, es va solidaritzar amb la causa de la seva filla i va aprofitar per a pujar a la furgoneta.

Finalment vam arribar al lloc de les barbacoes i l'Álex va acostar la seva furgoneta amb tot el que havia portat. El que havia de ser incialment una paella es va convertir en una bona barbacoa amb botifarra, carxofes, xampinyons i patates. Amb la gana que ja teníem ens ho vam menjar molt a gust.

                                          Preparant la barbacoa

                                                       

Però les sorpreses no van acabar aquí. L'Álex i la Paqui havien recollit un esquelet de plàstic pel camí i el vam penjar d'un arbre. La Tomasa ens va ensenyar a ballar danses d'arreu del món i vam acabar ballant tots. L'Álex va treure una màquina de fer estiraments que fa que et quedis cap per avall. Però, esclar, després de dinar, molt pocs ho van provar. I el fill de la Paqui ens va fer riure de valent amb un dels seus monòlegs que prometen una brillant carrera d'actor o d'actriu, com diu ell, per portar la contrària.

Va ser una sortida on tothom ens ho vam passar molt bé. Aquí podeu veure la resta de fotos que va fer la Carme. 

I les de l'Amparo.

Marta

Per anar fent boca, amb algun joc

Per als que encara no estem en forma, podem practicar aquest joc d'ordinador, a veure si s'encomanen les ganes.... de pedalar sobre una bicicleta de veritat.

http://www.megajocs.com/jocs-de-cotxes-ocells-amb-bicicleta_play_2621

O si us voleu emportar la casa dalt de la bicicleta, un bon disseny, molt interessant,



Aquest diumenge tenim la sortida lúdica a l'aeroport, i alguns aniran a la fira de la Candelera. Que vagi de gust. 

Sergi

Conducció Defensiva per Culpa d'Irresponsables

Quan agafem un vehicle, i més si és una bicicleta, és convenient fer una conducció defensiva. Aquestes paraules no les vaig sentir a l'autoescola, sinó quan vaig entrar com adult al món de la bicicleta. Es tracta de circular intentant preveure els riscos i d'aquesta manera estalviar possibles accidents, no només de cara a un mateix sinó de cara als altres. Les nostres imprudències poden tenir repercussions greus en altres companys, i per desgràcia, jo mateix ho he viscut personalment. Per sort, en la majoria dels casos no passa d'un ensurt, petit o gros, però ensurt. 

Aquestes primeres setmanes de l'any 2013 han anat acompanyades de notícies relacionades amb la seguretat viària. Tant per inauguracions d'infraestructues, com de balanços públics sobre sinistralitat. Un debat que es projecta sobre un canvi legislatiu previst per enguany a nivell estatal. Però aquest canvi és una petita reforma, velocitat amunt i avall, augment de les multes, i poca cosa més. El marc general a l'estat espanyol està viciat des de fa dècades, i no s'ha canviat un model que posa el vehicle privat al capdamunt de la piràmide de trànsit. És un plantejament partidista, i prevaricador per part de l'administració pública, doncs afavoreix a una minoria de ciutadans, per sobre dels altres. Es subvencionen les infraestructures, incloent hipoteques com els peatges a l'ombra, la producció industrial de les fàbriques d'automòbils, i abocant pressupostos per a mantenir un espai viari deficitari en termes ambientals i econòmics, com pot ser el cas de la ciutat de Barcelona i l'Àrea Metropolitana. 

Alguns exemples propers seria el de la publicació de les dades de sinistralitat viària per part de la Generalitat de Catalunya del 2012. En conjunt es destaca una relativa baixada dels morts a nivell de les carreteres. Però la pregunta és: en el total del Principat, incloent les dades municipals, del sector urbà, quines són els totals conjunts? quan estaran disponibles, sinó al cap d'un temps "prudencial"? La foto de dalt no és de cap carretera, es tracta de la Ronda de Sant Ramon de Sant Boi de Llobregat. Abans de Nadal, un noi en motocicleta va perdre la vida. Els seus amics i parents li han fet un sentit homenatge. La realitat és que els carrers de les nostres ciutats i pobles estan patint un increment de la violència viària. 

Aquesta setmana passada una ciclista jove va perdre la vida als carrers de la ciutat de València atropellada per un conductor borratxo, segons diuen les notícies. Com veiem, els perills més greus els estem tenint ben aprop de casa. El sentit fatalista de la gent és una perversió quan sí que existeix una responsabilitat del conductor, i encara més greu, quan qui hauria de donar exemple com el ministro de "Justícia" espanyol, indulta a un conductor jutjat i confès d'haver circulat en direcció contrària causant un mort i un ferit greu. Les connivències econòmiques i polítiques provoquen la indefensió de les víctimes en nom de foscos interessos.

Malgrat aquest panorama, us puc dir que algunes coses provinents de la Unió Europea estan començant a influir positivament a Catalunya. Per una banda, els projectes d'inversió mediambiental permeten que les infraestructures viàries a nivell de vianants i ciclistes es vagin millorant, no només al Baix Llobregat mateix, amb la construcció d'un pas entre Sant Joan Despí i Sant Boi, sinó en altres contrades com la conca del riu  Llobregat. L'ECF ens ha fet arribar notícies que la bicicleta continua sent considerada un mitjà de transport més, com altres vehicles,  i que no ha estat esbandida de les polítiques globals de mobilitat europea. També començaran a unificar-se els carnets de conduir, i segurament, en poc temps, la legislació viària europea. Estiguem preparats, doncs.

Sergi

Cançó de La Bicicleta

Remenant per arxius d'àudio a internet hem trobat la Cançó de La Bicicleta del Lluís M. Panyella interpretada per en Xesco Boix.  D'aquella època encara existeix un grup d'animació que es diu "La Bicicleta". La història d'aquesta cançó apareix també al programa de TV "A ritme de pedal".
Aquí sota podreu escoltar la cançó perquè tots en gaudiu de valent!