Conducció Defensiva per Culpa d'Irresponsables

Quan agafem un vehicle, i més si és una bicicleta, és convenient fer una conducció defensiva. Aquestes paraules no les vaig sentir a l'autoescola, sinó quan vaig entrar com adult al món de la bicicleta. Es tracta de circular intentant preveure els riscos i d'aquesta manera estalviar possibles accidents, no només de cara a un mateix sinó de cara als altres. Les nostres imprudències poden tenir repercussions greus en altres companys, i per desgràcia, jo mateix ho he viscut personalment. Per sort, en la majoria dels casos no passa d'un ensurt, petit o gros, però ensurt. 

Aquestes primeres setmanes de l'any 2013 han anat acompanyades de notícies relacionades amb la seguretat viària. Tant per inauguracions d'infraestructues, com de balanços públics sobre sinistralitat. Un debat que es projecta sobre un canvi legislatiu previst per enguany a nivell estatal. Però aquest canvi és una petita reforma, velocitat amunt i avall, augment de les multes, i poca cosa més. El marc general a l'estat espanyol està viciat des de fa dècades, i no s'ha canviat un model que posa el vehicle privat al capdamunt de la piràmide de trànsit. És un plantejament partidista, i prevaricador per part de l'administració pública, doncs afavoreix a una minoria de ciutadans, per sobre dels altres. Es subvencionen les infraestructures, incloent hipoteques com els peatges a l'ombra, la producció industrial de les fàbriques d'automòbils, i abocant pressupostos per a mantenir un espai viari deficitari en termes ambientals i econòmics, com pot ser el cas de la ciutat de Barcelona i l'Àrea Metropolitana. 

Alguns exemples propers seria el de la publicació de les dades de sinistralitat viària per part de la Generalitat de Catalunya del 2012. En conjunt es destaca una relativa baixada dels morts a nivell de les carreteres. Però la pregunta és: en el total del Principat, incloent les dades municipals, del sector urbà, quines són els totals conjunts? quan estaran disponibles, sinó al cap d'un temps "prudencial"? La foto de dalt no és de cap carretera, es tracta de la Ronda de Sant Ramon de Sant Boi de Llobregat. Abans de Nadal, un noi en motocicleta va perdre la vida. Els seus amics i parents li han fet un sentit homenatge. La realitat és que els carrers de les nostres ciutats i pobles estan patint un increment de la violència viària. 

Aquesta setmana passada una ciclista jove va perdre la vida als carrers de la ciutat de València atropellada per un conductor borratxo, segons diuen les notícies. Com veiem, els perills més greus els estem tenint ben aprop de casa. El sentit fatalista de la gent és una perversió quan sí que existeix una responsabilitat del conductor, i encara més greu, quan qui hauria de donar exemple com el ministro de "Justícia" espanyol, indulta a un conductor jutjat i confès d'haver circulat en direcció contrària causant un mort i un ferit greu. Les connivències econòmiques i polítiques provoquen la indefensió de les víctimes en nom de foscos interessos.

Malgrat aquest panorama, us puc dir que algunes coses provinents de la Unió Europea estan començant a influir positivament a Catalunya. Per una banda, els projectes d'inversió mediambiental permeten que les infraestructures viàries a nivell de vianants i ciclistes es vagin millorant, no només al Baix Llobregat mateix, amb la construcció d'un pas entre Sant Joan Despí i Sant Boi, sinó en altres contrades com la conca del riu  Llobregat. L'ECF ens ha fet arribar notícies que la bicicleta continua sent considerada un mitjà de transport més, com altres vehicles,  i que no ha estat esbandida de les polítiques globals de mobilitat europea. També començaran a unificar-se els carnets de conduir, i segurament, en poc temps, la legislació viària europea. Estiguem preparats, doncs.

Sergi