Aquest diumenge 1 de febrer vam aprofitar que la previsió del temps d'aquest hivern donava una mica de treva. Feia setmanes que volíem explorar el primer tram de la Via Blava de l'Anoia que es va inaugurar oficialment l'any passat. A més a més es va fer una exposició tècnica durant les jornades que va organitzar el Centre d'Estudis del Baix Llobregat al mes de novembre a Olesa de Montserrat.
Aquest recorregut ha estat planificat per la Diputació de Barcelona des de fa molts anys, i calia veure com ha estat el resultat. El tram inaugurat va des de la Pobla de Claramunt fins a Jorba, passant per les poblacions a la vora del riu Anoia, al costat d'Igualada. Són uns 19 kilòmetres amb diferents tramades que es van entrellaçant. Una colla vam anar d'exploració.
Vam agafar els Ferrocarrils de la Generalitat des de Sant Boi fins a l'estació de la Pobla. El dia era encara gris i l'aire fred, però no massa fort. Davallant de l'estació ja et trobes el camí a la vora del riu. I com que era la Candelera, hom feia fira en una placeta. La senyalització de la ruta està prou bé en general, però de vegades es podria millorar. En aquest lloc, caldria que als FGC hi hagués indicadors per arribar-hi. Per sort, sempre vam trobar gent que et deia bon dia i a qui podies preguntar si anàvem bé, o com estava el camí.
És una ruta agradable que passa per la vall del riu, i ofereix uns bons paisatges naturals, a més de tenir poblacions properes. Els punts d'informació són unes casetes força ben equipades, i els plafons són força explicatius. El terreny està bé, tot i que en alguns trams cal anar amb compte amb els talussos, perquè hi ha molta argila i pot caure algun marge. Sobretot enguany amb les pluges abundoses d'aquestos mesos.
Això va provocar que alguna palanca, com li diuen allí dels guals, estiguessin al límit. Per exemple, el passallís que estava a Vilanova del Camí, impracticable!. Per sort, uns passejants ens van indicar un camí alternatiu vorejant els horts, el qual s'enfilava cap a un turó. Des d'aquest vam davallar per una pista fins al pont que entrava a Igualada. Allà vam trobar un matrimoni en bicicleta elèctrica, molt amables, que ens van guiar pels costats del rec d'Igualada fins a una altra entrada. I així vam poder continuar fent via evitant els trossos enfangats.
Aleshores ja enfilàvem cap a Jorba, envoltats de camps i aigua. El sol escalfava els nostres ànims, i quan vam arribar a Can Cansalada i l'Ermita de la Sala, ja sabíem que estàvem a prop. Una baixada suau i una pendent exigent era el darrer tram cap al poble. Allà vas a petar davant del Cafè de Jorba, seu també de l'Ateneu. Un bon lloc per fer el vermut, amb un dinar variat i un preu raonable. A més tens les bicicletes a la vista. Si de cas, caldria demanar a l'ajuntament de Jorba que posés un aparcament de bicicletes a la placeta.
Ens vam refer de la pujada progressiva de la ruta, que presenten unes quantes unes costes dretes, i baixades exigents, que fan treballar els frens sobre la graveta. Quan vam acabar el dinar, vam fer el camí de tornada a un bon ritme. De pujada gairebé tres hores, entre una cosa i l'altra, i de baixada una hora tres quarts. Amb el vent de cua, i el sol omplint de llum una tarda agradosa, que ens permetia contemplar Montserrat des d'un altre cantó.
El camí es força popular. Et trobes gent de tota mena: caminants o excursionistes, alguns passejant els gossos, colles de Btt, etc... Cal estar amatent per adaptar-se a les condicions del terreny i compartir l'espai amb seguretat.
En conclusió, us diria que la Via Blava presenta un nivell mig-alt que cal tenir en compte. Val molt la pena, però cal estar una mica en forma. Es pot gaudir molt, com així ho fan les poblacions per on passa. Tanmateix, es podria millorar més en els acabats, sobretot la senyalització al terra, una mica petita, i reforçar el terra de les pujades. Després de tants anys la Via Blava és benvinguda. Desitjaríem, però, que el proper tros entre la Pobla i Martorell es faci realitat ben aviat, sinó ens hi florirem. I que faci més patxoca en el resultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada