Temps de carbasses i carbassots

La sortida a la platja de Viladecans va anar força bé. Malgrat que hi havia alguns núvols, o gràcies a això, vam poder anar en bicicleta comfortablement. I qui va tenir ganes es va banyar a la platja, tot jugant amb les onades engrescadores i l'aigua temperada. 

A la tornada, voltant pels camins a la vora dels camps, vam enxampar aquesta foto amb un munt de carbasses. Al setembre ja podem agafar-ne per fer unes bones sopes. Per això, suposo que si els alumnes no aprovaven els exàmens de recuperació de setembre, ja els hi podien caure unes bones carbasses.

Espero que el nostre pagès no s'empipi si reparteixo unes quantes entre els estudiants que no han aprovat el curs. La primera seria per a Mr. Adelson, però estic molt content de donar-li, ja que ha estat una sort per a la nostra comarca. La segona la donaria al Fòrum de la Mobilitat del Baix Llobregat organitzat aquesta setmana passada, on només apareixien els temes de vehicles a motor i transport públic: bus o tren. Les infraestructures sempre estan dedicades a una part de la mobilitat. La superestructures que deixen diners estan sempre al seu cap i al seu cor. Tants anys de parlar-los de la mobilitat global i encara no entenen de què! Sabem que s'han fet millores, però petites, en comparació, per compensar als vianants i ciclistes.

Per sort, sempre podem agafar la bicicleta i sortir pel nostre compte. Som independents i no cal que ningú ens vingui a pedalar per nosaltres, excepte en el cas d'una bicicleta elèctrica, és clar.

Si teniu ganes, encara podem donar el nostre suport a la parella del Baix Llobregat que faran una volta al món amb les seves bicicletes. Bicicleta i manta, tot i que se'ls veu ben preparats per a fer cicloturisme mundial. Potser també podran passar pel Parc Bolívar de Medellín i saludar a la Diva Dany, que estarà fent riure a la seva gent. Almenys podrem gaudir d'unes bones estones, a desgrat de discursos i conferències tècniques i polítiques, que queden molt lluny de la classe i les classes magistrals. Aprofitem els darrers dies d'estiu, agafem la bicicleta, i preparem la tardor, amb un bon paraigües, o una capelina, que la pluja no serà fina. 

Sergi

Encetem el Nou Curs 2012-2013

Amb la pujada a l'Aplec de Sant Ramon i l'ofrena de la Diada es pot dir que comencem el nou curs 2012-2013. És cert que no som una associació de mestres o professors en el sentit estricte del terme, però sí que podem dir que tenim unes quantes coses per ensenyar, tant als nostres companys,  com als usuaris de la bicicleta al Baix Llobregat. 

Enguany hem arribat al setembre amb prou bones notícies. Vam fer una ofrena especial a Rafael Casanova ja que la Unió de Pagesos va empescar-se una panera de fruits del Delta per reivindicar l'oposició a l'Eurovegues. Per sort, la setmana va començar amb la notícia que aquest megacomplex s'instal.laria a Madrid. Per una vegada, podem respirar i gaudir d'una victòria, encara que sabem que resten molts interessos especulatius al voltant del Parc Agrari, i caldrà tenir l'orella alerta per si de cas. 

També hem pogut veure que algunes coses espatllades s'han arreglat, com la travessa de la riera de Cervelló, i la retirada de les travesses, o per exemple, les previsions de millora de la connexió entre Santa Coloma de Cervelló i el riu, etc... Petites coses que van sumant, i on anem posant cadascun el seu gra de sorra. Encara ens queda molt per fer, ja ho sabeu, i cal donar suport als companys que no són escoltats per les administracions públiques. 

De moment, continuem pedalant. Un company va aconseguir la fita d'emular a l'Ignacio. Si a ell quan va amb la bici reclinada com un llamp li diuen de "vago" cap amunt, l'altre ha aconseguit que li diguin "trampós" quan va pujar amb la bicicleta elèctrica a l'aplec de Sant Ramon passant a tots els esforçats BTTes, que bufaven i maleien les rampes des de la font de Golbes. En fi, pura enveja. Us caldrà repassar les bicicletes i tenir-les a punt per als mesos que vindran. 

Sergi

ALTERNATIVES PER A LA CRISI: COTXE COMPARTIT I ANAR AMB BICICLETA

Pedalar és, sense dubte, l'opció més barata, ràpida i útil per a cobrir distàncies una mica més llargues que les que fem caminant. Però si aquests trajectes encara són més llargs, a part del transport públic, pot ser prou útil compartir cotxe. Sempre serà més barat que tenir-ne de propi. Aquesta web us pot ajudar. I aquest vídeo:

Rodant a la vora del Maas de Limburg

Ara que l'estiu comença a esvair-se juntament amb la calor i la sequera tant llarga que patim a Catalunya, faré un resum dels dies de vacances en bicicleta que hem passat al país baix de Limburg. Aquesta regió s'estèn des de Flandes, a la Bèlgica, fins a Holanda, al nord. El seu eix el marca el riu Maas, que dóna nom a la més coneguda ciutat de Maastricht. És un riu navegable que segueix paral.lel al Rin, i que per tant, s'ha convertit en una zona de frontera: de pas i de guerres, tant per anar del nord al sud, com per anar de l'est a l'oest. És un país força planer, per sobre del nivell del mar, tot i que no massa, que presenta una plana humida per l'aigua que la gent ha transformat en granges extenses, que omplen de cultius. Aquest verd es combina amb el verd dels boscos i el blau del cel. Enguany no han tingut un estiu gaire normal tampoc, més aviat s'ha endarrerit i ha alternat dies de pluja amb dies de forta calor, però menys que aquí, això sí.

Si voleu gaudir de la bicicleta, cap problema. Entre Holanda i Alemanya, trobareu rutes ben senyalitzades, camins aptes per fer a peu, en bicicleta, amples i prou espaiosos. Al costat de totes les carreteres trobareu un vial a punt, i com a norma, hem de ser respectuosos amb la gent, ja que allà, els conductors de cotxe sempre et donen la preferència. I podreu portar la bicicleta al tren o llogar-ne una allà mateix, una setmana surt per 50€ per a una bicicleta hibrida ben equipada, tot un luxe.

Si encara no us cau la bava, encara us meravellareu més de que la majoria de la gent gran va en bicicleta pels pobles, i gairebé la meitat d'ells ja porten bicicletes elèctriques. Tant grans com les que coneixem de tipus holandès, però d'alumini, completíssimes, i acostumen a portar la bateria al portaequipatge. Tot i ser més cares que les que roden per aquestos vorals, la relació de qualitat preu és més gran, i s'imposen. Allà, malgrat el temps, tenen el cap molt més clar que a Catalunya. 

Podeu fer les rutes que volgueu, de tipus agroturista, culturals i històriques, de natura, tot ben senyalitzat. Si cal creuar el Maas, endavant si els ponts queden lluny, hi ha transbordadors d'una riba a l'altra que et cobren 0,50 cèntims. Encara més, hi ha vaixells que porten les bicis riu amunt i riu avall, parant a cada poble on baixen i recullen als ciclistes que visiten la regió. En un dia bo, a cada parada s'ajuntaven trenta per pujar i altres més també per baixar. A cada lloc trobareu el seu ajuntament, el seu castell amb un jardí ben formós, doncs tenen una gran passió per això, i els seus molins, alguns visitables i altres que ja no estan en condicions. De la gent, us puc dir que per poc holandès que sàpigueu ja s'espavilen, i amb l'anglès cap problema. Són prou simpàtics, i els preus raonables: si voleu fer comparacions, tant l'allotjament com el menjar no són més cars. Jo diria que el cost de la vida és més baix a Limburg, potser a banda de la compra d'habitatge, és clar. 

El dia que trobeu aquestos noms, feu-hi cap, segur que us agradarà visitar-los: Venlo, Arcen, Broekhuisen, Horst, etc... Podreu seure en una bona terrassa i prendre un plat complet acompanyat d'una Hertog Jan, una molt bona cervesa que s'elabora a la regió. Les següents fotografies us donaran una mica la idea d'aquest Limburg ben especial. Com diuen allà bonic país, "moi land".

Sergi