PEDALANT ENTRE LES DUES VORES DEL CAMÍ

Aquestos dies m'han arribat a les mans un parell de noves relacionades amb la bicicleta i el món audiovisual. Per una banda una crítica al voltant de la sèrie nordamericana High Maintenance. Es tracta d'un missatger que reparteix maria a domicili, com a remei terapèutic. Cada episodi explica les situacions de diferents personatges, i les relacions que s'hi troba. També les diferents actituds que les persones presentem davant de les malalties.

L'altra novetat s'ha presentat a Barcelona sobre el Festival Alemany que organitza el Goethe Institut. Es titula "Hin und Weg". És una mica més seriós, quan un grup d'amics fan una ruta amb bicicleta i un d'ells confessa que té una malaltia degenerativa i que pot ser l'últim any que visqui. Com altres films que parlen sobre la malaltia i la mort però ambientat a Alemanya,  la seva gent i el món del cicloturisme. 

Sabem que la vida és com un camí que té dues vores, i que podem anar endavant fent passes, o pedalant, canviar de direcció o anar enrera. Però mai podem tornar on èrem perquè el temps ens va sempre endavant. En aquest viatge, sol o acompanyats, ens anem trobant molta gent i moltes coses bones i dolentes. El cas és poder arribar a la meta, a la de cadascú de la manera més digna possible. Alguns companys que hem conegut ens han ensenyat aquesta actitud davant la vida, i la lliçó l'hem entès després. Moltes vegades no ens adonem de les coses que passen. Recordo la darrera excursió que vaig compartir amb el Vicenç Bagan, anant de Vic a Manresa.  D'això ja fa uns quants anys, i encara que hem baixat el ritme, continuem pedalant per aquest món.

Vull explicar l'exemple del Marcos Garcia, vell conegut d'Amics de la Bici, que malgrat patir l'atàxia, està pedalant amb un tricicle d'aquells que corren més que nosaltres, i col.laborant amb una associació per mostrar que es pot lluitar contra aquesta malaltia. Gràcies a la bicicleta guanyem salut, s'ens recarrega el cos i l'esperit, ens equilibrem, tant és si tenim sobrepès com diabetis. Tenim a mà molts exemples al nostre voltant, són testimonis de la bondat d'aquest vehicle, i dels seus avantatges que superen en escreix els seus inconvenients. Per això, davant dels càncers de la nostra societat moderna, especialment del vehicle particular, cal defensar-la a tot arreu. Sense dogmatismes, és clar, sense sectarismes, perquè no cal explicar miracles. El miracle és la vida, i la bicicleta és un mitjà que ens ajuda a fer-la millor per a tothom.

Sergi