divendres, 25 de setembre del 2009

Una Setmana d'Agost a París


Aquest mes d'agost vam fer una setmana de vacances a París. Tot i que no vam anar en bicicleta... , us faré algunes observacions al voltant de la mobilitat en la ciutat, que il.lustraré amb un àlbum de fotos.

Vam arribar a París des d'Alemanya en un ICC, un tren ràpid alemany, que només va trigar dues hores, amb puntes de 300 km/h. Qualsevol comparació amb l'AVE és pura coincidència. Vam arribar a l'Estació de l'Est, i d'allà vam agafar el metro fins a l'hotel. La xarxa de metro parisenca és bona, i està net i polit. De totes maneres, les estacions no estan gens adaptades per a als discapacitats. Cal tenir en compte que la xarxa prové del segle passat i que no s'hi han dedicat esforços en aquest punt, cosa que sempre es pot defensar si existeixen mitjans de transport adaptats a les necessitats d'aquestes persones. Els vagons són de via estreta, l'estandard europeu, i una mica estrets i antics, però funcionen correctament. No tenen aire condicionat, cosa que tampoc potser els cal gaire, tot i que ja al mes d'agost ens podem trobar que van els vagons plens. Ja ens van comentar que durant la resta de l'any semblen una llauna de sardines, de tanta gent com n'hi ha.
Després, als carrers de París ens vam trobar amb un trànsit fluid, però que endevina que a partir de setembre allò pot ser de bojos. La ciutat és famosa per la seva congestió habitual. Tot i així, condueixen prou bé, sense fer sonar gaire els claxons, i respecten a tothom, amb l'excepció dels passos de vianants....! Aquest respecte és extensiu a la bicicleta, ja que els seus usuaris circulen amb normalitat per la calçada. Respecte al servei de bicicleta pública, diria que és molt millor que el nostre: funciona com un lloguer real, és a dir, qualsevol persona amb una targeta bancària pot fer-lo servir, fent-se una fermança de 150€. Les bicicletes estan més ben equipades: amb cistell, marxes i llums, i més còmodes. La llum es fa amb les dinamos a l'eix de la roda. Hi ha moltes estacions, i ben distribuïdes per la ciutat. Tot i així, sempre et pots trobar alguna bicicleta desmuntada. La xarxa de carrils bici és relativament poc extensa, però realment no és necessari , ja que el respecte als ciclistes és la norma habitual.
Pel que fa als autobusos, són semblants als nostres, i tenen una bona freqüència i comoditat. La intermodalitat amb línies de bus i tren és prou bona, ja que també existeix la tarificació per zones. La 1 per al centre de la ciutat de París, i altres tiquets per a turistes i abonaments diaris. Malgrat això, no es pot transbordar entre bus i metro, sinó entre metro i metro, o bus i bus. Hi ha estacions d'enllaç amb els trens de rodalies, semblants als FGC que porten fora de la ciutat, per exemple, a Versalles. Les estacions de trens estan prou bé, tot i que cal fer reformes i manteniment. Com és el cas de les que estan fent París Austerlitz, estació de la qual surten els trens nocturns cap a Barcelona. Allà fan servir la marca comercial Elipsos, enlloc de Talgo.
En general, el transport a París era eficient, i funcional, una mica antic, però tot estava net i polit. Cal tenir en compte que el preu del transport és més car que a Catalunya. Es nota que la gent cuida les coses i les conserva en bon estat. I que els conductors de cotxes circulen prou bé, i amb respecte.

Sergi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada