LA BICIESCOLA D'ADULTS JA ESTÀ EN MARXA

Finalment, després d'haver fet algunes classes fa uns anys, posem en marxa aquest estiu una biciescola d'adults al Baix Llobregat, de moment, a Sant Boi. De fet, cada vegada són més les persones que volen aprendre a anar amb bicicleta i esperem que aquest projecte tiri endavant igual de bé que ha començat:

0. Presentació de la biciescola from Bicibaix on Vimeo.

I fent clic aquí teniu l'enllaç al bloc de la biciescola.

TUTORIAL DE COM ENSENYAR A ANAR AMB BICICLETA (NIVELL 1)

 TUTORIAL DE COM ENSENYAR A ANAR AMB BICICLETA (NIVELL 1)

Us presentem un petit tutorial dirigit a les persones que vulgueu ser monitors/es i muntar la vostra pròpia biciescola en el municipi on visqueu, o participar en la que tenim actualment a Sant Boi de Llobregat. Aquest tutorial mostra els diferents passos a seguir per ensenyar a anar amb bicicleta des del nivell inicial.

El nivell 1 seria agafar l'equilibri sobre dues rodes. Si la persona adulta va començar a anar amb bicicleta de petita, però va caure o va tenir una mala experiència, segurament tindrà més por que si és la primera vegada que puja a una bicicleta, però igualment podem ajudar a superar aquesta por, fent servir diferents mètodes, tal i com ens mostren aquests vídeos:

0 Presentació (resum de tot el que fem)

1r pas. Caminar amb la bicicleta, 

2n pas. Arrencar i fer el patinet, 

3r pas. Pedalar ja sobre dues rodes, 

4t. Aprendre a frenar bé 

5è. Més exercicis d'habilitats amb bicicleta.

0. Presentació de la biciescola from Bicibaix on Vimeo.

TUTORIAL DE COM ENSENYAR A ANAR AMB BICI (NIVELL 1):

No hi ha una única manera d'ensenyar aquest primer pas. Però, en tots els casos, el més important és transmetre confiança i tranquil.litat a la persona que aprèn, alhora que el procés ha de ser pas a pas i sense voler córrer, adaptat al ritme d'aprenentatge de cada persona.

1r pas: caminar assegut amb la bicicleta entre les cames sense posar els peus als pedals:

Fem seure la persona aprenent damunt una bicicleta de barra baixa i que pugui tocar de peus a terra. Podem treure els pedals de la bici per ajudar-li millor a agafar l'equilibri sobre dues rodes. Ha d'acostumar-se a caminar amb la bicicleta entre les dues cames per un espai totalment tancat al trànsit de cotxes. És ideal un pati interior d'una escola, centre cívic, etc. També es pot anar a un parc, una plaça o vorera ben ampla i amb el mínim de vianants possible, però és millor un recinte tancat. D'aquesta manera, la persona es va acostumant al moviment i a l'equilibri de la bicicleta, a frenar de manera suau i progressiva, pas imprescindible que cal ensenyar des del principi i anar practicant en tot el procés d'aprenentatge! També aprèn a girar cap a un costat i cap a l'altre i a preveure els possibles obstacles que trobi en el seu camí. Unes imatges d'aquest primer pas:

1r pas. Caminar amb la bicicleta from Bicibaix on Vimeo.

2n pas: aprendre a arrencar i posar ja un peu en un dels pedals fent el patinet:

En aquesta fase de l'aprenentatge posem ja un pedal a la bicicleta i hem de fer practicar a l'alumne/a tots els passos anteriors altra vegada, fent com si la bicicleta fos un patinet, per a que els vagi automatitzant: saber arrencar, frenar progressivament, preveure obstacles a temps ...

2n pas. Arrencar i fer el patinet from Bicibaix on Vimeo.

3r pas: començar a pedalar amb els dos pedals:

Això costarà més depenent de l'aprenent, de les seves habilitats personals, experiències anteriors, si és algú que va caure de petit i va tenir una mala experiència, etc. Però la majoria de persones adultes de totes les edats ho poden aconseguir. També s'adonen que després d'haver fet els primers dos passos, la cosa no sembla tan difícil. Aquí el monitor/a té també l'opció de donar una mica d'ajuda agafant l'aprenent per darrera el seient tal i com s'acostuma a fer amb la mainada. No obstant, tot el que pugui fer la persona per ella mateixa és imprescindible, i hem d'aconseguir que sigui el més autònoma possible. És també molt important dir als alumnes que posin l'esquena recta, una mica cap enrera, i que, de manera relaxada, agafin el manillar mirant sempre cap endavant:

3r pas. Pedalar ja sobre 2 rodes from Bicibaix on Vimeo.

4t pas: aprendre a frenar bé:

Quan l'alumne/a ja comenci a aguantar-se sobre dues rodes, és molt important de nou fer-li practicar la manera d'arrencar i, sobretot ENSENYAR-LI A FRENAR DE MANERA SUAU I PROGRESSIVA, MAI DE COP,  i practicar-ho moltes vegades fins que ho faci de manera automàtica. Llavors li hem d'ensenyar a girar cap a un costat, cap a l'altre, a fer una volta per canviar de direcció i que PUGUI PREVEURE ELS POSSIBLES OBSTACLES QUE POT TROBAR: un arbre, un banc o una persona que passeja a peu per aquest espai. Unes imatges d'aquest 4t pas:

4t pas. Aprendre a frenar bé from Bicibaix on Vimeo.

5è pas: més exercicis d'habilitats amb bicicleta:

Finalment, el que cal aconseguir en aquest primer nivell és que l'alumne/a hagi superat prou bé aquests quatres passos. Per tant, ha de ser capaç de mantenir l’equilibri sobre la bici i de dominar les habilitats bàsiques d'arrencar, circular, frenar amb antelació i saber salvar els obstacles que trobi en el seu camí. També ha d'aprendre a treure una mà de la bicicleta per a senyalitzar maniobres: girar a la dreta, a l'esquerra i parar, girar el cap cap a un costat, a l'altre, enrere, així com conèixer els senyals de trànsit i el codi de circulació per poder, posteriorment, sortir fora del recinte tancat i fer una petita ruta. També és el moment de passar a fer servir una bicicleta de roda més gran i ensenyar una mica a fer servir els canvis de marxes.

Quan tot això està dominat, ja podem començar a sortir amb els alumnes per espais preferentment sense trànsit, carrils bici i voreres amples anant sempre amb compte amb els vianants. Si de mica en mica ens posem en algun carrer o per on hi passin alguns cotxes, haurem d'extremar les precaucions i l'alumne/a haurà d'anar sempre acompanyat/da del monitor/a. Si és un grup d'alumnes reduït, hi ha d'haver un monitor/a davant, un darrera i d'altres enmig.

Unes imatges d'aquest 5è pas:

5. Més exercicis d'habilitats amb la bicicleta from Bicibaix on Vimeo.

Per a l'assoliment d'aquest 1r nivell aconsellem que l'alumne/a hagi fet, com a mínim, unes 18h de classe repartides, per exemple, en 12 sessions d'hora i mitja. Això si es tracta d'un curs no intensiu. Si es fes un curs intensiu i tot compacte durant un cap de setmana (5 h dissabte i 5 diumenge, sempre amb les seves respectives pauses) llavors només caldrien 10 hores de classe perquè el curs intensiu fa avançar més ràpidament en l'aprenentatge. També és convenient que li fem fer a l'alumne/a alguns exercicis de relaxació durant les sessions. Aquests exercicis l'ajudaran a treure's la tensió que fan amb els braços durant les classes.

Exemples d'exercicis de relaxació:

5. Exercicis de relaxació from Bicibaix on Vimeo.

Vall del Ter entre Celrà i Cervià

El diumenge 16 de juny la Marta i jo vam fer una sortida des de Celrà cap a Cervià de Ter. Volíem veure quines possibilitats teníem de conèixer aquesta part del riu Ter després de la ciutat de Girona. Quan passàvem en tren ens quedava el cuquet de saber què podíem trobar a llocs com Celrà, Bordils, Flaçà, o Sant Jordi Desvalls. Ja teníem clar que entre Girona i Medinyà quedava tallat per les carreteres i autopistes, i cap administració pública s'ha encarregat de subsanar aquest greu problema de connexió des de fa dècades. Vam dormir a Celrà com a punt de partida, i vam veure que a la web consten una bona colla d'itineraris per fer. Per desgràcia, aquestos no es troben en paper, i no vam poder trobar-los ni a l'ajuntament ni a la llibreria del poble. En la recerca d'informació prèvia ens van ajudar els companys de l'associació Mou-te en Bici de Girona, que ens adreçaven cap al camí Vora Ter anant cap a la desembocadura, amb instruccions prou clares. Com que va ser un dia de força calor, vam decidir fer una ruta d'anada i tornada per la contrada.

Vam sortir de Celrà creuant la C33 i el polígon industrial, davallant cap als camps plens de planters i vivers. Vam entrar-hi paral.lels a la sèquia Vinyals, i girant per algun camí sense asfaltar que ens du fins a una local asfaltada que ens va portar cap a Bordils. En el terme de Bordils la senyalització ja és millor que a Celrà, però caldria assegurar la destinació. Per sort, sempre teníem l'opció de preguntar a algun veí, que amablement ens assenyalava el millor recorregut. Vam sortir pel Mas de la Roda cap al Rissec, que enguany reia molt fart d'aigua al gual, sort d'una passera de fusta i cable habilitada al costat. Seguint el camí vam arribar a Sant Joan de Mollet, i per la comarcal, tot i que hi ha un camí interior alternatiu, que ens porta fins a Flaçà. Si Celrà destaca pel casc antic, ni Bordils ni Flaçà no tenen res a envejar: entrar pels portals de les muralles, i veure les cases, les esglèsies i les celleres és tot un plaer. 

Des de Flaçà havíem d'agafar la carretera de Sant Llorenç de les Arenes, doncs a l'esquerra hi ha una gual per creuar el Ter en direcció a Sobrànigues i Sant Jordi Desvalls, com ja ens van indicar la gent de la contrada. Per cert, que el dissabte a la nit, el gual va ser testimoni de l'assalt a un vehicle per robar uns diners al conductor. Si algú vol explicar històries de bandolers, no cal anar a segles anteriors. Al costat del pas, trobarem un cartell de la ruta Paisatges del Ter, on assenyala la continuació riu avall, com ens deien els companys de Mou-te en Bici, o cap amunt, en direcció a Cervià de Ter. Aquest darrer camí aprop del riu va ser el que vam agafar, per entremig de boscos plens d'aquestos xops o pollancres bordilencs que tenen anomenada. Cal estar atent a les senyals, escadusseres, per no equivocar-se gaire de camí. De vegades la pista està plena de grava que evita el fang, però si n'hi ha massa, no deixa pedalar pas sobre la bicicleta. 

Als volts del migdia ja estàvem a Cervià, fent la volta pel centre vam trobar el Priorat de Santa Maria, i la part antiga, amb la seva Torre del Rellotge. Vam trobar a faltar una font pública on poder beure, i més amb la calor que hi feia. Des de Cervià vam refer el camí per l'interior, en direcció a Raset per una via local, que passat les Sorreres, creua la carretera de Viladasens. Seguim perpendicularment en direcció a Sant Jordi Desvalls, al qual arribem tot just a la rotonda d'entrada al poble. A Sant Jordi vam trobar un super del poble que tenia de tot, que estigués obert a aquelles hores va ser providencial. Al costat de la plaça de l'Esglèsia vam trobar una font i ombra agradable per poder menjar i descansar de l'esforç i la calor.

Baixant una mica, vam trobar el bar del poble amb un pati ampli per fer el cafetó i el cacaolat ben gelats. La tornada des de Sant Jordi Desvalls la vam fer pel Veinat nou, més directe i agradable que la carretera, i que ens deixa gairebé al costat del gual del Ter. Creuant al riu, vam arribar-nos a unes cases en direcció a Sant Llorenç de les Arenes, però d'allà vam decidir girar cua. I per camins, més o menys, alternatius, que vam trobar també preguntant, vam retornar a Celrà. Això, sense oblidar de parar-nos a les nostres estacions de servei que són els bars de cada poble del camí.  No vam fer gaires quilòmetres, potser trenta, però la descoberta d'aquesta ruta en forma de ferradura va valdre la pena. Trobareu algunes fotos en aquest recull.

Sergi

Un Gran Cycle Xic

Com ja heu vist en l'article anterior, la sortida que organitzava l'Ajuntament de Sant Boi amb motiu del Cycle Chic va anar prou bé. Malgrat que la participació no va ser gaira alta, l'èxit cal valorar-lo més per la qualitat que per la quantitat. I més tenint en compte que es feia la jornada de promoció del comerç local, cosa que va deixar la sortida en segon pla. Per a properes edicions, aconsellaria fer-ho per separat. Barrejar massa coses, fins i tot, en el tema de la bicicleta i la mobilitat genera confusió i missatges que no arriben als ciutadans amb claredat. 

Aquestos actes de promoció de la bicicleta, i especialment, el Cycle Chic volen trencar amb la imatge de subdesenvolupament que en les generacions d'avis comportava l'ús de la bicicleta. El mite que comprar un cotxe comportava un progrés material està llastant tota recuperació econòmica possible. Abans només els rics podien circular en vehicle motoritzat privat, i la "falsa democratització" del cotxe l'ha transformat en una vaca sagrada. Avui dia, el vehicle privat comporta uns costos econòmics molt més grans de lo que ens pensem, i els impostos que es recapten no compensen la despesa que genera. El pressupost mateix de la Generalitat està hipotecat sobretot per les grans infraestructures viàries, i el Gobierno Central no obre la boca sobre les magnífiques autopistes de Madrid, per posar un exemple. 

El cas és que molts ciutadans s'estimen més pagar el rebut del préstec del cotxe que no pagar el col.legi o la comunitat de propietaris. Fins i tot, abans omplir el dipòsit que no comprar menjar o productes de primera necessitat. Al final, fent comptes, resulta que no queden diners per poder comprar als comerços locals, al costat de casa, i sense ingressos, moltes botigues han de tancar portes. Unes portes que s'aixequen per a grans complexos comercials com l'Outlet de Viladecans, el qual deixarà Out a molta gent del Baix Llobregat. Però és clar, allà s'hi pot arribar en cotxe. De fet, què podem dir de Sant Boi mateix, on el polígon té una gran complex comercial, al qual se l'hi han posat, i pagat, tots els carrils d'entrada i sortida que necessiten els seus clients. 

Bé, deixem de parlar de la "pesta motoritzada", i recordar que la bicicleta no ho arreglarà tot, és clar. En tot cas, anar a peu o en bicicleta pot ser tant "chic" com en cotxe. Depèn de la persona, de com circulem i ens comportem al carrer. D'aquella elegància que desprenem per la ciutat. Podeu veure en l'àlbum de les fotos d'enguany algun exemple destacat. I si teniu por de suar, recordeu que el progrés ens ha portat unes fantàstiques bicicletes elèctriques. Penseu en el "glamour" escocès que estenem dia a dia pels nostres pobles i carrers.

Sergi