Vall del Ter entre Celrà i Cervià

El diumenge 16 de juny la Marta i jo vam fer una sortida des de Celrà cap a Cervià de Ter. Volíem veure quines possibilitats teníem de conèixer aquesta part del riu Ter després de la ciutat de Girona. Quan passàvem en tren ens quedava el cuquet de saber què podíem trobar a llocs com Celrà, Bordils, Flaçà, o Sant Jordi Desvalls. Ja teníem clar que entre Girona i Medinyà quedava tallat per les carreteres i autopistes, i cap administració pública s'ha encarregat de subsanar aquest greu problema de connexió des de fa dècades. Vam dormir a Celrà com a punt de partida, i vam veure que a la web consten una bona colla d'itineraris per fer. Per desgràcia, aquestos no es troben en paper, i no vam poder trobar-los ni a l'ajuntament ni a la llibreria del poble. En la recerca d'informació prèvia ens van ajudar els companys de l'associació Mou-te en Bici de Girona, que ens adreçaven cap al camí Vora Ter anant cap a la desembocadura, amb instruccions prou clares. Com que va ser un dia de força calor, vam decidir fer una ruta d'anada i tornada per la contrada.

Vam sortir de Celrà creuant la C33 i el polígon industrial, davallant cap als camps plens de planters i vivers. Vam entrar-hi paral.lels a la sèquia Vinyals, i girant per algun camí sense asfaltar que ens du fins a una local asfaltada que ens va portar cap a Bordils. En el terme de Bordils la senyalització ja és millor que a Celrà, però caldria assegurar la destinació. Per sort, sempre teníem l'opció de preguntar a algun veí, que amablement ens assenyalava el millor recorregut. Vam sortir pel Mas de la Roda cap al Rissec, que enguany reia molt fart d'aigua al gual, sort d'una passera de fusta i cable habilitada al costat. Seguint el camí vam arribar a Sant Joan de Mollet, i per la comarcal, tot i que hi ha un camí interior alternatiu, que ens porta fins a Flaçà. Si Celrà destaca pel casc antic, ni Bordils ni Flaçà no tenen res a envejar: entrar pels portals de les muralles, i veure les cases, les esglèsies i les celleres és tot un plaer. 

Des de Flaçà havíem d'agafar la carretera de Sant Llorenç de les Arenes, doncs a l'esquerra hi ha una gual per creuar el Ter en direcció a Sobrànigues i Sant Jordi Desvalls, com ja ens van indicar la gent de la contrada. Per cert, que el dissabte a la nit, el gual va ser testimoni de l'assalt a un vehicle per robar uns diners al conductor. Si algú vol explicar històries de bandolers, no cal anar a segles anteriors. Al costat del pas, trobarem un cartell de la ruta Paisatges del Ter, on assenyala la continuació riu avall, com ens deien els companys de Mou-te en Bici, o cap amunt, en direcció a Cervià de Ter. Aquest darrer camí aprop del riu va ser el que vam agafar, per entremig de boscos plens d'aquestos xops o pollancres bordilencs que tenen anomenada. Cal estar atent a les senyals, escadusseres, per no equivocar-se gaire de camí. De vegades la pista està plena de grava que evita el fang, però si n'hi ha massa, no deixa pedalar pas sobre la bicicleta. 

Als volts del migdia ja estàvem a Cervià, fent la volta pel centre vam trobar el Priorat de Santa Maria, i la part antiga, amb la seva Torre del Rellotge. Vam trobar a faltar una font pública on poder beure, i més amb la calor que hi feia. Des de Cervià vam refer el camí per l'interior, en direcció a Raset per una via local, que passat les Sorreres, creua la carretera de Viladasens. Seguim perpendicularment en direcció a Sant Jordi Desvalls, al qual arribem tot just a la rotonda d'entrada al poble. A Sant Jordi vam trobar un super del poble que tenia de tot, que estigués obert a aquelles hores va ser providencial. Al costat de la plaça de l'Esglèsia vam trobar una font i ombra agradable per poder menjar i descansar de l'esforç i la calor.

Baixant una mica, vam trobar el bar del poble amb un pati ampli per fer el cafetó i el cacaolat ben gelats. La tornada des de Sant Jordi Desvalls la vam fer pel Veinat nou, més directe i agradable que la carretera, i que ens deixa gairebé al costat del gual del Ter. Creuant al riu, vam arribar-nos a unes cases en direcció a Sant Llorenç de les Arenes, però d'allà vam decidir girar cua. I per camins, més o menys, alternatius, que vam trobar també preguntant, vam retornar a Celrà. Això, sense oblidar de parar-nos a les nostres estacions de servei que són els bars de cada poble del camí.  No vam fer gaires quilòmetres, potser trenta, però la descoberta d'aquesta ruta en forma de ferradura va valdre la pena. Trobareu algunes fotos en aquest recull.

Sergi