Aquest diumenge, 27 de novembre, vam fer una sortida a Caldes de Malavella. Està marcada com a ruta btt de nivell fàcil en el mapa de la comarca de la Selva, i és apta per a fer cicloturisme familiar. No vam ser gaire gent, però vam gaudir d'un bonic paisatge: els camps de l'Onyar, els quals anaven del marró tardorenc al verd dels plançons amarats per les darreres pluges. Vam quedar a l'estació de tren de Caldes, on ens vam ajuntar amb els companys que van arribar en cotxe. Des d'allà vam fer una volta pel poble: veure el centre, incloent una visita a l'esglèsia de Sant Esteve, trobar la paradeta de turisme plantada al mercat setmanal, i fer un tallat.
Vam retornar a l'estació per agafar el pas sota la via del tren. Aquest pas agafa una carretera per la dreta que s'enfila per una carena en direcció a Franciac. És molt agradable, voreja tota una sèrie de masies i camps. Pel camí ens vam trobar uns caçadors, que aprofitaven per bellugar-se acompanyats dels seus gossos. El primer fred del matí s'esvaïa per l'esforç del pedaleig, i pel sol que començava a omplir la banda de les Guilleries, mostrant-nos els cims nevats del Pirineu Occidental. Un paisatge generós des de Franciac, on vam poder gaudir de la petita esglèsia dedicada a Sant Mateu. Vam agafar la carretera per continuar fins a Riudellots de la Selva, a pocs quilòmetres de distància. Baixàvem cap al petit replà on descansa el poble a la vora del riu Onyar, el qual ha estat arranjat amb un passeig per anar a peu i en bicicleta. No teníem massa temps per a explorar, i després d'arribar-nos a l'ajuntament, vam girar cua cap a l'esglèsia, ben forta i massissa, i vam enfilar el camí cap a Sant Andreu de Salou. La pista que ens hi portava passava per un pont que creuava la via del tren, però ens vam trobar amb la sorpresa d'un rierol que ple d'aigua empenyia la sorra i la grava del seu fons. Jo vaig ficar el peu a l'aigua, l'Enric els dos, i el Lluís, l'Anna i la Montse van creuar el pas a peu descalç per a no mullar les vàmbes, tot i l'aigua ben freda i el corrent viu que s'emportava alguna bicicleta.
Passada aquesta petita mullena, vam continuar cap amunt, pujant el turó que ens portava cap a una masia arreglada com a casa rural, i a vam girar a mà dreta fins a Sant Andreu. Per casualitat, aquell diumenge celebraven la festivitat que s'escau el dia 30. La petita esglèsia estava plena de gom a gom, i els cantaires ens feien escoltar la missa en honor del patró del poble. A fora, acompanyats d'un bon solet, ja estaven preparant una arrossada popular. Des d'allà encara podíem veure el poble de Cassà de la Selva, però volíem tornar a Caldes per a fer el dinar en una terrassa, i el temps se'ns n'anava. Per la carretera vam arribar a la cruïlla de la carretera cap a Caldes, però vam seguir una pista tot recte que ens oferia més aventures enmig dels boscos de pins i suredes. Vam arribar molt aprop de Caldes, entrant pel costat de l'Ajuntament. Algun company ja va marxar, i els altres vam anar a fer un mos en un bar a la petita rambla de Recolons. Poc després de les tres, ja tornàvem a l'estació de tren per anar a casa, cansats però satisfets.
Podeu donar un cop d'ull a les fotografies, i ja em direu si no us ve de gust provar-la a la primavera?
Sergi
