divendres, 7 de març del 2014

Voltors de Quatre Rodes

Com a usuaris de la bicicleta, sabem que el nostre vehicle té l'inconvenient d'estar massa a l'abast dels lladres. El seu preu relativament baix a nivell de legislació fa que es classifiqui aquest robatori de furt, i només en el cas d'enxampar els lladres amb un munt de bicicletes, fa que es puguin processar els culpables. Cal dir que normalment aquestos lladres acostumen a anar de dos en dos, com la parella de la guàrdia civil, però amb altres finalitats. I normalment són uns grans professionals en obrir tanques i cadenats, si nosaltres no mirem de protegir-los amb unes bones Us, i en un bon lloc. Aquesta plaga que patim va de la mà d'unes màfies que revenen la bicicleta aquí, la traslladen fora, normalment al Marroc, o bé la porten a les deixalleries desballestades.

Com ja saben molts companys, les precaucions són poques, quan poden entrar a garatges, locals o saltar la tanca d'un jardí si tenen la bicicleta a la vista. Per no parlar d'un descuit: quan entrem un moment a una botiga o prenem una beguda. En un vist i no vist, més aviat lo segon, se te l'emporten deixant-te amb un pam de nas, i una emprenyamenta d'alt voltatge, perquè moltes vegades és molt difícil de recuperar. Us enrecordareu del tràgic film "Lladre de bicicleta". Penseu a més, que les bicicletes queden normalment engolides per aquestes furgonetes, una mica atrotinades, però que sense maleter a la vista, és com un vaixell pirata rodant pels carrers. Malgrat que semblen ocells carronyaires, aquestos no són gens amics del medi ambient precisament.

En aquestos casos, si esteu a temps de veure alguna cosa, és molt recomanable no encarar-s'hi amb els lladres, no fos cas que us passès com al Salvador Iborra, assassinat a traidoria per defensar la bicicleta d'un amic. Intenteu primer avisar al 112, sempre, i després si teniu temps, prendre nota de la matrícula i demanar ajuda. Després caldrà presentar resguard de la factura de compra, o fotografies del bastidor o de la bicicleta amb vosaltres per poder demostrar que sou els amos, i fer la denúncia pertinent. I si cal, insistiu malgrat que de vegades intentin dissuadir-vos. Sigueu ferms, i reclameu els vostres drets. Tot i ser difícil, alguns companys hi han triomfat. Van poder recuperar la seva bicicleta. Es pot fer alguna recerca discreta per localitzar-la, o mirar en llocs de segona mà, on hagin pogut anar a parar, com per exemple, la botiga de Sant Joan Despí, els quals es van comportar com cal i van facilitar la devolució de la bicicleta al seu amo. Felicitem aquestos companys pel seu coratge i constància, i si no teniu éxit, sempre podem consolar-nos pensant que la propera bicicleta que tingueu encara serà millor que l'anterior. Cal mirar la part bona, anem en bicicleta i és un vehicle cobejat per molts, amb una demanda creixent.

Sergi

divendres, 28 de febrer del 2014

DUES BONES NOTÍCIES

D'una banda, neix la primera ecomissatgeria amb emissions 0 de CO2. Es diu ServBici i ha començat a funcionar al Baix Llobregat. Felicitem als seus fundadors per aquesta inciativa tan bona!


 

D'altra banda, el Bicibox augmenta un 71% els seus usuaris. Podeu llegir-ho aquí. Si algú de vosaltres encara no s'ha animat a fer-lo servir, us recomanem que ho feu.



Marta




dimecres, 19 de febrer del 2014

LA RIERADA, DE BANDA A BANDA



Diumenge 16 de febrer de 2014

Aquest diumenge és el meu segon intent de fer, amb els companys de BiciBaix,  la ruta en bicicleta cap a la Rierada, a Molins de Rei.  
La primera vegada, degut a la pluja, no ens va ser possible d’arribar al salt d’aigua de la riera. Vam fer un mos a meitat de camí i, amb la panxa plena, vam tornar cap a casa. Aquesta segona vegada la ruta proposada per  l’Álex per arribar a la Rierada, encara que més llarga, ha estat tot un èxit.
Des de la riba esquerra del Llobregat hem passat a Sant Joan Despí i Sant Just Desvern, on hem pogut veure les restes d’un molí fariner del segle XIV.  Hem sortit de Sant Just pel passeig Muntanya tot seguint la riera, i hem passat al costat mateix de la mina i el pou de la Font de Can Merlès. Camí amunt hem arribat a Vallvidrera i, des d’aquesta excel.lent talaia sobre Barcelona, hem pedalat cap al pantà del mateix nom; un llogarret preciós, envoltat de bosc i amb un bocí d’història que es remunta a la Barcelona de 1850 i al primer tren elèctric de passatgers que va haver a Espanya. La ruta en bicicleta ens ha fet passar vora les estacions de FGC de Vallvidrera i Les Planes. Prop d’aquesta última hem agafat el camí de baixada per la riera de Vallvidrera, on trobem una petita presa amb un salt d’aigua i un entorn feréstec, la Rierada, que sembla impossible de trobar tant a prop de la ciutat.
Seguint pel sender arribem al final de la riera de Vallvidrera, que desemboca al Llobregat a Molins de Rei. Agafem la via verda de l’esquerra del riu cap a Sant Boi.
Ens ha agradat molt aquesta sortida, tot i que algun moment hem hagut de baixar de la bicicleta perquè la pujada es feia una mica difícil. Hem disfrutat de l’entorn natural d’aquesta part del Parc Natural de la Serra de Collserola i dels petits tresors històrics que hi guarda.
Núria

divendres, 14 de febrer del 2014

Cançons sobre la Bicicleta


Us passem l'enllaç del programa de ràdio, A Cop de Pedal, dedicat a cançons sobre la bicicleta. És un bon recull, gairebé una hora, espero que us agradi.


Sergi