FORMENTERA EN BICICLETA-II

Cap allà el migdia vam agafar el vaixell cap a Formentera. Vam embarcar, juntament amb la bicicleta, ben lligada a popa, juntament amb els altres embalums: material, fusta, maletes, tot allò que fa falta per al dia a dia en una petita illa, i que cal fer arribar per cobrir les seves necessitats. El dia assolellat anava acompanyat d'un vent d'oest que va fer la navegació una mica a salt de cavall, i més si et poses a proa, veient com els cops d'ona llencen l'escuma blanca contra el vidre, i tu vas saltant encara que t'arrapis al seient. En aquest dia clar, se't fa present la força de la mar, i cal cavalcar a la recerca d'una terra i un port acollidor. L'estret dels Freus es representa com una escaleta d'illots, alguns habitats, que entrellacen Eivissa i Formentera.
L'arribada al port de la Savina es fa sense altres entrebancs, i després d'atracar al moll corresponent, baixem amb les bicicletes, deixant-les al costat de la terminal marítima, un edifici de mida humana, modern i acollidor, on la informació turística està oberta als darrers dubtes. Els mapes més actualitzats de Formentera assenyalen prou bé les rutes a peu i en bicicleta. De casa portàvem el llibre de "Les Illes Balears. Ecoguia de Rutes Cicloturistes" del Paco Tortosa i Boro Miralles, excel.lentment editat per l'Obra Social de la Caixa "Sa Nostra", incloent mapes a prova d'aigua. Quan vaig coincidir amb el Paco Tortosa al Congrés de Lleida posteriorment, al juny, quines casualitats?, el vaig felicitar pel llibre, però alhora li vaig comentar que el seu llibre havia tingut tant èxit en la promoció de la bicicleta que en pocs anys havia quedat desfasat per la quantitat de noves rutes arranjades. Si trobeu el llibre, no us el perdeu.
Desembarcats a l'illa de Formentera, sense ser el comte Anfòs, vam agafar el camí cap a Es Pujols, tot just cap a la sortida de la Savina, cal agafar l'encreuament cap a l'esquerra. El nom de la savina correspon a un arbre, del tipus pi o conífera, però més baixet, i arrapat a terra que aixopluga la fauna de l'illa, i que afronta el vent marí. Malgrat l'atracció de l'estany del Peix i les barques sobre l'aigua, vam adreçar-nos cap a les Salines, tombant a l'esquerra. De la carretera surt una pista o camí que voreja l'Estany Pudent per la ribera dreta. Sota un sol agradable, i una flaire molt agradable, lluny del nom que fa suposar l'estany, pedalàvem amb les bicicletes carregades, sorpresos de la facilitat per rodar que ofereix l'illa, i el temps més bo del compte per ser Setmana Santa aquí. Ja ens vam trobar un munt de sargantanes corrent esperitades de punta a punta del camí, vistes i no vistes, que havíem d'evitar en una mena de joc, jo corro més que tú, i tu no m'atropelles.
Vam seguir les indicacions, suficients, per poder arribar a Es Pujols, poble a Llevant de l'illa que presenta alguns blocs alts, però no massa. Ja es veu que els formenterencs volen mantenir una alçada raonable, i com diuen ells, estan contents de tenir una illa "polida". Afegiu al substantiu un matís d'encreçat i bonic que van alhora, i entendreu l'amor i la cura que mantenen per la seva illa malgrat la pobresa de recursos. Això li dóna gran part del seu encant, tant com el de l'hotel que havíem reservat, el Roca Bella, situat a un extrem de la platja d'Es Pujols, i a un centenar de metres del poble. Una troballa esplèndida, tant pel lloc, com perquè l'hotel no desentona gens, i amb unes vistes fantàstiques. Després de deixar les coses a l'habitació, de dutxar-nos i menjar un mos de lo que portàvem, vam sortir a fer un volt d'exploració pel poble. Com ens vam trobar a Eivissa, estaven al començament de la temporada, i poques coses estaven obertes. Però no vaig deixar passar l'ocasió de comprar en una botiga de roba una samarreta amb sargantanes que em va regalar la Marta. Com que a l'hotel el restaurant no estava encara en marxa, i només ens entrava l'allotjament, ens van recomanar Sa Palmera. Després els fets van confirmar l'encert, ja que tenien cuina oberta 24 hores i el menjar casolà guardava una bona relació entre la qualitat i el preu, tot i que l'accent el posaria més en la seva qualitat. Cada dia vam sopar allà, i el vi blanc Terramoll passava d'una nit a l'altra. Destacaria una bona taula acompanyada de productes frescos, i ben elaborada. El peix del seu mar, o una amanida pagesa, de Formentera, amb pa sec torrat, i peix sec, per a llepar-se els dits. Una carta prou àmplia per a satisfer els italians, o els alemanys, els clients més assidus.

Sergi Turiella

A LA DRETA DEL DELTA DE L'EBRE

Després de l'excursió que vam fer l'any passat al Delta de l'Ebre, quan vam anar a Deltebre i ens vam quedar al marge esquerra del riu, ja que és una zona massa gran per veure-la tota de cop, enguany hem pogut veure el marge dret. El cap de setmana del 8 i 9 de maig vam agafar el tren a l'estació de França i vam tornar a baixar a l'Ampolla. Vam anar des de Sant Boi a l'estació de França ja que érem unes catorze persones, i com que és inici de recorregut, podíem pujar les bicicletes més tranquil.lament. De totes maneres, cal dir que amb la Renfe sempre és una aventura, ja que no saps si porta prou vagons per a bicicleta, ni on? En tot cas, depenem de la bona voluntat del revisor, tot i les poques ganes de posar-los en cap compromís.
Bé, tots vam sortir bé de Barcelona, i vam baixar a l'estació de l'Ampolla. Vam descartar fer-ho a l'Aldea ja que hi ha la Nacional-340, i no sabem si s'han millorat els accessos. Tot i així, la distància des de l'Ampolla sempre és més curta ja que fa una línia més recta, i de seguida entrem en el Delta.

Vam agafar la carretera que va fins a Deltebre, i com que no volíem tenir massa cotxes al costat, vam provar de passar pels camins agrícoles, però el seu laberint, i el que fan de natural els canals, com el dels Golerons, ens va fer retornar a la comarcal. En fi, vam aprofitar el tomb per tenir una bona impressió dels camps inundats, doncs es començaven a preparar per a plantar les collites de l'arròs, i dels tractors amb rodes de ferro treballant-los. I en aquest temps de primavera, ens acompanyaven tot d'ocells: agrons, xatracs, gavines, camallargs, orenetes, etc...
Vam entrar a Deltebre per la banda de Jesús i Maria, i vam anar a buscar el transbordador per passar l'Ebre cap a l'altra banda, a Sant Jaume d'Enveja. En un tres i no res vam creuar el riu amb la barca, la qual viu moments difícils sota l'ombra del pont que s'està construint entre les dues ribes. Quan estigui acabat, res ja no serà igual, i estic segur que el Delta tampoc. Al poble de Sant Jaume, fa pocs anys independitzat com a municipi, vam anar a cercar la casa que hi havíem llogat per al cap de setmana. La Feli la va trobar per internet, i està ben situada, aprop de l'esglèsia, i amb totes les coses necessàries, ja que tot estava acondicionat per a viure-hi. Era com dues cases annexes amb el pati compartit, cosa que permetia allotjar-nos amb comoditat. Així vam poder anar a comprar i fer-nos el menjar a la mateixa casa, una mica de feinejar, però on tots hi vam posar el coll.
Aquella mateixa tarda, després de repartir-nos per les habitacions i havent deixat l'equipatge, vam tornar a agafar la bicicleta per anar fins a l'illa de Buda, i cap a la platja de Mitjorn. Des de Sant Jaume vam agafar el camí al costat del canal, per evitar la carretera, prou transitada pels pagesos que estaven en plena activitat arrossaire. El camí era una pista agrícola, prou ample, i anàvem entre camps i teníem a l'esquerra la vista del carril bici arranjat a la vora del riu. Vam fer un tros per la pista, i quan ens vam cansar, vam agafar aquest camí que està més ben endreçat i ben aplanat. Aquest ja surt des de Sant Jaume, i per la vora del riu, arriba fins al cap del canal, que després tomba quan arriba al braç de riu que separa l'illa de Buda, i permet que esdevingui una illa, on el pas està restringit i els ocells poden niuar amb tranquilitat. Com que ja portàvem un bon tros dalt la bicicleta, i teníem gana, vam parar als bancs davant de l'illa per fer el dinar. Un temps de descans i refer forces, sota el sol i amb un vent fresc que malgrat anar en contra, ens refrescava durant el camí. D'allà vam sortir per anar a la desembocadura d'aquest braç a la platja de Migjorn, on hi ha un mirador, des d'on veiem l'altre costat del Delta, a la banda esquerra, mirant cap a la urbanització de Riumar. Però a la platja ens vam trobar els xiringuitos tancats. També vam pensar a passar per la platja per fer la volta de tornada, però no hi havia cap pista, i la sorra no permetia fer gaires progressos. També les marrades que jo mateix feia havien cansat la gent més del compte, i per tant, es va imposar una retirada pel mateix camí per on havíem vingut, resseguint tot el carril bici per la vora del riu, el qual semblava que havia estat acabat no feia gaires mesos.
Allà vam fer alguna reparació d'emergència al Manuel, i algun altre contratemps, que ens va tenir una mica entretinguts. Però abans de posar-se el sol havíem arribat tots a la casa, i vam preparar el sopar. Comprar, fer la barbacoa, i parar taula, i amb la gana que portàvem, no vam esperar gaire a enforquillar els plats, abans que es refredessin. Ens ho vam passar molt bé, i després, alguns van sortir a donar un volt pel poble de Sant Jaume, petit, però amb el seu encant, i poc abans de les dotze tots cap a dormir. Pocs van arribar a sentir les campanades de l'esglèsia.
L'endemà vam preparar l'esmorzar després d'anar al forn a buscar pans, pastes fresques i algun pastisset de cabell d'àngel, que no podia faltar. Com que era diumenge, gairebé estava tot tancat, però vam trobar un colmado obert i una rostisseria, de manera que ja havíem resolt el tema del dinar. El dia es presentava rúfol, i més tapat que el dia abans, i com que alguns companys estaven cansats, vam sortir menys colla. La nostra ruta ens portava cap a l'Encanyissada, i cap el Poble Nou del Delta. El dia gris i el vent, moltes vegades de cara, ens feia més pesat el camí. Però no vam tenir problemes per arribar fins a la Casa de Fusta, on es troba el punt d'informació d'aquesta zona del Parc. Una barraca acull el centre d'informació, i la casa de fusta, portada del Canadà, acull l'ecomuseu. No teníem gaire temps, i després de fer alguna compra, com gorres, samarretes, algun arròs selecte, etc... vam reprendre el camí cap al Poble Nou. Allà ens vam trobar amb el mercat ambulant, i el Juanmi es va poder posar una samarreta de màniga llarga, només una en va trobar!, ja que tenia els braços escaldats del sol del dissabte.
Després vam agafar el camí que li havien indicat a la Feli, i cap a Sant Jaume, a bon ritme, ja que el vent i l'esforç ens obria la gana. A l'entrada ja vam agafar els pollastres a l'ast, unes bones patates farcides, baldanes, truita de carxofes, etc... i després d'arreglar una punxada a la bicicleta de l'Elena, cap a taula, ... per cert, entre xibeques i bon vi, vam acabar ben tips. En fi, ja era hora de tornar, vinga, endreçar la casa, i tornar a posar tot a les alforges, i cap a Deltebre, altre cop amb el transbordador, feiem força patxoca tota la colla a sobre la coberta. Vam reprendre el camí de tornada per la carretera cap a l'Ampolla, i al fons se sentien els llamps i els trons de les tempestes i s'entreveien els núvols i la pluja que hi queia. Vam enfilar cap a l'Ampolla, deixant de banda l'opció de Camarles, ja que no teníem bitllet des d'allà. Uns quilòmetres abans d'arribar a l'Ampolla ens va caure un xàfec a sobre, però ja èrem aprop, i en pocs minuts arribàvem a l'estació de tren. Després de preguntar a l'estació sobre el proper tren, vam agafar un d'igual que el de l'anada, i vam poder pujar als furgons, tot i les presses i dificultats d'aquestes operacions bicicleteres. En fi, per evitar més entrebancs, vam decidir baixar al final del recorregut, que era l'estació de França, i després de pujar pel Paral.lel, cosa més difícil que de baixada, de tant complicat com es fa el trànsit, vam agafar els Ferrocarrils a la plaça d'Espanya.
A l'endemà, la majoria estàvem contents de la sortida, però també cansats, i alguns ben escaldats del sol, que no ho semblava, però també apretava. En fi, podeu donar un cop d'ull a les fotos que vaig fer, esperant que la Mariàngels pengi les seves, que sempre són millors, i potser les d'algun company més que s'hi animi.
Sergi.


FOTOS JUANMI

FOTOS M.ÀNGELS

GRANOLLERS - BARCELONA - SANT BOI EN BICI

Feia temps que volíem fer la baixada del Besòs i vam decidir de fer-ho des de Granollers.

En aquesta sortida hem combinant el transport públic i la bici. Així que ens trobem com sempre a la Plaça de l'Ajuntament a les 9 del matí per agafar el carrilet fins a l'estació de Gornal. Allà canviem d'estació, per agafar el Rodalies de Renfe que ens portarà fins a Granollers centre.

A la sortida de l'estació ens esperen el Pere i la Susanna, que han vingut directament des de Barcelona i així completem el grup de 16 que som avui.

Després de mirar-nos molt bé l'aparcament de bicis públiques que hi ha davant de l'estació, agafem les nostres bicis i sortim de Granollers per començar el camí de baixada cap a Barcelona.

Pedalant per un bonic camí que segueix el curs del riu Congost arribem a l'espai natural de Can Cabanyes, on hi ha un Centre d'Educació Ambiental, un aiguamoll artificial, que fa de depuradora d'aigües residuals i el bosc de Can Cabanyes. Esmorzem a les taules que hi ha a la pineda.

El camí continua seguint el riu Congost però un tram d'aquest camí el fem per la zona industrial, doncs l'Ignacio i el Juanmi, que van fer aquesta ruta fa unes setmanes, van veure que al camí que va per la vora del riu no estava massa bé per passar-hi en bici.
També fem un petit tram per la carretera de la Roca, que per sort els diumenges no hi ha massa transit. Tornem a baixar a la llera del riu, ara ja del Besòs.
La llera esquerra del Besòs està molt ben arranjada, hi ha zones de lleure i pas per a vianants i bicicletes, però també està molt concorreguda, s'ha d'anar en compte. Durant la baixada l'Ignacio i el Sergi se'n van, doncs tenen altres coses a fer.

Arribem a la desembocadura prop de les 2h. És hora de dinar i ho fem prop de la platja de la Nova Icària on després ens asseiem en la terrassa d'un "xiringuito" a prendre uns cafès i ens hi estem una bona estona xerrant.
Decidim començar el camí de tornada i aquí ens acomiadem del Pere i la Susanna que viuen a la ciutat.
Passem per la Barceloneta, Moll de la Fusta, Passeig de Colom, Paral·lel i arribem a la Plaça d'Espanya on el grup es divideix entre els que tornen a Sant Boi en carrilet i els que ho fem en bici.

En arribar a Sant Boi, però, ens retrobem a la Plaça de l'Ajuntament, on fem uns geladets i unes orxates per acomiadar-nos.

Una sortida divertida, on hem descobert nous espais naturals del nostre entorn.

M.Àngels

Jo també us afegeixo algunes fotos del recorregut fins a Montcada. Tot i que algú avui dia pot veure que aquesta ciutat és poc agraciada, enrecordeu-vos que va tenir un passat esplendorós, ja que juntament amb Sant Boi eren les frontisses que permetien accedir a la ciutat i el port de Barcelona, un camí entrava pel Besòs, i l'altre pel Llobregat. Els senyors de Montcada pertanyien a la més alta noblesa catalana durant l'Edat Mitjana. En aquesta ruta vam seguir camins plens d'història, us ho ben asseguro.

Sergi

PASSEJADA PELS BOSCOS DE BEGUES

Una sortida sense bicis per anar a veure les orquídies al bosc, ara que són florides, val la pena de fer-la.
Per això vam quedar amb el nostre amic l'Andreu Burguera. Ell és un gran aficionat a les orquídies i ens va portar a uns raconets del bosc on sap que se'n poden trobar.


Així que aquest diumenge passat, ens trobem a l'aparcament del costat de l'estació a les 9 del matí i en cotxe pugem fins a Begues.
Només deixar els cotxes, al costat del camí, veiem les primeres orquídies.
Després ens endinsem al bosc i en trobem moltes i de diferents varietats... són precioses!! És una delícia veure-les i pels qui som aficionats a la fotografia un veritable plaer captar-les amb la càmera.

I així amb bona companyia i amb un dia fantàstic, passem un matí coneixent unes flors que per moltíssima gent són ben desconegudes i que nosaltres hem tingut el privilegi de conèixer-les.

M.Àngels