El llac de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, no es poden entendre com una illa isolada enmig del mar, malgrat les aparences. Sí com un ample esgraó que des de la comarca de la Garrotxa aboca les seves aigües a la conca del Terri i del Fluvià. Aquestos rius són els camins que connecten amb altres pobles i gents. Si la serra del Rocacorba encercla per un costat l’estany, per sota seu brolla l’aigua travessant la roca per camins invisibles. L’estany assoleix una aparent estabilitat, que la mà de l’home ha anat modelant. De tant en tant, la força de la natura es mostra en fenòmens esporàdics, com per exemple, la platja d’Espolla. Estant a més alçada que el nivell de Banyoles, i en determinades condicions, una zona del pla de Martís s’omple d’aigua, i aquesta ha estat canalitzada cap al famós saltant que aboca les aigües cap al Fluvià. Aquest 2017 molta gent va anar a veure aquest espectacle de la natura, els que ho coneixien deia que feia sis anys que no havia pujat tant, com la darrera vegada que s’havia esdevingut dos anys abans.
Vam aprofitar el cap de setmana per pujar amb l'autobús de la Teisa des de Barcelona. Hauríem pogut pujar amb les bicicletes a l'autobús, però vam pensar que les podríem llogar a Banyoles. Ens vam equivocar, per ser hivern no hi havia cap servei de lloguer com es troben la resta de l'any al costat de l'estany. Hi ha l'opció del Centre de BTT, però només estava operatiu als dematins... Us recordo que per un decret de la Generalitat els autobusos interurbans poden admetre fins a cinc bicicletes, tot i que algunes companyies restringeixen el servei. L'altra opció seria pujar amb el tren, però no existeix una ruta en condicions. Si baixeu a Girona, els camins ens aboquen al coll de l'autovia, i és molt perillosa. I per l'altra banda, fa anys els Amics de la Bici baixaven a Camallera per travessar els turons en direcció a Banyoles, una ruta força trencacames. Una altra opció seria pel Fluvià, però ens tornem a trobar amb la carretera... Existeix un projecte per connectar el Gironès amb la Garrotxa per Mieres, però encara no sabem gran cosa més.
Sigui com sigui, us recomanem que pugeu a Banyoles. L'allotjament a l'hostal de Can Xabanet us anirà molt bé. Tenen espai per guardar les bicicletes, i el menjar és molt bo. Podeu agafar la ruta de l'estany ben aprop, i d'allà, altres camins. Mireu bé les rutes oficials, n'hi ha d'assequibles, però d'altres són de nivell molt alt, més aptes per a BTT. Penseu que l'estany està envoltant de muntanyes altes pel nord i l'oest, i que pel sud i l'est és millor. Precisament, per l'est vam agafar el camí que ens porta al pla de Martís, un petit altiplà que té unes magnífiques panoràmiques. Hem d'agafar el camí del cementiri de Banyoles, que en una costeruda pujada al turó ens deixa dalt de Sant Martirià, a l'antiga església que ens ofereix una bona vista de l'estany als nostres peus, i de les muntanyes, encara amb neu, al davant.
El camí ja es fa més planer, i hem de seguir pel costat de la carretera cap a Malianta, a la dreta hi ha un tros segregat que s'acaba en una cruïlla. Cal passar a l'esquerra, anant pel voral per sota el pont, una mica difícil fins arribar a la població. La millor opció, i més segura, és tombar cap a l'esquerra pel camí d'Ullà. És una carretera secundària ben asfaltada que ens permetrà travessar la carretera per un parell de pontets que es troben més endavant a la dreta. El primer va entremig de granges i camps, i ens permet arribar directament a la platja d'Espolla. Allà si ha brollat l'estany, podreu donar-hi un cop d'ull, si està eixut, penseu que el terra del camp es porós i que la natura omplirà el buit. Seguint el camí, que transcorre paral.lel al rec de Martís, anireu gaudint de l'espai diàfan i de les vistes. A la vostra esquerra el poble de Serinyà enturonat, i les montanyes de la Garrotxa. Al davant trobareu uns pontets, i el que té la creu ens marcarà el camí per arribar-nos al saltant de Martís. Quan cau l'aigua és molt espectacular, penseu que tot s'aboca a la conca del Fluvià. Podríem arribar-nos a Esponellà, però com que anem a peu ja no hi som a temps. La tornada tampoc se'ns faria pesada pel mateix camí. Vam gaudir d'un bonic capvespre a la vora de l'estany, quan vam baixar des de Sant Martirià per un corriol a peu. En bicicleta caldria buscar el camí que envolta l'estany des de Banyoles.
El Pla de l'Estany té molts encants, serà per les aloges o goges, però encara podria fer-se molt més a nivell de cicloturisme per connectar la comarca amb les veïnes del Gironès, la Garrotxa o l'Empordà. Esperem que els camins de l'aigua ens permetin aprofitar les seves ribes per pedalar amunt i avall. En aquest enllaç trobareu un recull de fotos, espero que us agradin.
Sergi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada