L'altre dia va sortir al diari un reportatge sobre un aficionat hongarès de handbol que assistia als partits del seu equip, el Veszprém. El fet destacable és que normalment ho feia amb bicicleta, i poques vegades en altres mitjans de transport. És cert que la situació geogràfica del seu país a Centre-Europa li facilita els desplaçaments. Però també que fa més qui vol que qui pot, sobretot si disposes de temps, i un mínim pressupost, i lloc on plantar la tenda de campanya si es fa de nit. Com que parlem d'esport, no us vull confondre amb el cicloturisme, que aquest senyor fa molts quilòmetres d'una tirada, i busca arribar en un temps determinat al seu objectiu. Quan fem cicloturisme real ens adonem que la ruta i el destí són importants, però les coses i les persones que ens trobem pel camí encara ho són més.
L'exemple d'aquest aficionat és digne d'admiració. Aquesta admiració també la vull fer extensiva a la gran tasca que ha desenvolupat l'associació de ciclistes hongaresos al seu país en pocs anys. No fa gaire temps, va morir el seu president, János László, el qual va deixar una fonda empremta. Des d'aquí cal fer-li un sentit homenatge, per la gran tasca desenvolupada entre els seus associats, i que ha permès al seu país posar-se al nivell europeu en aquest aspecte.
Fa anys vam tenir l'oportunitat d'assistir al congrés de la Car Free Network a Budapest. Allà vam poder conèixer diferent gent i participar en alguna pedalada de l'associació de ciclistes. Com que era l'estiu vam poder gaudir de la ciutat, i fer alguna ruta pel voltant del llac Balaton. Tot i la calor, i alguns mosquits d'aupa, ens ho vam passar molt bé. Si podeu, aprofiteu per saludar aquest aficionat quan aneu a visitar la bonica ciutat de Veszprém. Fareu cicloturisme del de debò.
Sergi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada