Travessar l'Aigua en Bicicleta

El diumenge 11 de novembre vam fer la sortida a la Rierada de Molins de Rei. Tal com us vam comentar en el resum, vam arribar a un punt en què l'aigua baixava amb força per la riera, pocs minuts abans seca. L'alçada era de més d'un pam, i els ciclistes que la volien creuar ho havien de fer a peu i descalços per no mullar les bàmbes. Damunt de la bicicleta, et mullaves les sabates en pedalar. En aquest nivell, l'aigua ens aconsella no subestimar-la, i per això vam decidir tornar enrera. Ja en teníem prou, i pel que fa a la colla, de vegades, val més deixar-ho per a un altre dia. No vol dir que abandonem el nostre propòsit, la mateixa sortida ja l'hem feta abans uns quants cops.

També ens ha passat en altres llocs que creuar l'aigua pot comportar un risc cert, i pot comportar conseqüències inesperades o indesitjades. El fet, i el gest, de travessar l'aigua forma part de la nostra vida. Implica decisions irreversibles, per a bé o per a mal. Per a la mitologia grecollatina, era el pas a l'altra riba de la vida, a la mort. En canvi, per al navegant, era un mitjà de progrés en la seva vida, com el viatge d'Ulisses, d'Odisseu, fins arribar a la seva illa. És l'acceptació de les pèrdues que hem viscut, i de recordar els bons moments que hem compartit amb la nostra gent. De deixar marxar en pau als amics, i de rebre als que vindran. Fins que un dia, tots serem sants en bicicleta, i ens tornarem a retrobar.

A sota us poso aquest petit curt que vaig veure per la tele, premiat amb un òscar de cine. Es titula "El pare i la filla". La història i el dibuix és senzilla i emotiva. Veureu que la bicicleta, com la roda de la vida, hi té un paper principal. Si heu estat als Països Baixos, us adonareu que el paisatge és així: un braç de terra, un pòlder que envolta els llacs interiors per sobre del nivell de l'aigua, per poder travessar l'aigua, com les barques i els ponts.Tal com fem al Baix Llobregat.

Sergi