FESTES DE NADAL AMB BICICLETA

Ara que s'acosten aquestes festes us mostrem tres videos d'inciatives fetes a favor de la bicicleta. I desitgem a tothom BONES FESTES I BON ANY:

Marató per l'alt Baix Llobregat

Aquest diumenge, 16 de desembre, tot i coincidir per casualitat amb la Marató de TV3, hem fet una sortida des de Sant Boi cap a Esplugues i amb destinació al Parc de Cervantes, a l'entrada de la Diagonal de Barcelona. Erem set només, però el dia acompanyava amb un bon sol, i un aire calentó de ponent, que ha fet enfilar la temperatura dels 14 graus fins als 20 del migdia. Hem anat rodant, pel pont del riu que el travessa, i girant cap a la carretera d'Esplugues, fent la pujada fins al pont d'Esplugues. No ho feiem com els Set Magnífics de l'Oest, ni hem anat a trobar els estudis de la mítica Esplugues "City", on es van rodar algunes películes de "tiros", que estava a tocar a l'autopista. En canvi, sí que hem descobert el parc i la part antiga d'Esplugues, que amb la seva verdor i serenor ens portava a temps reculats. 

D'allà hem enfilat fins a la rotonda del restaurant La Masia, on es pot passar l'autopista per sota, i creuem a la part superior de la Diagonal, pujant pel costat del restaurant dels Tres Molinos, i per davant de l'Hospital de Sant Joan de Déu. Baixant una mica més enllà, ja ens trobem a l'entrada superior del Parc de Cervantes. En un arbre per sobre de les escultures dels "Dos Rombes", del famós l'Andreu Alfaro, recentment traspassat, i sota l'escalfor d'un sol plaent, ens hem assegut esperant a la nostra amiga Helena. Mentres feiem una mica de pica pica, seiem prenent l'herba i escoltant la música portàtil de l'Alex. 

Quan ha arribat l'hora, uns quants ja hem agafat el camí de tornada. Teníem l'opció del Trambaix, o bé, davallar fins a la carretera de Cornellà, que també ens portava fins al pont del riu Llobregat. Al final, hem fet volta per la banda alta, fins a retrobar la carretera d'Esplugues. La tornada ens ha dispersat, però hem pogut gaudir d'un bon dia fos com fos. Els camins tenen molts viaranys, ens fan donar voltes, però també ens fan trobar racons nous i meravellosos. Doneu un cop d'ull a les fotos que hem fet de record.

Sergi

DIA SENSE COTXES AL BRASIL 2012

Aquest vídeo mostra els principals actes de la celebració del Dia Sense Cotxes a Florianópolis, Brasil, d'aquest any. Principalment, es tracta de desplaçaments a peu i amb bicicleta, el que Bici Baix defensem que la gent pugui fer a diari i sense perill. Cal reduir el nombre de desplaçaments en cotxe i donar més seguretat i facilitats per a moure's caminant i pedalant:

Travessar l'Aigua en Bicicleta

El diumenge 11 de novembre vam fer la sortida a la Rierada de Molins de Rei. Tal com us vam comentar en el resum, vam arribar a un punt en què l'aigua baixava amb força per la riera, pocs minuts abans seca. L'alçada era de més d'un pam, i els ciclistes que la volien creuar ho havien de fer a peu i descalços per no mullar les bàmbes. Damunt de la bicicleta, et mullaves les sabates en pedalar. En aquest nivell, l'aigua ens aconsella no subestimar-la, i per això vam decidir tornar enrera. Ja en teníem prou, i pel que fa a la colla, de vegades, val més deixar-ho per a un altre dia. No vol dir que abandonem el nostre propòsit, la mateixa sortida ja l'hem feta abans uns quants cops.

També ens ha passat en altres llocs que creuar l'aigua pot comportar un risc cert, i pot comportar conseqüències inesperades o indesitjades. El fet, i el gest, de travessar l'aigua forma part de la nostra vida. Implica decisions irreversibles, per a bé o per a mal. Per a la mitologia grecollatina, era el pas a l'altra riba de la vida, a la mort. En canvi, per al navegant, era un mitjà de progrés en la seva vida, com el viatge d'Ulisses, d'Odisseu, fins arribar a la seva illa. És l'acceptació de les pèrdues que hem viscut, i de recordar els bons moments que hem compartit amb la nostra gent. De deixar marxar en pau als amics, i de rebre als que vindran. Fins que un dia, tots serem sants en bicicleta, i ens tornarem a retrobar.

A sota us poso aquest petit curt que vaig veure per la tele, premiat amb un òscar de cine. Es titula "El pare i la filla". La història i el dibuix és senzilla i emotiva. Veureu que la bicicleta, com la roda de la vida, hi té un paper principal. Si heu estat als Països Baixos, us adonareu que el paisatge és així: un braç de terra, un pòlder que envolta els llacs interiors per sobre del nivell de l'aigua, per poder travessar l'aigua, com les barques i els ponts.Tal com fem al Baix Llobregat.

Sergi