MATINAL PEDALANT CAP A LA FIRA AVÍCOLA

Diumenge 12 de desembre hem anat pedalant tranquil.lament fins a la població de El Prat per veure la Fira Avícola del famós pollastre de pota blava.



Però hi havia moltes més coses en aquesta fira: parades de menjar: de dolços, etc, i també un circuit de bicicletes per a nens. Hem estat 5: l'Ignacio, el Fernando, l'Amparo, l'Elena i jo (Marta). Finalment, hem anat fins a la platja. Un dia tranquil i amb molt bon rotllo. Aquí teniu les fotos

Osona Sud i Portes del Montseny

Com ja sabeu molts, el nostre país es caracteritza per ser una terra força muntanyenca i en forma de mosaic, on les valls i racons es succeixen un darrera l'altre. Això fa que fora dels deltes del rius, la gran majoria de terrenys tinguin força desnivells i que siguin més aptes per a bicicleta de muntanya que per a passeig o híbrides. Tanmateix, cal veure la part bona. Primer, comprovar que això ens dóna una gran riquesa paisatgística, que no se'ns farà mai avorrit, i segon, comprovar que sempre podrem trobar una ruta apta per a les persones amb un nivell mig. Precisament aquestes rutes acostumen a passar pels antics camins, siguin de pagès o ramaders, i que les seves cotes de nivell, és a dir, d'alçada, acostumen a ser mitjanes, buscant el mínim pendent possible. 

Per als que ja hem fet totes les vies verdes, i que ja veiem que es van ampliant, encara ens queda el recurs d'explorar Catalunya altres costats. Els esforços lloables d'iniciatives com Paisatges del Ter, o el Camí de Sant Jaume, van en la bona direcció.  En aquest article parlarem de la zona sud d'Osona, la que va de Tona o Taradell fins al Congost. Aquesta zona té forma d'embut, on per la banda de llevant ens trobem els majestuós Montseny i per l'altre les serralades i turons que limiten amb el Moianès. Aquesta zona es caracteritza per la presència de fonts, ja que manca un riu important, però això no  minva el seu encant. 

Descriurem un recorregut fet des de Tona  fins a Aiguafreda, no gaire llarg, però bonic. Per arribar a Tona agafarem el tren que va a Puigcerdà o Ripoll des de l'Hospitalet de Llobregat, i baixarem a Balenyà, l'estació abans de Vic, i que es troba entremig de Taradell i Seva. A la sortida de l'estació anirem cap a l'esquerra per agafar la carretera fins a Tona. Podem enllaçar un tros pels carrers del polígon, i un cop a la carretera, seguir tot recte. Aneu amb compte a l'entrada de Tona a causa de la rotonda que serveix d'accés a l'autovia, i seguiu recte. A Tona es pot visitar el centre, amb tradició de balnearis,  i visitar la zona del Castell, amb l'ermita de Lurdes que corona la població. La pujada és millor fer-la a peu, però val molt la pena, ja que és un mirador privilegiat de la comarca. A més tot està ben senyalitzat i explicat. Aquestos dies s'estan preparant per celebrar el Pessebre Vivent. Des de Tona, anirem a buscar el carrer Nou, cap al sud, i sortirem del poble pel camí que va a l'ermita de l'Ajuda. Tot recte per un camí en bones condicions però que és estret, vigileu amb els vehicles i persones que us podeu trobar. Precisament en un encreuament trobareu un cartell d'avís, i cal agafar el trencall de l'esquerra, sempre cap al sud. Passarem entremig de camps i massies, fent alguns tobogans fins arribar a l'ermita de la Mare de Déu de l'Ajuda. Una esglèsia no gaire gran, que es troba en un lloc especial i ben cuidat que mereix una visita, on comprovareu la devoció de la seva parròquia. 

Continuarem pel camí que surt a l'esquerra per la creu de terme, en direcció a Centelles. Anem planejant fins que davallarem al poble. Val la pena seguir per l'interior i visitar el seu centre, també molt ben arreglat i cuidat. Aquest és el poble natal d'Ildefons Cerdà, del qual van celebrar el cent cinquantenari del pla de l'Eixample. Continuarem cap al sud, sortint per la zona del polígon industrial, i anirem a buscar el pont que creua la via del tren, per després seguir avall i agafar un carrer a la dreta. Ja estem entrant a la zona del Congost, i el camí ens porta cap a la zona del Rossell. Allà també baixarem fins a la riera i tornarem a pujar, per guanyar l'alçada necessària per a una carretera de servei arrapada a les parets del Congost. A la vostra esquerra veureu als vostres peus l'autovia i sentireu el soroll del trànsit intens, tot i que esmorteït pels arbres d'aquesta zona obaga dels cingles. Seguirem planejant fins a trobar-nos les primeres cases d'Aiguafreda, i al nucli de Sant Pau, ja podem decidir si baixem o no cap al poble. Però encara podem fer una mica més, esguardant els rètols que assenyalen l'Abella, i resseguint les parets dels cingles, sempre per la dreta. Quan hi arribem, el camí ens porta en una baixada pronunciada i seguida fins a l'entrada del poble. Quan estiguem avall, sortirem a un carrer, que cap a la dreta ens portarà fins a l'estació de Sant Martí de Centelles, on podrem agafar el tren de tornada. Cal comprovar els horaris, ja que no tots els trens hi paren. 

En resum, us diria que és una ruta curta, de no gaires quilòmetres, però que requereix un domini mitjà de la bicicleta. Tot i que el perfil és de baixada, ens trobarem amb força tobogans per salvar els turons, i cal tenir els frens en condicions i portar guants. Pel que fa al casc, això rai!, depèn de cadascú, tampoc no estem fent BTT. Trobareu allotjament, tant a Tona com a Centelles, per si voleu passar-hi el cap de setmana. Us recomanem aquesta ruta pel paisatge i pels llocs per on passa, pobles on cal anar expressament, però plens d'encant i atractius. Podeu comprovar amb aquestes fotos. 

Sergi

FOTOS DE LES NOSTRES ÚLTIMES PASSEJADES EN BICI

Diumenge 28 de novembre vàrem pedalar per un caminet molt agradable del Parc Agrari fins a Viladecans, per veure algunes activitats de la 5ª Fira Medieval: jocs per a la mainada i demostracions de falcons i altres ocells molt ben ensinistrats.

Aquí teniu unes quantes fotos més de la Marta


I unes moltes més del JuanMi.

Vora Ter i Camí de Sant Jaume: De Torelló fins a Vic

El diumenge 14 de novembre vam aprofitar l'estiuet de Sant Martí per poder fer una excursió en bicicleta pel camí batejat com a Vora Ter. Es tracta de la ruta cicloturista que forma part dels Paisatges del Ter, la qual comença a Borgonyà i segueix el riu Ter. Ja havíem fet un tros abans, i enguany vam fer-la més completa: des de Torelló vam anar fins a Manlleu, d'allà cap a Les Masies i Roda de Ter, des d'on vam agafar la pista del Camí Ral, que va fins a Vic, i que forma part de la ruta del Camí de Sant Jaume a Catalunya que baixa del nord-est. 

L'ambiciós projecte de Vora Ter va endavant i ja podem de gaudir d'uns recorreguts a peu i en bicicleta fantàstics. Cal millorar la senyalització i arranjament dels camins, però aquestes millores es fan evidents cada dia que passa. Tot gràcies a la tasca del Consorci i a la col.laboració dels veïns i dels grups de voluntaris.

La sortida la vam qualificar de nivell mig ja que és un recorregut no gaire llarg, però té una certa dificultat tècnica pels desnivells i el terreny rocós. Potser no es pot fer en bicicleta de passeig, però una de tipus híbrida ja cobreix amb escreix les nostres necessitats. No oblidem els guants, i per al casc, ho deixem al criteri de cadascú.

Vam arribar en tren a Torelló amb la línia que surt de L'Hospitalet de Llobregat cap a Puigcerdà, en aquest cas fins a Ribes de Fresser. Des de l'estació vam davallar cap al centre de Torelló per veure'l. Tot i el sol, encara es notava la humitat de les boires matinals que s'anaven aixecant lentament,  tal com  el poble s'hi anava despertant. Vam trobar els cartells del Festival de Cine de Muntanya penjats a la façana del Cirvianum. D'allà vam enfilar el camí cap al santuari de Rocaprevera, on vam donar un cop d'ull ja que està en una punta de Torelló des d'on es pot veure una magnífica vista de la contrada. També vam poder entrar uns moments al bonic santuari, ja que hi estaven fent missa. Des d'aquest punt arrenca a l'esquerra el camí que puja als serrats del Vilar de Dalt, albirant l'ermita de la Mare de Deú de Bellmunt a l'esperó de la carena. Un cop s'arriba al Vilar de Dalt, cal agafar el camí de l'esquerra de la masia, on caldria posar algun senyal. Cal vorejar un turó pel camí asfaltat de l'esquerra, que ens davallarà al torrent per enfilar-se tot seguit fins a Masllorenç. Ens vam trobar algun caçador i alguna perdiu fugint pels camps, acompanyats dels seus gossos i d'algun pagès que prenia el sol del diumenge. Aquest tros tenia els trams més difícils de la nostra ruta.

Seguint els camins poc senyalitzats, sort del mapa del Consorci, vam baixar del serrat fins arribar a Manlleu. Vam entrar pel costat de l'estació i del riu Ter, el qual  portava  un bon cabal d'aigua, i presentava un aspecte magnífic de tardor al costat del Passeig. Un estol de gavines s'arrapa a les pedres del riu per poder menjar de les seves aigües. Vam visitar el centre de Manlleu, el qual també fa goig malgrat les obres de la plaça Fra Bernardí i  d'alguna part del canal . Davant l'ajuntament es troba una placa que recorda com el Ter va arribar fins a la plaça, durant els famosos aiguats de l'octubre del 1940, tant a la Catalunya Nord com Sud. No us perdeu la visita al MIT, el Museu Industrial del Ter, més important per a nosaltres que l'altre MIT, el Massachussets Institute of Technology. Aquest es troba allotjat en la remodelada fàbrica de Can Sanglas, on trobareu les magnífiques exposicions que mostren el passat tèxtil de la comarca d'Osona, i tot allò que va comportar en el devenir del país. 

Al final del passeig trobareu la continuació del camí que torna a enfilar-se cap a Les Masies,  de Roda,  i on trobarem l'ermita de Sant Miquel. Seguint la pista vora el cementiri ens arribarem al centre de les Masies, agafant un trencall a la dreta de la carretera que ens retorna a la vora del riu Ter. Veurem el pont modern que creua el Ter, i cal creuar amb compte la intersecció de la carretera, per seguir tot recte pel passeig del riu que va fins al magnífic pont vell de Roda de Ter. Un inesperat, però benvolgut, ascensor ens deixarà al nivell superior, davant de l'esglèsia de Sant Pere, i a la vora del centre del poble. El mateix cap de setmana s'hi va homenatjar el seu famós poeta Martí i Pol. Des de Roda també ens podríem enfilar fins a l'Esquerda, l'antic poble enlairat on es fan moltes excavacions arqueològiques, com un testimoni  perllongat de l'home que va de les èpoques prehistòriques fins a finals de l'Edat Mitjana.

Creuem el pont, i donem un cop d'ull a la bonica capella de la Mare de Déu del  Sòl del Pont, on podem passar pels carrers i el passeig de la vora del riu, per girar cap a l'esquerra, per deixar  la ruta de Vora Ter  i anar a buscar el Camí Ral. D'aquesta manera evitarem els perills de travessar la transitada carretera. El Camí Ral pertany al GR-PRC40 que ens portarà fins a Vic, i està senyalitzat també com a  part del Camí de Sant Jaume que ve de Sant Pere de Roda i del nord-est. Entrarem pel bonic pont de Bruguers  que creua el  riu Gurri,  on s'ajunten el camí ral i el GR151, batejat amb la ruta de l'Abat Oliba. Des d'aquest pont medieval arribarem a les afores de la capital d'Osona, i seguint els carrilsbici marcats, agafarem una avinguda a la dreta que ens portarà cap al Teatre de l'Atlàntida i el centre de Vic. Un tomb ràpid pels passejos de la vall, que han transformat positivament la mobilitat a la ciutat, i que han embellit el seu centre històric. Fent la volta pel Carme, hem entrat a la plaça del Mercat. Hem esguardat amb admiració la façana de les estacions de l'any del Casino de Vic, i hem aprofitat per gaudir  dels darrers minuts de sol del dia asseguts en una de les terrasses de bar. Una beguda recomfortant, i cap a l'estació de tren, on de camí ens trobem amb una parella de nois portant "burricletes", les bicicletes elèctriques d'Ecobike amb unes fantàstiques alforges a manera de sàrries. Poesia foixana, seguint el seu conegut "m'encanta el nou, m'enamora el vell..." .  Encarem els nous temps aprofitant la tradició i projectant-la al futur, com a font de saviesa i prosperitat que nodreixen els nous camins de la ruta Vora Ter. Nosaltres continuarem pedalant i  gaudint de les fotografies d'aquesta excursió.

Sergi