Aquest 2026 s'estan aprovant diferents plans de mobilitat. D'entre tots aquestos, el que ens afecta més a nosaltres és el Pla de Mobilitat Urbana Metropolitana-PMMU 2025-2030. Es fan reunions per fer processos de participació ciutadana, que més que PPC cal entendre'ls com a Procesos de Pilatos. Per una banda, les administracions ja han rebut des de fa anys les reivindicacions de les entitats i associacions que treballen en el camp de la mobilitat. I per l'altra, repetir les mateixes coses només fa que confirmar dues coses: o que abans no se les van escoltar, o que les decisions fonamentals ja estan preses per endavant, tenint en compte els interessos dels grans grups de pressió econòmic. Aquestos grups s'apleguen en el conjunt de les obres públiques, sobretot carreteres, el conjunt de la construcció d'habitatges, i en el conjunt de la logística, amb el transport de béns i de persones.
El fet que es desenvolupin plans segregats d'urbanisme, de mobilitat, etc... només fa que camuflar els impactes mediambientals entre els ciutadans. En àmbits econòmics es parla de les externalitats, i en els àmbits militars es parla de danys col·laterals. Les comparances agosarades ens fan palès què estem en un conflicte econòmic, on la mobilitat més saludable va reculant. Malgrat alguns avenços en la sostenibilitat, la realitat és l'abassegadora predominància dels vehicle privat davant dels altres mitjans de transport. El model actual no contempla, ni les administracions volen contemplar, la mobilitat des d'un punt de vista global. Per què? Perquè obligaria a restringir l'activitat econòmica dels grups de pressió, i l'administració està al seu servei. El símptoma del maremàgnum de legislació és una conseqüència de la corrupció de la nostra societat. Una dita romana ja ho exposava clarament: "Plurissima leges...".
Al Baix Llobregat, pel que fa a la comarca dintre de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB, tenim exemples clars com l'ampliació de l'aeroport, del mateix port, el Pla de Ponent, els gratacels de Finestrelles, o el soterrament de la Gran Via a l'Hospitalet, etc... És la nostra gran ameba. Malgrat que es fan carrils bici, i es va ampliant la xarxa, encara s'eixamplen més les carreteres, les urbanitzacions dels espais agrícoles, etc... La bicicleta viu d'almoines, és la realitat, i no cal fer-se mala sang. Tampoc no cal carril bici a tot arreu, ni cal que ens facin servir de maquillatge ambiental. Senzillament que el trànsit estigui pacificat, i l'espai compartit amb respecte.
Tot i les adversitats, som conscients que el model econòmic actual és com un tren en via única que circula a gran velocitat cap a uns topalls. Els senyals de congestió de la mobilitat es fan presents en el dia a dia dels ciutadans. Les noves infraestructures, siguin per a carreteres, trens, o autobusos, ja estan saturades. Sigui la connexió a la Ronda del Litoral, la Renfe o els FGC, o la renovació automàtica de les concessions de línies urbanes i interurbanes d'autobusos. Es fan infraestructures noves que després caldrà mantenir, i tot això genera un increment d'impostos generalitzat que beneficia als interessos privats. Aquestos no trencaran pas el cicle "virtuós" de l'economia. De fet, són els grups poderosos que porten corona, i ells mateixos se la posen al cap.
Per als ciutadans, totes les corones que posem en record de la gent morta als nostres carrers i carreteres, són retirades dels llocs on s'ha produït l'anomenat "accident". Queda lleig veure aquestes símbols de dol posades precisament en els punts negres. Hom diu que són accidentals, que són inevitables. Però quina part és inevitable, i quina es pot preveure? Perquè no es fa prou prevenció. Ni a nivell educatiu, ni de seguretat, ni de disseny, ni de responsabilitat de les empreses, etc... I la prevenció manca en tots aquestos plans que s'aproven de tant en tant, on ningú fa balanç ni autocrítica de veritat. Fins i tot, en l'àmbit de la bicicleta. Ningú fa acte de contricció, ni es fa "purga de taula", tal com obligaven els nostres Drets i Constitucions. De moment, caldrà continuar posant flors als nostres carrers i als nostres cors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada