Aquest final de març vam saber de la mort de l'Ole Thorson. Alguns diaris van donar la notícia, no pas gaires per la importància que va tenir per als temes de mobilitat a Catalunya, i especialment a Barcelona. Hom diria que si l'ideal de Catalunya seria comparar-se amb els Països Baixos o amb Dinamarca, un dels mitjans acostumats és visitar el país de destinació. Una altra manera de fer-ho seria portar una persona destacada del país, perquè mostrés llur coneixement als nadius. Aquesta va ser el cas de l'Ole Thorson, nascut a Dinamarca. Va viure i treballar a Barcelona fins a la seva mort. El seu capteniment no era el d'un senyor de Barcelona, no amagava pas son caràcter nòrdic, respectuós i reservat alhora. No parlava català, però sempre deia que li parlessin sense cap entrebanc.
Durant la seva etapa com a tècnic municipal en l'àmbit de la mobilitat va intentar portar els conceptes de la mobilitat global a la ciutat de Barcelona, i des d'aquí, fer-ho extensiu a tot els país. Moltes iniciatives van acompanyar el seu saber fer, tant pel que fa a la PTP, o l'associació PAT. Tot amb la intenció de cobrir els flancs més desatesos de la mobilitat on el cotxe privat gaudeix de privilegis i suport, com a símbol d'una societat. On es barregen naps amb cols, i on el cotxe és el rei. Per cert, l'Ole acostumava a anar en moto. Potser estaria content amb el nou servei públic de motos compartides?. En fi, allò que fa l'ajuntament, l'AMB, i altres administracions públiques, són més coses d'aparador que de realitats concretes. Moltes vegades és desesperant veure com unes coses van amb la cinquena marxa i altres van a pas de cargol. Això sinó tallen les ales als tècnics massa avançats.
L'Ole Thorson va venir a explicar com es feien les coses al nord i centre d'Europa, i va portar referents com el Mikael Colville-Andersen, i els models del Copenhagenize. Aquí es van pensar que els hi estava explicant els contes d'Andersen, i que aquestos relats eren per als infants. Això de compartir l'espai i pacificar el trànsit era molt bonic, però que les mesures eren impopulars. Aleshores tot va amb una sabata i una espardenya, i de vegades les administracions apliquen mesures contraproduents, en contra dels interessos dels ciutadans. No cal pedagogia, quan aquí manen ells i sempre tenen la raó.
Moltes Gràcies Ole Thorson, per haver compartit amb nosaltres alegries i decepcions, però sobretot, agraïts per tot allò que ens vau donar. A reveure, i records per al Vicenç Bagan. Tak Ole Thorson.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada