El cap de setmana de tardor que vam passar a Girona va anar força bé per recuperar forces i canviar d'aires. Després de les festes de Sant Narcís la ciutat recuperava una tranquil·litat relativa, només alterada pels turistes que havien anat atrets per algunes ofertes de temporada. A l'hotel vam poder fullejar la revista Top Girona, i fixar-nos en l'article que es titula "Girona, santuari ciclista". És una revista molt ben editada, en bon paper, i amb articles promocionals força bons adreçada als turistes. Tanmateix, la gent que agafa la bicicleta a diari sap que la realitat està una mica lluny de les fotos magnífiques. És cert que aquestes dues dècades han estat d'un impuls ciclista enorme a la província. No només en l'àmbit del cicloturisme, sinó també de l'esport. Des del Consorci de les Vies Verdes, fins a les empreses que es dediquen a fer turisme actiu, o de carretera, s'ha obert un camp de qualitat turística i de marca ben valorada.
Tanmateix, aquest desenvolupament ha anat a topar amb certs obstacles evidents. El tema de la sinistralitat viària és un drama. La província manté una de les taxes més elevades, i la conducció d'alguns gironins recorda la dels andorrans. Quan resulta que una bicicleta "atropella" un cotxe, el ciclista acostuma a morir-se al mig de la carretera, i deixa't estar com va passar amb un accident que va passar a Ripoll amb un camió. Aquell cas va promoure una campanya per alleugerir la llei estatal viària per als familiars de les víctimes. Si ells no es troben enmig dels pactes de sota mà de les companyies d'assegurances, es troben amb la gairebé impunitat judicial respecte al conductor dels vehicles motoritzats. Per no parlar de la irresponsabilitat civil de les empreses de transport, en un sector de campi qui pugui.
Per això, s'entén que entitats com Mou-te en Bici convoquessin una concentració a la plaça dels Jutjats el diumenge 14 sobre el tema de la violència viària. No és només una reacció contra el fenomen del "Mad Max" a la carretera, és que també passa a les ciutats. Conduccions esportives per la Gran Via de Jaume I es fan sentir de valent. El tema de la pacificació del trànsit és un tema pendent per part de les administracions, fins i tot les municipals. Sinó perquè no fan cas de les peticions dels pares de l'escola Marta Marta tal com exposa l'article del Diari de Girona? Diu l'ajuntament que amb talls temporals n'hi ha prou, tants guàrdies urbans tenen a Girona per dedicar-los a aquestes tasques?
Ens felicitem per l'obertura del nou tram de la Via Verda del Ripollès, però no volem carrils bici a tot arreu. Cal recordar que s'ha de compartir l'espai i pacificar les vies, allà on es fan servir més, que és precisament a les ciutats, i entre els pobles. Les administracions públiques encara no creuen en un disseny de la mobilitat des punt de vista equitatiu i global. Tenen la temptació de fer servir la bicicleta com a maquillatge verd de les seves actuacions, i deixar els problemes al fons del calaix, una carpeta arxivada perquè ja en n'hi ha prou. I no cal gastar-se tot el pressupost en mesures efectives, per quedar com un rei, podem anar al König, no cal anar al Cul del Món cada dia. Per sort, tenim de la nostra part les mosques de Sant Narcís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada