Quan trobem una bicicleta blanca lligada a un post, sigui un fanal, un senyal, o un aparcament del carrer, els ciclistes donem un cop d'ull, i entenem el missatge que ens transmet. Igual que una creu i unes flors al costat de la carretera, la bicicleta blanca estacada vol dir per al ciclista coneixent que en aquell lloc una persona va perdre la vida en un accident.
Per sort, són menys morts anant en bicicleta que amb altres mitjans de transport. Fins i tot, si s'esdevé un descuit del conductor, les possibilitats de morir són petites. Normalment són atropellaments per vehicles motoritzats, i per això, acostumen a ser més greus. Tanmateix, pot ser que l'accidentat es pugui recuperar de les ferides malgrat que siguin greus, n'he vist autèntics miracles, en sóc testimoni.
Un accident fatal pot comportar veritables drames que afecten la família, els amics, o la colla. El sentiment de dol, i de culpes reals o figurades, s'endinsen en el fons del cor. I encara més si has tingut un somni premonitori que no hem sabut escoltar, com un petit pont per la vora del qual va passant aigua vermella. En aquest tràngol, malgrat que la família del mort no faci cap reclamació assumint el seu dol, la colla queda en estat de xoc. Aleshores pot ser que el més agosarat prengui la batuta i el comandament de la situació, i això comporti que prengui el control, per a bé o per a mal.
Feia molts anys, l'associació va patir un primer intent de control per part d'un home que es feia el milhomes, amb una actitud agressiva i xulesca, per arrossegar la colla cap a la seva banda. Aquesta estratègia va ser aturada pel seu cap, i aquest va expulsar el violent del grup. Ja es veia que era un agent que es volia infiltrar utilitzant aquesta tàctica, seguint les ordres de l'estat que vigila totes les activitats de qualsevol persona o grup organitzat. Però el segon intent d'infiltració va tenir èxit. Es va presentar en la figura apol·línia d'un Lancelot. De maneres més amables, va seduir les dones pel seu atractiu, i els homes per la seva combativitat i lideratge. Així, l'associació que era una pinya de la Garrotxa al darrera dels fundadors, va anar a caure a la Ruda, de propietats abortives, una antiga caserna de la Guàrdia Civil. Quan el cap de colla va morir, ja no es va poder aturar l'esclat d'aquest pinyol. La lluita entre els diferents candidats per aconseguir el poder ens va encegar, i no vam veure que qualsevol fet ens portaria al desastre.
Quan s'esdevingué l'accident mortal, la colla va quedar en mans del nostre Lancelot, i Camelot va quedar congelat, confinat pels seus partidaris. La resta vam haver de prendre altres camins, i ens vam escampar per continuar pedalant, pedalant per la nostra llibertat, i carregant les alforges, més o menys pesades. Si penseu que els mites artúrics ens queden lluny, podem comprovar que al Regne Unit ja tenim casos semblants, com l'intendent d'Scotland Yard, més conegut com a Mark Kennedy, infiltrat en moviments alternatius durant els anys 80 i 90. Al cap dels anys, quan es va descobrir la seva activitat al servei de sa Graciosa Majestat, les filles naturals van poder reclamar una pensió compensatòria als tribunals.
Ara que estem confinats per por de la pesta, pitjor és el preu que pagarem per la pèrdua de drets i llibertats que es deriven d'aquesta situació. Una desgràcia s'aprofita per part dels oportunistes per guanyar a costa dels altres, perquè no tenim força ni coratge per enfrontar-nos-hi. Per salvar el nostre coll, perdrem bous i esquelles en mans alienes, que ens posaran el jou i menaran per mals camins. Cal parlar, cal dir les coses perquè la veritat ens farà lliures, cal mirar de cara la bicicleta blanca. Per veure que també hi ha la bicicleta negra, que de vegades es fa servir per fer mal a la gent i al nostre poble. Cal recuperar la llibertat, i pedalar per on ens plagui, perquè som homes lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada