SETMANA SANTA A L'EMPORDÀ - II

En aquest article us parlaré de la tornada des de Palafrugell cap a Flaçà. Però abans de fer el camí de tornada, us faré cinc cèntims de la via verda coneguda com "el tren petit". Aquesta via verda ressegueix, més o menys, l'antic traçat d'un tren de via estreta entre Palafrugell i Palamós. Aquest tren connectava les poblacions, i sobretot, feia de port de sortida dels taps de suro pel port de Palamós. A Palafrugell podeu visitar el Museu del Suro. Catalunya rivalitza amb Portugal en el camp de les alzines sureres i la transformació del suro en diferents aplicacions comercials. Aquesta via verda, per la vall de l'Aubi, disposa d'una prou bona senyalització i un recorregut agradable. A més us permet accedir a diferents platges de la costa. Heu d'anar amb compte perquè hi ha molta gent a peu i en bicicleta. En tot cas, la connexió amb la Vall d'Aro no sabem si és prou segura, perquè ens porta a la carretera C243, entre Sant Antoni de Calonge i Platja d'Aro.

Fet aquest esment, i gaudint d'un bon temps, a l'endemà vam fer la tornada cap a Flaçà des de Palafrugell. Després de passar les obres d'urbanització a la sortida del poble, on per sort, veiem que es respectarà el carril bici per connectar amb el camí de Pals.  Refarem el mateix camí d'anada per Pals, fins a Palau-Sator. Allà ens vam trobar algunes cicloturistes nord-americanes, ben agombolades pels guies d'una empresa catalana. Des de Palau-Sator vam agafar una ruta alternativa. Vam desviar-nos cap a Peratallada, per visitar la població medieval, comparable en bellesa a Pals. Vam fer una parada a la botiga de queviures que estava oberta i ben proveïda per als visitants. 

Des de Peratallada vam agafar el camí per arribar a Canapost i Vulpellac. Però després de Canapost em vaig equivocar, i vam tirar entremig, fins a travessar la molt transitada carretera C-66, aprop de Sant Climent de Peralta. Allà vam preguntar i vam poder arribar a Fonteta per camins i carreteres secundàries molt agradables. Des d'allà vam vorejar la Bisbal d'Empordà pel sud, per anar cap a Cruïlles. La ruta està força bé, però cal passar a gual les rieres, i ens vam haver de descalçar en una per travessar-la.

El camí va girant cap a Sant Miquel, i passant per Cruïlles, enturonada i endreçada. Des d'allà la carretera s'enfila per creuar un collet que ens davallarà fins a Monells. No deixeu d'entrar en aquesta bonica vil.la closa. Allà vam dinar una mica, i cap a Corçà. Vam passar per l'ermita de Santa Cristina, i vam agafar el trencall cap a Anyells. Ara calia refer el camí fins a Flaçà, però ara aquest fa més pujada que baixada. A partir de Planils, anem fins a Cassà de Peralta, per Púbol fins a la Pera. Ens enfilarem pels turons envoltats d'alzinars molt macos, per Riuràs, que més aviat esbufegaràs, però xino xano arribem a Flaçà a la tarda. Amb prou temps per agafar el tren semidirecte de tornada cap a Sants.

En resum, uns dies ben aprofitats, quan aquesta primavera feia goig per tot arreu. Us podeu encantar sense por de perdreu-us pels camins de la comarca, on gaudireu del paisatge i dels seus pobles i gent.  Pedalant per llà, obrireu els vostres sentits i descobrireu la màgia d'unes contrades amagades sota la capa d'una aparent tranquil.litat.

Sergi