ALBI, LA MOBILITAT A LA VORA DEL RIU TARN

El nom d'Albi, escampat històricament per l'adjectiu religiós d'albigesos, avui transmet la pau força provinciana d'una capital del departament francès del Tarn. L'esplendor i riquesa van passar fa segles, però aquesta ciutat ha sabut conservar el seu casc antic. La situació geogràfica i la companyia del riu Tarn que la banya han ajudat a preservar l'altivesa del conjunt monumental medieval. La gran ciutat s'ha quedat a una hora de viatge, a Tolosa.
Des de Catalunya podem arribar-nos-hi amb tren, fins a Tolosa, i d'allà agafar un regional. Tot i la millora del TGV, tenim unes quantes hores de viatge. La xarxa de busos i trens no està malament, però veiem que el servei es va reduint, tant pel que fa a les vies com a les freqüències. Per l'associació de bicicletes de Carcassona, ens assabentem que s'està fent un congrés de Vies Verdes a França. Per als amics del tren no són gaires bones notícies, i potser per als ciclistes és una millora. És més, es preveu un gran tancament de línies ferroviàries a l'estat francès. La decadència del qual es pot mesurar per la reducció relativa del transport públic respecte al transport privat: vehicles motoritzats i transport per carretera. La pobresa al Midi francès, una Occitània depenent del nord, es pot veure pel gran nombre de cotxes circulant. Amb això vull dir que no existeixen mitjans de transport alternatius. Aleshores anar a peu o en bicicleta, es torna desagradable quan passeges per algunes ciutats. Fins i tot les que mantenen un cuidat centre històric com la mateixa Albi.
Hem de buscar espais oberts als camps o a les ribes del rius que envolten les ciutats, i camins que permeten una circulació més tranquila, tenint en compte el gran respecte envers vianants i ciclistes per part dels conductors de cotxes. Com a exemple, s'ha fet una fantàstica via verda que va d'Albi fins a Castres, aprofitant l'antic tren que les relligava per paisatge plens de camps esponerosos, la gran riquesa que sustenta el país. Per arribar a l'entrada, cal caminar quatre quilòmetres des del centre, o agafar un cotxe...!!! El tros de via morta està disponible per urbanitzar-se quan convingui....
Caldria potser tornar al tipus de construcció medieval que s'agombolava als turons, amb un exemple magnífic del poble de Cordas, que us recomano visitar. Per sort, el senderisme i el cicloturisme atreu gent, i es van obrint camins i rutes senyalitzades de mica en mica. El Tarn i Albi són una bona opció per visitar-los si teniu una bona setmana llarga de vacances. I si ho feu amb temps, llogar unes bicicletes com cal a la mateixa ciutat. Trobareu un llibret amb el títol del "Tarn a Velo" prou ben editat sobre rutes en bicicleta, per nosaltres les més interessants són les vies verdes i les velorutes marcades.  Podeu donar un cop d'ull al recull de fotos que vam fer per aquesta bonica regió.

Sergi