Lisbona, saudade da bicicleta

La capital de Portugal té una llarga història. Des de la seva trona contempla l'estuari del riu Tejo des de fa segles, i el nom de Lisbona té ressonàncies de ciutat afortunada. Parlant dels noms, vull aclarir que el substantiu "saudade" no té gaire relació amb "salut", però he volgut fer un petit joc de paraules. La seva traducció correspon a la "morrinha" gallega, i a l'enyorança catalana. La dolçor i serenor de la seva llum es contraposa amb la força i contundència de l'Atlàntic a tocar les seves ribes.  Això que també es pot trobar en el caràcter de la seva gent, també ho trobarem a nivell de mobilitat. Lisboa ens recorda la situació d'aquella Barcelona dels anys vuitanta, on la presència del cotxe privat domina els seus carrers.

L'orografia lisboeta presenta uns turons apinyats i una conurbació metropolitana amb un transport públic relativament escàs. A la ciutat, els tramvies han quedat reduïts a una atracció turística, i la xarxa de metro i tren per zones supleixen insuficientment les necessitats ciutadanes. Fan servir una targeta recarregable, coneguda com a Viva Viagem, que abarateix el bitllet senzill, actualment a 1,40€. La presència de la bicicleta a la ciutat és encara testimonial, els valents han de competir pel seu carril a la calçada enmig d'uns carrers i avingudes saturades al centre. Els autobusos no tenen carril específic, i fa que es quedin aturats pels embussos automobilístics: els viatgers opten per baixar a peu, que és més ràpid! Les avingudes de la capital semblen les rondes porciolistes de Barcelona, atapeïdes de vehicles amunt i avall, i la plaça del Marquès de Pombal sembla la plaça Lesseps. Per no parlar de la manca de voreres amples per als vianants, ni que aquestes serveixen d'aparcament al carrer perquè hi ha mancances d'aparcament subterrani i, de cotxes, n'hi ha massa respecte a la població resident.

Davant d'aquest panorama, s'estan posant les bases per a redreçar el rumb. La nova llei de mobilitat aprovada el 2013 a l'estat donarà cobertura a les propostes d'una mobilitat global. Malgrat l'actual crisi econòmica, o potser, per això, ajudaran a la recuperació de la ciutat pel que fa una economia més centrada i menys contaminant. A nivell local, existeixen el Velocité, una botiga-restaurant, a semblança d'altres que s'han obert lligant  la cultura sostenible amb l'alimentació, i això en un barri benestant de la ciutat. També vam comprovar que ben aprop es trobava una botiga de lloguer de bicicletes, especialment d'elèctriques, que per a Lisboa són la millor solució. Algun carril bici prou ben fet i senyalitzat, que servirà de model en alguns casos, i que connecten amb el pulmó de Lisboa, el parc de Monsanto, semblant a Collserola. Un altre punt a favor és el respecte que tenen els conductors per als vianants i ciclistes, seguint la regla de "si passa, passa", això sí. També crec que els tramvies tornaran a recuperar l'espai perdut els propers anys. 

Lisboa ens permet als que hem viscut els darrers vint anys de canvis a Barcelona de comparar i fer balanç. És una saudade agradable, gens fatalista. Ens permet admirar la fe dels que ens van precedir i encoratjar als lisboetes que estan seguint les seves roderes, sol ponent. A sol ixent, encara tenim molt feina a fer, i malgrat un cert cansament, sabem que podem canviar de pinyons i continuar pedalant. Espero que la llum de l'any que encetem, ple de incerteses, ens acompanyi pels camins. Podeu donar un cop d'ull al recull de fotos que hem fet de Lisboa.

Sergi